Juan Ramón Moreno / Director general de Grandvalira

“Perquè et diguis Coca-Cola no pots deixar de fer coses, i nosaltres som la Coca-Cola de l’esquí”

Fa dos mesos i mig que està al capdavant d’un dels referents de l’esquí a Europa. D’un conglomerat societari cabdal al país. Madrileny de 53 anys. Casat i pare de dos fills. Llicenciat en gestió comercial i màrqueting. Durant la seva trajectòria professional ha exercit de director comercial, de màrqueting o de comunicació a empreses com Ikea, ING Direct, Stage Entertainment o Parques Reunidos.

Juan Ramón Moreno en les instal·lacions de Grandvalira.
Juan Ramón Moreno en les instal·lacions de Grandvalira.
Toni Solanelles

Aparentment, és el típic madrileny ‘campechano’. De gustos refinats, que ja ho saben prou a la feina, i tracte proper. De llàgrima fàcil i empenta a prova de bomba. O això sembla. Esquiador empedreït, assegura haver trobat el seu lloc en el món. Haver fet de la passió, la professió. I això que ha estat en grans companyies i, compte, ha estat un dels artífexs, ve, al seu dia hi va posar el seu granet d’arena, per a la consecució d’èxits en el panorama dels musicals com ‘Mamma mía’ i ‘El Rey León’. Ara, pretén ser el rei de l’esquí. Des de la gestió.

Sense conèixer-lo de res, sembla d’aquells que s’hi pot estar hores parlant. I que parlaria força més ell que no pas tu. Però d’això es tracta: d’escoltar. A mida que passa l’estona, és evident que és home de màrqueting. De mirar de posar cada dues o tres frases, alguna crossa ja sigui per fer la rosca a l’accionista o llançar un missatge al client. Cal vendre el producte. I més encara en una temporada en què pinten bastos. Aquesta i la següent i l’altra. Perquè ell, Moreno, és conscient, com no pot ser d’una altra manera, que l’escenari no és, ara, ni molt menys com el que hauria pensat el darrer cop que es va calçar els esquís. A Baqueira.

Per començar li demanaria per l’aterratge del senyor Moreno a Andorra. Vostè ve de Madrid.

Sí, vinc de Madrid.

Tota la vida a la capital d’Espanya.

Sí, sí. I qui m’hauria dit que acabaria a Andorra.

Doncs ara per ara hi està.

La història és molt simple. El més d’octubre rebo una trucada d’un ‘headhunter’, a Madrid, que em truca i em demana si estaria interessat en un treball del sector oci i turisme, és la informació que em dóna, i que és fora de Madrid. Quan em diu que és fora de Madrid, i pensant que era a Espanya, li dic que no. Les coses estaven complicades, jo estava tranquil i bé. Vam continuar parlant i en un moment donat em diuen: ‘Fora d’Espanya’. Ep, compte, si és fora d’Espanya sí que hi puc estar interessat.

“No tenia Andorra en el meu esquema mental. I quan em diuen que (el lloc de treball) és Grandvalira, vaig haver de seure, perquè l’esquí és la passió de la meva vida, ho ha estat sempre…”

Però no tenia més pistes.

Em diuen que no em poden dir res més. I que quan em puguin dir res més ja em tornaran a trucar. En fi, que me n’assabento de quina és la plaça el mes de gener. A mitjan gener. Jo estava esquiant a Baqueira. M’estava posant les botes en els guarda esquís. M’anaven donant pistes i jo els deia que tot depenia del país. A països àrabs, per exemple, no hi volia pas anar. I em van dir que no, que estava molt a prop d’Espanya. Llavors, vulguis o no, penses i et dius: ‘Serà Itàlia, serà França…’ Però jo no em plantejava Andorra.

No entrava en l’equació.

No tenia Andorra en el meu esquema mental. I quan em diuen que és Grandvalira, vaig haver de seure, perquè l’esquí és la passió de la meva vida, ho ha estat sempre…

Ah sí?

Sí, sí, aquesta és la meva gran passió: l’esquí. I imagini’s tenir l’oportunitat de poder-te dedicar al que has fet, el meu perfil és absolutament ‘marquetinià’, comercial, per la qual cosa, per a la posició… el ‘headhunter’ quan em va trucar em va dir: ‘Aquesta posició porta el teu nom. Està escrit. Has de ser tu. Perquè encaixes en tot perfectament.’ I sembla que va tenir raó perquè el procés va anar avançant. Ha estat un procés molt llarg i pel mig es va colar el coronavirus.

Tan llarg que han canviat algunes variables.

Sí, sí. Jo la primera entrevista la vaig tenir a principi de febrer aquí a Andorra. Vaig venir un cap de setmana i vaig tenir una reunió el divendres i dues el dilluns. La quarta ronda ja va ser en plena pandèmia. Tres reunions més per vídeo i la quarta al juny presencialment aquí. Així que ha estat un procés bonic, dur, llarg, però al final ha sortit bé i aquí estic assegut, amb la qual cosa, encantat de la vida. Sóc feliç.

“La primera nit que vaig venir a Andorra per entrevistes, en el sopar del dissabte, quan ja havíem esquiat divendres i dissabte a l’estació, jo li vaig dir a la meva dona: ‘Com és que no hem vingut aquí abans’? Això m’ha fet pensar en el mercat de Madrid en relació amb Andorra. I crec que hem de fer moltes coses amb el mercat de Madrid”

L’esquer és més l’esquí que canviar de feina.

