Vanessa Mendoza Cortés Psicòloga i presidenta d'Stop Violències

“Tenim un Govern autoritari i de dreta, i els governs autoritaris i de dretes només saben oprimir”

Psicòloga social especialitzada en violències, està fent el doctorat a la Universitat d’Andorra (Ud’A) amb una recerca sobre la violència sexual en l’àmbit de les relacions de parella heterosexual. Al Principat. Ha treballat molt més a fora que a casa. Deixa clar que és andorrana i remarca: ‘qui vols que em doni feina, aquí’. Des del 2008 ha treballat en diversos serveis de la diputació de Barcelona i en ajuntaments de les rodalies com a psicòloga especialista en problemàtica femenina i infància en risc. Punts d’informació, cases d’acollida… Fa tallers diversos, inclosos de defensa personal. Treballant o formant-se fora de les fronteres andorranes ha teixit en munt de contactes arreu del món que des que va posar en marxa Stop Violències ha activat tant com ha pogut. I ho continuarà fent. Ara amb l’amenaça de la fiscalia com una espasa de Dàmocles. Escriu Vanessa amb dues s i si sols hi cap un cognom, demana que sia el de la mare: Vanessa M. Cortés. Si hi poden anar els dos, accepta la incorporació del Mendoza.

-
-

-Vostè se sent una delinqüent?

-(Riure desmesurat). No, no, de cap manera. La veritat és que és absurd el que ha fet el Govern. Quan signen tractats internacional, dins la signatura d’aquest tractat internacional, accepten que la militància de base, les associacions que estan treballant en aquell sector, puguin fer el report que hem fet nosaltres. El nostre report era públic a l’ONU des de principis de mes. Nosaltres no ens vam ocultar. Això d’una banda. I per altra part, el senyor Filloy va dir en una entrevista, si no es va transcriure malament, que ell havia admès que el que nosaltres hem reivindicat a l’ONU ja ho havíem dit aquí. Però una cosa és dir-ho aquí i l’altra dir-ho a fora. Però és que és clar, si no ens fan cas aquí, haurem d’anar a rentar els draps bruts a fora. Perquè per això han signat i ratificat convenis internacionals voluntàriament. O sia, hem fet una cosa legítima. I en un Estat democràtic, o que es vol fer dir democràtic, el que han fet no té lògica. Jo entenc que estiguin ofesos…

“Puc entendre que de vegades em passo de voltes; una altra cosa és que no m’importi. Hi ha coses que no hi ha una altra manera de dir-les, quan no et deixen més espais, aleshores s’han de dir clar, català i amb veu alta”

-I pot entendre o admetre que sovint es passa de voltes?

-Ho puc entendre, una altra cosa és que no m’importi. Hi ha coses que no hi ha una altra manera de dir-les, quan no et deixen més espais, aleshores s’han de dir clar, català i amb veu alta. I no agrada. I entenem que no agradi. Però que no agradi no vol dir que ens hagis de criminalitzar, perseguir. Que no agradi vol dir que ho has de mirar; que miris què necessita la societat civil. Nosaltres mai no ens hem amagat. El que hem dit a l’ONU ho hem dit aquí. Ho hem dit als polítics d’aquí. Aleshores… el meu to? El meu to no és el que s’ha de posar a judici.

-Però diu coses que no són certes…

-Qui va anar a l’ONU i va mentir és el Govern d’Andorra. I va mentir diverses vegades. I quan parlo de Govern no em refereixo a l’equip tècnic. Parlo de la delegació política, de la delegació que pertany al Govern. Van fer un ridícul molt absolut. Hi va haver una experta que li va preguntar a la comissió andorrana si tenien un pla per executar totes les propostes. I algú del Consell va dir que hi havia un pla però que no estava en cap document. Això és ridícul. Això em va fer molta vergonya. Què vol dir, això? Que no hi ha cap pla. Que signem els convenis internacionals per fer bonic. I som la primera entitat que el que fem és dir-li al Govern que si s’ha responsabilitzat de forma voluntària amb un conveni, que compleixi. I hem fet una cosa legítima. I cap Estat democràtic denuncia i persegueix les seves activistes. Però no estem en un Estat democràtic, estem en una teocràcia. Molt encoberta.

