Successos

La fal·làcia de la Justícia (2)

Jakie Baudelaire

Sóc professora de llengua i literatura, a més d'escriptora.

                    “L’ignorance est la mère de tous les maux.”  -RABELAIS- 

Sempre és un exercici difícil i complex escriure un article de denúncia, i molt més encara quan es tracta d’un tema com una agressió sexual i de les vulneracions de drets fonamentals que han de patir les víctimes per part del Servei de Policia, de la Fiscalia, de la Batllia, etc. Intentaré fer-ho de manera directa, concisa, ja que la llista de negligències i d’irregularitats és malauradament força llarga. 

En primer lloc, l’informe de la Policia, a més d’incomplet pel que fa a les diligències practicades, presenta diverses informacions falses. Per exemple, consta en els autes, derivat de la visita mèdica, que es va detectar a la denunciant una vaginitis bacteriana, que, contràriament al que manifesta l’agent de policia en el foli 4, sí que es pot transmetre mitjançant una relació sexual, de l’home a la dona i viceversa. Per tant, per desvirtuar les manifestacions de l’acusat, interessaria provar si és ho ha estat portador d’aquest bacteri en concret, o bé la seva dona, ja que el fet de compartir aquest bacteri seria indici que hi va haver una relació sexual amb penetració, fet que el denunciat nega.

En realitat, l’agent de policia en l’informe del sumari manifesta el següent: “És una infecció estrictament femenina”, tenint en compte que: “Ens hem informat.” Amb qui i com? Falta informació, i això denota una gran “rigorositat” en les tasques portades a terme per la policia per aclarir el tema. Evidentment, s’hauria d’haver demanat un informe a un especialista ginecològic, si més no, o almenys llegir les pàgines web que donen informació sobre aquest tipus d’infeccions; ara bé, si el nivell de català ja és força mediocre, el d’anglès… Per a qui domini l’anglès, podeu consultar aquest enllaç d’un bufet d’advocats sobre aquest tema: http://advocatesaz.org/2015/11/02/is-bacterial-vaginosis-a-sexually-transmitted-disease/.

Cal precisar que ja des d’un primer moment, i en el seu dia ja se’n va parlar força, hi va haver el problema de l’abocament de dades del mòbil

També hauria calgut una inspecció ocular del xalet on van ocórrer els fets per corroborar, o no, les versions donades segons la distribució de les habitacions, els mobles, etc, per deduir si les seves versions poden ser consistents i creïbles o no. Però no es va fer cap tipus d’investigació.

Cal precisar que ja des d’un primer moment, i en el seu dia ja se’n va parlar força, hi va haver el problema de l’abocament de dades del mòbil, fet pel qual els agents de policia van al·legar que la denunciant s’havia negat a donar el seu mòbil, cosa que és FALSA! El problema és que volien guardar el seu mòbil, fet que hauria estat una violació al dret a la intimitat de la víctima, ja que la Policia només té dret a agafar la informació relativa a l’afer i no pas a controlar els seus altres contactes, etc. Per aquesta raó, es va fer aquest abocament de dades un mes després de la denúncia i davant del mateix director de Policia, el Sr. Moreno, i l’informàtic. Malauradament, no hi ha cap tipus d’informació sobre el contingut d’aquestes converses via WhatsApp i Instagram, intercanviades entre la denunciant i l’acusat en el sumari de la Policia. Etcètera.

En segon lloc, i ja davant de la fiscal i la batlle, en el foli 95 de la declaració del bomber acusat d’agressió sexual, es posa en evidència que el bomber va ser advertit de les denúncies de la víctima del dia 19 de març del 2018 per part d’un agent de policia, i que en va conèixer el contingut, fet que comporta que l’acusat va poder conèixer les denúncies fetes i es va poder preparar amb antelació la resposta o coartada en relació amb els fets (fragment de la declaració publicat tant per la mateixa denunciant a les xarxes socials com pel mateix Altaveu).