És que una opció com aquesta per a mi és com si m’hagués tocat la loteria. Estic encantat. Professionalment jo em vull retirar aquí. Li ho dic als meus accionistes. ‘A mi si m’aguanteu d’aquí m’heu de treure amb aigua calenta, que jo he vingut aquí a retirar-me’. A banda que el treball és preciós, la marca és el que és… dins del sector, m’ha tocat la grossa. Llavors, això té molt valor. Estic vivint un moment de felicitat professional total. Em sento feliç. A més he encaixat fenomenalment bé, m’han acollit i m’estan acollint a tot arreu meravellosament…

Al sector d’oci ja hi havia treballat, vostè.

Sí, vaig estar a Stage, que és el productor líder de musicals a Europa, i he treballat a Parques Reunidos, que també és una de les grans companyies a nivell mundial en relació a parcs aquàtics, d’animals… Per tant, el sector oci sí que l’he tractat. Sé què és l’operació turística. Aquest tema ha depès de mi molts anys. El ‘business’ en sí és l’esquí, però tot el que hi ha a l’entorn ho he tocat en la meva vida professional amb relativa profunditat en la majoria dels aspectes.

Betim Budzaku li sona?

Qui?

Betim Budzaku.

Ah, sí, és clar. Per què?

Perquè potser està agafat a la cadira tremolant. Un home que coneix l’operació turística, que domina els musicals… potser com a substitut del Cirque du Soleil…

Això dels musicals és un món molt complicat.

Però estem buscant recanvi…

Si necessita contactes jo els hi passo encantat.

I l’esquí per què és la seva passió?

Perquè esquio des que era un nen.

IMG 7361
Juan Ramón Moreno va rebre fa un any els primers contactes en relació al que ha acabat sent la seva nova feina. Toni Solanelles

A la serra madrilenya?

Vaig començar a la serra de Madrid però a Baqueira fa trenta-cinc o trenta-sis anys que hi vaig, a la Val d’Aran. Però hi va haver un moment a la vida en el qual em va anar bé això d’esquiar i em vaig començar a enganxar i enganxar i per a mi una temporada sense neu… és que em moro.

Fins a competir?

No, no, no. No sóc tan bo. Si us plau, no creem tantes expectatives (riu), que ja m’han dit per aquí que el primer dia que esquiï tothom estarà pendent de veure com ho faig. Esquio bé però no sóc un pro.

I ara li tocarà fer la competència a la que seria, entre cometes, la seva estació mare.

Sí, sí. I encantat. Fa un parell de setmanes va venir aquí el meu fill i vam anar a dinar a Val d’Aran. I ja sent Grandvalira, els deia que ara són la meva competència. Ara, nosaltres tenim un producte que no només no ha d’envejar res a Baqueira sinó que en la majoria de coses som millors. N’estic convençut. De fet, la primera nit que vaig venir a Andorra per entrevistes, en el sopar del dissabte, quan ja havíem esquiat divendres i dissabte a l’estació, jo li vaig dir a la meva dona: ‘Com és que no hem vingut aquí abans’? Això m’ha fet pensar en el mercat de Madrid en relació amb Andorra. I crec que hem de fer moltes coses amb el mercat de Madrid, perquè em sembla que el mercat de Madrid des del punt de vista de l’esquí és prou gran com perquè tinguem una quota de mercat significativa i en aquest sentit és que hi ha una problema, és la meva sensació i ho hem d’investigar, és que la gent de Madrid es pensa que això està ‘a fer punyetes’.

I no ho està?

No és veritat. Hi ha la mateixa distància, en cotxe, que a la Val d’Aran. La mateixa distància. Perdoni, no distància. Temps. El mateix. I crec que això s’ha de treballar des del punt de vista de comunicació i publicitat i marcar-nos l’objectiu de ‘pescar’ en l’estanc madrileny perquè penso que és un mercat molt interessant per a nosaltres. I sobretot perquè a Madrid hi ha un molt bon nivell d’esquí, en general hi ha un nivell alt, que esquia a molts llocs d’Espanya, i que aquí vénen molt menys del que haurien de venir.

“(Diferències entre Saetde i Ensisa) Per a mi és etapa passada, porta tancada en aquest sentit. Ara hem de mirar al futur. Van ser dos anys i escaig complicats, molt complicats. La gent a Nevasa ho va passar malament però les aigües han tornat al seu curs, estan calmades. La relació entre els nostres accionistes ara crec que és molt bona”

No pot ser una qüestió d’elitisme? Baqueira sembla més elitista que Andorra.

Hi pot haver alguna cosa, d’això. Més ‘pijería’. Pot ser. Però al mateix temps, aquí també hi ha ambient ‘pijo’. Vull dir que hi ha hotels meravellosos, es menja fenomenalment… L’oferta és molt més completa que a la Val d’Aran. Aquí tens moltes més coses per fer. Tens compres, tens Caldea, tens Naturlandia, tens el Palau de Gel… pots fer moltes coses.

A Naturlandia li demanaran auxili pel tema dels animals, també.

A Naturlandia, justament, hi tens a l’hivern l’oferta de l’esquí de fons… l’oferta d’Andorra és molt més àmplia que la de Baqueira. El domini esquiable és molt més gran. Tens Ordino Arcalís que és un producte meravellós amb un nínxol fantàstic per a un determinat tipus d’esquiador… A Baqueira aquesta oferta no és tan complerta… Al final dius: ‘Aquí alguna cosa no s’ha fet bé del tot. Tenint tot això i que el madrileny no vingui, cal veure què ha passat aquí.’ I això és el que haurem de fer, i crec que és un bon moment donades les circumstàncies com estan.

