Patrick Strzoda, integrant d’una família originària de Polònia, ha participat de molts grans projectes en llocs molt diversos de França. Ha tingut altíssimes responsabilitats i, de fet, tot i haver deixat a principi d’aquest any la direcció del gabinet de Macron continua tenint confiades missions ben sensibles. Abans d’arribar a l’Elisi, va ser el prefecte dels Alts Alps (2002-2004), de Deux-Sèvres (2005), dels Alts del Sena (2009-2011), de Còrsega (2011-2013) i de la Bretanya (2013-2016). I l’abril del 2016 va passar a ocupar la direcció de l’oficina del ministre d’Interior, Bernard Cazeneuve, i quan aquest va ser nomenat primer ministre, Strzoda va esdevenir director de gabinet.
Havia de tornar just després al món de les prefectures. El 2017 se’l va nomenar prefecte de la regió d’Île-de-France. Però no va arribar a exercir perquè Macron el va designar cap del seu gabinet. I juntament amb aquest càrrec, li va atribuir la seva representació personal a Andorra en tan què Copríncep. Fa algunes setmanes el president francès va rellevar Strzoda com a cap de gabinet, però li ha mantingut les atribucions com a representant al Principat.
Sense cap mena de dubte, Macron vol donar continuïtat al seguiment del dossier de l’acord d’associació mantenint com a enllaç seu l’home que ha seguit les negociacions entre Andorra i la Comissió Europea els darrers set anys. Després d’un contacte amb alguns mitjans de comunicació que l’Altaveu havia sol·licitat, Strzoda respon a algunes preguntes més i matisa alguns dels missatges donats el Dia de la Constitució. Assegura que ho fa sense rebre cap mena de pressió. Però per deixar clara la posició del president francès en tan què Copríncep d’Andorra. L’entrevista es realitza per escrit i en francès. I la seva traducció al català ha estat validada pels propis serveis del Copríncep.
Aviat farà set anys del seu nomenament com a representant personal del Copríncep Macron. És difícil de conèixer, entendre i analitzar Andorra, les seves particularitats i els seus equilibris des de l’Elisi a París? I transmetre després tota la informació al Copríncep tampoc no deu ser senzill, oi?
Sobretot és una missió apassionant, donada la singularitat del paper que la història, així com la Constitució, han reservat als Coprínceps. Una Constitució que confia la direcció de la política a un Govern electe, i el poder legislatiu, així com l'impuls i el control de l’acció política, al Consell General. Un text que també emmarca perfectament les missions dels coprínceps. Mentre que el Copríncep francès assumeix importants responsabilitats en la seva qualitat de president de la República francesa, la meva funció és plantejar amb ell, si s’escau, els temes de major interès per a Andorra, que en alguns casos, en aplicació de la Constitució, poden requerir la seva intervenció. Per a això confio, és clar, en els meus serveis de la Representació i en el meu cap de gabinet que, in situ al país, són els meus ulls i oïdes, per seguir el més a prop possible i transmetre’m l’actualitat del Principat. És un dispositiu que fa trenta anys que està rodat, i ens permet superar la barrera de la distància.
Ara que ha deixat les seves funcions de director de gabinet del president de la República, disposa de més temps a consagrar a Andorra. Hi ha tanta feina des de la representació del Copríncep per necessitar una dedicació exclusiva pel país? És Andorra tan complicada?
Efectivament, a principis d’any, vaig poder ser rellevat d'una part de les meves funcions anteriors. El president de la República, però, m’ha mantingut en determinades missions. Entre aquestes, em va fer l'honor de continuar sent el seu representant personal a Andorra. Una tasca que duc a terme amb especial interès i plaer, i a la qual estic encantat de poder dedicar-hi ara més temps. Encara que tenint en compte els meus altres dossiers, no puc tenir una dedicació exclusiva!!
