Baró no amaga que aquesta situació no li agrada. És molt crític amb la formació ‘taronja’, a qui acusa d’haver provocat els principals problemes del país. Sobretot, la problemàtica de l’habitatge, però també alerta d’una escletxa social cada cop més gran. És, justament, el que aspira a canviar amb les propostes de la formació. Admet que en solitari difícilment podran desbancar DA i, malgrat assegurar que prefereix centrar-se en la tasca d’aquesta legislatura i a preparar programa, tampoc amaga que en ment ja té quines possibles aliances es podrien vehicular. La més clara, amb Concòrdia, malgrat les diferències existents en un tema cabdal com l’acord d’associació.
L’executiva renova mandat; es canvia o no d’etapa?
L'executiva és la mateixa. Repetim de l'últim mandat. La idea el 2023, quan la Marta [Pujol] i la Maria [Nazzaro] era renovar aquest PS. Vam entendre perfectament el missatge de la gent: volien cares noves. I ho vam fer. Pensem que les hi ha, més enllà de mantenir, evidentment, gent més veterana al comitè directiu. Continuem amb aquesta renovació. Mantenim cares conegudes, com les de Jordi Font, Esteve López o Carles Blasi, però també hi ha de noves, com l’Eva Calero, que entra de ple dret, o el Sergi Teixeira. Hi ha veterans però també qui tot just comença a rodar. Pensem que és una bona manera de començar. Aquests dos anys ens han anat bé. El 2023 estàvem en una època més deprimida, però ara ens trobem amb tres parlamentaris al Consell General, estem a dues majories als comuns i fem bona feina a l’oposició d’Encamp. La gent està veient que som l’esquerra progressista d’aquest país i que som els qui tenim propostes per millorar la vida de la ciutadania. Com a executiva, ens falta treball a fer i per això volíem un continuisme; seguir la feina feta aquests dos anys i culminar-la en les dues eleccions del 2027. També hem renovat el logotip; és més modern i té més sentit perquè les parròquies hi agafen protagonisme. Sempre se’ns ha criticat que fèiem molta política nacional, però deixàvem de banda la parroquial. És una feina que, a poc a poc, estem fent. Cert que estar a dues majories comunals ho facilita, però és una de les coses que volíem millorar entre el 2023 i el 2027.
“El 2023 estàvem en una època més deprimida, però ara ens trobem parlamentaris al Consell General, estem a dues majories als comuns i fem bona feina a l’oposició d’Encamp; la gent està veient que som l’esquerra progressista d’aquest país i els qui tenim propostes per millorar la vida de la ciutadania”
Algú podria acusar-vos de continuar els mateixos perquè no hi havia més gent que hi optés...
No és així. Hi havia persones que volien entrar. Pensàvem que era un projecte de tot just dos anys i necessitàvem dos més per continuar la feina que havíem encetat el 2023. És més fàcil fer-ho amb la mateixa gent que no amb canvis.
Amb quins objectius s’encara aquest mandat?
Un dels principals evidentment és la confecció del programa electoral, que ja hem començat a treballar en una comissió específica. Les línies principals seran les que ja es van presentar el 2023, evidentment amb millores i noves propostes com la que ja ha sortit aquests dies de la reducció de la jornada laboral. La nostra idea és tenir la gent, la ciutadania, al centre i evitar allò que, malauradament, sembla bastant probable: que, com deia el Raonador fa uns dies, ens trobarem en una situació en la qual els rics són molt rics i els pobres, massa pobres. I això suposa una escletxa social important. La nostra idea ja aquesta legislatura però també de cara amb una possible mirada a estar dins del Govern, que això es pugui evitar. I també, continuar treballant perquè la gent s’animi. La prova que les coses s’han fet bé és que hi havia molts militants al congrés. A la tarda, gairebé érem un centenar i al matí, uns 70. Penso que hem d'estar molt contents del xup-xup que anem fent des del 2023; això fa que externament la gent senti que som l’opció real de canvi.
Quina és la salut del partit? Quants militants són?
La xifra exacta no la sé ben bé, però és veritat que del 2023 fins ara hi ha hagut un augment, gent que s’ha afiliat o que s’ha fet simpatitzant. També qui s’hi ha apropat sense fer-se ni una cosa ni l’altra, però s’ha apropat a parlar-nos. Més enllà de tenir un carnet, aquí no tanquem la porta a ningú. L’altre dia ho parlava amb la Judith Casal. Fa molts anys que no celebràvem un congrés tan nombrós. Això mostra que la salut del partit és bona, que tenim 25 anys i que aquí seguim i ho fem amb moltes ganes, amb gent que té voluntat de treballar.