Això li anava a dir, si aquesta idea d’atraure Madrid era pre-coronavirus o post-coronavirus? Perquè aquesta idea enllaça amb aquest turisme de proximitat perfectament.

Aquesta reflexió enllaça amb el mes de febrer quan em dic: ‘No entenc perquè no hem vingut aquí abans.’ Sí que és cert que molt pot ser producte de vincles històrics… I la Val d’Aran des del punt de vista arquitectònic ha mantingut una estructura i una manera de construir en tota la vall que aquí no s’ha donat i si és cert que allò té la seva pròpia idiosincràsia i és una mica diferent. Té una cosa especial. Però diria que aquesta és la única cosa que està en la seva banda de la balança. Tota la resta, per a mi, això d’aquí és una meravella.

Grandvalira és la marca però es tracta d’una societat que és la suma de dues altres. I Nevasa ve d’un desgast important producte d’una amenaça de trencament de vincles entre els dos socis. Com s’ha trobat l’equip?

Per a mi és etapa passada, porta tancada en aquest sentit. Ara hem de mirar al futur. Crec que tenim un futur molt prometedor. No li diré prometedor. Li dic molt prometedor. Crec que el pla que estem plantejant per als propers tres anys és ambiciós. Crec que tenim l’obligació de fer-ho així partint de la base de la qual partim. I aquesta etapa que diu és cert que va passar. Van ser dos anys i escaig complicats, molt complicats. La gent a Nevasa ho va passar malament però les aigües han tornat al seu curs, estan calmades. La relació entre els nostres accionistes crec que és molt bona.

“En l’entorn que coneixem, que és l’europeu, perquè als Estats Units les estacions són més grans, bitxos enormes, immanejables, sí que m’agradaria que Grandvalira fos la primera estació en estar cent per cent digitalitzada. Que el canal en línia suposi el cent per cent de les vendes”

N’està segur eh.

El que he pogut percebre en aquests poc més de dos mesos que porto a la societat es que em donen suport excepcional. Solament puc dir coses bones dels meus accionistes i la veritat és que em sento que tinc molt sort, amb la qual cosa estic molt content en aquest sentit. Crec que hi ha molt bon equip dins de Nevasa malgrat el que va passar. La gent és cert que quan parles amb elles sí que notes que ha quedat certa ferida. Però el que em transmet l’equip és: això és divertidíssim, tenim un producte meravellós, ens ho passem bé amb el que fem i anem a mort amb aquest projecte. És curiós que després d’aquesta etapa dolenta, l’actiu és tan potent i tan poderós que pot amb tot. És una porta tancada no només per a mi i per als accionistes sinó per a l’equip. I ara mirem tots endavant. Per tant… molta il·lusió és el que tenim i el que vull transmetre a l’equip.

De motivació no li’n falta.

És que vull que aquesta estació es converteixi en un referent a nivell mundial en moltes coses. I em diràs que estic boig…

Com quines coses?

De fet, en molts rànquings, en el de número d’esquiadors, sempre estem entre els deu o quinze primers del món. Ens anem movent. El deu, el dotze, el tretze… En volum és molt gran. Però el món de l’esquí s’està transformant en molts aspectes últimament. En l’entorn que coneixem, que és l’europeu, perquè als Estats Units les estacions són més grans, bitxos enormes, immanejables, sí que m’agradaria que Grandvalira fos la primera estació en estar cent per cent digitalitzada. Que el canal en línia suposi el cent per cent de les vendes.

Ara aquesta qüestió esdevé encara més important per tal d’evitar contactes.

Efectivament. Cal aprofitar aquest avantatge, també. És una de les poques coses que té positives el coronavirus. El salt digital que hem fet en sis mesos és el que s’hauria produït en cinc anys en una situació normal. Aquesta acceleració per part de l’usuari quant a la manera d’utilitzar els suports, les xarxes socials, l’e-comerç… ho hem d’aprofitar al nostre favor per accelerar aquests processos. Els propers anys farem inversions importants i ens centrarem en aquesta part, també. Sense deixar de banda el producte, que és l’actiu que tenim i que l’hem de cuidar. La gent està acostumada a un estàndard de qualitat determinat associat a la marca Grandvalira i això ha de continuar així. Hem de cuidar molt aquest aspecte. No perquè et diguis Coca-Cola et pots oblidar de cuidar les coses. Doncs nosaltres estem en aquesta posició: som el Coca-Cola de l’esquí. Per tant, s’han de fer les dues coses. S’ha de cuidar tot una mica.

Em parlava del coronavirus pel fet que la qüestió de la digitalització és de les poques coses bones que portarà. Vostè va arribar el 27 de juliol. En altres circumstàncies, l’any passat per exemple, ja s’hauria trobat la temporada d’hivern preparada.

Home, hi havia coses molt avançades. Però el coronavirus el que suposa, desgraciadament… No som conscients del temps que li dediquem, en el dia a dia, al tema coronavirus. Si tinguéssim un cronòmetre ens sorprendríem de forma bestial. Hi dediquem molt temps, a aquest tema. Aquest tema s’ha de preparar molt bé, és fonamental. I per molt que treballis hores, el dia en té 24 i al final deixes de fer altres coses. Això és un problema per a nosaltres i per a les companyies de tot el planeta. Si tu vols que la gent vingui, t’has de posicionar com a estació segura, que és el que nosaltres estem fent en aquest moment. El comunicat que vam llançar la setmana passada té clarament aquest objectiu: ‘Continuo sent Grandvalira, continuo sent el mateix, t’oferiré el mateix producte quant a qualitat i amplitud del servei, però a més a més estaràs tranquil quan vinguis aquí’. I això és fonamental i en això ens volem diferenciar.