-Anem al moll de l’os. El Govern redueix la seva falta en tres o quatre coses. Han anat reduint els fets pels quals se les ha portat a la fiscalia.

-És clar.

-Que no només és l’informe davant la Cedaw, també unes declaracions en un mitjà de comunicació estranger. Pot sospitar quin o què?

-No, ni idea. El que hem dit a fora ho hem dit també aquí. 

-Un dels greuges és que vostès asseguren que s’està forçant a parir i a donar en adopció aquests nens.

-Sí. Sí, sí…

-Que s’està també forçant a promoure incapacitacions.

-Sí.


Detall de la dessuadora que han regalat a la presidenta d'Stop Violències per poder estrenar a l'acte del 25-N celebrat aquesta tarda. | ALTAVEU

-Tenen proves?

-És que no som nosaltres els que hem de provar que estem dient la veritat. I estan tan encabronats o digues-li com vulguis…

-Escolti, si vostè difama només se salva si vostè prova que el que diu és cert.

-Estem dient el que passa.

-Però vostè té exemples, de tot això?

-Per suposat. Nosaltres no parlem mai sense fonament. Mai. El que passa, el que els emprenya, és que saben que nosaltres ho sabem. Perquè la gent ens en parla. Perquè ens ho diu. De tot el que diem tenim fonament. Hi ha una cosa que no ha quedat clara en aquest país: una comissió d’expertes no pregunta res sobre los ‘dimes y diretes’. La comissió d’expertes de l’ONU va comprovar que tot allò que dèiem era verídic.

-I com ho va comprovar?

-Annexem articles de premsa, annexem lleis… nosaltres ho hem dit aquí. Són coses que han sortit al país. Hem dit que es criminalitza la pobresa, que hi ha molts nens i nenes al CAI que s’han tret de l’entorn familiar per una qüestió econòmica, que no pot ser que una mare pugui ser mala mare… miri, la nova llei d’infància, i d’això ja ens n’hem queixat, poden treure un bebè del nucli familiar amb zero anys. No has tingut temps de ser mala mare! No has tingut temps! Per què? Perquè hi ha moltes adopcions. I van dir a l’ONU que no hi ha adopcions. I resulta que un informe europeu ja va fer un toc el 2015 a Andorra per l’alt índex d’adopcions que hi ha de nens i nenes extrets de l’entorn familiar.

“Entenem que hi hagi coses que no agradin. Però que no agradin no vol dir que ens hagin de criminalitzar, d perseguir. Que no agradi vol dir que ho has de mirar; que miris què necessita la societat civil”

-I són d’aquestes opcions de què parlen?

-Sí, sí. És clar.

-I es força una dona a prosseguir amb l’embaràs amb l’objectiu final de donar el bebè en adopció? De donar-lo a algú.

-Sí.

-És que aquesta és una de les acusacions més fermes que els fan.

-Que acusin. Perquè no agafen i donen proves que això no és cert. Que donin números. Quantes dones han parit i quantes tenen aquests bebès a casa. I quants menors has tret del nucli familiar i per què. No tenim les dades. És molt increïble que fins que ha arribat aquest Govern sempre hem tingut un centre molt petit, que era el de la Gavernera, i ara de cop tothom ho deu fer molt malament en aquest país perquè ara l’índex de retirada de menors del nucli familiar són espectaculars. Que donin dades, que donin números, que donin estudis…

-Vostè i el seu entorn ja temien que pogués arribar aquesta denúncia. Per què?

-Perquè tenim un Govern autoritari i de dreta. I els governs autoritaris i de dretes només saben oprimir. Abans de portar-nos a la fiscalia hauria estat molt bé que s’haguessin assegut amb nosaltres a parlar.

-No han parlat?

-No ens han citat.

-A Ginebra tampoc?

-Abans de la denúncia nosaltres no hem parlat amb ningú.

-A Ginebra tampoc, eh.

-A Ginebra ens vam saludar cordialment i ja està.

-Algú de la delegació va estar a la sala mentre vostè exposava l’informe?

-Nooo, però l’informe era públic.

-D’acord. Però a més a més, algun membre delegació era a la sala per poder prendre notes, per mirar-la o mostrar disconformitat amb una mirada en segons quin moment?

