Què podem esperar de l’Andorra d’Ibai Gómez?
Sobretot, crec que la gent se sentirà molt identificada amb nosaltres perquè estic convençut que serem un equip que transmetrà energia i alegria, que agradarà veure’ns. A partir d’aquí, vull generar la connexió amb la gent del país perquè se senti identificada i li agradi venir als partits. I això ens aproparà a obtenir resultats, que sempre ajuda a enganxar.
Com es defineix com a entrenador?
Jo tinc una forma de veure el futbol que tinc molt clara. Hi ha coses innegociables. Ningú està per sobre de l’equip i això ho transmeto cada dia. També intento transmetre que l’equip tingui aquesta energia a nivell de mentalitat, optimisme, il·lusió i passió. Si parlem de conceptes tàctics, per fer el que volem fer s’ha d’estar físicament molt preparats i, per a això, hi ha molta feina a darrere, al qual donem molt de valor. I, tàcticament, un equip molt enriquit tant ofensivament com defensivament, amb moltes variants i eines per ser dominadors dels partits, no de possessió sinó pel que fa a arribar més que el rival a l’àrea rival. I a partir d’aquí, coses més específiques que necessitem temps per a explicar.
Això de ser entrenador ho tenia clar des de fa temps...
Sí, vaig començar a entrenar amb tretze anys a nois de cinc. Sempre m’ha apassionat, m’ha encantat. Gaudeixo molt i això, crec, es nota. Soc molt enèrgic en el dia a dia, perquè penso que, al final, l’única forma d’educar és des de l’exemple. Hem de ser sempre un exemple i és el que intentem fer a tots els àmbits.
Quins són els seus entrenadors referents?
No et podria dir un referent específic. És cert que, com sempre m’ha agradat, de tots els entrenadors que he anat tenint, m’he fixat molt. I de tots n’he après moltes coses. Jo tinc la meva pròpia idea i dintre d’aquesta he generat una forma de veure el futbol i de treballar els conceptes que he fet meva. Al final, tots els entrenadors anem copiant idees. No hi ha més remei. Exemples absoluts? Pràcticament tots els que he tingut. I, després, cada any veig diferents equips. M’agraden els d’Arteta, els d’Andoni Iraola i Iñigo Pérez, els d’Unai Emery, els de Luis Enrique i la mentalitat que crea. Els de Guardiola. Puc dir molts: Arne Slot o aquest any Hansi Flick. Dins del fet que t’agraden, et vas fixant en cosetes per crear-te el teu propi llibre.
L’Andorra s’ha acostumat els darrers anys a ser un equip que vol la pilota i dominar. Això continuarà amb vostè? Amb quins matisos?
El que és clar és que farem un equip proactiu, sense cap dubte. Volem robar ràpidament la pilota i ser proactius amb ell i en la pressió, però fent mal el rival. De res em serveix la possessió per tenir la pilota. Volem fer-ho amb una idea de com fer mal al rival. Per això preparem durant la setmana els partits. I és cert que, si estem aquí, és perquè creiem que la idea com a club de l’FC Andorra va molt de bracet de com veiem nosaltres el futbol.
Debuta a Segona Divisió com a entrenador. Entén que hi hagi qui tingui dubtes per la falta d’experiència? Què diria a qui cregui que això pot ser un hàndicap?
Ho entenc perfectament. No puc dir res més que treballar i que tant de bo aconseguim el que creixem que aconseguirem. Després, seran ells qui jutgin. Al final, les opinions de la gent són incontrolables. Fa temps que penso que l’únic que puc fer és allò que està sota el meu control i aquí em deixaré l’ànima. A partir d’aquí, les opinions de tothom són respectables i hi ha variants en les quals no puc entrar.
L’experiència sí que la té com a jugador, ajuda?
Crec que sí. A més és una cosa que tinc present. No vull oblidar mai el que he necessitat com a jugador, aquesta sinceritat en el dia a dia. Què pot sentir el jugador en cada moment amb cada decisió de l’entrenador? Com les he sentit jo? Com ha anat aquest procés de creixement personal per gestionar les decisions que pren el tècnic? Com he dit, si jo no puc tenir control sobre què jutja la gent, el futbolista tampoc el té sobre el que fa l’entrenador. I, llavors, com a mínim cal ser sincers amb ells, tenir present què pot sentir en cada moment i crec que, en això, ajuda haver estat futbolista.
“El meu objectiu com a entrenador no és salvar la categoria. Com a cos tècnic i equip no hi ha un objectiu específic més que créixer cada dia. El repte és estar el més amunt possible”
Com es va gestar el seu fitxatge per l’FC Andorra?
