Diu fora de micro que li sobta veure, ara, que es cobra més en el sector de la construcció a Portugal que a Andorra. És evident que fa campanya, que defensa la seva candidatura conscient, encara que sense dir-ho obertament, que si la seva formació torna a governar, molt probablement repetirà com a ministre. Se’l veu còmode en el càrrec. Se’l veu còmode fent carrer. S’ha passat mitja vida vivint fora de casa i per això entén, ve a dir, els neguits dels emigrants perquè ell ho ha estat. Sobretot durant els seus primers deu anys de vida, quan els seus pares es van traslladar a França.
És crític amb moltes de les decisions adoptades pels socialistes en els darrers governs i treu ferro, clar, al cansament que puguin tenir els electors per haver d’anar per tercer cop en tres anys a les urnes. I sent com ha estat quinze anys parlamentari europeu, defensa el projecte d’Europa i el fet que Andorra s’hi associï. Manté que des de la diversitat, allò que la unió fa la força és ben evident. I que la pandèmia va deixar ben clar que una gestió comuna surt millor que cadascú pel seu costat.
Fa deu anys, més o menys, que va estar a Andorra.
Sí, i ara l’estic trobant molt canviada. Però tinc més relació amb emigrants en d’altres països. Jo he estat molts anys emigrant. Vaig néixer el 1967 i al cap de poc els meus pares van anar a viure a França i hi vam estar fins al 1977.
En fi, que el van fabricar a Portugal però va créixer a França.
Sí, als pocs dies i durant deu anys.
Després retorna a Portugal.
Exacte, i sóc alcalde del meu poble, d’uns 50.000 habitants, Vila Verde. I després quinze anys al Parlament Europeu, tractant qüestions relacionades amb els pressupostos. Però sent president de la ‘cámara municipal’ vaig tenir una relació molt forta amb l’emigració. El primer gabinet de suport a l’emigrant que es va constituir a Portugal va ser el del meu municipi. Després, al Parlament Europeu sempre he tingut contacte amb emigrants. Però quinze anys de Parlament Europeu no és la mateixa emigració que del 1967 al 1977. Però m’ha donat una visió total de l’emigració. Un contacte gairebé permanent. Hi ha una cosa que he dit moltes vegades i que em sembla essencial. Els països que tenen emigrants portuguesos, aquests emigrants hi aporten vàlua. Vàlua per a l’economia d’aquests països. Si es retiressin tots els portuguesos que viuen a Andorra, el PIB andorrà cauria. I això és important que Andorra, que França, ho entenguin.
“A Portugal s’ha permès l’entrada de moltes persones sense comprovar el registre criminal. Tot plegat alimenta l’extrema dreta i, per contra, els errors són dels socialistes. El primer ministre Luis Montenegro té una bona frase per resumir la nostra acció: ‘Ni portes tancades, ni portes obertes del tot.’ I qui vingui ha de complir les regles que tenim”
Sincerament, crec que s’entén.
Som un poble respectuós, no generem problemes d’integració. I per a Portugal l’emigració també és molt important. Per tot el que genera, pel que aporta. I per a qüestions com la llengua. Dic tot això perquè aquest caràcter nostre fa que quan hi ha d’haver acords bilaterals, acords, tota aquesta visió els facilita.
Li deia que emmarcaríem la xerrada sobre el seu coneixement d’Andorra i la comunitat portuguesa, evidentment sobre la situació electoral que es viu al seu país, i també, per la seva enorme experiència europeista, pel procés d’associació que està vivint Andorra amb la UE. Si cal o no cal. Si Europa encara és una bona màquina per enganxar-s’hi o no ho és.
Doncs miri, d’aquesta pregunta que m’està fent, recordo una frase d’un polític, que no recordo qui era, que deia que a Europa hi ha dos tipus de líders. Els que han percebut que els seus països són petits, i els que encara no han percebut que els seus països són petits. Si vols defensar els valors d’Europa, si vols defensar la seguretat, si vols mantenir el model social, tu precises estar unit. Cada país no pot ser una illa. Un gran exemple ha estat la reacció d’Europa a la Covid.
A la producció de fàrmacs per ser més exactes, entenc que vol dir.
La producció de vacunes va ser una realitat perquè es va poder fer una recerca, una investigació. Després hi va haver una compra i una distribució en conjunt. En cas contrari, quan tots els alemanys haurien estat vacunats, quan anessin per la tercera dosi, nosaltres hauríem comprat la primera. Tot plegat per dir-li que si tens un espai de valors comuns, una unió, que és la unió de l’energia, la unió ferroviària, la unió de la defensa, la unió de la salut… si tens això i comparteixes coses com el canvi climàtic, si tens això, tens força. Si estàs sol, poc vals. Estem units en la diversitat. Perquè hi ha diversitat. I això és una riquesa, no pas cap problema. Però en dominis com la seguretat, l’energia, la investigació, les plataformes digitals, la indústria de producció de vacunes i altres, tot plegat ha d’estar junt. Per això els acords que es fan entre països, entre blocs, són un ‘win win’. Ens hem d’unir per aquestes qüestions. I per compartir valors com els de democràcia, d’Estat de dret. És així com es construeix la prosperitat, amb una Europa unida i amb països com Andorra o Suïssa participant-hi. El Regne Unit en va sortir i queda clar que va ser un error per a tots. Units fem una Europa més forta on tots som més forts.