No li demanaré la xifra concreta, però s’apropa més als 100, als 200, als 300...
No sé l’exacta. Sé que hi ha hagut un augment. Més a prop de 200 o fins i tot 300. Fa uns anys que era més complicat, però ara la gent es va afiliant. I ens diuen, tant els de dins com els de fora, que pensen que som la força que pot realment, per històric, podem fer que la situació canviï. Penso que és un bon senyal.
“No trobo forassenyat fer la proposta aquesta legislatura a nivell parlamentari sigui via moció o amb una llei, però evidentment sabem que no passarà; Demòcrates, vistos els comentaris de la CEA, que tampoc ens ha sorprès, no ho deixarà tirar endavant”
A l’hora de la veritat, però, a les darreres generals la cosa no va anar bé; què va passar?
Cert. Segurament en aquell moment no vam saber llegir bé el panorama polític. Demòcrates parla sempre de la seva majoria absoluta, però aquesta no és real, sinó que és causada pel sistema electoral. Potser hi havia una mena de desgast o la gent estava cansada de veure les mateixes cares. I ho vam entendre, vam fer autocrítica, vam pensar que necessitàvem cares noves al capdavant i penso que ho hem fet. Això és el que li hem de dir a la gent, que els hem escoltat i els hem entès i que la idea és que ara que hi hagi persones noves, sense deixar de banda els més històrics, a qui els hem de deixar ajudar-nos, perquè són patrimoni del partit.
Es van posar com a fita intentar reforçar la presència a les parròquies, com a aquest objectiu?
Una de les coses que estem fent són executives ampliades. Ens reunim cada 15 dies a les diverses parròquies i parlem amb els afiliats i els convidats que vulguin venir. Ho hem fet a Encamp, a Ordino i a la Massana. També fa poc a Andorra la Vella i ens queda Canillo, Sant Julià i Escaldes. Quan ho haguem fet a totes, la idea és agafar-nos un temps per veure les problemàtiques no només a nivell nacional sinó a nivell parroquial i veure què podem fer, també amb els companys que estan als comuns. Seure i posar-ho en l’actualitat política comunal. És cert que, en ser un partit històricament més nacional, potser havíem abandonat una mica aquest terreny. Ara, torno a repetir. Crec que amb aquestes executives ampliades i aquest guinyo del nou logo indiquen la importància de les parròquies en aquesta nova etapa del PS i a poc a poc es va notant. Evident a les que tenim representació, però també els consellers generals en movem pels diferents llocs i intentem veure les sensacions que es tenen. Tenim aquesta idea de fer parròquia i fer poble. Crec que hem sabut captar aquest sentiment que, en el seu moment, no vam saber fer.
Què destacaria del que ha sorgit del congrés?
Primer, una salut democràtica molt important, perquè tot ho votem i gairebé tot va sortir per unanimitat: les ponències, els càrrecs. Va sorgir la ponència de la reducció de jornada laboral, que per a nosaltres és molt important, i també la del programa. Ara podrem començar a treballar els punts rellevants: habitatge, fiscalitat, etc. És important tenir aquest gruix per començar a treballar-lo ja amb els actors implicats i no esperar al darrer moment. El camí ha de ser aquest: un programa ben fet el 2023 que serà vàlid el 2027, traient el que s’ha pogut fer. La gent ha de saber que coses que portàvem com la nova llei del Raonador o la de l’oblit sanitari han tirat endavant, evidentment amb el suport del grup majoritari. Per exemple, amb els companys de comuns i altres grups amb qui fem coalició, treballem la modificació de la Llei dels comuns i l’entrarem aviat a tràmit parlamentari. A veure si tenim la mateixa sort que amb les altres. També haig de recordar que la Judith Casal ja va avisar la ministra Marsol que, si al setembre no ho han fet ells, tramitarem una modificació de la llei laboral. I seguirem. I al programa, tot allò que s’aconsegueixi es traurà i el que continuï vigent, que malauradament temem que seran moltes coses, hi serà, tot afegint millores i altres propostes. Aquesta ponència programàtica serà molt important i també ho és la de reducció de jornada, malgrat que alguns diguin que no és possible. És qüestió de voluntat.
Justament, vostès van dir que ho posarien al programa. Per tant, no es planteja per a aquesta legislatura?
No trobo forassenyat fer la proposta aquesta legislatura a nivell parlamentari sigui via moció o amb una llei, però evidentment sabem que no passarà. Demòcrates, vistos els comentaris de la CEA, que tampoc ens ha sorprès, no ho deixarà tirar endavant. Per això ja parlem del programa electoral, perquè sabem que no tenen cap interès a millorar la vida de la ciutadania. Si fos per ajudar a les empreses, ens l’haurien comprat avui mateix. Els seus objectius, malauradament, no són els nostres. Per això parlem de posar-ho al programa, però ho intentarem també aquesta legislatura.
