Vicky Marrugat encapçala una candidatura que ha adoptat com a eslògan quelcom així com a ‘continuïtat i compromís’ però que assegura que, sobretot, aposta per consolidar tot allò que s’ha fet els darrers anys. Justament, el que ha liderat el director que han despatxat poques setmanes abans de les eleccions. Però això queda relativament al marge. Soroll. Marrugat pretén centrar-se amb mantenir el creixement de la Creu Roja al costat de David Fraissinet (aspirant a vicepresident), Matthew Lodge (tresorer), Joan Saurí (secretari general), Ana Arce (vocal), Irene Badia (vocal) i Elisabeth Zoppetti (vocal).
El primer que li demanaré, encara que ja sé que em diu que no ho dirà, és per què van decidir acomiadar Jordi Fernández?
Ho vaig dir a l’entrevista de Ràdio Nacional i vaig dir que no en tornaria a parlar. Va haver-hi una pèrdua de confiança en el Jordi i se’l va acomiadar. Es va prendre una decisió que s’havia de prendre i així va ser.
Si no hi hagués hagut una segona llista se l’hauria acomiadat?
La segona llista suposadament es va fer després. Malgrat podem saber que es va fer una llista mentre el Jordi Fernández estava treballant dins de la Creu Roja i comunicava amb tots els membres que estan actuant en una segona llista.
D’aquí la pèrdua de confiança?
No, perquè això ho hem sabut ara.
Però en tot cas no té res a veure amb actuacions passades sobre les quals que ja es van adoptar mesures en el seu moment.
En absolut.
Però es vulgui o no aquest fet, l’acomiadament, la sortida d’aquesta persona, l’ha posat al centre del debat i sembla que estem fent un plebiscit de si ‘aquest senyor sí o aquest senyor no’, en lloc de dir si la Creu Roja ha de tirar cap aquí i cap allà, si el projecte ‘x’ o el projecte ‘y’. Estem parlant del senyor F.
Estem no. Jo no en parlaré del senyor F. Això ja ha passat. Jo parlo de la Creu Roja i per això he vingut, per parlar de la Creu Roja. Ni el senyor X, ni Vicky, ni Estopiñán, ni ningú. Jo parlaré de la Creu Roja. La Creu Roja no són personalismes.
“Va haver-hi una pèrdua de confiança en el Jordi (Fernàndez) i se’l va acomiadar. Es va prendre una decisió que s’havia de prendre i així va ser. I ho hem sabut ara, però mentre encara treballava a la Creu Roja estava treballant en una segona llista”
I la candidatura que encapçala parla de consolidació, entre altres coses.
Sí, entre altres coses, consolidar. Consolidar el que s’ha fet fins ara. Des de la Covid fins ara la Creu Roja ha crescut moltíssim, amb centres de dia, amb necessitat, amb voluntaris. Es va organitzar en aquell moment perquè en créixer molt, requeia, no la responsabilitat, però si tota l’organització de la Creu Roja requeia en una sola persona. A dins de la junta es va decidir repartir les responsabilitats i fer que hi hagués una estructura més flexible davant de qualsevol emergència o davant de qualsevol necessitat. És a dir, la pandèmia, penso que es va gestionar molt bé, tant a nivell de país com la Creu Roja ho va fer molt bé. I d’altres ONGs, evidentment. Jo penso que a nivell de país tothom es va mobilitzar i va haver-hi una bona entesa i sent bastant crítica diria que el país se’n va sortir molt bé. Ho va gestionar molt bé. No som un país com Israel que són militars i allò funciona perfectament... Va funcionar molt bé. Van haver-hi molts voluntaris, tothom s’hi va bolcar, va haver-hi una bona comunicació, va anar molt bé.
Em queda clar.
Arran d’això, la junta va decidir crear una estructura que permetés, tant si la Creu Roja tornava a un funcionament com era anterior, que era com més reduït, com si per qualsevol esdeveniment o qualsevol emergència que sorgís tenia una estructura, una base que permetés donar amplitud i serveis a qui fos. Això es va crear el 2021. Llavors es van fer set àrees amb un cap d’àrea i després a sota hi ha més persones que hi treballen, més voluntaris, i es va, entre cometes, professionalitzar. Persones professionals en aquell àmbit que podien donar abast i resposta a necessitats més específiques. Una àrea que s’ocupa de la logística, una altra que s’ocupa més de sanitat, una altra més dels centres de dia. A banda d’això, hi ha un director que coordina, però li permet tenir una visió a nivell de coordinació fantàstica que abans, ocupar-te de tot és molt complicat. Ara mateix la Creu Roja està funcionant perfectament perquè hi ha un professional a cada àrea i davant de qualsevol cosa es reacciona amb agilitat, com amb l’apagada a Espanya.
