Bé, primer de tot, com ha afrontat Francesc Solana aquestes finestres?
Bé, doncs teníem ganes que arribés, sobretot després del canvi d'entrenador. Crec que eren unes setmanes que esperàvem molt amb el Zan (Tabak) per intentar treballar diverses coses, que ell, des del dia que va arribar, no va poder per la immediatesa que teníem dels partits. I crec que eren bones setmanes, sobretot la primera, que és després del partit de València, que teníem a tots els jugadors, poder treballar i introduir coses noves. Crec que ens va anar molt bé. Ara hem d'esperar fins dijous que estaran els jugadors, que encara falten, i tenim dos entrenaments per preparar el partit del dissabte, que per nosaltres és molt important.
El més important és que tornin tots sans en una temporada plena de contratemps?
Sí, sí. Estem en un esport on només nosaltres, crec que tots els equips tenen contratemps i tenen lesions. Entrenes, entrenes dur i passen coses. I, evidentment, que se'n vagin a jugar amb les seleccions ja ho hem patit com a club en la nostra història, que s'han lesionat molts jugadors greus que ens han afectat després de la temporada i, en aquest cas, sembla que tornaran tots sans. I, com et deia, espero que el dijous poder comptar amb tota la plantilla per poder preparar el partit.
Deuen estar entre els equips ACB que tenen més jugadors internacionals.
Bé, jo crec que ja l'estiu ja ens va passar i tenim jugadors que són seleccionables. Els nostres jugadors que van a la selecció hi han estat sempre. El Rafa (Luz) ha anat sempre que ha pogut o que l'han cridat. L'Aaron Best va sempre amb Canadà. L'Artem Pustovyi ha estat el pivot titular d'Ucrània durant els últims anys. No crec que sigui nou. L'Yves Pons és la primera vegada que va amb França, aquest any, amb nosaltres, després del bon inici de temporada que va fer. Per tant, contents que hi vagin, perquè als jugadors els hi fa il·lusió, però també doncs amb els risc que té.
Almenys han pogut salvar els africans.
No, ja van marxar. Ja vam veure aquest any que les finestres africanes a nosaltres ens afectaven a la primera finestra, que sí que van marxar l’Udeze, l’Okoye i el Shannon (Evans).
Aquesta aturada també ha servit per fer feina als despatxos. S’incorpora en la direcció de joc el ‘combo’ Sir’Jabari Rice. Estan satisfets?
Sí, perquè és un jugador que ja portàvem temps intentant portar, que evidentment teníem clar que fins a l'aturada no tindríem opcions de fitxar-lo, perquè el seu equip està jugant la BCL (Basketball Champions League) i no el deixarien sortir fins que no estigués tot una mica més decidit. Teníem clar que era un jugador que volíem i que amb les converses que havíem tingut amb ell havia demostrat les ganes de venir i hem posat tots de la nostra part.
Com ha estat aquesta operació?, De primeres es veu un jugador amb bons números pel que fa a l’anotació.
Sí, crec que sempre intentem portar jugadors bons. Passa que la nostra feina és que, que quan arribin aquí s'adaptin ràpid, que entenguin on juguen, la diferència que és jugar amb el MoraBanc Andorra d'un altre equip, i que s'adaptin ràpid i que sàpiguen el que és representar el nostre equip. Crec que és un jugador que té talent i que suplirà una de les mancances que més ens trobem últimament. Només teníem el Shannon Evans de generador i volíem sumar aquesta segona figura. La vam sumar amb el Castañeda, però la seva lesió ens va fer tornar a entrar al mercat i tenir moltes opcions que no s’han acabat concretant per diverses qüestions, i al final hem pogut portar el Rice.
Ara que menciona a Castañeda, com es va gestar la seva incorporació? A Lleida no supera la revisió mèdica, aquí sí… D’alguna manera, la lesió arriba condicionada per aquest motiu?
No, el Lleida el rebutja per una tendinitis a l'ombro i els nostres serveis mèdics diuen que a aquesta lesió no li ha d'impedir jugar i nosaltres decidim fitxar-lo. Era un jugador que nosaltres ja havíem controlat. Tenia una proposta nostra, però ell havia decidit anar a Lleida perquè assumien la totalitat del seu contracte i nosaltres només n’assumim una part. I en el moment que el Lleida va dir que no el volia, va ser el jugador mateix qui ho va decidir. També va coincidir en un moment que a nosaltres se’ns va lesionar Rafa Luz i vam poder coincidir amb temps. Crec que es va adaptar molt ràpid i que va donar molt bon rendiment mentre va estar, i vam tenir la mala sort de la lesió en una zona on ell mai ha patit lesions musculars de les cames i amb nosaltres es va trencar.
