Hi ha ganes ja de començar la lliga?
Justament, ara fa una estona estàvem ara anant cap al camp d’entrenament i amb els ajudants parlàvem que ja tenim força i energia. I sí; comencem a parlar d’Oviedo i Sporting . Tenim ganes de competir i estrenar-nos, d’experimentar tot el que suposa el repte tan bonic d’aquest any.
Quina Segona espera?
Duríssima, com ho és sempre, però en especial els darrers anys. Qualsevol equip és capaç de guanyar a qualsevol. Serem els únics que mai hi hem jugat, amb la dificultat que això comporta. També el repte d’afrontar-ho com una cosa que volem gaudir molt. Volem aferrar-nos a aquest somni que tant vam treballar i ens vam merèixer l’any passat. Fixi’s en l’inici: tres camps amb més de 20.000 persones i l’estrena tan desitjada al Nacional contra el Granada. Parlem de clubs i equips històrics amb grans aficions. I anem amb il·lusió, humilitat i amb la nostra forma de fer les coses per competir al màxim.
“A Segona, parlem de clubs i equips històrics amb grans aficions i anem amb il·lusió, humilitat i amb la nostra forma de fer les coses per competir al màxim”
Per a Eder Sarabia, l’ascens va suposar una mena de reivindicació personal?
Potser fa uns anys sí que podia estar pendent del que es deia de mi, però aquesta etapa ja ha passat. Porto més de quinze anys d’entrenador i els darrers he viscut molt a l’elit amb situacions, ambients i aficions extraordinàries. Vas aprenent i madurant. T’has de centrar en el que pots controlar, en el dia a dia, en fer millors als jugadors, en convèncer-los amb la teva idea futbolística i en anar superant les dificultats. Estic molt satisfet del que vam fer i, sobretot, de com ho vam fer la passada temporada. Evidentment, això reforça que la idea i la forma que tenim de fer les coses no només són atractives sinó, també, eficaces. Al final, tot el que fem és per intentar guanyar.
Quin balanç fa de la pretemporada fins ara?
Molt positiu. Sobretot, confirma que anem en la línia de l’any passat, que tot el que vam construir futbolísticament i en grup, la unitat i la cohesió de l’equip, es manté i s’està intentant reforçar, a més amb els jugadors que estan arribant acoblant-se perfectament perquè els que ja estaven són capaços de transmetre-ho. Són moments típics de pretemporada, amb arribades i sortides de jugadors, però el que es respira és en la línia de l’any passat i això és molt important.
La plantilla serà molt diferent quan es tanqui el mercat?
Pot haver-hi canvis. La porteria està tancada i estic content. En defensa, ens falta algun detall que esperem tancar de seguida. Hem aconseguit fitxar jugadors que són els que volíem. Mantenim el bloc de l’any passat al mig del camp. I és veritat que a dalt ens falta alguna coseta, tot i que confiem en els futbolistes que teníem. Ells van ser qui ens van fer arribar a on estem. El canvi de categoria, però, és important i necessitem jugadors que ens aportin un salt de qualitat més i coneixement de la categoria, però ens basem en el bloc i la força del grup.
“El joc ha de ser amb la mateixa idea, línia i convicció; l’essència no canvia, però hem de millorar matisos”
Riki Puig és una opció impossible?
De broma algun cop ha sortit, però no ho contemplo. Riki és un jugador d’un altre nivell, tot i que no hagi tingut l’oportunitat de mostrar tot el que és. Tant de bo jugui on es mereix.
Busca gol...
Estem esperant. Sabem que a dalt és el més complicat. Més que gol -jo no comparteixo que hi hagi jugadors que el tinguin i altres que no-, penso que és l’equip qui ha de generar situacions perquè els de dalt puguin definir.
No veurem un joc molt diferent del de la passada campanya...
Ha de ser la mateixa idea, línia i convicció. Sabem que hi ha coses en el joc d’atac que hem de millorar i que hem d’estar preparats per equips amb més capacitat individual, física i d’organitzar-se. Els errors es pagaran més cars i les àrees tindran més importància. L’essència no canvia, però hem de millorar matisos.
Quin és l’objectiu?
L’any passat un dels que ens vam marcar va ser gaudir el procés, que l’any fos dels millors de les nostres vides. Teníem el repte, cert, d’arribar a l’elit. Hem d’anar pel mateix camí: fruir-ho, valorar-ho, ser fidels al que som. I consolidar tant a nivell d’equip com de club el salt que s’ha fet. Crec que és molt important per aquest projecte, que va començar fa menys de quatre anys, el pas que s’ha donat i, des d’aquesta humilitat, des del treball i la convicció, sobretot a totes les àrees, poder consolidar-nos, reforçar-nos bé i que aquest pas no vagi enrere. I a partir d’aquí, veure en el futur on podem anar arribant.
