Enhorabona per aquest nou càrrec, avui s’estrena. L’ha felicitat molta gent?
Molta gent, sí. Sobretot dels més veterans, la gent de tota la vida de la família del rugbi. És una cosa d’agrair tenir el seu suport. Jo no esperava tant perquè formar part de la junta fa cremar a la gent. És una institució on tots els socis són els propietaris del club, i tots tenen una opinió. De moment, per sort totes són d’enhorabona, excepte algú que ja m’ha picat una mica la cresta per dir algunes coses.
De totes maneres, ara és vostè qui mana.
Realment manem una junta. Això és una de les coses que volem fer, que no sigui un club presidencialista. Som una junta i les decisions les prenem conjuntament. És cert que jo seré la cara visible i les hòsties me les emportaré jo, però serà tot consensuat amb el meu equip.
La seva és l’única candidatura que s’ha presentat a les eleccions. Ho ha fet perquè algú ho ha de tirar endavant, o realment era el seu objectiu?
A mi m’hauria agradat que haguéssim tingut una altra candidatura, precisament per parlar dels projectes. Però se n’ha presentat només una. No és que m’hagi presentat perquè no hi hagués una altra alternativa, sinó que es va parlar de dues o tres alternatives al principi. Suposo que, en veure que només n’hi ha una, ja els hi està bé. És una qüestió de molta motivació, com el rugbi. Al rugbi, quan estàs a punt d’arribar a l’assaig, dones la pilota. I aquesta vegada me l’han passat a mi, i jo soc el que haig d’anotar l’assaig. És un esport d’equip.
Vostè tindrà ganes i temps per assumir-ho tot, entenent que és una feina no remunerada?
Més ganes que temps, però aquesta és la idea (riures). Parlant de professionalització, vull que el VPC tingui una estructura més professional, on pugui haver-hi gent en diferents llocs per fer la seva feina i que cobrin per allò. Vull portar al VPC al segle XXI. Tenim més de seixanta anys, i ara és el moment de fer un pas endavant i modernitzar-ho. Per començar, crearem una aplicació on es puguin seguir els partits, tots els socis hi tindran el seu carnet, i amb això volem ampliar la massa social. Allà hi haurà la informació dels partits, els actes, alineacions, resultats, etc. Volem obrir canals de comunicació més eficients i moderns. No volem donar un full de paper, sinó fer el que es fa ara. El tema de les xarxes socials per a nosaltres també és important. Hem de fer una comunicació més fluida i és el que estem buscant.
Tocarà, doncs, invertir en comunicació?
Una de les coses que més m’ha preocupat és confirmar la gent que ja tenim. Hi ha quatre anys al davant i les coses poden canviar de moltes maneres. De moment, som un club amateur, i això és bàsic. Al país hi ha tres equips històrics, però nosaltres no tenim la infraestructura ni el múscul econòmic que tenen els altres. Al nostre nivell, però sí que anirem fent coses més professionalitzades i la part de comunicació és bàsica.
Com es troba la salut del rugbi andorrà esportivament?
Tenim 350 atletes. Són jugadors de rugbi, però jo els anomeno atletes. Tenim des de les divisions de l’U14, U16, U18 fins a tres sèniors: un femení i dos masculins. Mai havíem tingut tants atletes dins el rugbi. Això és gràcies a una feina que s’ha fet a la federació, que té l’escola, i tot el que s’ha fet durant aquests vuit anys amb el Gerard (Giménez) al VPC. Tenim dos equips U14 i aniran pujant. Si arribem a tenir dos equips per cada categoria, seria fantàstic.
“Quan van fer la reestructuració del comitè de l’Occitània (França), ens van deixar fora. Si anàvem a jugar a França, érem un equip d’estrangers. No reconeixien els andorrans com els francesos. Hauríem d’haver fitxat tots els jugadors francesos per poder participar-hi”
Vostè no té pensat tocar molta cosa, doncs. Serà un mandat continuista?
La paraula continuista no m’agrada, perquè li posarem la nostra sal i el pebre. Però sí que totes les coses que s’han fet molt bé, i ja ho hem parlat amb l’entrenador Dani Raya, és continuar amb tota aquesta bona feina. En el cas del Dani, ell ha estat el mànager durant tots aquests anys i el primer que he fet és parlar amb ell perquè ho ha fet molt bé en la part esportiva.
Alguns socis del VPC veurien amb bons ulls tornar a França, en un nivell més alt, ja que és on ha estat competint el club històricament (35 anys).
