Carolina Alarcón Sanjaume // Autora de ‘Roband’

“Estic descobrint una història molt trista d’Andorra, no esperava que el problema fos tan bèstia”

Carolina Alarcón Sanjaume és andorrana i té 47 anys. Fins no fa massa les seves xarxes socials eren com les de qualsevol ciutadà anònim, però davant les problemàtiques socials que la interpel·laven va decidir optar per fer crítica a través de l’humor. Ara s’ha fet viral amb la cançó ‘Roband’ que acumula més de 50.000 visualitzacions a Instagram i de 12.000 a TikTok.

La Carolina Alarcón en un dels seus vídeos.
La Carolina Alarcón en un dels seus vídeos.
C. A.

Si es parla amb alguns dels seus coneguts, asseguren que és una persona força tímida. Però el cert és que la Carolina Alarcón ha sabut trobar una bona manera de treure’s aquesta màscara a través dels vídeos que penja a les xarxes socials. Amb humor i sàtira fa crítica social, especialment lligada a la problemàtica de l’habitatge, una situació que la indigna i que no li agrada que es normalitzi.

Com va sorgir la idea de fer aquests vídeos?

La idea surt de veure com es normalitza el tema de l’habitatge, és un tema que m’indigna molt i fer els vídeos és la manera de no normalitzar-ho. Des del meu punt de vista aquesta normalització del problema no deixa de ser una violència estructurada, et van xiuxiuejant: ‘tranquil·la, que et deixem una vida de merda’, ‘tranquil·la, que et faig fora de casa, però no passa res’. Aquesta violència estructurada em preocupa molt, com pot ser que amb bones maneres i aquesta normalitat destrueixin una vida, és demolidor.

I fa crítica a través de l’humor.

Sí, exacte. Ho faig amb humor perquè el drama ja el vivim cada dia. I si assenyales amb el dit, o ho expliques molt seriosa, enfadada, cridant, genera rebuig. En canvi, amb calma i humor ho pots veure diferent.

S’esperava l’èxit del vídeo amb la cançó ‘Roband’?

No, no, no m’ho esperava. Però per a res, no ho tenia previst.

“Faig els vídeos per evitar normalitzar el problema de l’habitatge, és un tema que m’indigna”

Com ho porta, perquè a Instagram avui ja passava de les 50.000 visualitzacions.

Sí, a Instagram passem de 50.000, a TikTok unes 12.000 i a YouTube poquetes, però s’ha anat viralitzant. No m’ho esperava, però entenc que la gent hi hagi connectat. He posat paraules i imatges a una incomoditat col·lectiva. Però el que més m’ha impactat és que no només es mira el vídeo, sinó que també ho han compartit en privat, per Whatsapp, la gent ho parla, la gent canta la cançó... I suposo que això passa quan quelcom et toca de debò. Però això no és el més dur.

No?

El més dur és que tanta gent s’hi reconegui. Això és el que hem de treure de tot això. Els missatges que rebo, els comentaris que fa la gent és demolidor. Està molt bé perquè no et trobes sola, però alhora és demolidor.

Veu la realitat de molta gent que no l’explica en el dia a dia, els problemes per trobar un pis, per pagar un lloguer, per arribar a final de mes...

Exacte. La gent no se sent sola i m’ho expliquen en privat. Jo d’aquesta manera ho he fet públic. Suposo que quan han vist que algú extern a ells també pateix, s’obren a explicar-ho. És dur perquè ho porten amagat. Estic descobrint una història molt trista d’Andorra. Jo no m’ho esperava, sabia que hi havia un problema greu amb l’habitatge però no m’esperava que fos tan bèstia.

@idlecarol56 Teaser Cançó ROBAND De: Carol Sense comentaris: És el mercat #andorra #habitatge #vivienda #ironia #cançóRoband ♬ sonido original - idlecarol56

Deu n’hi do.