Signa mantenir-se sense patir?
Segurament, sí, però també dic que ja no només és la classificació i el que és l’equip; també és important tots els canvis que està vivint el club, el creixement que està tenint en gent que està treballant a diferents àrees. La punta de l’iceberg és el partit de diumenge, però la resta és també clau. Fer bé les coses per aconseguir la permanència seria una molt bona notícia pel projecte, pel club i pel país. La repercussió i els beneficis que es poden aconseguir són molt grans.
“Piqué és molt ambiciós i sempre vol més; és conscient del salt que hem donat i del repte que tenim i ho seguirà gaudint i patint de prop; fins i tot, més, i sempre donant-nos suport”.
Senten que tenen el suport del país?
Recordem partits de l’any passat amb 200 o 300 persones i també els últims contra Barcelona B, Castelló o Albacete, que passàvem dels 2.000. Hi ha il·lusió, la gent et para pel carrer per animar-te i felicitar-te. El futbol enganxa tot el món, també a Andorra, que ha estat un país d’altres esports, que espero que segueixin creixent, per exemple amb un bàsquet que torni on es mereix. Seria molt bonic veure tothom fent força perquè el país i l’esport creixi. Hi ha molta afició, sobretot de molts nens i nenes joves que ara comencen.
El fet d’haver de treballar aquestes setmanes sense l’Estadi Nacional és un hàndicap?
Tant de bo d’aquí dos o tres anys no ens en recordem i tinguem totes les instal·lacions que cal a un equip professional, però no soc de queixar-me i de buscar excuses. Això ens ha de fer que ens espremem més i donar la nostra millor versió per a sobreposar-nos. Cert, el context podria ser millor, però mai serà una excusa. El que cal és mirar endavant, buscar l’aspecte positiu i adaptar-nos al que hi ha.
Es veu entrenant al nou Prada de Moles?
Tant de bo. Tinc moltes ganes d’estar aquí molts anys i d’anar creixent amb el club. Crec que aquí tenim una cosa molt bonica per fer, per anar construint. Encara no som conscients del potencial tan gran i del que es pot fer. Li hem de posar molta il·lusió per totes parts.
Què aporta Piqué, diners a banda, a l’Andorra?
Principalment, és el motor de tot això. Sempre he dit que, quan estava al vestuari del Barça i estava tractant-se, amb el mòbil seguia els partits de l’equip. Quan vaig signar, recordava això. Té un coneixement espectacular de la plantilla, dels rivals, dels partits... És molt ambiciós i sempre vol més. És conscient del salt que hem donat i del repte que tenim i ho seguirà gaudint i patint de prop. Fins i tot, més. I sempre donant-nos suport.
El veu acabant la carrera a l’Andorra?
Seria senyal que hem pujat a Primera (riu). Mai es pot dir que d’aquesta aigua no en beuré. Jo espero que jugui al Barça molts anys i, després es dona això, seria molt bonic.
L’alçada és un avantatge?
Crec que sí. Cert que, potser, no era mateix Prada de Moles, a 1.200 metres que Andorra la Vella, que és a 1.000, però fisiològicament pot afectar. L’any passat ens vam fer molt forts a casa, potser també per la gespa artificial. Enguany, tindrem una herba que esperem que estigui especular. Amb aquestes condicions i amb l’afició tant de bo tornem a fer-ho.
El canvi a herba natural afectarà?
Ni molt menys, al contrari. LaLiga controla molt tot el tema gespa. Cert que l’escenari a nivell de públic i ambient serà molt complicat de gestionar. Tot s’igualarà.
A qui veu a dalt?
Qualsevol és capaç de guanyar a tots els equips. La majoria són històrics. Els que han descendit aquest any tenen cert avantatge -Alabès, Llevant, Granada-, però també hi és l’Eibar, Las Palmas, el mateix Sporting o l’Oviedo. També el Zaragoza. Tots seran rivals molt durs, però després cal jugar i anar traient punts. I aquí ja no marca tant la història o el pressupost sinó el que facis en el dia a dia. El futbol es tan bonic perquè les diferències s’igualen al terreny de joc.
Aquesta temporada, tindrà temps per agafar la bicicleta?
Avui d’una a quatre sortiré amb bicicleta per Girona. La tinc aquí. He après a saber que no pots estar 24 hores pensant només en el futbol. Cert, la meva feina no és sols quan estàs al camp, però també cal desconnexió. I Andorra m’ofereix tot el que m’agrada: natura, muntanya i la bicicleta. Si a sobre ho puc compartir amb la Mònica, la meva parella, i amb amics, puc dir que soc una persona afortunada i feliç.
Comentaris