Sir’Jabari Rice arriba del Nymburk, el mateix club d’on va sortir Jerrick Harding abans de venir a l’ACB.
Bé, normalment és un lloc on fitxen ‘rookies’ que juguen per primera vegada a Europa i acostumen a fitxar jugadors amb talent i per tant és un dels focus que sempre mires el tipus de jugadors que fitxen allà, perquè són jugadors amb talent. Crec que és una bona comparació amb Jerrick Harding, que quan va arribar a Manresa venia de Nymburk, va fer dos anys a Txèquia amb molt bons números.
Parli’m una mica del mercat i de com està sent de difícil incorporar algú. Ho van intentar amb Daryl Macon, amb Kassius Robertson i no va poder ser en cap dels dos casos. Us ha sorprès que Macon ara hagi firmat pel Sassari?
Nosaltres ja havíem arribat a un acord amb ell, ja havíem signat el contracte amb ell i tot, i havia de venir el dilluns aquell. Aquell dilluns el president del seu club va decidir no firmar la rescissió en la qual havíem arribat a un acord. I sense la rescissió i sense el ‘transfer’ evidentment ell no podia jugar. Estant allà, nosaltres vam intentar tornar a fitxar-lo, però ens van dir que no era possible.
I per què creu que ara sí?
I ara de cop, no sé a quin tipus d'acord hauran arribat entre els clubs o el que hagi estat, però està clar que per nosaltres és un jugador que estàvem molt convençuts que aquí ho faria molt bé, però que va coincidir que no va poder ser. Tant ell com diversos noms, no només els que han sortit, hi ha hagut més noms on realment hem estat en situació per fitxar-los i al final no s’ha donat.
Per què passa això? Andorra ha perdut el seu atractiu, té alguns inconvenients, o el fet de jugar a Europa és tan decisiu?
És una part decisiva pels jugadors, sobretot a l'estiu, quan fas el plantejament de la temporada. Durant la temporada no només a nosaltres ens està costant fitxar, està costant fitxar tothom, està tothom buscant jugadors i és molt difícil. Els últims anys ens està costant molt perquè han aparegut noves lligues a Japó, a Àsia i la G-League, i ens està portant molts problemes a l'hora d'incorporar jugadors a la meitat de temporada. Per tant, has d'intentar buscar jugadors que ja estan a Europa, que intentar veure si tenen sortides, és un tema de treball i de veure com es pot arreglar, però el que està clar és que a l'estiu el fet de no jugar a Europa condiciona. Ara mateix crec que a l'estiu vam poder fer una bona feina i que no ha tingut resultats.
Ara que som a l’inici de la segona volta, precisament com valora vostè la planificació d'aquesta temporada i com veu l’equip?
Està clar que no estem on volíem. Ens havíem posat una idea i havíem fet una idea d'equip per estar segurament amb 3 o 4 victòries més. I no ha pogut ser. Estem aquí i hem de viure amb això, intentar ser positius i anar sumant. Els jugadors que estan aquí, els que pensàvem que tindrien un rendiment millor, intentar ajudar-los a que arribin a aquest rendiment i els que realment ho estan fent, ajudar-los a que segueixin. Crec que la nostra feina és intentar que tothom estigui a gust, que tothom ajudi al màxim amb les seves possibilitats i que tothom rendeixi al màxim. I aquí, a l'hora de prendre decisions després, ja és la nostra feina.
Quins són els encerts i quins han estat els errors d’aquesta planificació? Què hauria fet diferent veient-ho avui en dia?
Crec que hauríem fet diferent la configuració de l'equip, però la vam fer juntament amb l'entrenador i amb l’staff. Estàvem tots convençuts que havíem fet un bon equip i que si tothom donava el màxim seríem competitius. Crec que ho hem demostrat durant molts partits que hem estat així, però també s'han vist les mancances. I amb aquestes mancances, la incorporació del Jabari crec que cobreix molt aquestes mancances d'un altre generador de joc, a part del Shannon, en un moment que ja teníem a Castañeda, que era una aposta molt bona que havíem fet.
Li queda molt al Xavier (Castañeda)?
Li queden unes tres setmanes.
Deia que potser falten tres o quatre victòries més. On hauria d'estar l'equip? Se li ha d’exigir més al MoraBanc?
Sí. Hem de ser exigents amb l'equip, amb els jugadors, i està clar que els resultats no són els que a nosaltres ens agradaria tenir, i som molt autocrítics amb això. La part meva de responsabilitat esportiva, és evident que soc el responsable que no hagin sortit bé moltes d'aquestes apostes que hem fet. Però crec que hi ha una cosa, i l'experiència que tenim ja de molts anys, que has de tenir paciència amb els jugadors, que has d'intentar ajudar-los a que rendeixin al màxim, perquè a mitja temporada no pots canviar tots els jugadors. No serveix per res. I l'experiència ja ens ha dit que fer-ho no t'ajuda, i no fer-ho ens ha ajudat sempre. Hem de tenir paciència, intentar veure les mancances, intentar ajudar a que tothom se senti més a gust i veure que siguem més competitius.