-No. Però és que l’informe era públic. El podien haver llegit. Nosaltres no ens en vam amagar, que érem a l’ONU, i que seríem a la sessió de la Cedaw d’Andorra. Però saps què passa? Que els governs, aquest Govern, i no parlo de l’equip tècnic, parlo dels polítics, menyspreen constantment la força social. A mi se m’ha insultat molt, molt, moltíssim, com si això fos personal. I resulta que els polítics han d’estar al servei del país. Ens imposen moltes obligacions -lloguers alts, treballem moltes hores, hi ha sous baixos- però mai es parla dels drets, els drets que s’han de tenir com a població civil. I nosaltres el que fem és parlar dels drets. Que no els agrada? Ho entenem. Perquè durant tots aquests anys han viscut molt bé amb tothom callat i callada. Però no tenim por, a més a més.



-Són un col·lectiu petitet, molt petitet, potser ni tan sols representatiu, però que han fet molt soroll.

-Som un col·lectiiuuuuu… que ha sabut treballar bé! Perquè l’opressió és tan forta i tan gran que es veu a quilòmetres. El que no pot ser en un Estat democràtic és que em diguin que no podem avortar perquè el bisbe no vol. I si em violen? Pago l’avortament? El que no pot ser és que diguin que paguen els avortaments amb una llei que ho prohibeix. Llavors què som? Un país de pandereta?

-Diu el Govern que a la magistrada se la va mal interpretar.

-No, ho va dir clarament. I es va escoltar clarament.

-Que no, que no, que és una mala interpretació, que la senyora Mingorance es referia als avortaments involuntaris.

-La pregunta directa de l’experta va ser: què feia el país quan una dona tenia un fetus en què la vida no era possible. I no li van contestar bé. Perquè si haguessin dit que hi havia uns convenis, que a mi ja em sembla bé, haurien d’haver dit quins convenis, i llavors ens haurien d’haver dit quina és la via legal per poder avortar. Van sortir per on van poder. I van acabar dient la mentida que sempre diuen aquí amb la diferència que era a fora i el resultat que a fora la gent no està enganyada. Coneixen la realitat del país.

“Signem els convenis internacionals per fer bonic. I som la primera entitat que el que fem és dir-li al Govern que si s’ha responsabilitzat de forma voluntària amb un conveni, que compleixi. I si no ens fan cas aquí, haurem d’anar a rentar els draps bruts a fora”

-Malgrat que encara no tingui cap notificació de la fiscalia…

-Bé, de fet no és cert. Ens han trucat. Per la manifestació del 28 de setembre ens volen judicialitzar. Després d’anar a l’ONU m’han cridat. A darrera hora volien il·legalitzar la marxa. Vam desobeir la darrera premissa, que era marxar per la voravia. No sabem si això entrarà o no. Amb informe 1 d’octubre m’han citat a data 12 de novembre. Vaig anar a declarar a la policia, que no tinc res a amagar. Estan fent unes diligències prèvies. Com volien que anéssim 200 o 250 persones d’Encamp a Andorra la Vella? No hi ha prou vorera. Era posar-nos en risc i vam decidir anar per la carretera. Això és el que volen judicialitzar. No té ni cap ni peus. Tot ve després de l’ONU. És opressió i repressió d’Estat. És un tòpic, i el que és increïble que això passa amb un Govern que es diu modern… Doncs no ho deu ser tant!

-Ha tingut el suport o l’ha anotat d’altres col·lectius?

-Sí, i tant. L’Antònia Escoda (Acció Feminista) ha sortit dient que era un error criminalitzar-nos. Els polítics d’esquerres també: he llegit el Jaume Bartumeu, he sentit el PS, la Rosa Gili… ADA no s’ha posicionat però tampoc no és una entitat que faci moltes aparicions públiques… i a nivell internacional tenim molt de suport perquè ha al·lucinat molt per com se’ns està tractant.

-Sensacions meves: s’estan reproduint al Principat patrons que en altres Estats no gaire llunyans s’estan també usant per altres qüestions?

-És clar! Són les estratègies dels estats que semblen de Dret però no ho són.

-Una altra sensació meva: qualsevol acció judicial que afecta una persona concreta és una ‘putada’ per a la persona però en aquest cas diria que serà el principi del fi de la penalització de l’avortament. Vaja, que indubtablement es va cap a l’avortament regulat.