“Correspon als andorrans trobar la majoria per acompanyar qualsevol evolució o canvi en el tema de l’avortament. Així va poder acollir amb interès les paraules positives del cardenal Pietro Parolin el setembre passat, obrint la via cap a una possible despenalització de l’avortament”
Escolti, com són les relacions amb el Copríncep episcopal o el seu representant des de París? Quines són les principals diferències i punts de desencontre si n’hi ha? Com ‘compensa’ l’Elisi el fet que el seu homòleg en la prefectura de l’Estat estigui situat a tot just un quinzena de quilòmetres de la capital del país?
En dues paraules, descriuria aquesta relació com a molt bona i fluida. Perquè sembla important que els dos coprínceps, que ‘de manera conjunta i indivisa’ assumeixen el seu paper de cap de l’Estat andorrà, ho facin en perfecta intel·ligència. És així com són les relacions amb el meu homòleg, el representant personal del Copríncep Episcopal. Per invitació d'aquest últim hem tingut l’oportunitat de dinar junts el dia de la Constitució. Els meus serveis, presents a Andorra, interactuen diàriament amb els seus homòlegs de la Mitra. En qüestions importants, penso particularment en l’acompanyament dels treballs per a l’acord d’associació, mostrem una perfecta sintonia. La qual cosa no impedeix, com sabeu, sobre determinats temes, especialment de societat, que puguem expressar una sensibilitat diferent, sobre el sentit o el ritme de determinades reformes. Però ens esforcem per mantenir un canal de diàleg constructiu.
Li demanem justament per dues de les qüestions sobre les quals es referia en la seva resposta. El Copríncep francès s’ha mostrat com a gran defensor dels drets de les dones fent que França sigui el primer país a tenir el dret a l’avortament en la seva Constitució, i també és un europeista convençut. Si Andorra és dels darrers països del món a tenir l’avortament penat i es perd el pròxim referèndum d’acord d’associació, no tindrà el Copríncep un conflicte important de ser també cap d’Estat d’un país tercer d’Europa i amb l’avortament penat?
El Copríncep separa allò relacionat amb la seva funció com a president de la República de l’Estat francès del que s’escau de les seves funcions com a copríncep d'Andorra. Tot i que es busca coherència, aquestes funcions són tanmateix molt diferents. Sobre el delicat tema que plantegeu, el Copríncep es va expressar clarament l’any 2019 considerant que en la seva qualitat de president francès va poder fer ‘de la igualtat de gènere, una prioritat’ (cosa que es va confirmar amb la recent inclusió del dret a l’avortament a la Constitució Francesa), però que ‘com a copríncep, qui soc jo per dir-li al vostre poble què s’ha de fer, vosaltres que escolliu democràticament les vostres lleis?’. La seva posició és que no correspon al Copríncep decidir pels andorrans. També creu que correspon als andorrans trobar la majoria per acompanyar qualsevol evolució o canvi en el tema. Així va poder acollir amb interès les paraules positives del cardenal Pietro Parolin el setembre passat, obrint la via cap a una possible despenalització de l’avortament, que podria desembocar en una iniciativa parlamentària.
“El copríncep respectarà la decisió sobirana (en el referèndum sobre la UE). Cadascú assumirà les seves responsabilitats. No obstant això, tothom coneix també les fermes conviccions del Copríncep francès a favor de la integració europea i el ple suport que s’ha donat als successius governs andorrans en aquest llarg moviment d'acostament cap a Europa”
Si Andorra no acceptés l’associació amb Europa, el Copríncep, en tan què president de la República francesa, es podria plantejar la seva continuïtat com a cap d’Estat a Andorra?