Què va passar?
Els dispositius que tenim aquí a Andorra, que hi ha a les cases de persones que estan soles, va connectat amb el Centre d’Emergències d’Espanya. Rebota a Andorra, al SUM, i automàticament ens avisen a nosaltres. En aquell moment nosaltres truquem, si tu no respons, ens desplacem a casa teva i sabem que ha passat alguna cosa. Quan va haver-hi aquesta apagada de llum, va haver-hi una sèrie de fallades de connexions que contínuament saltaven aquestes trucades i moltes no contestaven. Què es va fer? Des d’aquella àrea, amb aquells voluntaris, van ser capaços, amb molt poc temps, de trucar a tota aquesta gent i poder respondre a aquesta necessitat que era clau. D’avui a les 3 de la tarda fins a les 8 del vespre hem de trucar a 100 persones i n’hi ha com 50 que no contesten. Necessitem voluntaris, ens hem de desplaçar. Aquesta agilitat és amb el que es treballa, cobrir més centres de dia, ara muntem un hotel, i aquesta ànsia d’obrir, obrir i créixer… volem consolidar el que hi ha, ser àgils, i sobretot agafar més...
Més voluntaris.
La base de la Creu Roja és el voluntariat, necessitem voluntaris. Hi ha una franja d’edat de 18 anys a 25 anys que marxen a estudiar fora, que quan es desenganxen i marxen ja no tornen. Tenir voluntaris, formar-los, les formacions agraden molt, gent preparada... Això és el que volem, consolidar el que tenim i créixer sosteniblement. Es necessita un altre centre de dia? Ara no hi ha llistes d’espera, hi ha 4 centres de dia, que no estan al 100%. Que estem al 100% i se’n necessita obrir un? Mirem. El coneixement, el saber fer, la Creu Roja en sap. El centre de dia de la Massana, per exemple, és un centre de dia donat pel comú de la Massana. Nosaltres portem el que és la feina, el ‘know-how’, el saber fer. Si se’n necessita un altre, que sigui a Encamp, que se’n necessita un altre a Andorra la Vella, doncs ja ho farem. Però no és tancar-se, no és fer aquí un catàleg de posar 10 centres de dia. No cal. Hi ha l’hotel que s’ha d’obrir... Anem fent. Que hi ha una necessitat que sorgeix, una emergència? Doncs posem-nos-hi.
La idea no és anticipar en general?
Home, els centres de dia, per exemple, és una visió que Creu Roja va tenir molt bona en veure que en la nostra generació hi haurà un problema. Hi haurà un problema segur. Comencem a reflexionar. No s’ha d’obrir demà ni demà passat, s’hauran d’obrir segurament més centres de dia, o potser no és la manera, obrir centres de dia, perquè la senyora Maria, que està a la cinquena planta i no pot baixar a buscar el pa... Jo visc a la quarta, no podria portar-li el pa cada dia? Potser. És a dir, es tracta d’obrir més centres de dia. No hi ha una altra situació que hauríem de reflexionar? Potser agafar més consciència tots plegats? No ho sé. Aquestes coses són les que cal sospesar, reflexionar. La joventut, molta joventut sola, problemes psicoeducatius, aïllaments... Doncs mirem què passa, què necessitem d’aquí a un any?
Això és amb el que han estat treballant? O amb el que volen treballar?
És el que s’ha mirat. Els centres de dies que s’han obert no han sigut un dia per un altre. Va ser una recerca que es va fer, de veure que la població arriba a una franja d’edat de gent gran... Hi haurà un problema segurament, perquè centres per acollir-nos a tots no hi seran. Caldrà que anem amb centres de dies? O potser es podria trobar una altra opció? Ara, de moment, això està estabilitzat, hi ha centres de dies que van molt bé. Tenir la sort de tenir gent gran que estan acompanyats, que els van a buscar a casa, que els porten a un centre de dia, que els fan fer gimnàs, que poden parlar, escoltar… Fabulós. Mirar les mancances i intentar trobar solucions. Tenim un problema segur a nivell de país. Però no és només la Creu Roja. La Creu Roja sap fer, sap organitzar, té voluntaris, molta gent és voluntària, se’n necessiten més i es necessita consciència de país. Si m’agafa un infart em podrà ajudar ara? Tindrà un gest que potser em salva la vida? Sabria fer alguna? O, jo què sé, acaba de ser pare, tens un fill, i s’està ennuegant, que és qüestió de segons, el podràs salvar? Tindràs temps d’arribar a l’hospital? No aniria bé que tots tinguéssim una formació de socorrisme bàsic? Que com a mínim, si em cau algú aquí, potser no el podré salvar, però que tingui temps d’arribar l’ambulància.
