Per què tornar-se a presentar?
És fàcil de respondre. És senzill tornar, tot i que han estat quatre anys durs. La pandèmia va ser una gestió que ningú s’esperava i d’una gran incertesa diària. La màxima preocupació era la vida de les persones i com fer una previsió perquè la gent pogués tenir el suport de l’administració. I dit això, ens han quedat moltes coses a fer. Del programa, n’hem fet un 80% i volem continuar amb aquesta parròquia viva, que es transforma per ser residencial i de qualitat, amb activitats, socialització i cohesió. És fonamental consolidar això els propers quatre anys. Hem fet una gran feina de reactivació amb esdeveniments esportius; ens hem fet la nostra pròpia estratègia com a parròquia per no solapar-nos ni amb la de país ni amb la d’altres comuns. En aquest sentit, cal dir que el pla director del mandat passat tenia molt de sentit perquè calia una estratègia única que ens fes destacar i que tornés a Encamp a ser un referent en molts àmbits. Hem fet bona feina però cal consolidar-la i m’agradaria poder acabar un altre mandat i dir que la parròquia és millor que fa quatre anys i molt millor que fa vuit.
Quina nota es posaria?
És complicat. La percepció d’una persona de si mateixa ho és. He prioritzat clarament la responsabilitat de cònsol; m’estimo la parròquia, soc propera i he treballat molt per tirar endavant els projectes en la meitat de temps del mandat. Crec que estaria aprovada. Cert que hi ha coses que es podrien haver fet millor, però el resultat del perquè em vaig presentar i el com es veu al dia a dia.
No sobta el canvi de company de viatge?
No. He tingut un excel·lent company que és el Jean Michel [Rascagneres] durant quatre anys, hem fet un tàndem brutal. Avui dia els polítics cada cop són més joves i es requereix cada cop més dedicació i sacrifici de la vida privada i familiar, que en el meu cas hi és, i molt. Entenc que ell té 65 anys, ha treballat molt i ara vulgui gaudir de la seva jubilació. Vull agrair-li tota la feina feta. Sense cap mena de dubte, si aquests quatre anys han estat millors ha sigut gràcies a ell. I cal donar pas i continuïtat als que venen al darrere. El Xavi va iniciar-se en política com a conseller en el mateix mandat i ja vam tenir bona sintonia. Aquests quatre anys ha format part del dia a dia dels cònsols. Fèiem reunió cada dia a les nou del matí per parlar de tots els temes i ell sempre ha estat allà, perquè era conseller a ple temps. Per tant, sap com hem gestionat tots els problemes i projectes, quina és la forma de treballar i quines són les obligacions d’un cònsol. És el relleu natural.
“He tingut un excel·lent company que és el Jean Michel [Rascagneres] durant quatre anys, hem fet un tàndem brutal. Entenc que ell té 65 anys, ha treballat molt i ara vulgui gaudir de la seva jubilació. Vull agrair-li tota la feina feta. Sense cap mena de dubte, si aquests quatre anys han estat millors ha sigut gràcies a ell. I el Xavi n’és el relleu natural”
Durant moltes setmanes es parlava d’una coalició a quatre com a rival. Al final, només té davant el PS. Com ho valora?
A vegades, una coalició no sempre acaba tenint resultats positius i aquest és un exemple. Quan tu vols anar amb un partit i a unes eleccions durant quatre anys, no pots improvisar al darrer moment. Nosaltres som una formació que fa temps que estem en política, molts anys formant-nos, sabent què volem per Encamp. A vegades, aquestes barreges de diferents ideologies no acaben de funcionar. Jo m’alegro, per democràcia, que hi hagi una segona llista. Una de sola no és bo ni pels que estem governant. Jo tinc l’experiència de tenir dos grups a l’oposició i en tots els projectes s’ha comptat amb ells, se’ls ha fet partícips i han fet veure un altre punt de vista diferent que sempre dona un tomb més. I tu, també, com a responsable política, li dones més tombs als projectes sabent que tens una oposició. Crec que és natural i bo tenir oposició en política.
Es va configurar la llista al darrer moment...
