Pau Roca // Actor

“La gent continua tenint la necessitat de veure art en viu, de tenir contacte humà”

Nascut el 24 de juny del 1982, a Barcelona, Pau Roca és actor, director, productor i empresari gastronòmic. Tot i que ha sigut principalment conegut per produccions televisives com Ventdelplà, a TV3, o MIR, a Telecinco, Roca ha desenvolupat la major part de la seva vida artística al teatre. Els darrers anys, a més, ha trobat la combinació perfecta de dues passions: l'hostaleria i l'art.

L'actor Pau Roca.
L'actor Pau Roca.

Actor polivalent i productor dedicat, Pau Roca visita Andorra per a presentar la seva darrera obra teatral, ‘Classe’. La funció tindrà lloc a Sant Julià de Lòria i serà una de les primeres produccions en viu que es realitzaran al país. L'actor també té en marxa l'obra Les coses excepcionals, on comparteix escenari amb l’actriu Leticia Dolera.

 

Representarà la comèdia ‘Classe’ a Sant Julià de Lòria, què ens pot contar d'aquesta obra?

No seria ben bé una comèdia, ja que tracta temes molt punyents, però sí que hi ha moments molt despreocupats. És una obra que tracta, com el títol indica, la relació entre l'educació i la classe social. Són dos pares separats amb un nen de nou anys que tenen una tutoria amb el professor. Aquest home és de classe alta, que per ideals i convicció decideix anar a treballar a una escola més de perifèria, amb menys recursos. Llavors, comencen a néixer molts conflictes per una possible dificultat d'aquest fill.

Pau Roca amb una companya d'actuació
Pau Roca assajant amb una companya d'actuació

Es podria fer una comparativa amb aquesta obra i la vida real? Sobretot en aquests temps que vivim actualment...

No és una obra que tingui gens en compte la pandèmia.

No es reflecteix la situació actual, aleshores.

No, és una obra totalment contemporània, però no dins de lextrem de l'educació en pandèmia, sinó com els éssers humans ens impliquem dins l'escola, que recull el futur de la nostra societat.

Al teatre ara mateixa ens sentim una mica coixos perquè hem hagut d'adaptar coses que modifiquen totalment l'experiència


Parlant de la pandèmia, és necessari aprofundir en aquest tema... Com a actor, com és representar una obra amb les mesures necessàries que requereix la Covid-19?

Avui mateix tinc una funció que es diu ‘Les coses excepcionals’, que la proximitat amb l'espectador es clau. Hi ha obres que, la veritat ho trobes molt a faltar. Al teatre ara mateixa ens sentim una mica coixos perquè hem hagut d'adaptar coses que modifiquen totalment l'experiència. Per, amb ‘Classe’ no és així, perquè és una obra que es pot fer de manera 'convencional', amb una escenografia i el públic a l'altra banda. Sí que és veritat que hem cancel·lat els assajos tres vegades. Ningú ha donat positiu, però hem estat a prop de gent que no sabia si estava contagiada o no, i preferirem suspendre... Molt carregós.

I com hi ha viscut la situació del teatre aquest últim any? La cultura ha estat molt present a la vida de la gent en pandèmia, però als escenaris no tant...

Com a actor, jo he fet funcions i, com he dit, hem perdut certa proximitat. Però, a la vegada, hem rebut molta solidaritat i suport per part del públic. Estem molt limitats amb el 50% d'aforament als edificis. Però aquest percentatge, com s'està omplint! Hi ha obres que van millor i altres que van pitjor, però no està sent un dalt avall. Hi ha com necessitat d'anar a veure art en viu, dels pocs espectacles que es pot gaudir encara. Com a productor, al contrari, ho estic patint molt.

Aquest últim any heu pogut fer moltes obres amb la companyia? Com s'ha gestionat?

A nosaltres ens ha afectat més el 50% d'aforament que deixar de fer obres. Justament la producció no ens ha enganxat en els moments més forts de pandèmia. Per tant, no hem hagut de cancel·lar cap procés d'assajos, si alguns bolos, però els hem pogut recuperar. No som els que més pals hem tingut, però estem perdent diners, com tothom.