IMG 7367
Moreno diu sentir-se feliç de poder dedicar-se professionalment a la seva passió: l'esquí. Toni Solanelles

És rotund.

La millor floreta que ens poden llançar és que aquella persona que vingui aquí, després d’esquiar se’n vagi a l’hotel i digui: ‘Aquests tios han pensat en tot.’ Això ens està passant com a usuaris en molts llocs. Vas a diversos espais i dius: ‘Està bé.’ Però arribes de cop a un altre lloc i dius: ‘Òndia, el detall, la història, el gel aquí…’ Aquests detallets en què veus una diferència, això és el que volem que passi a l’estació. Al final es tracta, i no vull plantejar unes expectatives excessivament altes perquè també té els seus riscos, però en aquest sentit tot el que estem fent és que el client vinguin a gaudir i s’oblidi del coronavirus, que és la clau d’aquesta història. Al final, tu esquia, gaudeix, hem estat tancats a casa, nosaltres ens encarreguem de tot. Tu diverteix-te al que et correspon, que és gaudir i esquiar. Aquest és l’enfoc, la manera de plantejar aquest tema. Ens hem tornat tots una mica hipocondríacs amb el coronavirus. Fas coses, a l’ascensor o en una escala mecànica, sense adonar-te. Això ens passarà a l’estació, perquè al final, has d’entrar en una cabina. Però hi ha eines. Hi ha uns productes nous com els ‘buff’ que cobreixen nas i boca, gels… tindrem tot el necessari perquè el client pugui esquiar tranquil. En general, la gran majoria de la gent t’ajuda en tot això. Hem fet una enquesta ara per saber bàsicament dues coses. Una, en quina mesura el coronavirus pot afectar com esquiador i un decideixi no esquiar. I l’altra, en quina mesura estaries disposat a complir tot el seguit de normes que s’imposaran per protegir a un i a tota la resta. El resultat és aclaparador. El 90% de la gent ens diu que esquiarà el mateix o més que l’any anterior, més del 90%, i més del 80% diu que complirà el que estableixi l’estació sense cap problema. I a la pregunta de si preocupa contagiar, doncs és clar que sí. A una meitat li preocupa i a l’altra meitat li preocupa menys. Però preocupa. I on preocupa més? Doncs a les cues, i als restaurants. Però la gent té ganes, té moltes ganes d’esquiar. I això és molt bo.

Les societats mare, Ensisa i Saetde, s’encarreguen de la logística més que mai, aquest any.

Una de les coses que des que he arribat vull implantar i crec que ho estem fent força bé, i les societats ens estan donant un suport magnífic, és que siguem un equip. Grandvalira és el conjunt de societats gestores, explotadores del negoci, i nosaltres. I hem de treballar molt units. Molt del bracet. Compartir moltes coses, discutir-les. Hem creat noves maneres de treballar. Nous comitès de treball. Estem treballant en equip de veritat i això es notarà els propers mesos. Segur. No en tinc cap dubte.

“Els propers anys farem inversions importants i ens centrarem en aquesta part, també. Sense deixar de banda el producte, que és l’actiu que tenim i que l’hem de cuidar. La gent està acostumada a un estàndard de qualitat determinat associat a la marca Grandvalira i això ha de continuar així”

També estan alineades les societats en les perspectives d’inversió? Saetde ja ha anunciat que serà molt conservadora. I de vegades no és el mateix una administració pública que un empresari privat.

Jo no usaria aquest terme en tota la seva dimensió. En el que sí que estan absolutament alineats és en la idea que Grandvalira ha de mantenir els estàndards de qualitat als quals està acostumat el seu client. I faran el que sigui necessari perquè això segueixi així durant els propers anys i durant tota la vida d’aquesta marca. Llavors, com tu bé saps, les inversions fortes estan en els remuntadors…

Que aquest any brillaran per la seva absència.

És clar. És que aquest any no toca. Ni nosaltres ni ningú. Aquest any no toca invertir. Ni nosaltres ni ningú. Aquest any no toca invertir. La darrera inversió forta que vam fer va ser, a Ordino, el telecabina de Tristaina, que a més a més s’ha demostrat, ha passat aquest estiu, que ha funcionat de cine. És una magnífica decisió d’inversió que crec que es notarà també a l’hivern. A la resta de Grandvalira hi ha projecte de noves zones, noves pistes… és clar que hi són. Però aquest any s’ha quedat tot en ‘stand by’. Però sí que els accionistes tenen clar que la marca, Grandvalira Resorts, i les seves dues marques, que són Grandvalira i Ordino-Arcalís, han de mantenir el nivell. No ens podem relaxar, sinó no seríem Grandvalira. I hem de mantenir la identitat amb el que tot això significa.

Quan parlava de l’enquesta, l’enquestat de quin entorn és?

Són esquiadors tots.

Vull dir entorn geogràfic. Perquè per moltes ganes d’esquiar, difícilment crec que vindran gaire anglesos o russos.