No ho sabem, però sí que ens arriba que ha estat així per la trencadissa de dos dies abans. Sigui com sigui, jo m’alegro que hi hagi dues llistes perquè fa que la democràcia i el poble tingui més representació dins del comú.
Accepta el paper de favorita?
Per una banda, quan el poble et diu que ets la favorita, això alegra perquè, al final, vol dir que es valora positivament la feina feta aquests quatre anys. Ara, en política mai hi ha favorits. Hi ha hagut alguns que han perdut eleccions. Els comicis es guanyen per les persones, pels projectes i, en aquest cas, per la feina feta.
La parròquia ha crescut molt darrerament urbanísticament i hi ha més projectes en marxa que han de venir...
Encamp ha estat durant quinze anys una parròquia gairebé sense construcció. Ara, hem aconseguit que n’hi hagi una més, però és en pisos. N’hem fomentat els de lloguer, però també hi ha de venda.
Justament, aquest creixement arriba quan altres comuns l’han volgut limitar...
El nostre pla d’urbanisme, que es va aprovar el 2020, ja limita les alçades i la construcció. Al centre, màxim set plantes i a mesura que te n’allunyes es redueix a cinc o quatre. És cert que hi ha quatre convenis amb propietaris que concentren la cessió en un sol indret per tenir més disponibilitat d’espais més grans i al centre. Un exemple és el parc de l’Ossa. Si no fos per aquests acords, el comú no tindria 10.000 metres quadrats per poder fer el parc i unes instal·lacions de primer nivell, sostenibles i modernes al centre. Són només quatre, de fa anys, que amb el POUP hem adaptat a la normativa. Nosaltres ja hem fet una reducció de l’edificabilitat. Tenim clar quina ha de ser la construcció i l’estètica de la parròquia. Hem prohibit, per exemple, els edificis entre mitgeres. Tots els blocs s’han d’enretirar tres metres del veí perquè tots tinguin quatre façanes per ventilació, per visual i per evitar aquesta paret de blocs que tenim al centre. Està ben pensat i tenim clara l’estratègia. I també estem satisfets perquè amb totes les llicències que s’han atorgat hem parlat per adaptar el projecte a la mateixa estètica i a la forma de veure la parròquia que tenim nosaltres. Tots els que es fan estan integrats amb espais públics, amb zones comercials, amb materials similars als que hem fet servir a les noves avingudes. Volem una estètica uniformada i que sigui una parròquia residencial de qualitat. La part privada també fa una construcció adequada.
No hi haurà, doncs, torres a Encamp?
No. Fins i tot, aquests convenis, l’alçada màxima són nou plantes. Si es parla que es vol evitar que sigui com a Escaldes, no tenim previst tenir-les. L’alçada està limitada a set plantes, tret d’aquests quatre propietaris, i s’ha limitat l’edificabilitat.
Al programa porten mesures per l’habitatge, quines?
És un punt clau de país, sigui a través de comuns sigui amb Govern. Ens preocupa a tots. Tenim una sensibilització especial i ja hem fet mesures. Vam reduir la cessió econòmica si es feia habitatge de lloguer i vam acollir-nos a la possibilitat que fos zero. Això ha portat que hi hagi 210 pisos previstos a la parròquia.
“M’alegro, per democràcia, que hi hagi una segona llista. Una de sola no és bo ni pels que estem governant. Tinc l’experiència de tenir dos grups a la minoria i en tots els projectes s’ha comptat amb ells, se’ls ha fet partícips i han fet veure un altre punt de vista diferent que sempre dona un tomb més. És natural i bo tenir oposició en política”
A preu assequible?