Se m’ha disparat. Anem a pams. L’economia portuguesa, la de Portugal, els darrers temps ha millorat molt.
Molt. I en els darrers onze mesos, moltíssim.
I ara en lloc de ser un país que envia emigració, s’està convertint en un país que rep immigració.
Exacte. Amb alguns errors comesos pels socialistes. S’ha permès l’entrada de moltes persones sense comprovar el registre criminal.
“A l’exterior no sé si Montenegro guanyarà. Treballem per guanyar. Però el que està clar és que a Portugal guanyarà. I és important que els emigrants portuguesos d’Europa tinguin una veu forta. I en aquest cas jo tinc aquesta força política, aquesta experiència política i aquest coneixement polític”
I això és el que està alimentant l’ultra dreta al seu país. L’ascens de moviments com Chega.
Tot plegat alimenta l’extrema dreta i, per contra, els errors són dels socialistes. El primer ministre Luis Montenegro té una bona frase per resumir la nostra acció: ‘Ni portes tancades, ni portes obertes del tot.’ I qui vingui ha de complir les regles que tenim. I no poden venir delinqüents. Gent amb antecedents al registre criminal. Però necessitem, per a l’agricultura, per a la pesca… precisem de treballadors. És cert que la nostra economia ha crescut, de mitjana, més que l’economia europea, que l’economia de la zona euro. El salari mitjà és de 1.200 euros pagant catorze mesos. Hem disminuït els impostos en 1.000 milions d’euros a les famílies i, en canvi, ha crescut el superàvit. Estem accelerant l’economia, incrementant ajudes per a l’habitatge, reduint impostos per als joves… Estem fent tot aquest treball. En onze mesos hem fet un excel·lent treball.
I ajudant, ja no parlo només del govern que vostè ha format o forma part, si no d’anteriors també, ajudant deia, aquells emigrants que vulguin tornar a casa.
Aquí tenim un nou programa perquè és inacceptable que volent retornar corris el risc de cobrar menys del que t’estaven pagant en un altre país. S’han d’ajustar els impostos per garantir el principi que tu no puguis rebre menys del que rebies en el país on estaves. La fiscalitat i la seva revisió és important en vista no només als joves o als inversors, també per aquells que volen retornar. Per tot això tenim un programa que impedeixi penalitzar aquells que vulguin tornar.
En les eleccions d’aquest diumenge, el principal adversari, ja no per a la seva coalició, si no per a totes les formacions, és la desil·lusió, el cansament de l’electorat? Tres eleccions en tres anys.
Cert. Però també hi ha una cosa que és clara. El primer ministre va plantejar una moció de confiança i va ser l’extrema dreta de Chega i els socialistes els que hi van votar en contra. Massa cops han anat junts per derrocar el govern. Van votar junts contra la moció de confiança. És per aquest motiu que tenim noves eleccions quan estàvem fent un excel·lent treball.
El que vulgui. Però hi ha amb António Costa va ser el mateix. Dubtes, l’ombra de la corrupció…
Amb Costa va ser diferent. Aquí va ser una moció de confiança rebutjada.
I diumenge, vostès, deuen esperar una participació a la baixa.
No. La mateixa participació.
Vaja, que la desil·lusió no arriba tan lluny.
No arriba tan lluny, esperem la mateixa participació que els darrers comicis.
I vostès surten com a favorits.
Luis Montenegro guanyarà.
També a l’exterior?
A l’exterior no sé si guanyarà. Treballem per guanyar. Però el que està clar és que a Portugal guanyarà. I és important que els emigrants portuguesos d’Europa tinguin una veu forta. I en aquest cas jo tinc aquesta força política, aquesta experiència política i aquest coneixement polític.
“Europa és un bé. No podem deixar Andorra sola. Nosaltres hem de respectar les diferències, la cultura, però és impossible que hi hagi autonomia. Pensar que Andorra o qualsevol altre país, sol, pugui vèncer els desafiaments és impossible. Allò d’orgullosament sols no és solució”
Aquí ja em fa campanya sense embuts.
És que és important que la força política sigui la veu dels emigrants portuguesos.
I aquest discurs que vostè proposa, arriba a l’electorat? Vol dir que l’emigrant no està cada cop més desconnectat?
És difícil arribar. És difícil arribar i per això fa tres setmanes que rodo per mirar que aquest missatge arribi. Els emigrants haurien de preguntar-se abans de votar: ‘Quins han estat els nostres representants?’ Fa un any el meu partit no va tenir escollit. Els representants del Cercle Europa van ser de Chega i socialistes. I què han fet? Zero. Chega va fer una proposta contra els immigrants i va ser rebutjada. Zero. Primer s’ha de veure què s’ha fet. I després analitzar qui són els representants per emetre un vot segur. Un vot que no sigui llançat. I un vot que sigui segur és el de la coalició PSD-CDS.