Estaria encantat. De França tinc molts bons records, i m’encanta el rugbi francès. El que passa és que estem al costat d’una Espanya que l’any 2027 disputarà el Mundial a Austràlia. El nivell espanyol ha pujat molt i una cosa bàsica: ens han volgut. Ens han rebut molt bé, tant la federació nacional com la catalana. Quan van fer la reestructuració del comitè de l’Occitània (França), ens van deixar fora. Si anàvem a jugar a França, érem un equip d’estrangers. No reconeixien els andorrans com els francesos. Hauríem d’haver fitxat tots els jugadors francesos per poder participar-hi. Ho vam intentar: a nivell institucional vam parlar amb l’ambaixada, Govern també va fer algunes coses per veure si podíem continuar a França, i no es va poder fer. En canvi, quan vam girar cap a Catalunya i Espanya, ens han obert les portes i estan encantats que estem allí. De fet, nosaltres formem part de la federació espanyola.
Per tant, els diria als socis que...
Que no es preocupin, que estem bé on estem. M’encantaria tornar a França, però, si no ens volen, no podem fer-hi res. I si tornem, hem de tornar a baix de tot, a l’última divisió. I molts dels que pensen que s’ha de tornar a França van jugar en aquestes divisions inferiors i s’hi van deixar la cara nova.
Podria aclarir com funcionarà aquesta reestructuració de divisions espanyoles?
Nosaltres estem a la divisió d’honor B. Actualment hi ha la primera divisió i la divisió d’honor B. Entremig n’hi haurà una que es dirà Elit, i fa tota Espanya. Nosaltres, on estem ara, són onze partits d’anada i tornada a la zona de Llevant. Nosaltres ens quedem aquí, i aspirem a arribar a Elit, per després fer el salt a Primera. Ja ens van avisar que farien aquesta reestructuració l’any passat, però es comença enguany. A Elit seran nou equips i ja inclou partits per tota Espanya, amb un cost important. Per això millor anar a poc a poc, que ja tenim un cost important jugant a la zona de Llevant, i tot Espanya serà molt més costós.
Una peça crucial també és la secció femenina, com s’està demostrant també en les categories inferiors del Lycée.
Les noies tenen un dinamisme i una capacitat d’aglutinar la gent al·lucinant. Un grup de noies motivat com el que tenim ara, a divisió d’honor catalana, o com les del Lycée que fa poc van guanyar el Campionat de França, serveixen com a empenta per arribar més amunt. Des que vam començar, fa deu-dotze anys, sempre han estat estirant del carro i reivindicant el que els pertoca. Només puc dir que ‘chapeau’ per les noies i intentar que arribin el més amunt possible.
L’objectiu d’ambdós equips és l’ascens de categoria?
Sí. Pujar. Perquè tot lo bo que podem tenir als equips de rugbi es traspassa a la federació, als Isards o a les Grandalles. Mentre tinguem un VPC cohesionat, amb bons jugadors i que tinguin una bona tècnica, millora el resultat de la selecció. Per mi és importantíssim sempre aspirar a més.
I ho volen aconseguir sobre la gespa de l’Estadi Nacional.
El tema de l’Estadi Nacional s’ha de veure com a infraestructura de Govern. És a dir, Govern té dues infraestructures importants: el Nacional i el CTEO d’Ordino. El que nosaltres volem és seguir el que ha dit l’executiu. Si ells ens diuen que tornem a l’estadi, nosaltres tornarem a l’estadi. A Encamp ens han tractat molt bé i estem molt agraïts, però ja ens ha dit la senyora cònsol que s’havia acabat el conveni.
En aquest sentit, hi ha hagut converses darrerament amb l’FC Andorra, amb vostè o amb l’anterior president?
L’anterior president suposo que els haurà dit que ho deixa, i que si s’ha de parlar amb algú és amb mi. Com m’han ensenyat des de petit, jo sempre estic disposat a asseure’m en una taula i parlar del que sigui. Nosaltres vam sortir de l’FC Andorra, és el nostre germà gran, i si el germà gran em diu: ‘asseu-te, que parlem’, nosaltres ens hi asseurem.
Per tant, arriba amb la intenció d’allargar-los la mà tot i el conflicte que existeix?
