Fa uns anys va impulsar la recuperació de les falles a la Massana i ara serà el fallaire major de les Valls d’Andorra. Què representa per a vostè aquest nomenament?
Haver impulsat el projecte de les falles a la Massana i convertir-me ara en fallaire major de les Valls d’Andorra és un gran honor. D’alguna manera, representa el reconeixement a molts anys vinculats a aquesta tradició, primer des d’una vessant més externa i després implicant-m’hi activament per fer-la créixer. També és una oportunitat per representar la parròquia i, sobretot, per transmetre als més joves la il·lusió que desperta el foc. Al final, seran ells els qui agafaran el relleu i continuaran impulsant tant les falles com la cultura popular al país.
Va ser fàcil trobar l’argolla?
No, gens. La recerca de l’argolla és una activitat que es fa cada any a principis de juny i que reuneix els fallaires d’arreu del país. Abans de la recerca hi ha diferents proves, una mena de gimcana, que determina l’ordre de sortida dels candidats. Després, cada aspirant surt a buscar l’argolla amb un equip de set escuders. Nosaltres teníem una pista que situava l’argolla prop d’un pont de la vall d’Incles. Va ser un dels companys de l’equip qui la va localitzar i va venir corrents a avisar-me. Quan hi vam arribar i la vam veure penjada a l’arbre, la sensació va ser de felicitat immensa.
Com va començar la seva vinculació personal amb les falles? Recordes què el va fer enganxar-se a aquesta tradició?
Ens hem de remuntar uns vint-i-cinc anys enrere. Vaig tenir l’oportunitat de rodar falles a Andorra la Vella quan encara era menor i necessitava l’autorització dels meus pares. Recordo especialment l’experiència de rodar al centre històric, amb el públic molt a prop. Aquell contacte amb el foc em va captivar. És una relació especial perquè és un element que imposa respecte, però que alhora atrau molt. Amb els anys he continuat gaudint d’aquesta experiència i ara intento transmetre aquestes emocions a la ciutadania. La cultura popular té precisament aquesta virtut: ens apropa i ens connecta.
Quan va començar a treballar per recuperar les falles a la Massana, quin era l’objectiu que es marcava i fins a quin punt creu que s’ha assolit?
Fa cinc anys que es roden falles a la Massana i considero que el projecte ha estat un èxit. Hi havia també una vinculació emocional, perquè la meva dona i el meu fill són massanencs. La Massana era una de les poques parròquies on no es rodaven falles i vaig pensar que aquesta expressió de cultura popular també havia d’arribar als seus ciutadans. Amb el suport del comú i de les persones implicades vam poder tirar el projecte endavant. Avui és una iniciativa plenament consolidada, amb molts infants que participen en les falles de llum i que seran els futurs fallaires de foc. Això és el que garanteix la continuïtat de la tradició.
La Massana és un dels col·lectius més recents del país. Quins han estat els principals reptes d’aquests primers anys i què és el que més l’enorgulleix del camí recorregut?
Quan hi poses il·lusió, els reptes es fan més petits. El principal objectiu era que el primer any sortís bé i que tot es desenvolupés amb les màximes garanties de seguretat. Potser per la meva trajectòria professional sempre he tingut molt present aquest aspecte. Volíem demostrar que es podia gaudir del foc sense riscos i crec que ho hem aconseguit. A partir d’aquí, la gent s’ha anat implicant cada vegada més en el projecte. El que més m’enorgulleix és veure aquesta il·lusió compartida, les ganes de trobar-se, de construir les falles i de mantenir viva una tradició que forma part de la nostra cultura popular.
Ha conegut la tradició des de diferents parròquies. Què ha après d’aquesta experiència i què aporta cada col·lectiu al conjunt de les falles andorranes?
Cada col·lectiu aporta la seva pròpia història i la seva manera d’entendre les falles. Al final, darrere de cada projecte hi ha persones que hi deixen la seva empremta. Andorra la Vella va ser qui va recuperar la tradició i qui la va impulsar amb força. A partir d’aquí, la resta de parròquies s’hi han anat sumant i cadascuna ha desenvolupat la seva pròpia identitat. Hi ha col·lectius amb una gran estructura, amb músiques i rituals molt definits, i d’altres que han adaptat la tradició a la seva realitat. Aquesta diversitat és precisament una de les grans riqueses de les falles andorranes.
Les falles viuen un moment de creixement i molta participació. Com explica aquest bon moment que travessa la tradició?