-Ho aconseguirem. 

-Internacionalment més que mai es posarà el focus.

-Està posat el focus. Ja ho vam dir quan vam començar fa quatre anys: que no pararíem fins que ho aconseguíssim. És un dret humà.

-De l’entorn del bisbat, algú els ha contactat per parlar formalment? No espiant-los en una manifestació o cridant al Parc Central…

-No. No ens crida ningú, el Govern no ha assegut a parlar, estem completament en contra d’aquest servei que volen fer d’acompanyament…

“Hi va haver una experta que li va preguntar a la comissió andorrana si tenien un pla per executar totes les propostes. I algú del Consell va dir que hi havia un pla però que no estava en cap document. Això és ridícul. Això em va fer molta vergonya. Què vol dir, això? Que no hi ha cap pla”

-També n’hi volia parlar.

-Aquest servei d’acompanyament és com la Xarxa la Meri però institucionalitzat i amb opressió. És molta casualitat que nosaltres ho presentéssim un 10 de desembre i quatre dies més tard el senyor Espot ho inclogués en el seu programa electoral. Una dona que vol avortar, vol avortar i punt. No cal que passi per un tribunal mèdic, per un advocat i per un sanitari tot rigorosament en masculí. Òbviament no agafaran dades, d’això. Però creiem que serà un factor de coacció perquè les dones puguin anar a avortar. I això és un servei que es fa molt als Estats Units. I estem important molt les coses opressives dels demés estats.  

-La solució passa ineludiblement per regularitzar l’avortament.

-Regularitzes i dones accés, i ja està. Si volem la igualtat real no hi ha cap llei sobre el cos dels homes perquè se’ls faci una pràctica que et pot salvar la vida. No hi ha cap llei que et trenqui la vida per tota la vida. Si jo no vull ser mare, perquè he de ser mare. La maternitat ha de ser triada i desitjada, no imposada per un Estat. I sí com a mínim me la imposessin però tinguéssim bones condicions per poder dur a terme aquesta maternitat… però és que ni això! Una vegada el bebè és aquí, ja t’espavilaràs.

-En l’informe que vostès van presentar a la Cedaw no parlen de canviar la Constitució. Reivindiquen una modificació del Codi penal.

-Sí, l’article 108. Els canvis d’articles penals es fan constantment i no hi ha tan rebombori.

L'excusa del marc institucional

-Llavors, al seu entendre, quan es diu que perilla el marc constitucional, institucional, és una excusa?

-Es clar. Bé, és una excusa o no. El 2018, en un informe a la Cedaw, es deia explícitament que que l’avortament no era possible perquè el bisbat no ho volia. I que el 1993 la Constitució va veure la llum sempre i quan, exigències del bisbat, mai no tocàvem els preceptes de la vida catòlica, és a dir, l’avortament i la mort. És a dir, ja ens han estat violant tots aquests anys els drets i semblava que estàvem tenint drets quan es mentida. Aleshores el que han hagut de fer ara és destapar ara. En aquell informe posaven que tenim els Pareatges signats. Els podem superar d’una vegada, els Pareatges?

-S’hi apunta?

-Per favor! És un document de tribut. I és feudal. És del segle XIII. No pot ser un argument! Llavors anem amb burra. Per què tenim cotxe i mòbil? Per què tenim aigua corrent? No utilitzem la tecnologia sanitària! No pot ser. És un odi molt gran el que hi ha cap a les dones, en aquest país. És misogínia. Odi cap a les dones.

-En diversos punts de l’informe a la Cedaw vostès diuen que s’obliga les dones a parir. Però en cap cas parlen dels funcionaris. Entenc jo que es refereixen al sistema, al marc institucional.

-És clar.

“Cap Estat democràtic denuncia i persegueix les seves activistes. Però no estem en un Estat democràtic, estem en una teocràcia. Molt encoberta”

-Per què s’ha donat aquest gir i ara defensa el Govern que portant-les a vostès a la fiscalia defensen els treballadors públics?

