Com és el procés de preparació de L’Andart?
Nosaltres el que fem és, ja a finals de l’any passat vam fer una convocatòria artística, que tenim ja una base de dades d’anteriors edicions i pengem la informació a diferents portals de cultura que hi ha a tot arreu. Amb aquesta convocatòria convidem que tothom pugui participar. Posem els espais que tenim, la presentació del projecte en general. Després els artistes ens presenten una proposta per a espais concrets que proposem. Vam tindre 200 respostes i el nostre comitè de comissariat, format per set persones, que les van estudiar una per una i es va fer una selecció d’aquestes 50 obres.
Quins són els criteris per escollir les obres?
Tenim diversos, tenim una taula en què valorem l’originalitat, mirem la seguretat, la creativitat, els costos... Una mica el currículum de l’artista, que tampoc és el més important perquè no és el nostre objectiu. I després, sobretot, el que es mira molt és que, amb la pregunta que plantejarem que va ser ‘Què passaria si ens haguéssim de confinar a la muntanya?’, que les obres estiguessin relacionades amb aquest tema. Alguns d’ells s’han seleccionat automàticament i en altres hem tingut una negociació al darrere.
Els artistes el que presenten és com un dossier amb materials, pressupost...
Nosaltres demanem tres documents. Un d’ells és que ens parlin de qui són, però molt senzill, simplement saber qui és, què fa... Demanem la proposta i després demanem el pressupost. El pressupost tampoc és únicament el material perquè potser sols és un vídeoart i necessitem un projector i una pantalla. El que nosaltres demanem ha d’incloure tot, si l’artista ha de venir, si ha d’enviar els materials, si els ha de comprar aquí, si ha d’estar quatre dies en un hotel. Fem una valoració de tot plegat i analitzem cas per cas. Però això no vol dir que tots necessiten finançament complet. Alguns s’ho financen ells, altres sols una part... Cada cas és únic i especial.
“Ja podem parlar d’una Biennal consolidada”
Després de quatre edicions, com ha evolucionat L’Andart?
Aquest any es diferencia de què ja podem parlar d’una Biennal consolidada. La primera edició no ens coneixia ningú, no coneixien Andorra, vam ser nosaltres qui vam haver de buscar els artistes i en aquesta, llastimosament, no hem pogut agafar tots els que s’han presentat. Totes les edicions han sigut diferents, a més les hem fet en diferents estacions, a la primavera, tardor, estiu... I aquest cop agafem dues parròquies, que tradicionalment havia sigut sols una. La Biennal és un experiment, no solament per les obres sinó inclús a nivell d’organització, i això fa que cada edició sigui diferent i especial.
Com és ser el comissari de la Biennal?
És molt intens, durant unes setmanes dormir molt poques hores, estar molt al costat de l’artista. Clar, hi ha alguns que són de fora, aleshores encara més, eres la persona a qui demanen ajuda. Jo intento donar suport, ajudar-los i donar solució als seus problemes. Al final la meva funció és orientar a l’artista per donar valor a la seva obra.
Què és el que més t’agrada de L’Andart?
A mi m’agrada molt que una obra estigui pensada per a un lloc específic. Que cada artista hagi pogut venir i veure el lloc, i crear alguna cosa seguint el tema per a aquest espai concret i veure el resultat final, és el més agraït.
Per què cada dos anys?
És un format que funciona, que permet després descansar, posar en pausa i analitzar com ha anat tot. Funciona molt bé en altres llocs del món també. Fins i tot ara s’ha posat de moda la triennal, cada tres anys, i podríem fer-ho cada any, també. Però ja vam iniciar el projecte amb la idea de què fos biennal i ens hem trobat còmodes, és un format que ens va molt bé.
Alguna obra que t’hagi cridat l’atenció?
Hi ha moltes, però la veritat és que m’agraden moltes, no podria dir cap de concreta. En altres edicions havíem creat alguna, o havíem contactat amb algú en concret, amb un pressupost més elevat també, que ens va permetre fer obres destacades, com la de la tartera de Carroi, que va ser el símbol, que era la més vistosa. Enguany tenen totes el mateix impacte, gustos diferents, però no hi ha cap que destaqui per damunt de les altres, totes tenen el mateix nivell, i penso que és molt alt.
“Els microajuts ens ha permès mantenir la qualitat i la quantitat d’edicions anteriors”
Després de la pandèmia, com ha sigut econòmicament l’exposició?
És el tema dramàtic. Sempre, quan organitzes una cosa així, que a més a més no cobres entrada i no tens un retorn directe és complicat trobar finançament per poder-ho fer. A més aquest any enteníem que els ajuts que rebíem es quedarien per sobre dels que ja havíem tingut a la darrera edició. Però ens ha passat una cosa que no ens havia passat abans, i és que alguns patrocinadors privats que han posat diners per a alguna obra en concret. A més dels nostres patrocinadors, clar, hem tingut aquests microajuts que han pagat les obres completes d’alguns artistes per a nosaltres ha sigut fonamental. És el que ens ha permès mantenir la qualitat i la quantitat d’edicions anteriors.
Aquest any té tres ítems bàsics, natura, art i confinament. Heu notat que la pandèmia ha canviat la visió dels artistes?
La pandèmia ens ha marcat a tots. Tant, que el nostre lema ha anat sobre això. Nosaltres no teníem pensat fer sobre aquest tema, sinó que en teníem d’altres diferents, dos o tres. Però, pels motius obvis es va decidir fer això i la resposta ha sigut molt interessant i molt positiva. Als artistes els hi ha agradat molt que els férem aquesta pregunta i aquesta reflexió amb la natura i l’art penso que ha conjugat perfectamen
Comentaris