Com ha viscut l’experiència del programa?
L’he viscut amb molts nervis i una emoció que no puc explicar. Ha estat una experiència meravellosa que no oblidaré mai a la vida. Una experiència molt recomanable. Em quedo amb milions de coses: cuina d’una altra forma, gestionar l’estrès, aprendre a improvisar a la cuina, sentir-me valorada, conèixer gent meravellosa i sentir-me orgulla de mi mateixa per haver aconseguit aquest somni tantes vegades perseguit.
Amb què es queda?
Em quedo amb tot. L’equip de ‘MasterChef’, incloent-hi els jutges, es mereix una medalla per la paciència i l’afecte amb què ens han tractat. M’hi tornaria a presentar, però no és possible, és clar.
Quines lliçons s’enduu? En què creu que ha millorat?
He après a cuinar amb la ment més oberta i a escoltar els jutges per millorar, per guanyar coneixements. He après que la cuina és perseverança i constància i, evidentment, una disciplina molt satisfactòria. No es tracta només de ser cuinar, sinó de feliç fent-ho. He après, doncs, a cuinar d’una altra manera, sortint de la meva zona de confort. Veure la cara de la gent quan prova el teu plat és una cosa molt gratificant. És impossible resumir tots els aprenentatges que m’emporto. Hauríeu d’entrar a ‘MasterChef’ per entendre’m.
“He après a cuinar amb la ment més oberta i a escoltar els jutges per millorar, per guanyar coneixements. He après que la cuina és perseverança i constància i, evidentment, una disciplina molt satisfactòria”
És un programa amb grans moments de tensió. Quin va ser el més complicat?
El moment més complicat va ser el de l’expulsió. Va ser una expulsió que no m’esperava perquè pensava que havia presentat un plat que estava realment bé. S’acabava un somni i no volia anar-me’n de la cuina de ‘MasterChef’. Vaig tenir altres moments de tensió, però, i, de fet, és normal; és un programa amb un nivell molt alt i, de vegades, la inseguretat et pot jugar una mala passada, com ara un bloqueig. De fet, em va passar.
Com va arribar a superar la tensió, els nervis, a la cuina?
Samantha Vallejo-Nágera [membre del jurat] em va ajudar el primer dia del programa a relaxar-me fent exercicis de respiració i intentant que el cos s’alliberés. Ella veia que soc nerviosa i això és difícil d’arreglar. Encara més a la meva edat. Al final vaig aprendre que cal gaudir de cada moment i no pensar contínuament que tot sortirà malament. És difícil, però, perquè cada persona és un món.
Entenc que la falta dels sentits de l’olfacte i el gust van complicar el seu pas pel programa. En quin sentit va ser una dificultat aquesta situació particular?
Sincerament, penso que l’anòsmia que pateixo no m’ha perjudicat. De fet, per entrar a ‘MasterChef’ vaig haver de superar diverses proves de cuina i totes van anar bé. Així que no, no em va afectar. Només em va afectar en un punt molt concret: el càlcul en la quantitat d’all d’un plat, i per això vaig ser expulsada. Quan et falten aquests dos sentits, aprens a cuinar amb els altres tres. No vaig dir res sobre aquesta afectació quan vaig entrar al programa per respecte als meus companys i per no tenir avantatges.
“Penso que l’anòsmia [manca d’olfacte i gust] no m’ha perjudicat. De fet, per entrar a ‘MasterChef’ vaig haver de superar diverses proves de cuina i totes van anar bé. Així que no, no em va afectar. Només em va afectar en un punt molt concret: el càlcul en la quantitat d’all d’un plat”
Quin és el seu plat estrella?
En tinc bastants, però això ho haurien de dir els comensals per a qui cuino. Un amant de la cuina té molts plats estrella. Per a mi, tots els plats són estrelles perquè els cuino amb molt d’afecte i cap pot estar dolent. A més, l’anòsmia fa que encara sigui més exigent amb mi mateixa, potser massa. Si hagués de dir, però, un plat, diria que són les cebes farcides de ‘txangurro’, una recepta que em va obrir les portes al programa.
Si muntés un restaurant, quin tipus de cuina oferiria?
Cuina casolana, indubtablement. Cuina saborosa i amb aliments de primera qualitat, amb plats que agradessin a tothom. Cuinar amb afecte és la base de tot. Un èxit garantit. Al meu restaurant, això sí, no faltarien les millors ‘gildes’ del món.
Quants anys porta instal·lada a Andorra?
Visc a Andorra des de finals del 2012. He treballat durant molts anys en hotels de cinc estrelles com a tècnica de relacions públiques. Actualment, treballo a l’Hotel Serras. Un hotel amb molt d’encant i futur en el qual continuaré, però potser ara la cuina potser ocuparà, també, un lloc important...
Quins projectes de futur té ara al Principat?
Plans molt interessants, la veritat. Projectes vinculats a l’Hotel Serras, per descomptat; amb un bocí de la meva cuina i la meva ànima. ‘MasterChef’ canvia vides i a mi me l’ha canviat i trastocat. No puc sentir-me més feliç. Tothom que vulgui presentar-s’hi, que ho faci, que jo els ajudaré a perseguir aquest somni.
Comentaris (2)