Li explico. Bona pregunta. El que hem fet és una mostra de més de 2.200 persones, que estadísticament és significativa, i el que hem fet és ponderar-la en funció dels nostres mercats. Per tant hem aplicat els mateixos percentatges de tots els països on tenim gent. Hem entrevistat gent de tots els països. I dins de cada país, doncs lògicament a Catalunya hem fet més enquestes, al sud de França també, hi ha gent anglesa… Sí que hi ha una representació de tots els mercats. Per tant, la visió que ens dóna és molt ajustada a la realitat.

Aquí, com li deia, el treball que deu haver de fer Grandvalira amb el Govern, per exemple, és amb operadors turístics i autoritats d’altres països. Perquè vaja, que el fet que un anglès tingui moltes ganes d’esquiar, però el seu govern li digui que s’ha de quedar a casa, a vostè no li aporta gran cosa. No li serveix per a res.

Correcte. Al final això et porta al que serà la temporada. Serà una temporada molt de darrera hora. Si mirem les reserves, estarem tota la temporada amb els pèls de punxa. Per què? Perquè…

“He esquiat trenta-cinc o trenta-sis anys a Baqueira. Però nosaltres tenim un producte que no només no ha d’envejar res a Baqueira sinó que en la majoria de coses som millors. N’estic convençut”

Els metòdics no sobreviuran.

Correcte. Hi haurà alguna baixa entre els metòdics. Però la història estarà en què hi haurà setmanes en què tindràs unes bones reserves i els darrers cinc o sis dies, o una setmana abans, et cauran automàticament per la raó que sigui, no entro a analitzar això. I al revés. Hi haurà dies que estaran molt fluixets i en cinc dies direm: ‘Què ha passat aquí, que de cop s’ha omplert?’ Serà un any de molt darrera hora i Andorra país està reaccionant a això molt bé. Hem creat un grup de treball amb la resta de sectors econòmics del país, amb representació dels hotels, del sector transport, els apartaments turístics, Caldea, Naturlandia, els comerços de lloguer de material d’esquí… hi som tots. Per suposat també el món de l’esquí. I el que estem discutint és alinear una política comercial que sigui coherent, de manera que el client… Imagini’s que nosaltres tenim una política de cancel·lacions super flexible i els hotels et diuen que ho has de fer un mes abans. Això això no aniríem enlloc. Ho estem alineant tot per donar moltes facilitats. És una temporada molt especial i hem de donar moltes facilitats al client perquè faci les seves reserves i sàpiga que pot cancel·lar sense cap problema. Això és el que estem fent.

Les condicions de la nota de Grandvalira, amb assegurances, cancel·lacions fins al darrer dia, llocs on no caldrà mascareta, altres on sí se serà molt estricte… si canviem Grandvalira pr Andorra seria el mateix?

Molt semblant. No serà exactament igual tot. Però sí que tots els sectors estan fent un esforç. Encara hi ha coses que s’han de millorar. Però sí que la destinació Andorra, pel que fa a la part flexibilitat i quant a tot allò referent al tema Covid i com s’està preparant… al final és el segon país del món on més tests es fan. 1,7 vegades. 170 i tants per cert. Una bestiesa. Andorra com a destinació segura sumat a la flexibilitat comercial i a l’oferta, doncs dins del que és la situació no hauria de ser un hivern dolent si l’element blanc ens acompanya. Que no serà ni de bon tros similar al que ha estat històricament, quedi clar.

Això és clar, sí.

L’altre dia els ho deia al consell d’administració. M’ha tocat el pitjor dels anys de la història de Grandvalira. És el que hi ha i és així. Però les cartes són les que són i s’ha de jugar la partida. No passa res. Anem a jugar-la.

“Andorra com a destinació segura sumat a la flexibilitat comercial i a l’oferta, doncs dins del que és la situació no hauria de ser un hivern dolent si l’element blanc ens acompanya”

Enguany tenim dues variables incontrolables. Haurà de mirar al cel i a no sé on perquè el coronavirus està per tot arreu.

Sí sí. Ho dic tot sovint. El coronavirus és un factor que passarà a ser irrellevant si no ens neva.

I què diuen les previsions?

Són bones. I jo tinc una flor al cul, i és lleig dir-ho així, però a l’equip no s’ho creuen, però estic convençut que a final de novembre caurà un paquet de neu. No em vull posar molt fort per si no acaba passant. Però espero que serà un bon any i les previsions són bones. Ens esperen uns mesos de gener i febrer molt humits, amb una humitat molt elevada. Nosaltres ja estem preparats, si les condicions…

Als canons els va perfecte.

És clar. De fet ja ho estem preparant tot. Aquestes nevadetes que han caigut fins ara ens van molt bé. Preparen el terreny. S’endureix més. I si les condicions són bones els canons començaran a tirar neu en breu. En menys d’una setmana possiblement podríem començar a treballar. I fins i tot si les condicions fossin molt bones podríem començar a trepitjar en breu. O sia, preparats n’estem. Ara falta que des de dalt caigui una mica i veiem què passa. Jo sóc molt optimista en aquest sentit. L’any passat no hi va haver molta neu quant a l’acumulació total de la temporada, però les nevades van caure en el moment adequat, just abans dels moments clau. De l’any passat la valoració és molt positiva. Ens va faltar un mes, però hauria estat històric. S’haurien batut tots els rècords. Anàvem molt bé però de sobte ens ha donat una bufetada que no sabem d’on ha arribat i estem tots a terra i ens hem d’aixecar.

