Sense llapis apuntant-lo ni gravadora en mode de gravació, s’estira una mica més del que ho fa després, una vegada la conversa passa a ser ‘on the record’. Va amb peus de plom perquè, adverteix, encara no han tingut massa temps de traslladar oficialment els seus neguits allà on correspon. Té clar Vilares, però, però han aterren a l’arena sindical per fer feina. I admet que sobretot quant al clima laboral, benentès, no hi ha ni punt de comparació entre la policia i els bombers.
Certament, es tracta de dos cossos jerarquitzats. Però ni la jerarquia s’empra de la mateixa manera en un cos i en l’altre ni, sobretot, els serveis que acaben prestant policies i bombers són el mateix. Els dels primers se sol assimilar a la repressió, o gairebé, els dels segons sempre són més benvinguts malgrat que darrere hi pugui haver un drama tant o més gran com aquell al qual acudeix un policia. La vocació de servei i d’uniforme el té Vilares de molt jove. Ja de la seva etapa de voluntari a la Creu Roja Andorrana.
Per què es crea el SIBA?
Perquè tenint en compte el marc associatiu, el sindicat és la forma més precisa per a un col·lectiu de treballadors, en el nostre cas bombers, i ens constituïm per tenir una mica les inquietuds de cara al que serà la conformació dels bombers al futur. Ens agradaria ser una part activa o una peça més d’aquesta conformació aportant o proposant, donant una mica la nostra visió i la sensibilitat que tenim els que potser no estem tant al despatx i sí que estem més al carrer.
“Ens agradaria ser una part activa dels bombers del futur, donant una mica la nostra visió i aportant la sensibilitat que tenim els que potser no estem tant al despatx i sí que estem més al carrer”
Però per què un sindicat nou quan ja hi havia dues associacions i almenys una d’elles té la intenció d’esdevenir sindicat? I em consta que tenen bona relació amb elles.
I en moltes qüestions tenim la mateixa visió. En algun aspecte que hem pogut sondejar i sobre algun tema que tenim sobre la taula i de la qual avui encara no es pot avançar massa res perquè primer ho hem de traspassar a la direcció. Sí que és cert que en alguna situació hem vist que els interessos dels uns i dels altres poden variar. Nosaltres, tenint en compte això, vam decidir crear un sindicat. Perquè era la forma més adient en vista a representar els interessos professionals, econòmics i socials del col·lectiu i, després, perquè diferíem.
Però escolti, que dels promotors del SIBA, n’hi ha algun que estava afiliat a l’A-118.
De fet, dels quatre, almenys tres estàvem afiliats a l’associació.
Se’ls enfadaran.
Nosaltres ens hem donat de baixa des del moment que vam decidir promoure un sindicat propi.
El nínxol de potencials afiliats seus quin és?
Aquest projecte s’està treballant des de fa aproximadament quatre mesos. Tenint en compte que no som juristes i que no tenim certs hàbits, crear una organització ens ha implicat un temps i hem hagut de mirar-nos-ho bé i fent les coses el millor que hem sabut. Però des que va néixer la idea hem copsat un molt bon interès per part del col·lectiu. I no només de l’escala bàsica sinó també de l’escala de comandaments, l’escala mitja i l’escala executiva. Hi ha hagut un interès perquè tal i com els hem explicat el projecte creuen que feia falta aquesta figura i vull considerar que creuen personalment amb nosaltres i en el projecte en vista al futur.
Quan deia que diferien o difereixen amb les altres associacions, o amb A-118 de la qual formaven part, a què es refereix? Quines diferències tenen?
Ho intentaré dir de la millor manera. (Llarg silenci).
Veig que li costa.
És que no vull dir res que faci enfadar ningú.
“La realitat és aquesta: els temps han anat canviant, ells, ABA i A-118, han viscut una realitat que és diferent a la nostra. Aquestes dues associacions aporten i sobretot han aportat moltíssim al cos. Però nosaltres estem vivint una realitat que no és la seva i el futur serà diferent”
Dispari.
En el passat han estat associacions que han mirat en pro del col·lectiu. Però és cert que potser acabes veient que potser sí que ells tenen experiència i nosaltres som joves dins de la professió. I hem de tenir prudència per aquesta joventut professional però també tenim la motivació i les ganes d’un nouvingut. Llavors entenem que en segons quines coses, si fa molt temps que ets bomber… A veure, que segur que els promotors de les altres associacions tenen les mateixes ganes que tenien al principi, però potser nosaltres venim a donar una mica més d’aire fresc. És obvi que hi ha altres interessos i altres maneres de veure les coses. Però aquestes dues associacions aporten i sobretot han aportat moltíssim al cos.
