Sanitat

Els treballadors de l’hospital reclamen més salari, més formació i una plantilla més àmplia

Un terç del personal del centre sanitari dóna suport a les línies mestres del conveni col·lectiu que s’està elaborant i que hauria d’aprovar-se aquest any perquè quedés reflectit al pressupost del 2020

Toni Solanelles

Una tercera part del personal de l’hospital -més d’un centenar de treballadors presencialment i pràcticament dos-cents via vot delegat- ha avalat les línies mestres del que hauria de ser el primer conveni col·lectiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). Dit conveni, que han començat a elaborar els delegats de personal, que voldrien que s’aprovés durant aquest any, conté diversos punts però se sustenta en tres grans pilars: una revisió salarial per tal de recuperar poder adquisitiu, definir una pla de carrera i de formació, i avaluar el dimensionament de la plantilla per reforçar-la a l’alça.

L’objectiu dels delegats de personal és tenir enllestit l’esborrany del conveni abans de l’estiu per, després, iniciar la negociació amb l’empresa. La voluntat última és que tot plegat estigui enllestit abans d’acabar l’any i les mesures que s’hagin de contemplar en el pressupost per al 2020 ja s’hi puguin veure reflectides. Els representants dels treballadors han agafat els diversos reglaments que regulen la feina del personal de l’hospital i, també, estan mirant altres exemples de convenis (el de l’hospital de les Illes Balears, per exemple) per tal d’anar treballant. 

Una voluntat dels representants dels empleats és poder “recuperar el poder adquisitiu perdut arran de l’aplicació de les mesures de contenció”

Les línies mestres inclouen una desena de punts. Un dels més voluminosos seria el referit als aspectes salarials. La intenció és “recuperar el poder adquisitiu perdut arran de l’aplicació de les mesures de contenció”, tal i com ha explicat Carles Pérez, portaveu dels delegats de personal. La congelació dels triennis i la supressió de la paga per objectius o catorzena paga anual són dos dels elements que més impacte van tenir i que ara es voldrien mirar de recuperar a través del conveni col·lectiu. 

Pérez ha remarcat que en tots els casos una cosa és la pretensió última i, l’altra, com cal arribar-hi. Amb quins terminis, per exemple. Aquesta mateixa situació passaria, per exemple, amb la definició i establiment d’un pla de carrera i un pla de formació. Segurament, la inversió per poder complir als estàndards de qualitat necessaris s’haurà d’assumir en un període ampli que el conveni haurà de fixar. El portaveu del personal ha destacat com de necessària és la formació continuada tant per als propis professionals com per poder mantenir una atenció de qualitat als usuaris i pacients.

Redimensionament

Un altre aspecte que haurà d’abordar el conveni és el dimensionament de la plantilla. Actualment, i més en alguns departaments que en d’altres, en algunes unitats més que en d’altres, el nombre de treballadors és força justet en opinió de Pérez. Per això també cal plantejar un creixement racional de la plantilla que la doti de més seguretat, que permeti tenir un marge de maniobra més important. Aquestes tres potes en què se sustentarà el conveni estan interconnectades entre elles i també amb d’altres dels punts que estan sobre la taula.

Així, es pretén definir una jornada laboral reduïda per al personal que majoritàriament treballa de nit ja que aquestes persones, amb el temps, sofreixen un desgast físic i mental major. Per tant, la voluntat és que puguin disposar de més descans. També es pretén que s’equiparin els permisos als que estableix la Llei de Funció Pública, perquè tot i que el personal del SAAS no és funcionari, per a moltes coses se’ls aplica un criteri idèntic. En canvi, per a d’altres, no. D’aquí que es vingui a dir allò de ‘tot o res’. També es volen reclamar de manera indefinida els triennis.

Si una assemblea de treballadors va donar el tret de sortida a l’elaboració del text, una altra assemblea, d’aquí uns mesos, haurà d’avalar el conveni

Una altra de les demandes que hauria de regular el conveni col·lectiu és que la jubilació no sigui obligatòria als 65 anys però, en canvi, que s’incentivin les prejubilacions. També es pretén una planificació horària més acurada o, almenys, revisable per trimestres. Actualment cal fer un còmput d’hores anuals. “És evident que som l’únic hospital del país i que hi ha un seguit de necessitats que s’han de cobrir”, ha manifestat Carles Pérez. Però també sembla lògic i d’aquí que es pugui preveure un seguiment trimestral, que els horaris siguin més equilibrats del que ho són actualment en alguns casos.

Així, per exemple, hi pot haver professionals de determinades unitats que un mes acumulen moltes hores i al següent, es passen la major part dels dies sense treballar. El conveni també hauria de servir per reglamentar les guàrdies. És a dir, per exemple, de quantes hores ha de ser cada guàrdia i en quins casos excepcionals els professionals que estiguin fent aquestes guàrdies en poden enllaçar més d’una. Aspectes a priori menors com la uniformitat i el calçat també haurien de quedar definits en aquest document que s’ha començat a treballar. 

Si una assemblea de treballadors va donar el tret de sortida a l’elaboració del text, una altra assemblea, d’aquí uns mesos, haurà d’avalar el conveni que finalment hagi estat negociat i acordat per les dues parts. El que passa al SAAS, per les seves dimensions, està generant molt interès tant en organitzacions sindicals com en altres empreses. Als serveis hospitalaris del país -les dimensions del Principat i el seu sistema d’atenció sanitària també fan l’elaboració del conveni diferent i especial a la de molts centres sanitaris de l’entorn- hi treballen, en xifres rodones, un miler de persones.