Sí, hi ha aquest conflicte, però és Govern qui ha marcat una línia. No som nosaltres. Nosaltres som usuaris de la instal·lació. Aquesta mà estesa hi és també pels altres clubs històrics com el bàsquet i aquestes bones relacions crec que són bàsiques. I penso fer coses conjuntes, els tres esports, independentment d’on estem jugant i com acabi el tema aquest. Jo vull bones relacions perquè som esport, i l’esport és una part important del nostre país i de la integració de molta gent. I hem de treballar conjuntament en això, en l’aspecte social. No podem estar en batalletes entre nosaltres. Crec en l’esport en general i entre nosaltres ho podem tirar endavant.
Hi ha diversos jugadors del VPC que viuen a parròquies altes com pot ser Canillo o Encamp. Els han traslladat la seva opinió sobre on els aniria millor jugar?
Jo visc a Canillo, i Encamp està a deu minuts. Per això deia abans les coses bones d’Encamp: teníem un pàrquing -és cert que hi havia mancances en la part esportiva- però com a espectador era molt més fàcil. Aparques i estàs allí al costat, a deu minuts. Però aquí a Andorra, per nosaltres, quinze minuts són una eternitat. Si vas a Barcelona o qualsevol ciutat, és el que tardes per anar deu carrers més enllà. No crec que sigui un problema. Hi ha moltes coses que nosaltres fèiem al Nacional que ara, amb aquesta disgregació, diguéssim, no les hem pogut tenir a Encamp. El tema del gimnàs per a nosaltres és bàsic. A Encamp no en tenim, a part de quatre peces. I també, per aglutinar a la gent, necessitem estar junts sota un sostre. No podem estar tan separats de tot.
Què els separa, ara mateix?
Nosaltres ens exercitem a diversos gimnasos, per exemple. Per crear pinya, hem de fer activitats i experiències conjuntes. Si estan tots separats, no avancem. La intenció és que les inferiors també juguin al Nacional. I una altra cosa que sempre ens han dit, referent a compartir l’estadi. Si ve el teu germà gran i et diu: ‘compartim això’, nosaltres estarem encantats de la vida, perquè per a nosaltres l’FC Andorra és un germà gran. Ens posem d’acord en aquesta taula que deia abans i ho fem.
El canvi de gespa no és contraproduent a l’hora de compartir?
Nosaltres juguem amb el que ens posin, no tenim problema amb la gespa. Al rugbi juguem la pilota amb la mà.
Però el rugbi és un esport que també castiga la gespa.
Una miqueta. No la castiguem tant com es creu. L’avantatge de la gespa artificial és que pots jugar durant les vint-i-quatre hores els set dies a la setmana. Podem fer com tota la vida perquè la gent del Lycée vagin allà. Abans teníem aquest fluir del Lycée cap al rugbi andorrà, que ara s’ha ‘tallat’. Aquesta fluïdesa. Per això, quan es va plantejar l’Estadi Nacional al principi, de seguida es va dir que es posaria una gespa artificial. Tots nosaltres, els veterans del rugbi, vam posar el crit al cel. Perquè si tota la vida hem jugat sobre fang, sobre gespa, amb l’olor aquesta, i ens treuen això... Hi va haver gent molt dolguda perquè el Govern posés gespa artificial.
Clar, amb la gespa natural s’estalviaven les cremades als genolls.
Això va ser al principi. Després Govern va posar una gespa d’última generació. I la que volen posar ara encara més. No va ni amb cautxú, perquè d’aquí a deu anys, més o menys, hi ha una moratòria perquè no es podran fer camps de cautxú, perquè s’ha vist que és perjudicial. Avui en dia, el que porten a dins és coco, així que potser et pots fer una pinya colada (riures).
Per tant, vostè veu amb bons ulls paralitzar el canvi de gespa i que hi hagi una entesa entre l’FC Andorra i el VPC?
I tant.
I Govern què hi diu? Han tingut contactes darrerament per solucionar-ho?
Sempre. La relació amb Govern sempre ha estat molt bona. M’han felicitat de la seva part i ells saben el que penso, ja que fa anys que estic al rugbi. Estem molt d’acord en el full de ruta que han marcat, amb tots els convenis, etc. Nosaltres estem disposats a fer el que digui el Govern.
Doncs moltes gràcies per l’atenció, i sort en aquesta nova etapa al capdavant del rugbi!
Gràcies a vosaltres. Per a mi és un repte i una responsabilitat. M’ho prenc amb molta humilitat, a veure si puc fer alguna cosa bona pel rugbi i amb moltes ganes de fer-ho bé, per part meva i de tot el meu equip.
Comentaris (7)