Com bé sabeu, la funció de Copríncep ha estat assegurada, des de l’època dels comtes de Foix i la signatura dels Pareatges, de manera quasi continuada des d'aleshores. Això mostra la força i l’ancoratge d’aquest lligam que no es pot qüestionar a la lleugera. Tal com ha indicat el Copríncep francès en el seu missatge institucional, després de la llarga seqüència de negociacions, ha arribat el moment de la reflexió, l’intercanvi i la recerca del consens, en l’únic interès del país, d’acord amb aquesta tradició tan fortament i positivament ancorada a la nostra societat. Després d'aquest temps de reflexió, vindrà el de les decisions. Guiat pel seny, correspondrà al poble andorrà fer les seves eleccions prenent una decisió sobirana, que el copríncep respectarà. Cadascú assumirà les seves responsabilitats. No obstant això, tothom coneix també les fermes conviccions del Copríncep francès a favor de la integració europea i el ple suport que s’ha donat als successius governs andorrans en aquest llarg moviment d'acostament cap a Europa, en el qual s'ha implicat Andorra durant 40 anys. Com a tal, havent expressat que l’aposta per Europa, li sembla ser l’aposta pel futur, només podria lamentar, les conseqüències que podria tenir un vot negatiu pel futur d’Andorra i el seu encaix amb Europa.
Canviem d’escenari. Un dels pilars del sistema educatiu andorrà ha estat l'esforç que ha fet i fa el Copríncep per mantenir un sistema d'educació francès des de la primària fins al batxillerat al país. S’han sentit moltes veus que parlaven que el sistema francès perillava al país. El Copríncep continuarà mantenint aquest esforç per assegurar un ensenyament francès de qualitat al país? Com es valora el fet que malgrat els resultats excel·lents pel Baccalauréat després són proporcionalment pocs els estudiants que escullen les universitats franceses per continuar els estudis superiors?
Realment no veig a quin perill us referiu. El nombre d’estudiants acollits al Lycée Comtes de Foix continua creixent en els darrers anys, víctima del seu èxit. Així mateix, un gran nombre d’aquests estudiants de secundària, al voltant del 75%, s’incorporen a l’ensenyament superior francès. El sistema educatiu francès a Andorra es regeix pel conveni francoandorrà en matèria d’educació, signat pels ministres d’Educació francès i andorrà, i publicat al Diari Oficial Francès i al BOPA. A costa d’un esforç important, realitzat pel Ministeri d’Educació Nacional francès, s’assegura l’excel·lència d’aquest establiment educatiu amb un posicionament singular, que continua sent una peça essencial del sistema públic andorrà. I tots els actors implicats, en primera línia el delegat de l’ensenyament, així com l’ambaixada de França, juntament amb els serveis andorrans competents, treballen perquè es preservi aquesta qualitat d’educació que esmenten amb raó. Per facilitar la difusió de la informació i acompanyar a les famílies d’Andorra, s’organitza una fira de l’ensenyament superior francès, fruit d’una estreta col·laboració entre el sistema educatiu francès i el ministeri andorrà en aquest àmbit. Com a mostra de l'interès que té especialment el Copríncep francès en aquesta institució, segurament figurarà de manera destacada en el programa de la propera visita que podria fer a finals d'any.
Després de la crisi de la Covid veiem tensions d’habitatge a tot Europa en ciutats importants. Andorra no s’escapa d’aquestes fortes tensions que han generat les manifestacions més importants de la història del país. En haver-se transformat l’habitatge en un actiu financer, amb el fort creixement de la construcció orientada al luxe i la gran especulació al país, hem transformat Andorra en un gran actiu financer? Com podem fer per evitar que els nacionals hagin d'emigrar del país per poder viure amb habitatges assequibles? Com des del Coprincipat es pot ajudar el país a afrontar aquest problema dels ciutadans?
La crisi de l’habitatge és un tema de preocupació a molts països i regions del món, accentuada per un context d’alta inflació. El Copríncep segueix de molt a prop l’actualitat mesurant el seu impacte força sensible a Andorra. El Copríncep ha volgut sumar-se a aquest esforç; per aquest motiu va confiar l’estiu passat una missió a l'IGEDD (servei d'inspecció del Ministeri francès de Desenvolupament Sostenible), que va elaborar l'informe que vam transmetre al Govern d’Andorra a principis d’octubre. L’informe va assenyalar que s’estaven duent a terme accions rellevants però que la complexitat del tema requeria d’un ventall d’accions, de diferents ordres i temps. El Copríncep es manté atent a aquests temes, ja que està a disposició de les autoritats andorranes per fer altres aportacions si són útils.