Aquest aire fresc vol dir que posaran sobre la taula aspectes que a les altres organitzacions no els genera preocupació o ja han superat? Els promotors del SIBA tenen un salari, per exemple, que els principals dirigents de les altres organitzacions han superat fa anys i panys…
La realitat és aquesta: els temps han anat canviant, ells, ABA i A-118, han viscut una realitat que és diferent a la nostra. Nosaltres n’estem vivint una altra i el futur serà diferent. Doncs també en aquest sentit, ja no tant per l’A-118, que té encara una junta amb molt recorregut per davant, sinó pel que fa l’ABA, amb un màxim exponent com el Joan Torra al qual ben aviat se li haurà d’agafar el relleu. Per tant, en certa forma, també volem agafar la seva experiència. Que ells ens transfereixin la seva experiència perquè és molt important saber d’on venim per saber cap a on volem anar. Intentar canviar coses sense saber d’on venim és una mica agosarat. Per nosaltres era important barrejar-nos una mica amb ells, saber quines han estat les seves grans lluites, quines han estat les seves grans consecucions i com han arribat a assolir-les. I a partir d’aquí mirarem de saber si el que tenim és bo, si podem millorar… I tenint en compte que el nostre és un projecte a llarg termini. Volem consolidar-nos, volem guanyar-nos la confiança de totes les parts implicades per tal de ser un actiu referent a bombers.
Abans de constituir-se formalment van tenir alguna conversa amb les altres dues associacions i amb la direcció?
Amb la direcció no. I amb les associacions, com que érem afiliats a l’A-118 i amb el Joan Torra de l’ABA, que ja coneixíem, converses del tipus: ‘què us sembla això? què us sembla això altre?’…
Ja diu que no volen avançar aspectes que aviat posaran sobre la taula. Però no sé si reprendran aspectes recurrents dels darrers temps com ara la jubilació, els reglaments interns, l’estat dels materials i el parc mòbil…Tocarem temes de material, d’equipaments… tocarem molts pals. Instal·lacions… Bombers s’ha fet molt gran en els últims anys. Llavors, tot i que és un cos que s’ha anat actualitzant, que no és que s’hagi deixat de la mà de Déu… però de la mateixa manera que es va viure aquest creixement ara s’ha de viure una modernització. I nosaltres volem intentar ser part d’aquesta modernització. No es tracta de reaccionar a alguna cosa que hi ha avui sinó anticipar-nos al que serà bombers el dia de demà. A l’hora d’escollir un vehicle, a l’hora de conformar un calendari d’adquisició d’equipaments… Garantir una estabilitat i un pla de continuïtat atès que avui hi ha una direcció però demà n’hi pot haver una altra. Això és un tema polític. Per tant, si nosaltres, com a sindicat estem proposant coses, vehiculem iniciatives, el dia de demà, sigui qui sigui, haurà de notar que tenim un pla d’acció, de material mirat… de camions… no arribar a situacions límit. Anticipar-nos. Per exemple, en la qüestió dels vehicles, mirar que no arribin a ser obsolets, intentar que les persones que els hem de fer servir ens hi sentim còmodes tenint en compte totes les normatives. Maquinària que avui pol·lueix molt o que ens perjudica més intentar d’anar-la substituint…
“Bombers s’ha fet molt gran en els últims anys. Llavors, tot i que és un cos que s’ha anat actualitzant, que no és que s’hagi deixat de la mà de Déu… però de la mateixa manera que es va viure aquest creixement ara s’ha de viure una modernització. I nosaltres volem intentar ser part d’aquesta modernització”
Parlem del llarg termini. Hi ha la digitalització que també està a punt de consolidar-se a nivell de l’administració pública, de l’administració general, i que inevitablement també caurà als nostres despatxos i qui diu això segurament també aniran arribant noves tecnologies a nivell de telecomunicacions, noves tecnologies en relació amb tècniques operatives. Hem de mirar d’estar permanentment al dia. Evidentment, si ens comparem amb França o Espanya, on es troben amb situacions que els obliga a estar molt per sobre, no podrem ser un referent. Però sí que hem d’intentar estar molt actualitzats.
En certa manera, deia, són relativament novells al cos. Han detectat grans dèficits?
No. La veritat és que no. I si li ho dic una mica a nivell de comparativa. De fet el cos, una de les coses que ens ha fet arribar és l’estima per la nostra professió i és des d’aquesta estima que alguna de les persones hem volgut anar una mica més enllà i voler assegurar-nos unes condicions professionals que garanteixin unes millores per a la nostra feina.
Pot arribar a dir quines són les primeres coses que genèricament defensaran com a sindicat.
Totes. I quan dic totes és que realment estarem a sobre de tot. És evident que no es pot fer tot de cop. Però anirem des d’intentar proposar qüestions d’especialització, de carrera professional a temes de materials. Ja hem assistit a alguna reunió amb la ministra de la Funció Pública per saber com està el projecte de llei. I igual com estarem atents això estarem a l’aguait de la redacció dels marcs normatius que regulen la nostra professió. Des de la llei de la Funció Pública a les instruccions operatives. Fins i tot estarem al cas de qüestions personalitzades. Per exemple que en algun moment un bomber, a nivell de reglament mèdic, té una lesió que li impedeix pel que sigui fer una determinada funció, s’intenti poder-lo recol·locar. Trobar solucions de caràcter més personalitzat si en algun moment convé.
Comentaris (6)