Després de mesos d’espera, per fi pot presentar els dos llibres als seus lectors...
Havien de sortir al març i, just la setmana que els anàvem a presentar als mitjans, va venir el confinament. Els hem publicat al maig. El llançament s’ha fet amb normalitat i està anant molt bé. De tots dos ja han de fer ara una segona edició.
Què li suposa venir a Andorra?
A Andorra hi vaig treballar un hivern i hi tinc un molt bon record. Per a mi és important. Cada cop que trec un llibre, vinc a fer actes i presentacions.
"Venir a Andorra per mi és molt important; hi vaig treballar un hiver i hi tinc molt bon record. Cada cop que trec un llibre, vinc"
Què recorda d’aquells tres mesos treballant al Principat?
Era el moment en què es va crear ‘El Periòdic’. Llavors, vaig ser el responsable de muntar la redacció i vaig crear un equip de treball per donar suport. A la vegada, també va ser un camp de proves per llançar, posteriorment, l’edició catalana de ‘El Periódico de Catalunya’.
És habitual que un escriptor publiqui de cop dos llibres?
No, però és possible, sobretot quan són tan diferents. ‘Mar d’estiu’ és per a adults; una barreja de memòria personal, quadern de viatges i recull de contes. És una mica de tot a la vegada. Hi ha molt de la memòria dels estius d’infantesa i adolescència, però també viatges de maduresa i cinc històries que es poden llegir com a petites novel·les que passen a cinc illes. I ‘El somni d’en Blai’ és un llibre infantil i·llustrat, la història d’un nen que està malalt de fibrosi quística.
Com va sorgir aquest projecte?
Va ser idea meva. Tinc un nebot amb un fill afectat per fibrosi. Em van demanar ajuda per un projecte i, arran d’això, vaig començar a fer un guió. També feia temps que volia entrar a la literatura infantil i va ser el moment. Els dibuixos són de Valenti Gubianes.
Com estan funcionant?
Aquest matí, m’han trucat de l’editorial per dir que fan una segona edició tant en castellà com en català. Amb ‘Mar d’estiu’ som número 1 dels llibres en català.
El coronavirus demostra que la realitat torna a superar la ficció?
Cada any hi ha moltes coses que ho demostren. Amb la literatura, no és important si és ficció o realitat, sinó si és bona o mala. Els llibres han d’estar ben escrits, amb bona llengua, bon ritme i a la vegada amb arguments que el lector, quan el llegeix, se senti transformat.
"Durant el confinament, he llegit i reescrit molt, però he creat menys perquè costa quan tens el cap posat en les notícies"
Com ha viscut el confinament?
Bé. Amb normalitat, expectació i preocupació. Intentant seguir el dia a dia del que passava per veure quines perspectives tenia. També he llegit i reescrit molt però creant una mica menys perquè, quan el cap el tens posat en les notícies, costa més.
Es faran novel·les sobre el coronavirus?
Sí, i sobretot hi haurà moltes que el tindran com a paisatge. Hi haurà que parlaran dels problemes generats i altres que, simplement, hauran de tenir com a referència les dificultats de relacionar-se o moure’s.
Molta gent ha tingut més temps de llegir aquests dies...
Estic content perquè em trobo molta gent que ha llegit molt. Els llibreters diuen que han venut més que l’any passat en aquesta època perquè la gent s’havia quedat sense llibres. Molta gent també ha tornat al llibre de paper perquè en tenien prou amb altres entreteniments digitals.
"Quan vuig llegir d'Andorra, ho faig amb Albert Villaró, que m'agrada molt i coneix aquestes muntanyes com poca gent"
Quins plans té de cara al futur immediat?
Tinc una novel·la gairebé acabada, i abans publicaré el final de ‘Quan eren feliços’ i ‘Quan en dèiem xampany’. Ja avanço que el coronavirus hi sortirà poc, potser amb alguna referència circumstancial. Jo escric sobre coses més eternes.
D’Andorra, s’ha plantejat escriure?
No. No en conec prou. Quan vull llegir d’Andorra, ho faig amb Albert Villaró, que m’agrada molt i que coneix aquestes muntanyes com molt poca gent. No em veuria amb cor, tot i que m’interessa molt. Cadascú ha d’escriure del paisatge físic i humà que domina.
Comentaris