Però això com pretenen fer-ho?
Reflexionar, hi ha altres agents, hi ha Govern, hi ha els comuns, hi ha les escoles, hi ha les famílies, la premsa... És mirar-ho, reflexionar. Reflexionar i fer les coses amb consciència. I el socorrisme, tenim un país que hi ha molta població, però tampoc tanta, per tant, t’ho pots permetre. Ser un país, jo què sé, cardioprotegit. Tens un infart, tens un desfibril·lador. El saps fer anar? I de què serveix que en tinguem cent al paí, si no els sabem fer anar? Doncs formem a la gent. Potser és més fàcil que n’hi hagi a totes les farmàcies un.
I això està en cartera?
Això són exemples que no cal fer un llistat al programa, parlem de joventut, de gent gran, de donar sang. Donar sang, per exemple, els meus padrins i els meus pares anaven sempre a donar sang. Jo en dono perquè soc de la Creu Roja, però sinó no hi penso massa. I es necessita sang, molta sang es necessita. 1.500 donacions a l’any? No és suficient. Som 70.000? 80.000? Dona sang?
No.
Per què? Perquè no s’ho ha plantejat?
“Ara mateix la Creu Roja està funcionant perfectament perquè hi ha un professional a cada àrea i davant de qualsevol cosa es reacciona amb agilitat, com amb l’apagada a Espanya”
No, perquè em fan por les agulles.
A tanta gent no li fan por les agulles i ni pensa en donar sang. Tant simple que és donar sang. Coses així, més que crescuda, hotels, centres... si es necessita, sí, no dic que no, però hi ha moltes coses que jo penso que poden ser un exemple de prevenció, d’ajuda... Cada cop ens ajudem menys els uns als altres. Tenir una mà estesa, no cal un voluntariat. Si hi ha una mà estesa per ajudar el veí o la dona que està que no pot pujar les bosses i ha de demanar un voluntari. La padrina o la no padrina? Hi ha molta gent que està sola perquè vol estar sola i molta gent que està sola i no ho vol. Anar un cop a la setmana... Jo què sé, amb la senyora del costat, és que no sabem ni qui són els nostres veïns! Abans coneixies tothom. Hi ha molta gent sola que només necessitaria parlar una mica, però no es pot.
Estructuralment, la Creu Rosa està ben dimensionada actualment.
Sí, de moment, sí. És a dir, la Creu Roja està aquí per ajudar. És humanitat i és voluntariat. I estem aquí amb una mà estesa per prevenir, evidentment que es treballa per prevenir i per estar preparats i és reflexionar sobre el que cal. Ara mateix, en el que és centres de dies, no. No cal. No hi ha la necessitat.
Què fa falta a la Creu Roja? Sensibilitat?
La part humana falta i després, per exemple, més donacions de sang. Intentar fer una altra campanya pel Pas de la Casa, per exemple. La resta, centres de dies, potser d’aquí sis mesos comencen a haver-hi llistes d’espera, comencen a haver-hi demandes... Doncs mirem-ho.
A nivell financer, donacions, etcètera, també està en un punt, més o menys, de bon dimensionament respecte als serveis que s’estan prestant. Aquest pressupost de 4,2 milions que es mou ara, que em sembla que són 10 o 20 vegades més que abans del 2020...
És a dir, les donacions, les aportacions, els socis no són suficients per abastir els serveis que s’estan donant. No són suficients.
Per això llavors hi ha aportacions públiques, etcètera.
Exacte.
Però hi ha marge perquè aquestes aportacions privades, per dir-ho així, puguin créixer? O s’ha arribat a un topall?
No, es pot créixer i s’ha d’intentar créixer, amb les aportacions, amb els socis, amb les donacions, tot això és important i va bé i encara hi ha marge.
L’altra candidatura planteja una fundació, que això ja s’havia estudiat. No sé si vostès també hi han donat tombs.
Sí, se n’havia parlat, no és la prioritat, no es tanquen portes perquè una fundació permet tenir punts de reflexió, que no han de ser just els membres de la Creu Roja. Nosaltres no diem que no volem una fundació, és que no tanquem les portes a res.
Quina és la prioritat?
Joventut.
Joventut vol dir sensibilitzar-la?