El director general de Grandvalira considera la destinació Andorra molt completa.
El director general de Grandvalira considera la destinació Andorra molt completa. Toni Solanelles

I dels grans mercats, per a Andorra i per a Grandvalira, quines expectatives hi ha sobre la possibilitat que obrin l’aixeta?

Els mercats internacionals tenen un pes molt gran en el nostre client. En aquest sentit en depenem molt més que altres estacions. Són mercats, juntament amb els grups i els col·legis, que et permeten tenir una ocupació molt alta durant tota la temporada, perquè ocupen espais entre setmana. Si tu vas a una estació d’Espanya un dia d’entre setmana de temporada baixeta esquies pràcticament sol. En canvi, aquí no. Un dia de setmana hi pot haver fàcil 20 o 25.000 esquiadors en alguns moments. Aquí sí que ho notarem. És el que notarem més. La part internacional caurà i sobretot mercats que per a nosaltres són rellevants, com el Regne Unit o Rússia. Sóc factors imponderables contra els quals no podem fer res. El Regne Unit té una quarantena de dues setmanes que sembla que reduiran a cinc o sis dies. Però de moment continua com continua, dues setmanes. Mentre això continuï així, la gent no vindrà. Per molt que li diguis. I els russos estan també confinats. Mentre això estigui així, en aquest sector hi haurà una caiguda rellevant.

Els mercats de proximitat són tot el contrari.

El mercat de proximitat es comportarà com ha estat a l’estiu, més de darrera hora, i en aquest sentit esperem que en certa mesura el perfil del visitant que ha vingut a l’estiu ha estat molt molt bé; amb uns ingressos mitjans per visitant més elevats de l’habitual i això compensa la caiguda en termes de visitants. Cau més el nombre de visitants que el d’ingressos.

Vendrà menys forfets però la facturació experimentarà una caiguda menor.

Exacte. Aquest és el tema. Però no ho sabem. Llavors haurem de veure què passa. Que comenci a córrer la pilota i jugarem el partit.

“La part internacional caurà i sobretot mercats que per a nosaltres són rellevants, com el Regne Unit o Rússia. Sóc factors imponderables contra els quals no podem fer res”

En una estació d’esquí, els complements de facturació al forfet, com ara la restauració o les escoles, són focus de risc principal de coronavirus.

Risc a la capacitat del local, vol dir?

O a la proximitat fent cues d’espera, per posar un exemple.

En restauració, per exemple, la idea és just que no hi hagi una sensació de sobreocupació sinó, al contrari, que estiguis del tot segur. Les distàncies entre taules estaran clavades, impecables. I esperem que això no sigui un problema. I, alhora, que el perfil del client pugui ajudar al consum de qüestions o productes addicionals. Per exemple, a l’escola teníem històricament classes de vuit, deu integrants. Les continuarem tenint. Però creiem que creixerà el nombre de classes particulars justament per aquesta raó, que la gent prefereix estar sol. En aquest sentit ens estem preparant. Per poder oferir un molt bon servei en aquesta part. El tema nens també és molt important. Tot això s’està treballant amb protocols que donin molta seguretat. La classe és molt important, lògicament. Potser ara no es poden tocar els nens i s’han de fer un altre tipus d’exercici. En això estan treballant totes les escoles del domini; en comprovar que tots els temes d’instrucció d’esquí alhora són també segurs quant a la manera d’aplicar-los.

Preveient un davallada de freqüentació, quines variables us imposeu per a equilibrar i si pot ser incrementar…

Ui, això serà molt difícil, eh.

Doncs posem per mirar d’equilibrar la facturació respecte d’altres temporades.

Segurament serà un anys en què tindrem menys esquiadors i menys ingressos. El tema està, per com es desenvoluparà la temporada, pel tipus de polítiques comercials que estem seguint, i pel perfil de client que esperem, el que creiem que ens pot ocórrer és que, per una banda, el client que vingui potser tindrà més poder adquisitiu, i després els preus mitjans també seran majors. Per tant, és un client directe que deixa més ingressos. Probablement tot això tindrà repercussió en tota l’equació.

“El mercat de proximitat es comportarà com ha estat a l’estiu, més de darrera hora, i en aquest sentit esperem que en certa mesura el perfil del visitant que ha vingut a l’estiu ha estat molt molt bé”

Per què client de més poder adquisitiu? Perquè és el que en una situació de crisi serà l’únic que podrà rodar?

Té a veure en part amb això. Aquesta és la segona derivada d’aquesta història. Ara estem vivint una crisi sanitària en aquesta primera fase. Però la que ens espera en els propers anys econòmica, sobretot en aquells mercats dels quals nosaltres depenem en gran mesura, doncs serà la repera. Les dades que es van publicant, amb un 17% d’atur a Espanya, amb una caiguda del PIB també en aquestes magnituds, són preocupants. Al final són xifres que deixaran ferides en la societat i l’esquí no és producte de primera necessitat, amb la qual cosa una part del target de l’esquí caurà. Caurà d’una manera significativa en les properes temporades. Per tant, el fet que les persones de major poder adquisitiu es pugui permetre segons què probablement tindrà impacte en els preus mitjans. És una de les coses que segurament ens passarà les properes temporades.

Malament ho pinta pel qui vagi més justet.