Suposo, òbviament, que la seva intenció primera és ser diputat.
És clar.
Però la seva idea, o el que li hagi transmès el primer ministre, en cas que vostès puguin tornar a governar, sigui o no escollit diputat, és retornar al ministeri?
Els compromisos que assumeixo si sóc electe, estigui on estigui després, són els compromisos que defensaré. La pregunta és si estaré en el govern.
Sí, si vol vostè tornar a l’executiu en cas que sigui possible.
Si jo estic en el govern tinc més força política que si estic en l’assemblea com a diputat. I el compromís és revertir la fiscalitat per als emigrants, vot electrònic perquè la votació és sovint una confusió. Votar a distància. Tenim mitjans tecnològics per fer-ho possible. També volem lluitar per un augment de diputats. En lloc de dos, quatre. Si fossin quatre, la veu dels emigrants es veuria reforçada i els líders polítics es veurien obligats a anar a parlar amb els emigrants. Ara, Chega dona per fet que no cal fer res per aconseguir un diputat, i els socialistes també pensen que hi tenen un dret natural. Un altre compromís és reforçar els mitjans dels consolats. Agilitzar tràmits i obrir una finestreta per a aspectes socials. La llengua també és molt important. Aquí cal actualitzar salaris dels professors, que estan congelats des del 2009. Estàvem a punt de regularitzar els sous quan el govern va caure. També es poden potenciar plataformes per a l’ensenyament del portuguès quan el professor físicament no hi pugui ser. Són compromisos que respectaré estigui on estigui. I si sóc elegit, això em dona responsabilitat i, després, l’obligació de venir a passar comptes.
S’ha sentit vostè còmode com a titular d’Agricultura i Pesca? Perquè vostè, de formació, no té res d’agricultor.
Molt bé. Vostè sabrà que vaig estar al Parlament Europeu en la negociació dels fons de la política agrària comuna.
“La comunitat portuguesa a Andorra és treballadora, és com la resta de comunitats que tenim arreu d’Europa. Una comunitat que no oblida les seves arrels, les seves tradicions, però que està plenament inserida en la societat on està. És a dir, dir que està integrada a Andorra és una evidència que no cal ni dir-la. És una comunitat que fa part d’Andorra. És Andorra mateixa”
Ho sé. I per això li volia demanar si s’han trobat amb els problemes que han tingut o tenen a Espanya i, sobretot, a França.
Conec tots els fons europeus i això ha estat de gran ajuda per satisfer els agricultors. Nosaltres vam augmentar el salari dels agricultors en un 14,7% el 2024, i vam doblar les ajudes per als joves agricultors. Un jove agricultor fins a 40 anys si comença l’activitat rep 50.000 euros. I si és en un municipi de l’interior, 55.000. Per a començar. I per una inversió de 500.000 euros en rep 300.000 en fons. Per tant, hem fet un treball de simplificació, de reforç de l’estabilitat i la previsibilitat.
En fi, que no ha tingut els problemes dels seus homòlegs espanyol o francès.
No, no hem tingut els problemes que han tingut ells. Però n’hem tingut altres. Com, per exemple, haver sofert l’efecte de noves plagues, de noves dolences, problemes generats pel canvi climàtic… de problemes en tenim tots. Però també tenim solucions.
Escolti, tornant a allò que parlàvem al principi i per anar tancant la xerrada. Parlàvem d’Europa i de l’important, diu vostè, que és el fet de caminar units en la diversitat.
Units en la diversitat, exacte. Dins mateix de Portugal, les regions són diferents. I tenen una força. A Europa, hi ha situacions diferents. Però els desafiaments són comuns i els pots vèncer si camines juntament. I els acords de cooperació en aquest món difícil i imprevisible són molt importants. Per això m’agrada molt el lema d’units en la diversitat. És una construcció que ha permès pau en aquest espai. I prosperitat.
I per a un país tan petit com Andorra, de les mateixes dimensions que molts dels municipis que vostè coneix a Portugal, Europa li surt a compte?
Europa és un bé. No podem deixar Andorra sola. Nosaltres hem de respectar les diferències, la cultura, però és impossible que hi hagi autonomia. Pensar que Andorra o qualsevol altre país, sol, pugui vèncer els desafiaments és impossible. Per això precisem d’estabilitat, solidaritat, coordinació. Però cadascú amb la seva sobirania nacional, una sobirania que és reforçada si et veus unit. Allò d’orgullosament sols no és solució.
I la última. Aquestes darreres hores s’ha reunit amb la comunitat portuguesa resident a Andorra. Amb una part, vaja. Com l’ha vist?
La comunitat és treballadora, és com la resta de comunitats que tenim arreu d’Europa. Una comunitat que no oblida les seves arrels, les seves tradicions, però que està plenament inserida en la societat on està. És a dir, dir que està integrada a Andorra és una evidència que no cal ni dir-la. És una comunitat que fa part d’Andorra. És una comunitat que és Andorra. Aquí també val això del lema aquest d’units en la diversitat.
Comentaris (18)