Una de les autores del llibre, Montserrat Casalprim va explicar durant la presentació que tant les empreses com els titulats de l'UdA qualifiquen molt positivament la qualitat de l'oferta formativa de la Universitat, contextualitzada en les necessitats d'Andorra, cosa que afavoreix el creixement. Els resultats posen de manifest que el 56% dels titulats de formació reglada i el 60% dels titulats de postgrau són dones i que l'edat mitjana dels estudiants que finalitzen les seves titulacions és d'aproximadament 35 anys. El 40% dels titulats manifesten que experimenten una millora substancial del seu salari, un 68% en més d'un 10%, durant l'any posterior a la seva titulació. A més, més del 70% treballa en una feina relacionada amb els seus estudis. En el seu despatx,després d'una videoconferència i d'una entrevista telefònica amb una emissora de ràdio, analitza totes aquestes dades i la gènesi del projecte.
Com va sorgir la idea?
La idea fa molts anys que es va gestant. Parlem molt de la contribució de la universitat al país i com podem explicar a la societat andorrana quin és el nostre paper. Però el dia a dia se’t va menjant i no acabes de posar fil a l’agulla fins que arriba un dia que gràcies a la col·laboració que tenim amb el Josep Maria Duart, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laborador al programa de doctorat de la Universitat d’Andorra (UdA), vam parlar de projectes i ens va explicar que treballava en un a la Universitat Oberta de Catalunya UOC). Estava fent un estudi igual allà, seguint una metodologia que s’havia fet en estudis previs, entre els quals un estudi de les universitats públiques catalanes. I aleshores vam dir que podíem fer el mateix aquí. L’estudi que estava fent la UOC l’encapçalava l’exministre espanyol Manuel Castells. El Josep Maria Duart formava part de l’equip investigador d’aquest estudi i ens va dir que ens podia donar un cop de mà per dur a terme un estudi similar a la nostra Universitat. Des del Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació de la Universitat d’Andorra, en una de les seves línies d’investigació s’identifiquen polítiques universitàries orientades a l’assoliment de millores o dels objectius estratègics que s’hagin definit. Amb aquest treball es contribuiria a donar visibilitat de la feina de la universitat i ens donaria nova informació d’utilitat a l’hora de definir línies estratègiques a seguir. Va ser d’aquesta manera que la Betlem Sabrià i jo ens vam posar a treballar amb ell. Va ser a mitjans del 2019.
Són pràcticament tres anys de feina.
També hi ha la pandèmia pel mig que ha dificultat el procés de recollida d’informació a través d’entrevistes, Pel que fa a l’anàlisi de les dades econòmiques, per poder-lo completar necessitàvem disposar dels multiplicadors intersectorials de l’economia andorrana, que va publicar el departament d’Estadística del Govern a principis del 2021.
“És una eina de donar resposta a les necessitats de formació dels professionals del país”
L’UdA aporta uns dos milions d’euros anuals a l’economia andorrana. Les dades mostren la seva importància en aquest aspecte. L’estudi també detalla que hi ha una satisfacció per part dels empresaris i ocupadors dels titulats de l’UdA i una bona percepció per part dels mateixos titulats.
L’elevada xifra d’ocupació dels nostres titulats ja era una dada que es coneixia objectivament perquè ja hi ha hagut estudis que s’han fet des de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i el Ministeri d’Educació, que ja mostren aquesta realitat. També el Consell de Qualitat de la Universitat d’Andorra cada any ha fet enquestes als els titulats, i això era una realitat que coneixíem i que aquí s’ha corroborat una vegada més. Però no només es tracta de l’elevada taxa d’ocupabilitat dels nostres titulats sinó també de la percepció de les empreses ocupadores sobre la contribució de la universitat a l’hora de proveir de professionals qualificats al teixit empresarial del país... És una eina que contribueix al desenvolupament econòmic i social d’Andorra i així és percebuda per les institucions on van a parar els nostres titulats. També és una eina de formació continuada, que permetre donar resposta a les necessitats de formació dels professionals del país. I una resposta, com tot el que es caracteritza a la universitat, molt enfocada a la nostra realitat, a les nostres necessitats que sovint són diferents a les de les universitats del nostre entorn.
Això demostra una bona adaptació de la universitat al model de país amb una progressió gradual.
Sempre mantenint una estructura de personal fix reduïda que això li dona flexibilitat a la universitat i, al mateix temps, la nodreix de col·laboracions externes provinents tant dels professionals del país, com d’acadèmics d’altres universitats. Aquesta estructura permet a la Universitat mantenir-se propera a les necessitats dels professionals, així com als avenços en l’àmbit acadèmic. Evidentment aquesta estructura tan reduïda, amb una trentena de persones que componen el personal fix, condiciona el volum de projectes que podem desenvolupar. I si volem créixer amb nous projectes, és necessari augmentar aquesta estructura, però sempre vetllant per mantenir els criteris de prudència i sostenibilitat que ens caracteritzen.