Allò bo de la nostra destinació és que tots els perfils econòmics poden venir aquí. Tens ofertes de setmana completa amb allotjament, mitja pensió i forfet a preus molt assequibles en determinats moments de la temporada. Allò bo que té aquest esport és que no tots els mesos tenim els mateixos preus i que dins d’Andorra com a destinació tens hotels caríssims de cinc estrelles i hotels assequibles de tres estrelles que són fantàstics. N’hi ha per a tot el món, que aquesta és la cosa bona que té l’esquí i la destinació d’Andorra en particular. Aquí som més forts que d’altres destinacions. I això ho hem de saber explotar bé comercialment. La gent ha de saber que aquí n’hi ha per a tothom. Que si et vols gastar sis-cents euros per una nit, ho pots fer. Però si te’n vols gastar 40, hi ha hotels amb nits de 40 euros que estan super bé. Ens hem d’adaptar.

Com ho pensen fer?

Hi ha un projecte de segmentació de clients en què estem treballant. A cada segment li ofereixes el que més li agrada… s’ha d’enfocar el missatge i l’oferta a cada segment. Aquest any és especialment important.

“Nosaltres farem una obertura ambiciosa. El domini esquiable serà esquiable al cent per cent si la neu ho permet. De vegades la neu no et permet fer certes coses. Això no significa que en aquelles parts de l’estació on hi hagi remuntadors duplicats solament n’hi hagi un. Això segurament passi. Però el domini estarà tot disponible”

Mentre duri tota aquesta incertesa…

Tres anys diuen que seran durs.

D’acord. I durant aquests tres anys estaran obligats a ser més flexibles? A oferir més variabilitat de productes?

Sense dubte. Nosaltres estem fent un exercici amb l’equip comercial, en una mena de pluja d’idees, en què estem treballant amb propostes de productes que no existeixen a data d’avui i que tenen sentit pel que està passant. Nosaltres ja estem en aquesta història. Sempre s’ha d’adaptar un al mercat. Però és que com que ara el mercat ha canviat de sobte tan dràsticament cal reaccionar de pressa i adaptar-te a les circumstàncies i les característiques del mercat. Crec que sabrem estar a l’alçada de les circumstàncies i podrem oferir el producte que ens demandi el mercat. És fonamental, gairebé de supervivència.

Les mesures anti-Covid que vostès han publicitat oficialment ja són les que hi haurà?

I segurament n’hi haurà alguna més. Cada setmana estem revisant. Però sempre per a millorar. No hem llançat un paquet i ja està. No, no. Seguirem treballant i pensant. I continuarem fent durant la temporada. Perquè una vegada comences, l’experiència et va indicant coses. En el moment que arrenques i obres el primer remuntador és quan te n’adones de les coses. I d’on tens els problemes.

I aquesta temporada, em sembla, que com passa amb els sondejos polítics, les enquestes, fins que no arribi el dia D i s’estigui damunt la pista no se sabrà si el turista ha vingut o no.

Ni així no ho sabràs! Poden passar mil coses. Al final, sabrem com ha estat la temporada el mes d’abril, quan tanquem. Estic exagerant una mica. Però vull dir que potser tens un desembre dolent i en canvi el gener va com una moto. O a la inversa. Ens pot passar de tot. Aquesta és la gran feina d’aquesta temporada. En altres temporades, dues setmanes abans l’escola ja sap quantes classes farà. Ara no en tenim ni idea. Tot això serà molt variable.

IMG 7380
Moreno té clar que els propers anys seran complexos i que caldrà molta flexibilitat. Toni Solanelles

Improvisació amb previsió.

Efectivament. Nosaltres farem una obertura ambiciosa. El domini esquiable serà esquiable al cent per cent si la neu ho permet. De vegades la neu no et permet fer certes coses. Això no significa que en aquelles parts de l’estació on hi hagi remuntadors duplicats solament n’hi hagi un. Això segurament passi. Però el domini estarà tot disponible. La gent podrà esquiar per totes les parts de les dues estacions. Podrà fer el que vulgui. I en aquest sentit no només el domini esquiable ha d’estar a l’alçada; també les escoles han d’estar planificades perquè en un moment determinat, si un cap de setmana se’ns dispara la demanda, no li podem dir a un client, no tenim professors. Això no pot passar.

Més complicacions.

La planificació de les escoles s’està fent amb sentit comú per al mateix temps amb capacitat de poder reaccionar i ser flexibles i adaptar-nos a la demanda a cada moment. I com que la demanda serà molt fluctuant, nosaltres hem de ser àgils i amb cintura ràpida per poder reaccionar a això. Segur que cometrem errors. Segur. Però hem de garantir que els equips i la planificació seran molt flexibles.

“Allò bo que té aquest esport és que no tots els mesos tenim els mateixos preus i que dins d’Andorra com a destinació tens hotels caríssims de cinc estrelles i hotels assequibles de tres estrelles que són fantàstics. N’hi ha per a tot el món, que aquesta és la cosa bona que té l’esquí i la destinació d’Andorra en particular”

Això m’enllaça amb el tema personal. Com es conjuga la situació sanitària, la restricció de moviments i la necessitat, suposada, d’alguns centenars de treballadors.

