Però aquest any és diferent. És l’últim període de sessions de la IX legislatura abans de les eleccions generals previstes per a l’any vinent.

I és, per tant, un bon moment per mirar d’on venim, on som i, sobretot, cap a on anem.

Fa vuit anys que l’actual cap de Govern ocupa aquesta responsabilitat i, si mirem enrere, ja són setze anys de governs de Demòcrates per Andorra.

Setze anys que, pel que fa als grans reptes de país, han estat anys estèrils.

Perquè sí, Andorra continua esperant respostes.

Esperant respostes davant d’un problema d’habitatge que cada vegada afecta més famílies i més joves.

Esperant respostes davant d’un cost de la vida que no deixa de créixer i d’un poder adquisitiu que es deteriora.

Esperant respostes sobre quin model de creixement volem i fins on podem continuar creixent sense comprometre el país que deixarem a les properes generacions.

Esperant respostes per garantir una sanitat pública de qualitat i unes pensions dignes.

I esperant, també, una diversificació econòmica que fa anys que se’ns promet, però que continua sense arribar amb la força necessària.

Aquests no són problemes nous. Són els grans reptes que Andorra té davant seu des de fa anys.

I Demòcrates ha tingut temps, majories i recursos per afrontar-los. El que no ha tingut és voluntat política, perquè el resultat, és que avui tenim una Andorra més cara, amb més dificultats per accedir a un habitatge i amb més incertesa per a qui vol construir-hi el seu projecte de vida.

El Govern ha optat per un model que prioritza cada vegada més l’arribada de capital i grans fortunes, que venen principalment a especular, i que han convertit Andorra en un producte de luxe.

I davant d’aquesta realitat, el Govern ha optat per un model que prioritza cada vegada més l’arribada de capital i grans fortunes, que venen principalment a especular, i que han convertit Andorra en un producte de luxe.

Però Andorra no és un producte. Andorra és la seva gent.

És qui treballa aquí. Qui vol emancipar-se aquí. Qui vol formar una família aquí. Qui ha treballat tota una vida aquí i vol poder jubilar-se amb dignitat.

Aquesta és la realitat que no podem perdre de vista.

I davant d’aquesta realitat cal valentia política.

El Partit Socialdemòcrata ha defensat sempre, també durant aquesta legislatura, que els grans problemes del país no es poden ajornar més. Sempre hem estat, i estem al costat de la ciutadania quan cal denunciar, proposar i plantar cara.

Perquè fer política també és prendre decisions difícils. És defensar els serveis públics. És posar l’habitatge al centre. És protegir el poder adquisitiu. És apostar per un creixement sostenible i per una economia diversificada que generi oportunitats per a tothom.

Aquesta és l’Andorra que volem.

Una Andorra que progressa, però que no deixa ningú enrere.

Una Andorra amb oportunitats per als joves, amb habitatge assequible, amb serveis públics forts i amb futur.

Una Andorra que no sigui només per a qui té més diners.

Una Andorra per a tothom.

Ens queda un últim període de sessions per treballar, proposar i defensar aquesta visió.

Però també queda poc perquè la ciutadania pugui parlar.

L’any vinent, els ciutadans tindran l’oportunitat de decidir si volen continuar pel mateix camí o si volen un canvi de rumb.

Després de tants anys de Governs Demòcrates, la pregunta és inevitable:

Volem continuar esperant respostes o volem començar a donar-les?

El Partit Socialdemòcrata està preparat per assumir aquest repte amb valentia i compromís, amb una idea clara: fer de la ciutadania la prioritat de l’acció política i tornar a construir una Andorra per a tothom.

Perquè aquesta no és l’Andorra que volem.

Ni és l’Andorra que mereixem.