No m'agradaria que, al menjar a domicili, se li sumi també l'art a domicili, perquè crec que perdem molt


En aquestes èpoques de pandèmia i confinament, la gent s'ha refugiat molt a les plataformes en línia, considera que aquesta pot ser una sortida per a la cultura i els actors?

Sincerament, espero que no. Espero que sigui una sortida més, però que la pandèmia no faci que ens tanquem en casa més del compte i ens permeti sortir al carrer a veure art en viu. Ja sigui teatre, concerts, museus... No m'agradaria que, al menjar a domicili, se li sumi també l'art a domicili, perquè crec que perdem molt.

Entrant en temàtica de sèries, als seus inicis va treballar més a produccions televisives, cinematogràfiques... Però els darrers anys sembla que s'ha centrat més en el teatre. Quina és la diferència principal? Què és el que aporta el teatre que no es troba a la resta de produccions?

Tot són ratxes, diferents camins als que s'ha d'adaptar. Però tenint una companyia, tot i que faig també obres fora d'ella, inverteixes molt d'esforços amb això i, pot ser, no n'aprecies durant una temporada fer audiovisual. Així i tot, no tinc cap dubte que en tornaré a fer, són anades i vingudes difícils de raonar racionalment. Però a mi el teatre el que m'aporta, principalment, és cuidar molt el que fas, amb la teva gent, amb més temps, fer un producte molt més 'artesanal'. La resta són experiències molt maques, però molt curtes, estàs tres mesos fent una sèrie i mai més. Però vius moltes experiències, coneixes molta gent, és molt intens.

Realment, podríem dir que li agrada anar barrejant els diferents formats, anar veient on el du el temps i les oportunitats...

Sí, com a actor totalment. Com a empresari, a mi m'agrada molt més centrar idees i esforços en el teatre. És una vida molt més conciliadora amb la família, sembla que s'arriba més lluny, ja que els temps són més llargs, tot es fa amb molta més cura. Però, com a actor, m'agraden les dues coses. Totes les experiències són molt interessants.

Més enllà de l'actuació, també hi té passió per la cuina. Al setembre va inaugurar un nou local a Barcelona, La Muriel. Amb la situació de la Covid-19 també hi va fer take away als seus locals, com van aquests projectes actualment?

Jo tinc els dos Lluritu, que són dues marisqueries, i cap a la desescalada va sortir l'oportunitat de quedar-nos un espai molt maco, molt especial, al cor de Gràcia. Era el lloc ideal per reunir les meves dues passions, l'hostaleria i el teatre. En aquest espai reunim art i restaurant, volem que sigui un espai molt eclèctic. Que es pugui gaudir de l'art i la gastronomia.

Com han sigut les actuacions que s'han pogut realitzar a La Muriel? Com ha reaccionat la gent?

Han sigut brutals. Hem tingut un poc d'alts i baixos, hem obert, hem tancat... Però ha sigut molt emocionant, s'omplia cada dia, sempre amb les mesures corresponents. Però es veia molt la necessitat de la gent, allò que dia que sí, estan molt bé les plataformes, però la gent continua buscant contacte humà. Però ara ja fa molt que el tenim tancat, esperem poder obrir-lo prompte.

Pau Roca a un assaig
Pau Roca a un assaig


Pel futur, a l'actuació, com a empresari, cap projecte a la vista?

Espero que a Setmana Santa no triguem molt a poder obrir La Muriel, per poder fer programació immediatament. I ara tinc aquesta representació a Andorra, que també tindrem uns mesos de funcions a una altra sala, farem gira... I més avant farem una obra, que no la podem dir, però la farem.

Ha estat abans actuant a Andorra?

Em sembla que sí, fa uns anys, però no hi recordo bé.

Té ganes de trobar-se amb el públic andorrà?

Sí, moltes. A més, els restaurants estan oberts. Aquí ja fa molt que no podem gaudir d'un bon sopar, així que segur que hi aprofito per fer una visita a la gastronomia andorrana.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.