Sònia Yebra Presidenta de l’associació Eix Comercial

“Si la gestió de les ajudes es fa bé, potser no tots els comerços sortim vius, però sí un 95%”

Sònia Yebra va néixer a Maó, a l’illa de Menorca l’any 1970. Va cursar estudis en administració i direcció d’empreses a Esade Barcelona. A Andorra hi viu des del 1995, on el 2002 va iniciar el projecte empresarial Gallery. Des de sempre ha volgut estar vinculada al treball que fan les associacions de comerciants i, quan es va crear Eix Central, es va convertir en la seva presidenta. També col·labora amb la Confederació Empresarial, formant part del seu comitè executiu.

Sònia Yebra.
Sònia Yebra.

El comerç s’ha vist sacsejat novament per culpa del coronavirus. Després del confinament obligatori de la primavera, el sector començava tímidament a remuntar el vol però s’ha topat ara amb les mesures restrictives per lluitar contra la pandèmia que han adoptat els països veïns, que impedeixen, de facto, l’arribada de visitants, els principals clients de les botigues representades a Eix Comercial. La seva presidenta no amaga la preocupació per la situació i alerta que, tot i poder romandre oberts, aquests establiments també estan patint molt.

Com ha rebut el comerç les restriccions a Catalunya i França?

Molt malament. Ja anàvem a rastres i ara ens acaben fent ensopegar de nou. La situació és increïble. Si no ho veus, no t’ho creus. No hi ha gent al carrer. Les caigudes de vendes estan sent de l’ordre del 80 o del 90% i ja veníem d’un acumulat molt negatiu. I el pitjor és que no es preveu que la situació millori en pocs dies.

Donen per perdut el pont de la Puríssima?

No.

“Potser donem per perdut el Black Friday, però el pont de la Puríssima encara no; cert que no depèn de nosaltres sinó de les autoritats dels veïns”

Veig un no una mica dubitatiu...

Sí, perquè la certesa no la tenim, però esperem que no. Potser donem per perdut el Black Friday del 27 de novembre però el pont encara no. Cert que no depèn de nosaltres, sinó de les autoritats dels països veïns.

Com posa aquest tancament a les empreses?

En situació de risc, perquè les despeses de lloguer i de personal són importants i les estem suportant amb una facturació totalment anecdòtica. Està en perill la viabilitat de molts negocis i ja és el segon cop en pocs mesos. Depèn del que duri tot plegat, poques podran continuar.

Per ara, hi ha la solució dels ERTO...

Sí. Ens convenç. Esperem, això sí, que siguin ràpids i flexibles. Les empreses que els estan presentant hem de veure com de ràpid es respon perquè puguin ser efectius.

“Hi ha propietaris de locals que estan arribant a acords per reduir els lloguers; demostren que tenen ganes de mantenir la relació amb l’arrendatari i ajuda a la viabilitat de les empreses”

I amb els lloguers, què es pot fer?

Em consta que hi ha propietaris que estan arribant a acords per reduir-los. Això és positiu perquè demostren que tenen ganes de mantenir la relació amb l’arrendatari i ajuda a la viabilitat de les empreses. Al final, el teixit empresarial manté els llocs de treball. Si suspenen pagaments o fan fallida, són llocs de feina que es destrueixen i això és el que hem d’intentar que no passi.

Els consta que hi hagi botigues que hagin tancat definitivament?

Des de l’inici de la pandèmia, sí. Alguna ha hagut de parar l’activitat. No moltes, però hi ha hagut algunes.

Els fa por el futur?

Sí. Hi ha incertesa i això crea por. Les expectatives no són bones. Potser salvem el Nadal, però ens tornen a tancar al febrer i, si això passa, s’agreujarà molt la situació de les empreses. La vacuna és l’esperança, però encara no està clar quan es podrà administrar ni amb quines quantitats.

sonia Yebra 3

Els preocupa que els ERTO que s’allarguin l’any vinent siguin massa restrictius?

Els que estan ara duren fins a 31 de desembre. A partir de gener hi ha una nova llei que no coneixem encara. Entenem que sigui més restrictiva, però també cal que ajudi les empreses que ho necessitin. Si no serveix perquè les empreses puguin descarregar part dels seus costos, l’única opció que quedarà serà fer acomiadaments.

Fan falta més ajudes?

Aquestes dues (lloguers i personal) són les despeses més importants que tenim. Les altres que ens han dit que es faran, com les de FEDA i Andorra Telecom, també són benvingudes. Tot ajuda. Els comuns també han dit que modificaran la taxa de radicació. Tot el que sigui descarregar despeses serà positiu. Si es fa bé, potser no tots sortim vius perquè hi ha qui ja tenia problemes abans de la pandèmia, però sí un 95%. I això vol dir mantenir llocs de treball.

“Per desgràcia, hi ha risc d'acomiadaments; hi haurà empreses que no podran aguantar tota la seva plantilla. Dependrà de quant duri la situació i de les ajudes”

Hi ha risc d’acomiadaments?

