Religió

Alcover celebra el major tribut fet fins ara a Martí Alanis

Deu anys després de la seva mort, col·laboradors de l’arquebisbe com Nemesi Marquès i Ramon Viñas glossen el paper “d’home d’Estat” d’un del grans promotors de la Constitució

Un moment de l'acte.. ALCOVER RÀDIO
Un moment de l'acte. | ALCOVER RÀDIO

Altaveu

Deu anys després de la seva mort, el poble d’Alcover, poble d’adopció de Joan Martí Alanis i població propera al seu El Milà natal, tot plegat a tocar de Valls, ha retut el major tribut fet fins ara a qui va ser Copríncep d’Andorra durant més de tres dècades i decisiu impulsor de la Constitució. Col·laboradors del desaparegut religiós com Nemesi Marquès o Ramon Viñas van glossar en un acte emmarcat en la festa major del municipi tarragoní el paper “d’home d’Estat” desenvolupat per l’antecessor de Joan-Enric Vives.

El Convent de les Arts d’Alcover es va omplir per seguir les tres xerrades que sobre diversos aspectes de la vida i obra de Martí Alanis es van pronunciar en l’homenatge més solemne que se li ha dedicat fins ara al religiós i diplomàtic, perquè sobretot es va ressaltar el seu paper de diplomàtic, de polític, des de la senzillesa –es va remarcar que mai no va voler ocupar com a residència el Palau Episcopal- i el sentit comú. També es va ressaltar que va ser amb Martí Alanis que Andorra va entrar a la modernitat i va deixar de ser un llogarret “mal gestionat” com van dir alguns dels ponents.

Arquebisbe emèrit una vegada es va jubilar, de Martí Alanis se’n va destacar també la seva persistència davant les autoritats franceses per aconseguir l’impuls (la Constitució del 1993) que el bisbe i Copríncep mitrat creia que Andorra necessitava. Un impuls que finalment s’acabaria donant gràcies al fet de trobar un president francès, François Mitterrand, que es va alinear amb les mateixes tesis o molt similars –des de les múltiples diferències, és clar també– del bisbe urgellenc d’origen alcoverenc. Amb l’acte de divendres, el territori, la terra natal de Martí Alanis, va donar per saldat un deute que tenia amb el prelat. Almenys, en primera instància.