Sensibilitzar i ajudar. Hi ha molta necessitat amb la joventut. Tirar en marxa el programa EIRA, que ja ho vam dir, acompanyant famílies, fent colònies amb els nens, acompanyant, acompanyant, perquè evidentment també hi ha el Govern, hi ha els comuns, tothom ajuda. La Creu Roja no són metges, però sensibilitzar sí. I s’ha de fer. Joventut, gent gran, tenir més dispositius. Els dispositius no són només per la gent gran, són per la gent que està sola. Una persona gran, un dispositiu va molt bé, perquè si cau no tindrà segurament el mòbil, però si jo visc sola i estic a la dutxa i caic a terra, que són la major part dels accidents domèstics, també va bé que tingui un dispositiu, el collaret o el rellotge. Hi ha coses que sembla que siguin per la gent gran i hi ha coses que són per tothom. Això s’ha d’ampliar. S’ha d’explicar, hi ha molta gent desconeix moltes de les coses que es fan: el voluntariat, el Sempre Acompanyats, el Menja Bé... Gent que està sola i surt d’un hospital i no es pot fer el menjar i està sol, doncs durant un temps Creu Roja els porta el menjar.
“La societat ha canviat. Qui ha de moure la Creu Roja és el voluntariat, això no ho hem de perdre. Després hi ha unes necessitats que han vingut al llarg dels anys que amb el voluntariat no n’hi ha prou”
Tot el que va suposar, quant a creixement la Covid, ha fet que s’hagi perdut una mica el component ONG per esdevenir empresa?
No, jo crec que la societat ha canviat. Qui ha de moure la Creu Roja és el voluntariat, això no ho hem de perdre. Després hi ha unes necessitats que han vingut al llarg dels anys que amb el voluntariat no n’hi ha prou. Els voluntaris cada cop n’hi ha menys i aquí necessites unes certes assistències que són de 24 hores. El que no ha de ser és un substitut d’empreses privades. Però sí que hi ha un coneixement en saber fer que això és el que pot aportar la Creu Roja. És a dir, el centre de dia, l’espai, no és de la Creu Roja, però el funcionament és Creu Roja. Una empresa no. Hi ha un treball de fons d’anar a casa a parlar amb gent. Això ho fan els voluntaris i la gent no ho sap. Una persona que té Alzheimer, que està sola a casa, que no té cap centre, que no té cap seguiment, que no té cap familiar... Aquesta gent la coneixem i es va un cop a la setmana a saber que estigui bé. I molts voluntaris ho fan, això. Hi ha unes edats que no ho fan i potser la gent jove, portar una persona pel carrer o amb cadira de rodes potser et dirà que no. Tot ha canviat molt. A un nano de 16 anys li fa cosa passejar pel carrer amb una persona gran, li fa vergonya.
El procés electoral diferent, perquè fins ara realment no hi havia hagut un procés electoral, suposarà un desgast o una embranzida per a l’entitat?
Mira, no ho sé. Molta gent parla de la Creu Roja, molta gent t’anima. Però exactament, i veus que molta gent desconeix tant a nivell de junta, tant a nivell de direcció, està una mica confós. Ha ajudat que se’n parlés, tant de bo la gent es quedi amb el que fa la Creu Roja i la resta ho tregui. Estar a la junta és molta feina, i som voluntaris. Jo penso que fins ara les portes les hem tingut sempre obertes. Qui volia entrar a la junta, entrava, però no venia mai ningú. Jo fa 4 anys que hi soc, però penso que no s’ha dit mai a ningú que no podia entrar a la junta perquè hi ha molt poca gent que hi vulgui entrar, estàs allà per fer feina, no per escalfar la cadira, has de prendre decisions i és feina.
De fet, la Vicky, més que voler entrar, la van anar a buscar, oi?
Sí, per amistat. El Josep Pol coneixia el meu pare i em va demanar d’entrar. I jo vaig dir: ‘Ostres, no ho sé’. Tampoc coneixia massa la Creu Roja. Al David Fraissinet també el coneixia i vaig començar així, anant a les reunions de junta i escoltant, essent una esponja. Va venir la Covid, al cap de 4 mesos. Més o menys vaig entrar al desembre del 2019 i al març vam tenir la Covid i va ser un no parar. I ja no m’ho vaig plantejar. I després, quan el Josep Pol acaba el seu mandat, comencem a mirar per la següent candidatura i evidentment allà no hi ha ningú que es presenti. I llavors alguns van dir: ‘Doncs posa’t de president tu’. I el Josep diu: ‘Va, Vicky, posa-t’hi tu’. ‘Jo tinc tinc una feina de por, com vols que em posi de presidenta?’ Em van dir que m’ajudaria i a nivell internacional farem un canvi.
Per què? Perquè serà una dona?