El famós tema dels temporers. Aquest any també serà més difícil. El nostre departament de recursos humans fa setmanes que fa un tempteig de mercat primer perquè sabem que molts sud-americans s’han quedat a Europa aquest any. Argentins, xilens… N’hi ha molts que ja fa molts anys que estan treballant amb nosaltres i el que està fent recursos humans és temptejar a aquesta gent per si estaria disposada de venir i mirar de tenir una fotografia sobre fins on podem arribar i amb qui. Llavors, sabrem què haurem de cobrir amb mercats que fins ara no havíem tocat, amb el mercat andorrà com a prioritat, el tema d’Espanya i de França. Inclús d’altres estacions. Aquest any caldrà jugar amb les tres pilotes en l’aire. No hi ha més remei. Però els temporers sud-americans seran molt importants perquè coneixen molt bé el negoci, coneixen com funciona, tenen experiència a Grandvalira… i hi ha variables que no s’han de començar de zero i això t’ajuda en tots els sentits.

Vostès volen fer acords per atraure gent aturada, per exemple, de zones properes.

No li puc donar el detall en aquest sentit. Però sí que aquestes converses existeixen i des del sector se li ha demanat flexibilitat al Govern perquè ens ajudi. A través d’Ski Andorra com a organisme representant s’està treballant en aquesta línia. És molt obvi que Andorra s’està abocant a donar suport a les companyies, amb la qual cosa estic convençut que aquests també seran alguns dels punts que s’impulsaran.

Després de l’aposta sobretot de Saetde, però també d’Ensisa, per ajudar els sud-americans a tornar a casa la passada primavera, vostès, o millor els seus accionistes, crec que reclamen poder tornar a treballar amb aquest perfil de treballador, sense desmerèixer personal de València o de l’Arieja.

Així és. És un col·lectiu molt lligat a la qüestió de l’esquí, amb experiència amb nosaltres, també a tot Europa. Recordo haver topat a Àustria, quan fa un parell d’anys hi vaig ser, amb força argentins, xilens… i als restaurants hi havia cambrers d’aquestes nacionalitats, monitors d’escola… És un col·lectiu que té molt pes i nosaltres en la nostra organització, quan vaig venir, el primer cop, hi havia molta gent sud-americana. Em va sorprendre. Però és una qüestió que s’haurà de resoldre, sense dubte. Però sia com vulgui, necessitem flexibilitat per adaptar-nos al que està passant en el món en general.

“Els temporers sud-americans són un col·lectiu que té molt pes, especialment en la nostra organització. És una qüestió que s’haurà de resoldre, sense dubte. Però sia com vulgui, necessitem flexibilitat per adaptar-nos al que està passant en el món en general”

Això serà clau.

És així, sense dubte.

Dos mesos i mig després d’aterrar al país, per bé i per mal, tant respecte de la companyia, de Grandvalira, com d’Andorra, qui balanç en fan? I no sé si des de Madrid el truquen gaire per si es volen exiliar al Principat…

(Riures) Anem a pams. Li diria, i fixi’s bé, que em costa molt dir quelcom de negatiu…

Això no és Madrid, eh, que la Gran Vía és només Meritxell i Carlemany i sense teatres per a musicals.

Sí, d’acord. Però jo també faré les meves escapades. Miri, la persona que m’ha llogat l’apartament on m’estic ara és de Lleida. I em deia que viu a Lleida perquè quan porta aquí quatre dies les muntanyes se li vénen al damunt, em deia. Jo porto dos mesos i mig i cada dia que baixo a treballar, i li dono la meva paraula d’honor, em dic: ‘Que bonic és això!’ Cada dia que baixo amb el cotxe ho dic. Dies enrere vaig sortir de treballar, un divendres, a les 5 de la tarda, que és una cosa rara perquè em ‘foto uns tutes…’ Estava nevant i em vaig dir: ‘Aniràs a casa, dormiràs una estoneta i després em dedicaré a llegir correus que en tinc d’acumulats’. Però després vaig dir: ‘Res, tiraré fins al capdamunt’. Vaig agafar el cotxe, vaig anar fins a Grau Roig, vaig veure la nevada, vaig estar parlant una estona amb un home d’un hotel. I em deia: ‘Sóc un afortunat, això és un luxe’.

I de moment com que pot passar desapercebut, anònimament…

És clar! Encara que l’altre dia en anar a rentar el cotxe, l’encarregat em diu: ‘Què tal la temporada, que ja l’he vist sortir a la tele.’ Però vaja, sí, de moment passo discret. Tot i que m’agrada molt parlar amb la gent i em coneixen ja en molts restaurants. Ja m’he fet alguns col·legues en restaurants. Jo sóc així. M’encanta aquesta història. La meva família ja m’ho diu: ‘Ja et deuen conèixer en tots els restaurants.’ Doncs en això estic. A mi que m’agrada moltíssim menjar…

“La millor floreta que ens poden llançar és que aquella persona que vingui aquí, després d’esquiar se’n vagi a l’hotel i digui: ‘Aquests tios han pensat en tot’”

Doncs podrà fer ruta.

De veritat que em considero afortunat. Crec que hi ha molt poca gent al món que pugui viure de la seva passió, i jo mai no m’hauria plantejat que em contractarien en una estació. Per tant, sempre més estaré eternament agraït a Grandvalira per haver-me donat aquesta oportunitat. I al mateix temps jo sóc feliç en aquest entorn. Em considero feliç de veritat. Sempre m’ho he passat molt bé en els meus llocs de treball. Sempre.

Sempre a la ciutat de Madrid, eh.

Sí. Però el que estic sentint aquests mesos no ho havia sentit mai en la vida. Estic eufòric, de veritat. La pena és que la meva família no ve amb mi. I en alguns moments això és dur. Però bé, que aniran i vindran. Però sí que hi ha momentets que…

Que flaqueja una mica.

Sí.

(I l’emoció fa pitjor l’stop de la gravadora)

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.