Haig de dir, per desgràcia, que sí. Hi haurà empreses que no podran aguantar tota la seva plantilla. Dependrà de quant duri tota la situació, però també de les ajudes.

Què espera pel Nadal i per la temporada d’hivern?

Crec que tindrem el turista de proximitat i passarà com a l’estiu. La gent té ganes de moure’s i sortir de casa, de fer esport i airejar-se. L’expectativa és que vingui gent a esquiar i de compres a un país on hi ha un control acurat de la pandèmia.

El sector s’ha d’adaptar bé a les mesures?

Increïblement bé. Al comerç s’han fet bé les coses; s’ha tingut molta cura de les normes, del gel, del distanciament i d’aforament. Això també s’ha notat a l’hora de rebre els turistes.

S’han fet cribratges al comerç...

I és molt positiu. Estem de cara al públic i això dona seguretat a l’empleat, a l’empresa i al client que ve. Que es vagin eliminant possibles positius és molt interessant.

“La possibilitat que més trams de Meritxell puguin ser per vianants necessita altres carrers alternatius que, ara mateix, no hi són i, de fet, potser no hi ha espai per fer-los”

I encara es vol anar a més: 40% de la població cada setmana...

Sí, i una part important seran empleats del sector comerç. Per ara es fan les TMA i ens van notificar que es faria també amb antígens. I amb els de saliva potser canviar els protocols i ho podríem fer a dins de les mateixes empreses.

Seria un problema?

És un tema d’organitzar-se i gestionar-ho. També hi haurà ‘stop labs’ per als petits comerços que no ho puguin fer. Sempre han volgut buscar el consens per fer aquestes proves. Les empreses grans estan més preparades i les més petites sempre podrem comptar amb el suport del ministeri.

Com valora els dos anys de vida d’Eix Comercial?

Han estat molt complicats. El primer va ser el de començar a posar-nos en marxa i el segon ha estat una frenada en sec. Aquest any no hem pogut fer les activitats que teníem previstes, però també ens ha unit el fet d’afrontar una situació de dificultat. Tots treballem de forma cohesionada.

L’estructura  actual de l’avinguda Meritxell, amb un tram encara per cotxes i un només per a vianants, quedarà així definitivament?

Tal com està el tema viari, per ara, ha de quedar com està. La possibilitat que més trams de Meritxell puguin ser per vianants necessita altres carrers alternatius que, ara mateix, no hi són i, de fet, potser no hi ha espai per fer-los. En tot cas, ja està funcionant molt bé.

En quin estat es troba el pla de turisme de compres?

Havíem començat a parlar al gener i febrer per reactivar accions però tot està ara en ‘stand by’. S’haurà de reprendre quan tot s’estabilitzi i continuar treballant. És la voluntat de tots els implicats, comuns, Govern i comerciants.

Quines haurien de ser les prioritats?

Sempre és clau la promoció exterior de Shopping Mile per atreure turistes. Després, també la part de posicionament intern. El que és més important és atreure els clients cap a la zona i després consolidar-ho.

Com afectar el sector el boom de tot el comerç electrònic?

És una competència molt dura i difícil, a nivell mundial. El que és cert és que, al final, cadascú tindrà les seves estratègies. És un portal més per a la venda, un canal més i Andorra també ha de créixer cap aquí, reinventar-nos i adaptar-nos a la realitat de mercat

Els treu molts clients?

A tothom. I més amb el creixement que ha tingut amb la crisi del coronavirus. Nosaltres seguim sent una destinació atractiva, un lloc de compres i és el que hem de mantenir. Saber atreure els clients amb esdeveniments i amb productes atractius.

“El multifuncional és necessari. Cal un espai que no sigui només un aparcament, que no dona la qualitat que tindria aquest recinte”

Com veu el projecte del recinte multifuncional?

És necessari. Som un país de muntanya on el clima a vegades és un hàndicap per fer esdeveniments. Cal un espai que no sigui només un pàrquing que no dona la qualitat que tindria un recinte. Apostem per tenir-lo.

On hauria d’estar?

A prop del centre i de l’eix comercial perquè així es crearien sinergies entre el client que ve a l’esdeveniment i la restauració i el comerç.

Quines fórmules es poden fer per atreure turistes?

La gent es mou per oci, per entreteniment, per natura.... Tenim coses que reuneixen aquests criteris. Ho hem d’embolicar en un paper maco i un bon llaç i que el client ho compri com un paquet. Tenim un espai petit on es poden fer moltes coses: muntanya, Caldea, esdeveniments de música i espectacles, museus... Hem de ser capaços de crear un atractiu important perquè la gent es desplaci. I també hi ha el tema de seguretat, no només la sanitària, sinó també a nivell de carrer, que això a la gent li agrada i és un punt a explotar.

Com veu el futur del comerç?

Hem de ser positius. Andorra sempre s’ha sortit. Crec que podrem sortir d’aquesta crisi amb més força i més units.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.