També van aprovar una ponència per defensar les generacions futures. Expliqui-la...
En aquest cas, la companya Susanna Vela la presentarà al Consell. Seria la de crear un defensor de les generacions futures. Que hi hagi un organisme o una persona que amb totes les lleis que passin s’asseguri que no afectarà les generacions del futur. Al final, el que ha demostrat el congrés, amb aquestes propostes i amb altres, és que tenim un projecte molt clar de país. Tenim clar que el que volem és que la gent pugui viure amb els seus propis recursos, que sigui un país just on no s’exclogui ningú. En canvi, Demòcrates és un partit sense projecte i això ens ha causat els mals que avui estem patint. Ara mateix, necessitem un Govern amb un projecte clar i més clar que el que fa 25 anys que defensem és complicat de trobar.
“La nostra feina ara és treballar a nivell legislatiu i per millorar la vida de la població; quan s’apropin les eleccions, a nivell d’executiu i de directiu i en un congrés ja decidirem quina és la idea”
De cara a aquestes generals, hi haurà primàries?
Sí, la idea és preparar de cara al 2026, a inicis del primer trimestre, les prepararem perquè els companys i les companyes que es vulguin presentar ho facin. És importar dir-ho: seran obertes a tota la ciutadania i no només als militants, siguis o no andorrà. Volem que la ciutadania decideixi, que pugui escollir el cap de llista.
Sembla complicat que el PS en solitari pugui donar prou tomb per evitar que Demòcrates pugui governar...
Tenim clar que el sistema electoral és el que és i afavoreix molt les parròquies. I Demòcrates va entendre aquesta importància molt aviat i té un poder que li permet que anant sol li sigui més fàcil. Ara bé, això no vol dir que anirem a fer una coalició per les cadires, com fan ells amb Liberals, Acció o Ciutadans Compromesos o gairebé tots els de la dreta. Nosaltres ara ens hem de centrar a fer el programa i una vegada el tinguem ja veurem. Hem de recordar a aquests que ja parlen de pactes i de cadires que se’ls va escollir i se’ls paga per solucionar els problemes de la ciutadania i no els seus. La nostra feina ara és treballar a nivell legislatiu i per millorar la vida de la població. I quan s’apropin les eleccions, a nivell d’executiu i de directiu i en un congrés ja decidirem quina és la idea.
Hi ha qui ja anticipa una possible aliança per part vostra amb alguna altra formació, com va passar a les comunals...
En tot cas ells ho saben abans que nosaltres, pel que es veu. És evident que a Andorra la Vella s’està funcionant bé i Escaldes també i que hi ha bones relacions dins dels comuns. A partir d’aquí, ja li dic, la prioritat no és pactar per pactar. Si hi ha un acord, ha de ser amb una línia progressista. I un cop tinguem el programa, podrem parlar. Ara, amb dos anys de legislatura i quan estem pitjors que el 2023, seria irresponsable començar a parlar d’enteses abans d’haver solucionat els problemes de la gent.
En tot cas, hi ha un partit, Concòrdia, amb qui ja teniu uns acords a nivell parroquial. Seria, doncs, l’opció més viable?
És evident que no parlarem ni amb Andorra Endavant ni amb Demòcrates. Vostè em parla de Concòrdia, però ja li dic que no hi ha res tancat perquè no n’hem parlat. Reitero, la prioritat és fer el programa electoral i un cop el tinguem ja veurem si hi ha opció de pactar amb alguna força política. També tenim clares les nostres línies vermelles: polítiques per a la ciutadania, que el centre sigui l’Estat del benestar. Si hem d’arribar a pactes o no, el temps ho dirà. Ara el que em preocupa és que la gent no pugui arribar a finals de mes, que no tingui on viure o que hagi de marxar del país i treballem per evitar això.
“Si la gent va entendre que per evitar un sistema electoral injust anéssim amb Liberals, no seria un problema pactar amb Concòrdia; més enllà de l’acord d’associació, hi ha un projecte molt més ampli de país. Una vegada les eleccions es facin cadascú anirà al seu grup parlamentari i, llavors, haurem de prendre una decisió sobre què fem a nivell de si podem governar”
L'acord d'associació és també una línia vermella?