Molt senzill. Sabeu que fa anys vaig estar a punt de fitxar com a jugador. Vaig conèixer el Jaume [Nogués] i el Gerard [Piqué] i hem mantingut certa comunicació de futbol. L’any passat, el Jaume ja em va transmetre que li agradava molt i també a tots els d’aquí com jugava el nostre equip. Al gener, quan van decidir destituir Ferran Costa van contactar amb mi per veure si estava disposat a agafar l’equip i els vaig transmetre que era una persona a qui no li agradava deixar projectes a mitges i que volia seguir a l’Arenas com a mínim fins a final de temporada. I allà es va quedar tot, fins que a finals de temporada van tornar a contactar amb mi, crec que quan ja estaven fent el segon partit de play-off. Em van dir que volien reunir-se amb mi per veure si estava disposat a venir. Els vaig dir que els escoltaria, com he fet amb altres equips. Vaig venir, ens vam trobar i la veritat és que vam veure, després d’escoltar tothom, que era el lloc ideal. Vaig explicar a l’Arenas que no continuaria i vaig donar el vistiplau a l’Andorra. Ja vam deixar clar, prèviament a què pugessin, que la categoria ens feia igual. Veníem perquè, al final, creiem que és el lloc idoni per créixer nosaltres i perquè el club ho faci de la nostra mà. Creiem que el club ens ve bé i que podem aportar. Estaríem aquí fos en la categoria que fos.
Com és la relació amb Piqué?
A Gerard l’he vist menys. Amb qui hi ha una relació diària i absolutament propera és amb el Jaume i això dona molta confiança. Que hi hagi això entre direcció esportiva i cos tècnic és bo i ho sentim des del primer dia. Per això la plantilla va de bracet del que tots dos volíem. Estem molt agraïts, amb Gerard, amb Jaume i amb tots els que treballen al club per aquesta confiança que ens han tramès des del principi i ens segueixen transmetent.
La lliga comença diumenge. Amb quins objectius?
No soc de marcar-me objectius. Els de curt termini estan molt bé. Volem ser millors cada dia i així ho transmeto cada dia. Si aconseguim aquest nivell de concentració, d’exigència, de competitivitat entre setmana estarem més a prop de ser l’equip que volem ser el cap de setmana. Volem créixer cada dia. A llarg termini, soc de marcar-me, i ho intento transmetre, reptes alts. No objectius, reptes. I aquests han de ser sempre els més grans possibles. No direm que no a res. Treballarem cada dia i veure fins a on podem arribar. Si em dius que l’objectiu és salvar-se et diré que no perquè no va amb la meva forma de ser. No tenim un objectiu a llarg termini, sinó reptes que cal anar assumint i han de ser els màxims.
Per tant, no li agrada que es digui que l’objectiu de l’Andorra és la permanència...
No, perquè no crec en això. El meu objectiu com a entrenador no és salvar la categoria. Com a cos tècnic i equip no hi ha un objectiu específic més que créixer cada dia. El repte és estar el més amunt possible.
Quin balanç fa de la pretemporada?
Fantàstica. Ha estat curta perquè l’equip va acabar molt tard. Diferent, però hem aprofitat bé el temps. Estem molt contents de com ha evolucionat l’equip aquestes quatre setmanes. Crec que va acompanyat amb la joventut de l’equip. Els nois estant atents, integren ràpidament els conceptes i, després, les capacitats tècniques i físiques ja les tenen; per això estan en aquesta categoria. Estem molt contents de com ha anat; arribem molt bé a la temporada i estem amb molta il·lusió. Això, el resultat del diumenge no ho canviarà; potser ho poden modificar les sensacions del partit. Si continuen sent les mateixes, no ens canviaran la perspectiva.
Inici exigent de lliga: las Palmas, Saragossa i Burgos...
Sí. També et dic que si em poso a pensar que podria haver tocat el Màlaga, l’Almería o el Granada hauria estat també complicat. No soc gaire de mirar el calendari. Ens ha tocat las Palmas i l’objectiu de l’equip ha de ser anar allà a guanyar el partit. Crec que serà un duel preciós perquè, dins de les alternatives que podem tenir diferents, som dos equips a qui els agrada pressionar a dalt, tenir la pilota i fer mal al rival. Serà un partit bonic per a l’aficionat i esperem poder portar-lo al nostre terreny i, com a mínim, merèixer. Aquest és l’objectiu: merèixer guanyar els partits, perquè el resultat depèn de mil factors, però, almenys que ens ho mereixem.