Sí, perquè a nivell de les societats nacionals n’hi ha moltes. Bé, passen dies, passa temps. Vinga, va, demano a tots els membres de la junta si volen seguir. No moc l’estructura, guardo la mateixa. David Fraissinet per l’experiència té molt coneixement a nivell internacional, a nivell de la federació. El Matthew és una persona que la coneixia i, a més, una persona amb els números molt assenyada, un gran professional. Com a tresorer, porta un control i et dona una seguretat a nivell de junta... Perquè com dic, la responsabilitat absoluta de la Creu Roja... És molt maco dir, jo faig tot, però la junta ha de prendre decisions. A vegades costa, però és així, i més quan hi ha pressupostos i coses així. Com ara amb l’hotel Peralba. Total, que el Matthew per a mi és un gran tresorer i de confiança. Els altres de vocals i el Joan Saurí, porta molts anys, la seva mare havia sigut de la Creu Roja de tota la vida, ha estat allà escrivint actes des que la seva mare estava a la Creu Roja i ho fa molt bé. Llavors hi ha l’Elisabet, voluntària, ho porta a la sang de tota la vida; la Irene, l’Anna Arce, una persona que havia entrat fa molts anys, sempre voluntària... Però jo, sincerament, ser voluntari de la Creu Roja ho has de fer de cor. No funciona si vas a fer un favor o els amiguismes. Ho has de sentir perquè és feina i ho fas perquè vols, no perquè t’hi porten.
I l’última i ja enllacem amb el principi. Si guanyen, quan triaran director o directora general?
Sincerament, no n’hem parlat. De veritat que no se n’ha parlat ni en un sol moment, ara per ara.
I els sondejos que diuen?
No fem sondejos i no els escolto, tampoc. Però no hi ha sondejos. Crec que a les persones que els importa molt la Creu Roja, els ha sabut molt greu el que ha passat, a mi em sap molt greu, de veritat. Com a periodista suposo que és una notícia més. A mi m’ha sabut greu perquè la gent que és sòcia, la humanitat, la solidaritat, les donacions... tot això es porta amb discreció. Llavors, sondejos? La gent gairebé mai ha anat a votar a la Creu Roja. I si els dius ‘ves a votar’, no hi aniran. Jo crec que les urnes no s’ompliran de la gent que hi anirà, sinó de les delegacions de vot.
O sigui que aquí s’ha de veure la capacitat de quina de les dues candidatures es mou més per buscar vots delegats.
Sí, segurament.
Que no sé fins a quin punt, això és el termòmetre real de l’entitat, perquè al final vas a buscar els col·legues.
Sí, a la gent que puguis conèixer. Per exemple, l’Alexis es queixava que no havia tingut les llistes, però jo no les he tingut, tampoc. No les ha tingut ningú, les llistes de socis. No es tenen, no sabem qui és soci o no.
Quants socis hi ha ara?
4.000.
“La gent gairebé mai ha anat a votar a la Creu Roja. I si els dius ‘ves a votar’, no hi aniran. Jo crec que les urnes no s’ompliran de la gent que hi anirà, sinó de les delegacions de vot”
Deu n’hi do! N’han perdut amb tota aquesta trencadissa o se n’han guanyat?
Se n’han guanyat molts. Molta gent s’ha fet sòcia. Arran que si no ets soci no pots votar. Si no ets soci o no ets voluntari no pots votar. Molta gent s’ha fet soci perquè vol votar.
Ja, però sembla que hauria de ser com un cens electoral, que hi ha un dia que des que comença la campanya ja no et pots inscriure.
Exactament. Ara ja no et pots fer soci per votar el dia 13. L’últim dia crec que va ser el 30 del mes passat.
Aquí hi ha hagut un transvasament per votar. Veurem a qui beneficia més.
Jo estic contenta perquè aquests socis es quedaran aquí i això només pot fer bé per la Creu Roja.
Ara sí, per acabar. No han pensat com cobrir la baixa del director general?
Quan hi hagi eleccions, la junta que hi entri...
Perquè aquesta figura hi ha de ser?
Sí. És a dir, no es para el funcionament de la Creu Roja. Aquella estructura que es va fer amb la Covid ha anat molt bé perquè l’equip és un gran equip. És un equip de professionals molt eficient. Realment fan molt bona feina i són professionals. Evidentment es necessita un coordinador. Hi ha un diàleg aquí, un coordinador que fa molta feina. El que supervisa totes aquestes persones i hi està al damunt i a més a més que fa una feina cap a l’exterior, que també és important.
No és que tinguin ningú al cap, ni hi han pensat?
No, no hi hem pensat. Arribem a les eleccions i a partir d’aquí busquem un director.
Comentaris (2)