Joel López Biòleg, informàtic i analista de dades

“No podem confinar eternament gent que no està malalta però sí que hem d’aïllar el virus”

Joel López va néixer a Andorra l’any 1985. Després de cursar els estudis a l’escola andorrana, va llicenciar-se en biologia a la Universitat de Girona, agafant l’especialitzat de microbiologia i, posteriorment, va fer un màster en bioinformàtica a la Complutense de Madrid. Defineix aquesta darrera branca com “un mix entre biologia, estadística i informàtica” que serveix per “poder generar programes i fer anàlisis”. Actualment, és director del Laboratori Echevarne i ha impulsat BTC assessors, una empresa d’anàlisis en el camp del blockchain i dels sistemes de distribució i protecció de dades.

Joel López a un stoplab del país
Joel López a un stoplab del país

Va donar suport a Actua Tech per preparar la pàgina web especialment creada per conèixer l’abast de la malaltia a Andorra. Aquesta col·laboració, que afirma és “altruista i gratuïta”, ha continuat i s’ha convertit en un dels membres de l’equip que ha preparat el programa de tests massius a la ciutadania, que ha de servir com a l’eina per afrontar els propers mesos de la lluita contra la Covid-19.

Per què servirà el programa de tests massius?

La idea és començar un pla estratègic per combatre el virus. Aquesta és la primera fase i ha de permetre conèixer quina és la prevalença real sobre la població i saber si les nostres infraestructures sanitàries són suficients o, en canvi, s’han de reforçar i també quina metodologia de prevenció i control s’ha d’aplicar. I no ens podem aturar aquí, dependent del resultat que obtinguem. Hi ha 2 punts principals: prevenció i control i reforçament del sistema sanitari. Fins ara, l’única resposta que hem pogut fer nosaltres i la resta de països és una situació pal·liativa: confinar-se a casa per evitar la dispersió del virus. Però hem de ser actius i per ser-ho hem de tenir dades. Ens cal una política preventiva sobre el virus.

Tan importants són les dades que es recolliran?

Hem de saber quin ha estat l’impacte sobre la població. No és el mateix si el 50 o 60% l’ha passat que si tenim com a molt un 20%. Llavors, caldria tenir estructures de prevenció i control més continuades i intensives, que evitin una mortalitat tan alta i massa ingressos a l’hospital, fins no tenir una solució farmacològica.

"Sospitem que la prevalença a Andorra és d'un 20%; fins a que no tinguem un 60% o una vacuna, no podrem estar tranquils"

Al cap teniu alguna hipòtesi sobre quin pot haver estat l’abast?

Alguna en tenim, però no ho sabem amb certesa. Sospitem que estaríem a un nombre inferior al 20%. A Andorra, per les bones mesures aplicades, és probable que no arribem al 10%. Però són teories i, per això, fem l’estudi. Volem tenir una imatge real d’aquest moment a partir del qual poder-nos equipar.

I si dona per sota del 10%?

Nosaltres hem fet molts tests a la població i l’hem pogut contenir bé, gràcies també a la solidaritat de la gent. El que tenim clar és que fins que no tinguem un 60%, que seria immunitat de ramat, o una vacuna que ens pugui generar els anticossos, no podrem estar tranquils.

Amb aquests resultats no sembla pas que la normalitat estigui a prop...

Necessitem poder fer polítiques preventives contra el virus. Hi estem treballant moltes hores, molt intensament, dormint molt poques hores. Volem crear una Andorra protegida enfront una amenaça com el coronavirus.

El dispositiu està al 100%?

Tenim un bon dispositiu però s’ha desenvolupat en menys de tres setmanes. Seguirem treballant dia a dia per millorar-lo en continu perquè és important. Parlem d’un virus del qual el coneixement científic és encara baix i hem de seguir investigant. El dispositiu està molt ben fet, des del meu punt de vista, amb el temps que hem tingut, però hem d'anar intentant millorar-lo dia a dia.

"Pel temps que hem tingut, tres setmanes, el dispositiu dels tests està molt ben fet; però dia a dia l'hem d'intentar millorar"

Pel que fa als resultats, qui doni que negatiu en els dos barems?