“Estic al·lucinant", va dir la fiscal; malauradament, tot quedarà en aquesta exclamació, ja que no es va fer cap investigació sobre aquest fet

La reacció de la fiscal és força representativa de la gravetat del fet: “Estic al·lucinant.” Malauradament, tot quedarà en aquesta exclamació, ja que no es va fer cap investigació sobre aquest fet ni tampoc no es va investigar el policia implicat en aquest delicte de revelació de secrets, cosa que correspon a una  omissió del deure de persecució de delictes. Malgrat el fet, la Fiscalia hauria d’haver actuat d’ofici davant de tal delicte per part d’un policia (incís que van fer dos advocats del país) però es va estimar més amagar el cap sota l’ala, probablement per no escampar la pudor de tantes negligències i irregularitats. És millor perjudicar una ciutadana, és a dir, una dona sola, sense cognom ni família, que institucions com ara la Policia o la mateixa Fiscalia, oi?

A més, recentment, el mateix Altaveu es va fer ressò que un sector de la Policia ha lamentat que l’instructor policial de la denúncia no hagués declinat liderar les indagacions que s’haurien d’haver fet (convé remarcar que no es van fer!); ara ja sabem per què. El policia en qüestió feia poc temps que havia assumit la responsabilitat d’encapçalar enquestes. Però això no treu, asseguren els consultats, que era clar que s’hauria d’haver apartat del cas arran del fet que, en anteriors feines dins la Policia que havia fet l’agent, hauria coincidit amb diversos bombers, entre els quals el denunciat, amb qui l’uneix una amistat. És una evidència que el fet que un funcionari de Policia, davant un cas flagrant com aquest, hagi fet ús, suposadament, del seu càrrec per beneficiar o ajudar un amic sospitós d’haver comès un delicte d’aquesta mena parla de la manca d’ètica professional d’aquest individu. Malgrat això, fins a dia d’avui ni la direcció de Policia ni la Fiscalia no han fet res per dirimir responsabilitats. Per què ho haurien d’haver fet, oi? Només es tracta d’una dona, ja se’n cansarà i callarà!

Consta també a la declaració del denunciat que ell mateix va demanar en diverses ocasions perdó o disculpes a la víctima, fet que indica per si sol que li va causar algun tipus de perjudici i demostra una incongruència amb la versió que va donar el denunciat. 

Vistes aquestes contradiccions i d’altres, s’hauria d’haver fet una segona declaració de l’encausat, aquesta vegada amb la intervenció de l’advocat

Vistes aquestes contradiccions i d’altres, s’hauria d’haver fet una segona declaració de l’encausat, aquesta vegada amb la intervenció de l’advocat sotasignat, tenint en compte que l’aute de sobreseïment provisional es va acordar d’immediat a la personació als autes d’aquesta part actora civil, fet que comporta la infracció a l’equilibri d’armes, ja que el bomber acusat va actuar  en tot moment assistit pel seu advocat, que també va assistir a la declaració de la denunciant del 8 de maig de 2018. En aquesta declaració, que obra al foli 42 i els següents, l’advocat de l’acusat, que hi era present, fins i tot va formular qüestions a la perjudicada en defensa del seu mandant. El mateix va succeir en la declaració del testimoni d’un oficial del Cos de Bombers d’Andorra, en què el seu lletrat també va tenir l’oportunitat de preguntar el que va considerar. 

Aquest fet sembla que tampoc molesta ni la fiscal ni la batlle, tenint en compte que són les primeres que violen el dret de la denunciant en no proposar-li de recórrer a l’ajuda de l’advocat de guàrdia, ja que hauria de contestar les preguntes de l’advocat contrari (com a prova, hi ha la còpia de la declaració de la denunciant davant la batlle). S’hauria de consultar la modificació del Reglament regulador del dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades, que ha permès regular aquest dret de manera satisfactòria i fer-ne concordar el contingut amb l’article 18, apartat 2, de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica. 

En concret, aquesta disposició estableix que s’ha de garantir el dret a l’assistència tècnica lletrada a qualsevol persona víctima de la violència de gènere o de la violència domèstica, amb la finalitat que pugui actuar davant els tribunals i en el marc de tots els processos judicials que portin causa, directament o indirectament, de la situació de violència de gènere o de violència domèstica. Fins ara, en els processos penals, aquest dret només es garantia quan la defensa i l’assistència tècnica lletrades eren preceptives d’acord amb la legislació aplicable, o bé en alguns casos molt concrets en què la persona concernida es constituïa com a acusació privada o particular.