Sí. Quan hem parlat amb els promotors, ho és. El fet que els rebaixem una part dels drets de cessió econòmica, fa que el preu de la construcció sigui més econòmic i aquesta bonificació es reflecteix en els lloguers. Jo he parlat amb molts propietaris d’Encamp i la conclusió és que la majoria em diuen que no tenen pisos a 2.000 euros, sinó a cost assequible. Cert que hem de treballar la banda de preus baixos i l’ajuda a les persones que no poden emancipar-se o que no troben pisos nous perquè amb la nova llei tot està regulat fins al 2027. La problemàtica no és tan gran com a altres parròquies, però hem fet mesures i les continuarem fent, com ara la cessió de terrenys comunals per fer pisos de lloguer assequible, on tindrem el control del preu tot i que sigui amb una concessió publicoprivada. Ens hem reunit ja amb quatre projectes per poder fer i el darrer és el que més s’adapta a la nostra idea. Sempre tindríem un control. I, per altra banda, també proposem ajudes, complementàries a les que fa Govern i contribuirem a ajudar a qui té una hipoteca i li han apujat les quotes, perquè no estem incrementant els preus públics i, per tant, les despeses de les famílies.
Parlava vostè d’un projecte publicoprivat, però a Andorra la Vella s’ha intentat i no ha funcionat. Què caldrà canviar?
Aquell no va funcionar, però ara tenim el suport de la construcció, que ja està disposada a no tenir uns beneficis tan elevats, i també hi ha fons que volen entrar tot i tenir clar que s’ha de regular el preu. I el comú, a part de ficar el terreny, pot posar diners per, justament, tenir un percentatge i reduir preu. Hi ha moltes fórmules, les hem estudiat i és una voluntat per part de tothom, privats i administració, i es poden trobar formes.
Tenen definit el terreny?
Tenim quatre propostes i es veurà en funció de com es presenti el projecte. Hem de saber quants pisos volem i podem posar a disposició i, en funció d’això, elegirem.
Si surt elegida, li tocarà pilotar els primers anys de la nova concessió. Què tocarà fer?
Actualment, ja estem amb tots els tràmits perquè la concessió i la nova societat estigui en marxa i, per altra banda, hem de seguir treballant de bracet amb Saetde, que és un punt econòmic molt important pel Pas, per Encamp i pel país, perquè tota la part d’inversions i compromisos adquirits s’executin.
“La problemàtica de l’habitatge no és tan gran com a altres parròquies, però hem fet mesures i les continuarem fent, com ara la cessió de terrenys comunals per fer pisos de lloguer assequible, on tindrem el control tot i que sigui amb una concessió publicoprivada”
Molts projectes de la nova concessió són al Pas de la Casa, què proposen per a aquest nucli?
Pràcticament tots. A Encamp, hi ha la part del Funicamp, però els 40 milions dels primers deu anys van al Pas. L’estació ha d’obrir-se al poble i és un dels requeriments que hi ha. Cal fer l’avinguda d’Encamp, que sigui per a vianants i un accés directe a pistes; després el nou edifici de la plataforma, de serveis, amb taquilles i busos que podran entrar a descarregar; i més endavant, el restaurant i el telefèric al pic del Maià. I això, a part de totes les inversions que Saetde ha de fer constantment per mantenir l’estació d’esquí.
I des del comú, què es preveu?
Primer, continuar la reforma de l’avinguda d’Encamp. Ens haurem de coordinar amb Saetde perquè ells la fan des de l’estació fins a dalt i nosaltres tota la part baixa. Seguirem també amb el pla d’embelliment. A l’antiga escola bressol, ara tancada, es farà una mena de centre neuràlgic, amb un parc de lleure interior i també el nou espai jove. Es vol crear un centre on tothom tingui lloc per crear un espai social. Ens agrada molt la ubicació perquè està al costat de la nova llar d’infants, de l’escola i del centre esportiu. Per nosaltres és més fàcil que tot es concentri allà. També es farà un skate park pels joves i continuarem amb les estades esportives i celebrant esdeveniments perquè hi hagi activitat cada cap de setmana des que tanqui l’estació fins que torni a obrir. Estem creixent en el nombre d’estades esportives i en dies de permanència. Som una referència, amb equips com Movistar o de natació francesos. Encamp i el Pas comença a ser una referència internacional i això s’ha de consolidar.
Què passarà a Prada de Moles un cop descartat el projecte FC Andorra?
