Aprofitant l’aturada de competició, es troba al Principat per disputar dos amistosos amb un combinat nacional reactivat. Dimecres passat, va ser l’autora de dos dels gols en el 4-1 davant Gibraltar. I Altaveu ha volgut parlar amb ella sobre la seva carrera, però també sobre el present futur del futbol femení.
Què ha suposat ser la primera andorrana a arribar a l’elit del futbol espanyol?
Per mi, és un orgull i, sobretot, per mi mateixa. Era inimaginable fa uns anys. Ara estic a Primera, molt contenta de poder estar aquí, d’entrenar amb les millors i competir-hi contra elles. És el millor que em podria haver passat.
Just quan el futbol femení està en expansió...
Sí. Un gran canvi des que jo jugava a Andorra. Llavors, veies la Primera espanyola molt llunyana i, a poc a poc, m’hi anava apropant. I era poc visible. He tingut la sort d’anar creixent amb aquest ‘boom’; la meva progressió ha anat de bracet. Hi ha moltes jugadores que fa anys que lluiten perquè estiguem així i esperem que no es quedi aquí i que pugui evolucionar molt més.
“Hem d’estar unides i saber què volem totes: que ens tractin igual, que ens donin els drets que necessitem. Si totes anem conjuntament, ho aconseguirem més fàcilment”
En part, una expansió que es deu molt als èxits d’un Barça que té una gran superioritat amb la resta de rivals. Això és positiu?
Fa uns anys volíem que es parlés de la lliga. Ara tenim la sort que hi hagi el Barça, amb tot el que ha aconseguit. Aquesta superioritat no ha de suposar un problema. Al contrari. Fa que es parli de futbol femení i per a qui juguem contra elles és una motivació saber que lluitem contra les millors, contra les vigents campiones de la Champions. Sabem que elles et donen aquest plus de nom a l’exterior i crec que ho hem d’aprofitar.
Potser toca que altres equips pugin més de nivell...
Elles ho van fer. Van decidir que volien créixer i ho han fet. Això ha de servir perquè els altres equips veiem que es pot fer realment. Fa uns anys era impensable que un equip espanyol guanyés una Lliga de Campions. Ens ha de servir per anar millorant a poc a poc. Pujarà el nivell i els clubs seran més competitius.
Com veu les reivindicacions per demanar més igualtat i més drets?
A poc a poc, hem d’estar unides i saber què volem totes: que ens tractin igual, que ens donin els drets que necessitem. Si totes anem conjuntament, ho aconseguirem més fàcilment que si anem de forma individual. Ara es parla d’una lliga professional, amb tot el que suposa: bons camps, bones instal·lacions, bons sous i bons horaris.
Es pot viure a Espanya només sent futbolista?
Ara mateix és difícil, però a poc a poc els sous van millorant. En el meu cas, jugo i estudio. Puc viure ara del futbol però si l’haig de deixar, no tindré aquesta base que pot tenir un jugador home.
Quin balanç fa de l’estada al Vila-real fins ara?
Molt bé. Vam començar en el que era el primer any de l’equip a Primera divisió i teníem ganes de veure com aniria. Vam començar amb dos o tres partits bons; després vam tenir problemes per aconseguir victòries i això ens va provocar dubtes sobre si estàvem fent les coses bé. Ara, estem sent més pràctiques i més eficaces de cara a porteria. Això ens ha permès trobar victòries i hem pujat posicions; tenim un petit marge amb el descens, però encara queda camí. Encara no podem estar tranquil·les perquè hi ha 24 punts en joc.
“Jugar contra el Barça, personalment, implica fer-ho contra les millors, saber que has de donar el màxim i, sobretot, aprendre”
Com afronteu els partits amb el totpoderós Barça?
Et suposa una motivació saber que jugaràs contra les millors. Saps que serà molt complicat. Bé, de fet, a Primera no hi ha partits fàcils. Jugar contra el Barça, personalment, implica fer-ho contra les millors, saber que has de donar el màxim i, sobretot, aprendre. Jo intento aprendre i millorar sigui contra l’equip que sigui.
Coincideix amb Iker Álvarez, que també està al Vila-real? Com és la relació?
Ja parlàvem abans i aquest any tenim més contacte. Quan juga amb el B el vaig a veure a alguns partits. Tenim bona relació i sempre que podem estem en contacte.
La selecció també ha recuperat l’activitat...
La pandèmia no va ajudar a la continuïtat dels partits, però ara hem tornat i crec que ens està anant bé. A finals d’any vam jugar contra Liechtenstein i, ara, contra Gibraltar i Tahití. Fer aquests amistosos ens ajuda a agafar ritme de selecció i sensacions, la dinàmica que feia anys que no teníem. I, a poc a poc, anar sumant per millorar i agafar nivell.
És l’horitzó tornar a campionats oficials?
Sí, però per ara volem demostrar que podem competir de tu a tu amb els rivals i això ens fa veure que ha millorat el nivell i l’exigència. Si pugem el nivell, podrem mirar altres objectius.
És factible una lliga femenina a Andorra?
Quan jo jugava, no hi havia res. Ara, sé que hi ha torneigs de nenes petites, fins a cadet mínim. Crec que això s’ha de valorar. No hem de buscar créixer de cop i volta. Ara, a poc a poc, les noies estan molt contentes que hi hagi aquesta lliga i per poder competir amb altres. Potser això també ajudi al fet que hi hagi més jugadores i, més endavant, a tenir una lliga sènior.
Què diria a una nena que vol començar a jugar a futbol?
Que ho facin perquè els agrada i perquè és el que volen; que no sigui perquè els obliguen. I que s’ho passin bé i aprenguin a ser bones companyes. És el més important perquè t’emportes amistat que jo encara tinc; amb molta gent de la selecció guardo amistat des de ben petites.
“Totes estem fent un esforç perquè la imatge de la dona estigui ben valorada i es vegi que l’esport femení es pot valorar igual o donar-li la mateixa importància que el masculí”
El futbol femení ajuda a aconseguir la igualtat en altres àmbits?
I no només el futbol, sinó tots els esports, fins i tot aquells més masculins. Totes estem fent un esforç perquè la imatge de la dona estigui ben valorada i es vegi que l’esport femení es pot valorar igual o donar-li la mateixa importància que el masculí.
Fa pocs dies hi ha hagut polèmica pels premis diferents en un torneig de rugbi. Què en pensa?
S’ha donat en molts casos. Estem lluitant perquè, sigui l’esport que sigui, no passin aquestes coses. L’esforç que fem com a dones és el mateix que fa un home i aquesta diferència no s’hauria de donar. Tenim els mateixos drets i fem els mateixos entrenaments. Lluitem perquè aquestes diferències no es donin.
En la darrera pregunta, Altaveu li va demanar per la polèmica sorgida arran de la contractació com a entrenador del Rayo femení, exequip de Morató, de Carlos Santiso, que fa uns anys va protagonitzar una polèmica en compartir un àudio masclista a l’equip de base que entrenava. La jugadora va preferir no fent declaracions sobre aquest tema, seguint les recomanacions del Vila-real.
Comentaris