Nosaltres tenim molt clar que és un camí natural. A partir d'aquí serà la ciutadania qui decidirà, penso que aquesta legislatura. Cadascú té la seva posició. Concòrdia ja ha dit que ells no són antieuropeistes i que creuen en un altre model. Al final no serà ni Concòrdia ni Demòcrates ni nosaltres els que decidirem, sinó la ciutadania. Quan ho hagi fet, haurem de legislar en aquestes condicions i afrontar el panorama que arribi. Com a legisladors responsables que som haurem d’afrontar el que s’elegeixi.
Seria un problema que el referèndum es retardés tant que es fes després de les eleccions?
Penso que no, perquè al final, més enllà de l'acord d'associació hi ha un projecte molt més ampli de país. Parles amb la gent i et diu que l’acord no els interessa perquè no troben un pis o perquè el sou no és suficient. Un projecte va més enllà. Al final, es facin pactes o no, serien puntuals i a parròquies, no un acord nacional en el qual hagis d’agafar el 100% del programa. Si la gent va entendre que per evitar un sistema electoral injust anéssim amb Liberals, més enllà de com va anar després, tots ho vam veure i ells encara estan pagant les conseqüències, no seria un problema. Una vegada les eleccions es facin cadascú anirà al seu grup parlamentari i, llavors, haurem de prendre una decisió sobre què fem a nivell de si podem governar. No seria un problema, més enllà que uns tinguem una posició i ells una altra. La prova és el que passa amb Ciutadans Compromesos. Estan a Govern i, per molt que diguin, internament hi ha una divisió molt important a nivell de l'acord d'associació. I això no impedeix que hi hagi una coalició. Hem de tenir sentit d’Estat. Evidentment, nosaltres estem a favor de l’acord perquè pensem que és l'eina que ens ajudarà a progressar com a país i que un ‘no’ ens faria tancar-nos sobre nosaltres mateixos i això seria un problema, tal com van dir els senyors Pisco i Geovagnoli al nostre congrés. A part d’això, primer parlem de política ficció i a mi no m’agrada. En tot cas, reitero, el referèndum entenc que serà aquesta legislatura.
En certa forma se li ha escapat que una possible aliança seria amb els partits en llista nacional per separat i amb acords a les parròquies...
No tindria sentit fer un pacte total. Al final, compartim coses amb Concòrdia, però no som exactament el mateix. Més enllà que es pugui fer d’una forma o altra, no tindria sentit. El més lògic seria pactes parroquials. Ara, li reitero, ni ho hem parlat ni ho hem mirat. La preocupació és centrar-me en el benestar de la gent.
Per cert, amb Progressistes-SDP descarta qualsevol acord?
El problema d’SDP és que el que no pots fer és anar amb el PS a les nacionals i amb Demòcrates a les comunals. Perds molta credibilitat. Nosaltres no farem un pacte per cadires, que és el que fan ells. Per tant, veig molt complicat reeditar una entesa, més quan ells, als comuns, estan amb el màxim rival.
Ja no hi ha comunicació, doncs, a nivell de la tasca al Consell?
No tenim cap mena de relació ara mateix.
Pere Baró es planteja tornar a presentar-se si els meus companys ho volen i Pere Baró estarà allà on els companys i les companyes vulguin que hi estigui”
Pere Baró es planteja tornar a entrar a llistes en les eleccions?
Pere Baró es planteja entrar en llistes si els meus companys ho volen. Pere Baró es planteja tornar a presentar-se si els meus companys ho volen i Pere Baró estarà allà on els companys i les companyes vulguin que hi estigui.
Com està sent aquesta experiència com a conseller general?
Increïble. Al final és un aprenentatge i juntament amb la Judith i la Susanna, dues mestres de la feina legislativa, és tot un orgull representar el teu país, que tant m’estimo, i unes sigles com el PS. I això malgrat ser només tres i molts cops piquis contra una paret neoliberal, tot i que al final també anem aconseguint coses.
Al grup s’han repartit una mica els rols? Li toca a vostè fer una mica de policia dolent amb la majoria i, en canvi, a la Judith Casal la que empra un to més suau?
Al final, és fa de forma natural. El tarannà de la Judit potser no és tant atacar o fer intervencions més agressives i el meu és una mica aquest. La riquesa de les diferents formes de fer és un altre atractiu. És cert que jo ho visc de forma més intensa, em dol molt quan veig el que fa Demòcrates amb el meu país i que tenen una indiferència total. I això es nota.
Com s’imagina el PS d’aquí a 25 anys?
Doncs, estant jo en un segon pla, amb alguna persona jove fent aquesta entrevista i fent un congrés amb un altre tema transcendental que en aquest cas és la Unió Europea. I qui sap, esperem, sent la primera força política del país. Treballarem perquè d'aquí a 25 anys sigui així.
Comentaris (15)