Quin seria llavors el topall de l’equip?
Crec que hem d'aspirar, sempre com a club, a intentar ser competitius i guanyar el màxim de partits. Amb les 11 o 12 temporades que portem ara des del 2014, amb un any de descens de per mig, hem anat dues vegades a la Copa del Rei i hem estat tres vegades a play-off, és aquesta la mitja. Amb aquests deu anys hem fet això, intentarem fer-ho més vegades. Aquest és l'objectiu que sempre tenim com a club, ser el màxim de competitius, amb la màxima il·lusió i ser molt conscients de qui som, però mai menyspreant el que tenim.
Aquest dissabte reben el Saragossa, un equip que tampoc està en el seu millor moment. No esperen una altra cosa que no sigui una victòria.
Crec que som conscients de la importància del partit del dissabte, però la lliga no s'acaba el dissabte. Guanyant o perdent no acabem aquest dissabte la lliga. Per tant, guanyem o perdem hem de seguir, hem de seguir millorant i és important guanyar. Evidentment que hem de buscar-ho perquè empataríem amb ells, perquè crec que ens donaria una confiança molt gran de cara al final de temporada. El partit del dissabte la gent és molt conscient de la importància que té, ja no queden gaires entrades i estem molt contents perquè sabem que el nostre públic ha tingut una resposta molt bona.
A més a més, el Saragossa ve amb el hàndicap també d'haver canviat d'entrenador, precisament amb Joan Plaza del capdavant. Destí o casualitat que hagi coincidit tot això?
Crec que és casualitat, no? Tant si és destí com casualitat... Esperem que tingui sort però aquesta setmana evidentment el que volem és guanyar nosaltres.
Com va acabar la relació amb Plaza?
Va ser una qüestió dels resultats. Crec que els resultats marquen una mica la trajectòria dels entrenadors i la temporada passada va tenir bons resultats i vam estar molt contents i aquest any els resultats no eren els que volíem ni ell ni nosaltres i per tant era millor prendre aquesta decisió.
Posant-ho en una balança, hagués tornat a apostar per ell?
Ara vistos els resultats, evidentment que no ha sortit bé, però l'aposta pel Joan va ser l'any passat quan ell no tenia cap equip feia anys que no entrenava a la lliga ACB i crec que per ell va ser una molt bona oportunitat per tornar-se a posar a la lliga i va fer molts bons resultats i aquesta temporada els resultats no han estat els que tots esperàvem.
Durant el temps que ha estat aquí, Plaza ha estat sempre un vers lliure, podríem dir, a l’hora de fer segons quines declaracions. La personalitat és un factor que té en compte a l’hora d’escollir un tècnic?
Crec que hem treballat a la mà i en la mateixa línia totes les parts fins al dia que vam decidir que no podia seguir pels resultats. Però el treball que s'havia fet fins llavors era en la mateixa línia tots. L'aposta era de l'any passat, i tal com vam apostar per ell vam tenir bons resultats i seguíem creient en ell i crec que ell va creure en nosaltres, i fins que els resultats no ens van anar bé havíem de prendre una decisió.
Ara s’ha optat per Zan Tabak. Per què ell?
Volíem un canvi de dinàmica, està clar, no? Que els jugadors se sentissin amb més confiança i crec que l’entrada del Zan ens ha donat un altre aire com a equip i esperem que, com va passar l'any passat quan va entrar en Joan, que va canviar una mica la dinàmica, esperem que amb el Zan puguem fer-ho i acabar bé la temporada.
I a nivell més tècnic, més esportiu, quines coses canvien de Plaza a Tabak?
Bueno, canvien. Canvien coses. L'exigència defensiva és diferent. Crec que el Zan té una altra manera de veure com s'estructura l'equip, com s'ha d'estructurar la part ofensiva, la part defensiva, crec que ho veuen diferent i per això el treball del Zan va una mica encaminat de manera diferent. Sense perdre totes les coses bones que havia tingut l'equip amb en Joan. Crec que amb això el Zan ha estat molt llest d'intentar aprofitar totes les coses bones que estàvem fent i intentar que les coses que ens estaven restant, doncs posar-hi la seva mà.
Hi ha una victòria de diferència amb el Burgos. Queda pràcticament tota la segona volta, però l’equip no té mal calendari perquè es pugui confiar el que resta de temporada.