Farem una actuació per cobrir les graderies i arreglar la part alta amb les pistes de pàdel. Ens centrarem a tornar a ser una referència per als nostres clubs i per fer campus i altres activitats. Som una destinació esportiva també per les entitats d’Andorra i de la parròquia. Volem que hi càpiguen més disciplines.
Quan parla de fer bonificacions a projectes de residències de gent gran, té alguna idea al cap? Fa unes setmanes la ministra Trini Marín va avançar una iniciativa privada a Encamp...
Efectivament, seria aquesta. No puc dir que estigui tancat, perquè la llicència no està atorgada, però està molt avançat i segurament serà una realitat a inicis d’any. Ja tenim una ubicació, ja hi ha la voluntat clara de fer-la a la parròquia, amb pisos tutelats, amb habitatges individuals per qui vulgui viure allà i compartir serveis i també amb habitacions de residència individuals i compartides. Hem parlat diverses vegades i la veritat és que estic encantada que hagin triat la parròquia per fer-ho.
No pot fer la sensació que és una mesura específica per a un projecte concret?
No. Justament és una mesura per fomentar que qui realment vol impulsar una residència ho faci a Encamp. La majoria de programes ho porten. Volem bonificar aquell que vingui a Encamp; perquè volem una residència i ràpidament perquè ens cal aquest servei. Si som més atractius que la resta, fomentarem que el projecte s’instal·li a Encamp, que és el que hem aconseguit.
“Volem continuar amb aquesta parròquia viva, que es transforma per ser residencial i de qualitat, amb activitats, socialització i cohesió; és fonamental consolidar això els propers quatre anys”
Es podrà continuar ara la reforma de les avingudes?
Per part d’UP, sabem que el pla director donava unes premisses clares. Ningú pot negar el canvi i la transformació urbana que hem fet a Sant Miquel i a la zona ja remodelada ha tingut els seus fruits. Ha quedat amb espais verds, s’han fet terrasses, és un lloc social perquè la gent hi va, està pensat per tenir cabuda per gent gran, joves i nens, per fer actuacions i hem fet programació perquè hi hagi vida. I hem de continuar. No podem tenir un Encamp amb un centre neuràlgic tan maco i amb tanta vida i descuidar la resta de la parròquia. No s’han pogut fer més trams perquè no podíem col·lapsar el poble. Amb les obres del nou parc de l’Ossa es va tancar el carrer de la Molina. Si fèiem llavors l’altre tram de les avingudes, hi hauria hagut col·lapse durant molts mesos. El control i la planificació de les obres és molt important. Hem prioritzat Sant Miquel i el primer tram per donar-li vida; hem arreglat bona part de les zones residencial perquè hi hagi qualitat de vida i transformació urbana i hem fet el parc de l’Ossa. Un cop fet el parc, ara tenim opció de fer altres trams de les avingudes.
A les Pardines, finalment què es farà?
Aquí hem d’entonar un mea culpa i jo la primera per no haver estat capaços d’explicar què volíem amb el concurs d’idees. Es van donar unes premisses i era lliure; ens van presentar unes propostes interessants, però això no vol dir que tot s’executi. Tenim clar que Pardines té un atractiu per la seva natura, per la seva tranquil·litat, perquè no hi ha soroll, perquè la gent va a fer esport o passejar, perquè es necessita aquest indret a la parròquia, però volem crear un punt dinamitzador, que no vol dir al camí sinó a tots els entorns. Òbviament, al llac no hi volem fer ni fonts de colors ni res com s’havia vist als projectes. Crec que els renders no es van saber explicar. Reitero, que guanyessin no vol dir que s’haguessin d’executar, sinó que volíem agafar idees de tothom per veure quines eren més integradores i quines respectaven més la sostenibilitat de l’indret i de la nostra idea. Intentarem anar per aquest camí i ja ho avanço: si no som capaços de trobar aquest equilibri, no es farà res.
Quina serà la clau de les eleccions?
Que els ciutadans d’Encamp i del Pas de la Casa hagin vist que hi ha una voluntat clara de millora de la parròquia en tots els aspectes. I crec que la gent ho ha vist, que volem ser millors que fa quatre anys i espero que així ho apreciïn.
Comentaris (4)