Fa unes setmanes, parlant amb un client amb una carrera brillant, em va dir una frase que escolto més sovint del que sembla: "Tot funciona, tot va d’acord amb el que jo mateix volia. Però jo no estic gaudint, ni del procés ni del resultat."

Té una carrera consolidada. Bon nivell econòmic. Responsabilitat. Resultats.

Des de fora, molta gent voldria la seva vida. Ara bé, ell, per dins, viu en una successió infinita d’objectius. Quan n’assoleix un, apareix el següent.

Més facturació. Més reconeixement. Més exigència. Més responsabilitat. Sense espai per preguntar-se si realment estava construint una vida alineada.

“Persones extraordinàriament capaces d’optimitzar negocis, equips o finances… que sovint no han après a gestionar el soroll mental que acompanya l’ambició.”

Aquest és un patró habitual en perfils d’alt rendiment. Persones extraordinàriament capaces d’optimitzar negocis, equips o finances… que sovint no han après a gestionar el soroll mental que acompanya l’ambició.

El cervell s’acostuma molt ràpid als assoliments. El que ahir semblava extraordinari, avui es converteix en normal. Això explica per què moltes persones aparentment exitoses viuen en una persecució constant de la següent meta. No perquè siguin ambicioses. Sinó perquè mai han après a sentir suficiència interna.

I el cost és alt: fatiga mental, decisions impulsives, relacions descuidades, incapacitat per gaudir del present.

L’èxit extern sense control mental acostuma a generar dependència al següent objectiu.

Potser la pregunta no és què et falta aconseguir, sinó què et falta sentir.