“En qüestions importants, penso particularment en l’acompanyament dels treballs per a l’acord d’associació, mostrem una perfecta sintonia amb la Mitra. La qual cosa no impedeix, com sabeu, sobre determinats temes, especialment de societat, que puguem expressar una sensibilitat diferent, sobre el sentit o el ritme de determinades reformes. Però ens esforcem per mantenir un canal de diàleg constructiu”
En els darrers temps hem escoltat veus a França del partit Rassemblement National de Marie Le Pen criticant els canvis legislatius andorrans per la modificació legislativa protegint la llengua oficial del país. Potser a França no coneixen prou què és Andorra i alguna vegada alguns polítics hi volen fer ingerències? És legítima la defensa i protecció de la llengua pròpia?
No m’estendré gens en aquest tema que, evidentment, reflecteix un desconeixement de la realitat i de les institucions andorranes. No cal recordar que França no és en cap cas ‘copríncep d’Andorra’ sinó que només el seu president, hereu dels comtes de Foix, té aquesta qualitat d’‘intuitu personae’. D’acord amb l’article 2 de la Constitució, la llengua oficial de l’Estat és el català, i correspon a les seves institucions mantenir-la viva i garantir-ne l’ús i la permanència. Més enllà d’això, no considero que calgui enfrontar les llengües entre si, sinó buscar una pràctica lingüística diversificada, que la història d’Andorra facilita. És una riquesa per a Andorra i els nostres joves que cal preservar. Perquè si el català és la llengua oficial, cal aprofitar l'oportunitat que ofereix a Andorra la seva proximitat i el lloc tradicionalment reservat al francès en la història i la cultura del país; en aquest sentit, convé treballar per mantenir el lloc del francès i preservar un equilibri que sempre ha existit i al qual el Copríncep dona suport, tal com va recordar el 2019. Conec la preocupació de les institucions andorranes per reivindicar aquest patrimoni amb, per exemple, un compromís voluntari dins l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia.
Després de 31 anys de referendar la Constitució, en uns moments de crisi i emergència climàtica, no creu que els andorrans potser haurien de contemplar modificar-la per introduir diferents articles per preservar la biodiversitat, la protecció del medi ambient i garantir a les futures generacions un país sostenible?
Esmenteu temes molt importants, vitals per a Andorra, molt entrellaçats en el seu entorn natural. Cal recordar que segons la nostra Constitució, la iniciativa parlamentària és del Consell General i del Govern. Més enllà d'això, podem observar que des de la seva incorporació a les Nacions Unides, Andorra ha trobat el seu lloc en nombrosos fòrums multilaterals, on assegura una presència activa en aquests temes. Va liderar així, amb San Marino, una iniciativa el 2019 que va donar lloc a l'adopció d'un Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments. Participant compromès a les Conferències del Clima, és el primer país que ha presentat el seu informe biennal de transparència sobre els impactes del canvi climàtic (BTR) i té previst assolir la neutralitat de carboni l'any 2050 en aplicació de l'Acord de París. Andorra també és molt activa en l’impacte del canvi climàtic a les zones de muntanya i ha treballat durant els últims mesos per posar en valor la vulnerabilitat de les muntanyes perquè tinguin el seu lloc a l’agenda internacional. Així, els grans tractats internacionals ja s’estan integrant progressivament en l’ordenament jurídic andorrà. No tinc cap dubte que Andorra reforçarà el seu pes i la seva presència en l’escena internacional en aquests temes en el futur.
I acabem una mica per on hem començat: Patrick Strzoda continuarà de representant del Copríncep fins al final del mandat de Macron?
Com sabeu, aquesta missió me la confia el Copríncep per la durada que cregui oportuna Només us puc confirmar com de feliç soc de poder dur a terme aquesta missió, en representació del Copríncep, en aquest període cabdal per la construcció d’Andorra.
Comentaris (27)