Crec que les falles ofereixen una cosa que avui és especialment necessària: la possibilitat de retrobar-nos. Vivim en una societat molt marcada per la tecnologia i les pantalles, i les falles són un moment de contacte directe entre les persones. Coincideixen amb el solstici d’estiu, amb una celebració molt vinculada a la cultura popular, i permeten que tothom hi tingui cabuda. La gent hi participa, hi gaudeix i hi troba un espai de convivència. Les diferències queden al marge i ens unim per compartir una experiència col·lectiva.
Sovint es parla de l’espectacle del foc, però què és allò que només entén algú que ha estat fallaire?
És una sensació difícil d’explicar si no s’ha viscut. Quan el foc gira al teu voltant i tens la sensació que el controles, es crea una connexió molt especial. Estàs sostenint un element potencialment perillós, però el domines i això genera una emoció única. També hi ha tota l’energia que transmeten els companys i el públic. Per fer un bon espectacle has de donar energia, però també has de rebre-la. Aquesta complicitat entre fallaires i espectadors és una part essencial de l’experiència.
La recerca de l’argolla i les activitats conjuntes reforcen molt els vincles entre col·lectius. La germanor continua sent el gran motor de les falles?
Sense cap mena de dubte. Les falles no són el projecte d’una sola persona, sinó d’un col·lectiu. Hi ha molta feina al darrere i moltes persones implicades perquè tot funcioni. La germanor és un dels valors més importants de la comunitat fallaire. Ens permet compartir experiències, treballar plegats i mantenir viu un patrimoni que no és només andorrà, sinó també pirinenc. Aquestes trobades són moments per retrobar-nos i reforçar els lligams que uneixen els diferents col·lectius.
Com ha canviat el perfil dels fallaires des que va començar? Què li fa pensar que el relleu generacional està garantit?
En essència, el perfil del fallaire no ha canviat gaire. El que continua movent la gent és la il·lusió de formar part d’aquesta festa del foc. Potser abans costava més entendre què era això de rodar falles, mentre que avui la tradició és molt més coneguda i està més estesa. Pel que fa al relleu generacional, soc optimista. Quan els infants s’impliquen des de petits, aquesta experiència els queda gravada. Ho veig a casa: el meu fill està a punt de fer el salt de les falles de llum a les de foc i té unes ganes immenses de viure-ho. Aquesta motivació és el que farà que la tradició continuï viva.
Les falles han crescut molt en els darrers anys. Com es pot continuar evolucionant sense perdre l’essència que les fa especials?
Hi ha tradicions que no necessiten grans transformacions. Les falles ja han evolucionat amb el pas del temps: les falles tradicionals es feien amb escorça de bedoll i avui dia s’utilitzen altres materials i tècniques. Però l’essència continua sent la mateixa. Personalment, no veig necessari incorporar grans elements tecnològics o convertir-les en un espectacle diferent. El valor de les falles és precisament mantenir aquest vincle amb la tradició, amb el foc i amb la cultura popular.
Com a fallaire major, quin missatge li agradaria transmetre a aquelles persones que encara no han viscut mai les falles des de dins?
Els diria que s’acostin a viure-les. Que vinguin a gaudir de la diada de Sant Joan i de tot el que representa. També aprofito per demanar als que tiren petards respecte als fallaires, especialment durant les cremades. Nosaltres no som diables; treballem amb el foc, però ho fem amb responsabilitat i amb totes les garanties de seguretat. M’agradaria que la gent s’endinsés en aquesta experiència, que sentís l’emoció del recorregut, dels moviments del foc i de l’ambient que es crea entre fallaires i ciutadania. És un moment molt especial que val la pena viure.
Quan acabi aquest any, què li agradaria haver aportat a la comunitat fallaire i quin llegat li agradaria deixar?
M’agradaria haver contribuït a reforçar la passió per les falles i demostrar que amb il·lusió i perseverança es poden aconseguir moltes coses. També voldria ajudar a unir encara més la cultura popular i les persones que formen part de la societat andorrana. Vivim en un país amb moltes nacionalitats i les falles poden ser un punt de trobada per a tothom. Si aconseguim transmetre aquesta passió als infants i fer que més persones se sentin partícips d’aquesta tradició, em donaré per satisfet. En definitiva, m’agradaria deixar una comunitat una mica més unida i unes falles encara més fortes.
Comentaris