Com veu la categoria i quins equips creu que estaran a dalt?
Veig una categoria preciosa i motivant. La gent, a priori, parlarà d’Almería, Las Palmas, Granada, Leganés... Si em demanes quin equip crec que estarà a dalt et diré que l’Andorra. És el que crec. Crec en això i treballarem per aconseguir-ho.
La plantilla està tancada?
Crec que sí. Queden quinze dies i no es pot dir mai al 100%, però tant el club com nosaltres estem encantats. Estem molt agraïts de la feina del Jaume perquè ha estat molt difícil. Al final, ascendeixes i ha sortit molta gent. És un treball complicat. Igual que jo haig de decidir convocatòries i onzes i és complicat, sé que per a Jaume, que ha conviscut amb la gent que ha ascendit i mai és plat de bon gust. Estic molt content de la plantilla que tenim.
És molt jove...
Preciós. M’encanta. Plantilla jove, amb les orelles aixecades i els ulls oberts, amb molta il·lusió i passió. L’experiència l’anirem agafant segons passin els partits.
Faltaria reforçar alguna parcel·la?
No. Arribem amb la plantilla que tenim i confiança màxima en els jugadors. No cal reforçar res.
“Vam deixar clar, prèviament a què es pugés, que la categoria ens feia igual; veníem perquè, al final, creiem que és el lloc idoni per créixer nosaltres i perquè el club ho faci de la nostra mà”
El ‘fair play’ ha estat un hàndicap?
En absolut. Teníem molt clar què volíem i tothom està inscrit. Això entrava dins la feina del club. Sé que és molt complicat i per això estic molt agraït. No hi ha hagut cap problema. Tenim un grup de nois excel·lent.
És una plantilla amb molt accent basc...
Sí, però és casualitat. No hem anat a buscar-los perquè siguin bascos.
No és com Van Gaal i els holandesos...
Crec que el jugador basc és un model de futbolista que fa molts anys que agrada i quan vas a crear una plantilla, inconscientment, et porta a mirar jugadors d’allà, però no ha estat expressament.
Quines són les claus de la temporada perquè l’Andorra pugui dir que ha fet una bona temporada?
Sense cap dubte, mantenir el nivell de competitivitat i exigència en el dia a dia. Si ho assolim, estarem més a prop d’aconseguir resultats. A partir d’aquí, la temporada passarà per moltes fases i hem d’estar preparats individualment i col·lectivament per a cadascuna. N’hi haurà de bones i de dolentes. En el que no podem fallar és en això, que és on tenim control. No tinc dubte que anirem creixent cada dia des de la màxima il·lusió i passió.
“Tenir una plantilla jove és preciós i m’encanta; tots tenen les orelles aixecades i els ulls oberts; amb molta il·lusió i passió. L’experiència l’anirem agafant segons passin els partits”
Dona molta importància a l’aspecte mental i a la nutrició... Més que als conceptes?
Saps què passa?. Ara,el Jaume entén per què li vaig donar tanta importància a portar el meu equip de treball. Pel que volem fer al camp la gent ha d’estar preparada i això vol dir portar una alimentació, el descans, preparació física. Toquem fusta. No crec que sigui casualitat que portem tota una pretemporada sense cap sobrecàrrega muscular malgrat haver treballat gairebé tots els dies en doble sessió. Hem fet tres estades on tot està més controlat. Creiem molt en això i jo com a entrenador, si les coses van malament, vull que sigui des del punt de vista que tinc jo. No em podria perdonar fer coses en les quals no crec i que vagin malament. Hi ha molta feina a darrere i creiem en això. Intentem educar des de l’exemple i sempre intentant ensenyar el perquè de cada cosa.
Què li ha semblat Andorra?
De moment, estic encantat, no sé si perquè està fent uns dies fantàstics. A l’inici, tenia algun dubte perquè trobaré a faltar la meva família, que de primeres no ve aquí i les connexions no són fàcils. Cert que va ser un hàndicap a l’hora de prendre la decisió, però, de moment, amb el país, amb la gent, amb la natura, que dins d’això de la nutrició i l’estil de vida, va de bracet, estic encantat. Fins ara tenim bon temps però també ens adaptarem al fred, que també va bé pel sistema immunitari.
Es veu molts anys al Principat?
Doncs, ara mateix, tant de bo estigui molts anys. Això voldrà dir que nosaltres hem donat confiança al club i viceversa. I això sempre són bones notícies. Per tant, tant de bo estiguem molts anys aquí.
Comentaris (1)