Empreses

L’obligació de pagar el salari per transferència bancària obre la porta a 'incompliments delictius'

Una part dels assalariats que no poden rebre abonaments sofreixen aquesta situació per culpa dels deutes que tenen contrets i que si no cobren encara incrementaran

Toni Solanelles

La situació generada per l’obligació establerta per la nova llei laboral d’haver d’abonar els salaris via transferència bancària és molt més greu del que sembla. Disposar de compte bancaria no és només una qüestió de voluntat. En molts casos, hi ha comptes travats judicialment o, fins i tot, les entitats no obriran mai un dipòsit a algú que està embargat o que té deutes reconeguts per la Batllia. Si aquestes persones no cobren el seu sou -o si ho fan amb retard perquè la seva empresa diposita el sou a la Batllia- automàticament no poden complir compromisos judicials o pagaments com una pensió d’aliments. I si no es duen a terme aquests pagaments automàticament s’està incorrent en un delicte.

El legislador, per molt que el Govern hagi sortit a dir que tenir un compte bancari és “el mínim dels mínims”, no va aturar-se a pensar en cap cas en la problemàtica que comportava una decisió d’aquest calibre. Entre altres coses cal tenir en compte el greuge que suposa respecte de la nova llei laboral allò que disposa la Llei de finances públiques. Aquesta fixa que l’administració pot pagar via transferència bancària però, també, a través d’un xec nominal o fins i tot en compensació de deutes. I en moltes ocasions, moltíssimes, el Govern abona ajuts socials via xec perquè justament són els beneficiaris d’aquestes ajudes alguns dels que més problemes tenen per poder disposar de comptes bancaris. També la CASS fa abonaments a través de xecs. En canvi, les empreses privades no poden recórrer a aquest sistema des de l’1 de febrer, amb la qual cosa s’estan trobant amb infinitat de problemes. Elles i els seus treballadors.

Diverses fonts han recordat la problemàtica que suposa haver de dipositar els salaris a la Batllia. Algunes empreses -cada vegada més- han optat per aquesta via per tal que l’administració no els pugui imputar un delicte greu: l’impagament del sou. Però una vegada els diners queden dipositats davant el poder judicial, el temps que transcorre fins que el treballador percep aquells diners és llarg. Sovint de 21 dies. El procediment actual difereix del que l’Andorra tradicional havia tingut anys enrere. Ara cal fer els tràmits necessaris i és finalment l’Autoritat Financers (AFA), l’antic INAF, qui fa el pagament. Conscients de la problemàtica, fonts judicials han assegurat que s’intenten accelerar els tràmits. Aquests dies, però, s’acumulen multitud de tasques -el vot per dipòsit judicial, per exemple- i tot s’està alentint una mica.

Hi ha persones immerses en processos judicials a les quals les entitats bancàries mai no facilitaran l'obertura d'un dipòsit; de fet, per això l'administració pot pagar via xec

Davant d’aquesta situació, fonts jurídiques consultades han fet diverses observacions d’interès. ¿Què passarà quan un progenitor que tingui l’obligació legal de satisfer una pensió d’aliments no pugui rebre el salari quan li pertocaria perquè té, per exemple, el compte embargat o directament no té compte i, en conseqüència, no pot abonar dita pensió? Aquest incompliment es considera greu o molt greu i està tipificat penalment. Per tant, s’està incorrent en un delicte. I si la part teòricament receptora d’aquella pensió que no arriba s’hi posa forta, els tribunals haurien d’actuar en conseqüència. El mateix passaria davant l’incompliment d’altres compromisos pecuniaris tot i que legalment no tenen el mateix ‘valor’ que la pensió d’aliments.

Les mateixes fonts han indicat que hi ha persones a qui els bancs no obriran mai cap compte perquè estan immersos, per exemple, en una causa judicial. Perquè estan encausats o processats per la Justícia i davant d’aquest fet no hi haurà cap entitat, per molt que tenir un compte sigui “el mínim dels mínims”, que li faciliti l’obertura d’un dipòsit. ¿Què passa en una situació així? Al Principat no hi ha una solució ara per ara fàcil. En altres països on hi ha un banc central o entitats de més recursos s’ha establert que disposin d’una àrea de ‘clients’ amb aquestes problemàtiques i el gestor d’aquests comptes no és un ‘civil’, per dir-ho d’aquesta manera, sinó que són agents de l’autoritat, tot sovint policies, qui s’encarreguen de gestionar aquests dipòsits per assegurar que els seus titulars no fan ús dels diners per a qüestions que no pertoquen.

L’obligació imposada pel legislador és hores d’ara un mal de cap més que notable i està generant un veritable terratrèmol. Fins al punt que, indiquen les fonts, es podria donar la situació, ja prevista per algunes empreses, que davant d’aquestes dificultats, els treballadors temporers s’acabin acomiadant abans d’hora. Si ho fan així, l’empresa els ha d’abonar la liquidació, la quitança, que ha d’incloure tot allò que l’empresari deu a l’assalariat. Segons la llei, la liquidació, la quitança, sí que es pot abonar via xec. Seria una fórmula per, suposadament resoldre el problema, encara que sempre hi pot haver la interpretació i la discussió jurídica que com que la liquidació incorpora una part del salari… el peix que es mossega la cua. I el pollastre assegurat.

Comentaris

Pere
3.

Volen i pretenen que tot passi per ells. Patim una dictadura econòmica.

  • 5
  • 3
Pere Joan
2.

Aquest tema demstra una vegada més en el món paralel que viu DA. Nul.la ni tant sols de la percepció de la realitat. Ananr excloent persones humanes del circuit financer provpcant els caos més profunds, desagradables i desesperants.

  • 13
  • 5
Honrrats
1.

Potser no hi hauria tants morosos i no sentiriem tant la frase "aixó m'ho hauries de pagar en efectiu perqué si em fas untaló se'l queda el banc,per deutes que tinc" i d'aquesta manera no paguen mai cmo tampoc feines que s'haurien de declarar a tributs hi ha molt cara dura.

  • 12
  • 9

Comenta aquest article