Sí, tenim una victòria sobre el Burgos i per sobre tenim a una victòria al Saragossa. I ara mateix juguem amb el Saragossa. Crec que la classificació s'ha d'anar mirant, però el més important és intentar anar sumant victòries. Si tu vas sumant victòries, la classificació t'anirà posant més a dalt i és important no fixar-te o no jugar segons el que fan els altres, sinó intentar anar tu fent el teu camí. Crec que és la part més important i l'equip s'ha concentrat molt en això. No està tot el temps mirant què fan els altres, sinó intentar fer el nostre camí.
Un descens seria un fracàs per al MoraBanc? Condicionaria molt el club a nivell esportiu i econòmic?
Evidentment. Ja ho hem viscut. Hem viscut el que condiciona i no volem tornar a passar pel mateix, està clar. L'objectiu és salvar-se i anar sumant victòries i anar creixent. Ja hem viscut aquest fet de baixar, sabem el què és, i vam tornar a pujar ràpid en un any. No et dic que és molt fàcil, perquè només ho hem fet nosaltres en les últimes 10 temporades que han baixat equips de l’ACB, però està clar que sabem el que és i sabem el que no volem tornar a viure. Està clar que no volem tornar a passar per aquesta situació.
A nivell personal, com està portant la crítica? És dels que miren xarxes socials, mitjans de comunicació, etc.?
No, no miro res, la veritat.
Però els aficionats bé que li fan saber la seva opinió.
Som un club i sempre ho hem estat, a les bones i a les dolentes, molt proper. Els aficionats, els que tenim confiança, ens pregunten, i estem oberts a explicar totes les coses que passen i per què es prenen les decisions que prenem. Tothom que és educat i amable sempre rep una resposta educada i amable. Intentem no mirar ni les xarxes ni els comentaris ni tot això perquè no aporten res de bo. Per tant, evidentment som molt crítics nosaltres mateixos a dintre del club amb la feina que fem, fent autocrítica, intentem prendre decisions i solucionar les coses. I això és el més important: la teva autocrítica és la que et fa millorar i rectificar decisions que has pres que et surten malament i altres que et surten bé.
Entèn per això que la gent tingui aquesta fixació en el seu càrrec, ja que vostè és el director esportiu?
Sí, va amb el meu càrrec. Igual que quan les coses van bé estic content i veus que l'equip i que la feina va bé, quan les coses van malament pateixo com el que més i soc molt autocrític amb la feina que és la meva i amb les decisions que s'han de prendre.
Hi ha hagut algun moment en què s’ha plantejat deixar-ho?
No, no.
Es veu amb forces encara.
Sí, perquè penso que això és un projecte que fa molts anys que va engegar. Fa molts anys que tenim el coneixement i l'experiència per anar prenent decisions i anar fent coses i que les forces estan al màxim perquè al final cada any coneixem més la nostra feina i som millors. Hi ha anys que prens millors decisions o pitjors, o t'equivoques més o menys, però la feina sempre s'ha fet d'una manera molt estable i coherent. I no ens hem de sortir d'aquí.
Escoltant el president, Gorka Aixàs, en alguna entrevista a RNA, no se’l veu tan convençut com a vostè. Ha deixat entreveure que algun dia tocarà fer el relleu.
Home, segur. El Bàsquet Club Andorra té, des del 1970, 56 anys d'història i nosaltres som una part del final. Nosaltres hem estat part d’això. I això comença i s'acaba. Ningú és insubstituïble ni imprescindible. Però està clar que la nostra etapa és de fa uns quants anys i que portem ja una motxilla gran d'experiència i que jo crec que ara mateix ens ha d'ajudar.
De totes maneres, el club és una SAOE (Societat Anònima d’Objecte Esportiu), i son vostès els que han de prendre aquestes decisions. Per molt que es vulgui, no hi ha un plebiscit.
No (riures). El club és una societat anònima esportiva i al final són els accionistes i el president del consell d'administració que prenen aquestes decisions.
Darrerament s’han fet planar els dubtes sobre com està la salut del club. El president va solucionar-ho amb una intervenció molt aclaridora en la presentació de Tabak. Vostè com veu el futur?
Fantàstic, crec que tenim més gent que mai al pavelló. Hem aconseguit una cosa molt important i és que la gent està amb nosaltres. I crec que l'objectiu pels pròxims anys és crear una identitat, o millorar la identitat que tenim, per intentar que ens surtin bé les coses. I anar millorant com a club. Els dos últims anys hem quedat onzens a la classificació i la il·lusió de tots era intentar anar a buscar una mica més amunt. Estem en aquesta frontera i crec que hem de tenir la il·lusió, el treball i la feina d'intentar que el club sigui competitiu i estable econòmicament. Això és el que hem aconseguit, crec que té molt mèrit la feina que s'ha fet durant tants anys i l'estabilitat econòmica que es té. Això és indiscutible.
Comentaris