-Perquè vénen eleccions i ho han fet molt malament, amb el funcionariat, i ara volen que nosaltres siguem el cap de turc. Som una cortina de fum. I mentrestant ells van fent cosetes. En el conveni d’Istanbul no han ratificat la part en què es diu que l’Estat repararà les víctimes de violències, tampoc no han signat el Conveni de Nairobi sobre drets sexuals i reproductius. I tothom ens odia a nosaltres. És una estratègia mítica. Han posat el focus sobre nosaltres, quan nosaltres l’odi i la violència no l’hem usat mai, i això acabarà malament, que sembla que és el que volen.

-Li hauria fet com a última pregunta però li faré com a penúltima. Parlava de l’Estat o l’estructura que a parer seu mostra odi a les dones. Ara també parlava vostè de més odi. Es pot dir que Stop Violències odia els homes?

-(Riure sonor) És absurd. Nosaltres demanem els nostres drets… nosaltres no nomenem mai els homes, no ens comparem. Nosaltres no odiem a ningú, volem els nostres drets. Que el nostre discurs és dur cap a qui opina i que sovint són homes? És clar, perquè aquesta opressió els homes no la tenen. I són els homes els que decideixen que tinguem aquesta opressió. El bisbe, el Govern…  perquè només han sortit parlant homes: Filloy, Jover, Espot… potser ara sortirà alguna dona aliada patriarcal. Són els homes els que no ens deixen avortar. I llavors els assenyalem, i com que els assenyalem i és incòmode, és molt més fàcil dir que odiem els homes que no pas replantejar-se que ho han fet malament. Perquè tenir una actitud crítica és més complicat.

-I la última. Repassant el seu informe l’únic que a mi em sembla realment que ha pogut enutjar amb noms i cognoms és el punt 133. “El Estado nos ha informado en una reunión en fecha 16.09.19 que va a poner un servicio de acompañamiento a las mujeres que quieran abortar fuera de nuestras fronteras. En dicha reunión nos mostramos preocupadas por las declaraciones del actual presidente del gobierno, hace unos meses, donde decía que iban hablar con las mujeres que querían abortar, para que dieran los bebes no deseados en adopción.  Manifestamos que las mujeres que quieren abortar lo tienen claro, y que se podía incurrir en coacciones sin querer, por parte del Estado. Ante esto, se nos dijo, que era una opción.” Aquí veig un: ‘vostès han anat a pel cap de Govern i ara van a per vostès’.

-Això no és així. Nosaltres no hem anat a pel cap de Govern. És que si nosaltres et diem, això pot incórrer en coaccions, això no pot anar per aquí… i et diuen que és una possibilitat… Nosaltres ho farem públic. Perquè no hauria de ser una publicitat.

“Una dona que vol avortar, vol avortar i punt. No cal que passi per un tribunal mèdic, per un advocat i per un sanitari tot rigorosament en masculí. Òbviament no agafaran dades, d’això. Però creiem que serà un factor de coacció”

-Amb el cap de Govern hi han parlat, d’això?

-El cap de Govern va fer unes declaracions en premsa. Nosaltres hem parlat amb el secretari d’Estat d’Igualtat, el Marc Pons, i la secretària d’Estat d’Afers Socials, en una reunió que vam tenir. I ens van dir: ‘És una possibilitat’. Perdó? No és una possibilitat! No és cap possibilitat que algú em ‘foti la xapa’ perquè jo acabi donant el nen en adopció, perquè això atempta contra la meva llibertat individual i personal. Jo et dic que vull avortar, i vull avortar. Les dones som conscients i se’ns infantilitza. Molt. Si volem avortar volem avortar. I si tu m’obligues o em parles… pots tenir formes molt subtils de convèncer-me, però no m’estàs respectant. No és un atac cap a ningú. Però com que ho estan fent tan malament se senten interpel·lats. Que ho facin bé! Que ho facin bé de veritat i nosaltres serem les primeres en donar suport, les primeres en ajudar. A nosaltres no se’ns truca per col·laborar de veritat. I que quedi clar que no rebem cap subvenció del Govern. 

-Se n’ha parlat, sí.

-Exacte. Per tant, que ens les treguin. No. Ens autogestionem. Però encara que en rebéssim, rebre una subvenció no vol dir que et sotmetis al sistema. Perquè una subvenció és diner públic. I quan un govern et dóna una subvenció és perquè facis una feina allí on ell no arriba, compte, i això no vol dir que tu hagis d’estar callada.

Comentaris (18)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.