Malgrat les limitacions, hi ha una dada a tenir en compte i és l’augment dels doctorands i, en conseqüència, la investigació.
Vam començar amb la recerca l’any 2006 i va representar els fonaments del programa de doctorat, que va començar el 2009. També el programa de doctorat de la Universitat d’Andorra s’ofereix gràcies a la combinació de professorat propi de la Universitat i professorat col·laborador que prové d’universitats estrangeres. Moltes de les tesis de la nostra Universitat compten amb una direcció de tesi compartida entre un expert de fora i un de la Universitat d’Andorra.
“La residència ens aniria molt bé de cara a la internacionalització de la Universitat”
També hi ha hagut un augment del número d’alumnes i està prevista la construcció d’una residència universitària.
Una residència universitària és un projecte molt interessant per la nostra universitat, que li permetria potenciar de manera significativa la seva internacionalització. Actualment és difícil atraure estudiants de fora i la dificultat de trobar residència és un dels principals obstacles. Això ens obriria moltes portes, tant a la Universitat d’Andorra com a les altres universitat del país.
La Universitat ha de continuar la seva activitat en un context difícil. Entre pandèmia i una guerra a Europa.
La situació actual és molt trista. Realment és la mostra del fracàs dels dirigents polítics però també de les societats. Hem de veure quina responsabilitat tenim des de les universitats. Som els responsables de formar els futurs ciutadans, no només en competències específiques de cada disciplina sinó també en competències transversals, que promouen els valors ètics, l’esperit crític, la cultura democràtica, el comportament cívic, la interculturalitat, entre d’altres. Una mostra més del fracàs de la societat que ens trobem és la contradicció que representa la guerra que s’està produint a Ucraïna quan ens trobem en ple desenvolupament de l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides l’any 2015, on un dels Objectius ratificats per tots els països és la Pau. És difícil creure en el compromís acordat en aquesta agenda quan la realitat ens mostra tantes contradiccions. Malgrat tot hem de continuar treballant en aquesta línia.
També pensem que la mobilitat dels estudiants és un factor clau per promoure el coneixement de diferents cultures. Venir a estudiar a la universitat d’Andorra no significa que renuncïis a conèixer altres cultures. T’obre la porta a poder fer un semestre dins dels teus estudis fora d’Andorra amb universitats amb les quals tenim convenis. Hi ha plans d’estudis en els quals és obligatori fer unes estades formatives a l’estranger, però en tots els plans d’estudi que s’ofereixen presencialment a la Universitat d’Andorra hi ha la possibilitat que l’estudiant vagi un semestre a fora. Una altra eina de promoure aquest coneixement intercultural, és l’atracció d’estudiants de fora. La interculturalitat que visquin els estudiants al llarg dels seus estudis, és una eina important per formar ciutadans capaços de fer créixer i desenvolupar el nostre país, en un entorn global.
“Tenim una assignatura molt pendent que és la feminització dels estudis més tecnològics”
Aquests Objectius de Desenvolupament Sostenible es tenen molt presents de des la universitat?
Es tenen molt presents i en aquest treball s’ha posat de manifest, especialment, la contribució de la Universitat en 4 d’aquests objectius, de manera específica:
L’ODS 4: Educació de qualitat i de garantir oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida
L’ODS 5: igualtat de gènere
L’ODS 8: el creixement econòmic i ocupació plena
L’ODS 10: reducció de les desigualtats.
Les empreses ens perceben com una eina de formació continuada i els nostres titulats també, i continuen comptant amb l’UdA per formar-se al llarg de la vida. A la universitat també tenim un percentatge més elevat de dones. I cal continuar treballant per donar eines per promoure un paper més igualitari de les dones en la nostra societat. On hi ha encara camí per recórrer, i el que considerem una assignatura pendent en aquest sentit que és la feminització dels estudis més tecnològics. El percentatge d’homes en aquests àmbits és molt més elevat. En canvi està baixant la feminització dels estudis d’educació i d’infermeria. Ja hi ha més equilibri. Penso que hi hem d’incidir tots plegats.
De les enquestes als titulats s’ha obtingut l’evidència de la millora salarial que han obtingut els nostres estudiants després de titular-se, essent una mostra del paper de la universitat com a eina d’ascensor social i contribuint, d’aquesta manera a la reducció de les desigualtats dins del país.
Comentaris (5)