No podem confinar eternament gent que no està malalta. El que hem de fer és intentar aïllar el virus, que sabem que varia depèn de la genètica de la persona. Jo mateix he donat negatiu-negatiu i estic al peu del canó. El que necessitem són mecanismes de prevenció per aïllar el virus, de forma que quan detectem que algú el té i té, per tant, capacitat d’infectar, l’hem d’aïllar. Fins ara, hem fet un confinament preventiu per reduir l’R0 del virus per contenir la situació i anar cap a una nova normalitat en la qual hem d’intentar que tothom pugui relaxar el confinament, tornar a la feina i a una vida que ens permeti tirar endavant amb el país.

I amb quines mesures s’haurà d’afrontar aquesta nova normalitat?

A la població de risc l’hem de protegir sobretot. Trigarem més a relaxar les mesures sobre ell. Ens hem d’equipar i treballar el dia a dia sobre quins sistemes i protocols apliquem per protegir-los. Haurem d’intentar aplicar polítiques preventives sobre això.

Qui tingui els anticossos, està fora de perill davant la malaltia?

Ens indica que aquesta persona els ha generat. L’OMS encara està discutint la durada de la immunitat, però sí que sembla clar que, si es torna a infectar, la durada i l’afectació pot ser inferior. Això sí, aquest és un àmbit d’estudi i en un temps tindrem resposta.

"No podem treure conclusions fins a tenir el doble screaning; llavors, podrem generar estructures per protegir-nos de la millor forma possible"

Hi ha persones que s’han fet el test que parlen de resultats estranys...

Hem de pensar que un protocol com el nostre tot just el podem trobar a Islàndia i a pocs llocs més. Aquestes dades que estem generant són noves i les hem d’anar a analitzar. No podem treure conclusions fins a poder tenir el doble screaning. A partir d’aquí les podrem treure i generar estructures per protegir-nos de la millor forma possible.

Entén els dubtes que s’han generat?

Entenc que qualsevol situació nova generi dubtes. És comprensible. Per això és important la comunicació tant des del punt de vista de ciutadans, de premsa i dels científics per intentar comunicar-ho. Les proves PCR també donen falsos positius i falsos negatius. Els anticossos ens donen la resposta immunològica del cos davant el virus i la presència del virus, que és el que ens dona les PCR, és una altra cosa.

Què li diria a qui tingui dubtes de fer-se la prova?

Ens hem de solidaritzar i lluitar tots junts contra un enemic comú que és invisible. L’única forma de detectar-lo és generar molt tests. Volem tenir les eines per poder tirar endavant, per ser un país segur i lliure del virus. Si tots participem en conjunt serà més fàcil.

Quina seria la segona fase del pla?

Variarà en funció dels resultats de la primera.

Quins escenaris preveieu?

L’escenari optimista seria un desconfinament total i que tothom pogués treballar amb normalitat. En un escenari pessimista, ens haurem d’equipar de totes aquestes eines que s’han  anat comentant com ara les tecnològiques. Que quedi clar que la privacitat de les persones per mi és important. A diferència del que va passar amb la grip espanyola, ara tenim una tecnologia que ens permet avançar. A Singapur, per exemple, l’aplicació els ha permès fer un altre tancament de forma ràpida i evitar que el virus es tornés a dispersar. Ho han pogut fer més curt i no han hagut de bloquejar tota l’activitat. Han pogut passar a un model de confinament selectiu. Una altra estructura és la de possibilitat de fer múltiples anàlisis a la població, i a aquí hi ha diferents estratègies a avaluar, com ara un laboratori nacional o reforçar els existents. Un cop tinguem la primera ronda podrem treballar de forma més ferma sobre quines eines tenim i hem d’utilitzar. Tot és molt complex. El món va tan ràpid. El que semblava una certesa fa dues setmanes ara no ho és. Hem de tenir una dinàmica d’adaptació molt ràpida i poder generar polítiques contra el virus.

"A nivell mundial es treballa en sistemes per fer de sentinella, que ens alarmin si s'ha estat en contacte amb una persona positiva"

Hi haurà una aplicació mòbil com s’ha dit?