La gent ho viu amb resignació, no diuen res però es veuen obligats a deixar de fer coses per pagar coses bàsiques. I jo sento crits, crits amagats, que no se senten, no fan soroll. La gent no dorm a la nit, quan senten 2027 tenen por, hi ha molta angoixa. Aquest Nadal, per exemple, per a mi ha sigut un compte enrere. El dia 31, quan fèiem el raïm, era com dir: ‘et queda un any a Andorra’. És quelcom que m’angoixa més i potser em torno més provocadora.

Havia cantat mai abans? Ha utilitzat eines digitals per fer la cançó o com s’ho ha fet?

Jo no canto ni faig música. Ho he fet amb intel·ligència artificial perquè se’m va acudir que amb música el missatge passa més i et toca més. La lletra la vaig fer jo i la decisió creativa, el missatge, el relat, surt tot de mi, del meu sentiment. Però he utilitzat la IA com a eina, perquè no tinc ni veu ni instruments. Sense no n’hauria estat capaç.

Com rep el seu entorn que faci aquests vídeos? La família, els amics... Perquè més enllà del de la cançó ja n’havia fet d’altres criticant projectes urbanístics.

La gent m’animava molt. Des del primer vídeo ja van començar a enviar-me missatges per privat, em trucaven per telèfon per animar-me a seguir perquè els feia molta gràcia i perquè el missatge és real i això toca. I quan toques el cor d’algú, la gent s’hi sent identificada.

Però el seu caràcter ja és així d’extravertit?

Soc una persona tímida i la veritat és que els va sorprendre bastant, però tothom m’animava, fins i tot gent que no coneixia. Hi ha hagut gent que m’ha ofert ajuda, per si calia aguantar-me la càmera... Ha sigut un procés molt maco, i m’ha sorprès bastant.

“Els meus vídeos no són cap atac, és l’expressió del que sento i el que senten moltes persones del país”

Ha seguit utilitzant el seu compte personal o s’ha creat un compte especial per als vídeos?

És el meu compte privat i la veritat és que no m’esperava aquest ressò. Els meus vídeos són super casolans, són humans... i si ho arribo a saber ho hauria fet més treballat! Però ha anat com ha anat i sembla que ha agradat. Potser allò natural i humà agrada.

Es planteja fer més passos, professionalitzant-ho més?

Continuaré fent els vídeos, però professionalitzar-ho no, no se’m passa pel cap. Tampoc tinc temps de fer-ho. Ho aniré fent en els moments que tingui lliures i quan surti la inspiració, però tampoc tinc cap pressió posada ni la vull. I encara estic paint el que ha passat. Aquest vídeo que faci el seu recorregut però, això sí, he promès als seguidors d’Instagram que els faria la cançó sencera i ho faré. Em portarà temps però ho faré.

No es convertirà en influencer, vaja.

No, no. I m’agrada això, que la gent es pugui apropar a mi, que jo em pugui apropar a ells...

Ha tingut por en algun moment fer aquest tipus de vídeos, per les crítiques o conseqüències que podria tenir?

Si soc sincera, no m’ha preocupat la crítica en cap moment. No sé si és per l’edat o què, però és que veig que ho tenim perdut. Quan la gent no veu futur, tothom està cremat... m’és igual el que em diguin. La gent se sent maltractada per la situació i no assenyalo a ningú ni molt menys, però la gent no sent el compromís, ja no es poden arrelar enlloc. Llavors, m’és igual la crítica i entenc que l’elogi i la crítica arriben junts.

Evidentment quan un s’exposa trobes gent a qui li agrada el que fas i altres que no.

Exacte. I acceptaré la crítica però em diu que la realitat els incomoda. En tot cas, els meus vídeos no són cap atac, és l’expressió del que sento i el que senten moltes persones del país.

Té preparada ja alguna altra cançó?

No, no! Primer he d’acabar aquesta sencera. Vaig agafant notes de moments de la vida i penso que en puc fer un vídeo, coses que em molesten, per exemple.

Comentaris (1)

Trending