Es treballa a nivell mundial en sistemes per fer de sentinella, que ens alarmin si s’ha estat en contacte amb una persona positiva. Sempre respectant la llei de protecció de dades i evitant un seguiment de les persones. Hi ha sistemes per evitar abusos de les nostres dades, que evitin identificar qui ha donat positiu però sí informar al mòbil. El que vull és evitar la dispersió sobre la meva àvia o el meu pare. Si sé que he estat en contacte amb algun positiu, intentaré fer un seguiment de la simptomatologia i no visitaré aquestes persones. I això és una de les eines, però no vol dir que l’haguem d’aplicar. Hem de veure en quina situació estem i valorar-ho. La crisi ha demostrat un avenç en la tecnologia, no per tenir eines noves sinó per aplicar les que ja teníem però que ens feia mandra aplicar. Un exemple és la telemedicina. Fa anys que teníem la possibilitat i ara ho hem aplicat.

S’haurà de continuar fent tests?

Evidentment.

I com es gestionarà?

Això és el que s’ha de treballar. A la primera fase l’important era poder anar de pressa a fer-lo. Ara hem agafat el millor test que teníem sobre la taula per poder tenir les dades que ens permetin equipar-nos. Però no podem parar aquí. Cal fer un treball continu i tenir una adaptabilitat molt ràpida. Si treballem entre tots, ho aconseguirem. És una tasca col·lectiva com a societat i com a societat hem de buscar les fórmules per tirar-ho endavant.

"La voluntat és tenir un laboratori nacional, que també és una oportunitat per diversificar Andorra"

Es parla d’un laboratori nacional...

La voluntat és fer-ho. Si ara volem fer una PCR a un preu inferior al que tenim, necessitem un laboratori tipus P2 per fer la inactivació del virus. Si els resultats de l’screaning així ens ho indiquen, haurem d’equipar-nos amb aquesta infraestructura. Això no vol dir que ens haguem d’aturar aquí. També és una oportunitat de diversificar Andorra.

Quan podria costar?

Menys o el mateix que realitzar l’anàlisi massiu sobre la població que estem fent. S’ha d’acabar d’analitzar i veure on es vol arribar. També tenir un laboratori ens pot permetre anar més enllà: fer investigació sobre vacunes o  tenir una indústria farmacèutica potent.

Pot perjudicar els laboratoris privats ja existents?

Al contrari. Són totalment compatibles. Actualment, ja treballen amb laboratoris externs de referència. Ho podrien fer amb el d’Andorra i tot seria més ràpid. És una forma cooperativa de treballar en què es pot avançar tant dels del sector privat com el públic. Per mi, seria un win win. El sector privat pot tenir una millor resposta als seus usuaris i el públic reforçar les seves estructures i la marca d’Andorra guanya prestigi.

La vacuna és la solució?

És una possible solució farmacològica. També és possible trobar un medicament que eviti una simptomatologia greu que evités col·lapsar el sistema.

"Estadísticament, els virus muten i pot tornar a passar. Cal equipar-nos, doncs, amb estructures per poder ser preventius"

Tornarem a l’antiga normalitat?

Si tenim una vacuna que ens permeti tenir protecció davant el virus, és possible, però esperem que les coses positives que han aparegut, com les implementacions tecnològiques que hem hagut de fer, puguin millorar la societat. Esperem quedar-nos amb les coses bones, aprendre i poder tenir polítiques sanitàries preventives sobre qualsevol tipus de malaltia.

Això pot tornar a passar?

Estadísticament els virus muten i pot tornar a passar. No serà la primera vegada que ha passat en la història de la humanitat. Hi va haver la grip del 1918 i, a més, ara tenim una gran mobilitat per tot el planeta. Amb la grip A, també; va col·lapsar el sistema sanitari en el seu moment, no a nivell d’UCI però sí a nivell d’urgències. Cal equipar-nos amb estructures per poder ser preventius.

Com valora el pla de desescalada proposat pel Govern?

S’ha d’iniciar plans de relaxació. No podem estar eternament confinats. El que demano és ser el màxim de preventius possibles i tenir mecanismes de prevenció i control en aquesta fase mentre no tinguem una solució farmacològica.

Etiquetes

Comentaris (12)

Trending