Nacho Mayo // Poeta

“Escriure en català és la solució perquè puguin conviure els dos vessants”

Va néixer a Cadis, ell diu que ‘fa molts anys’, però va ser el 1967. Va arribar a Andorra fa 16 anys, i va començar treballant com a professor. Ara, exerceix com a preparador laboral a la Fundació Nostra Senyora de Meritxell, supervisant nois que treballen a empreses i solucionant problemes que puguin sorgir. A més, també escriu poesia.

L'escriptor i poeta, Nacho Mayo
L'escriptor i poeta, Nacho Mayo

Els poemaris ‘Poemes de Sispony’ i ‘Poeta confinat’ es reuneixen en un mateix llibre, agrupant la primera obra en català d’un autor moltes vegades catalogat com a ‘punk’. Però, en aquestes pàgines, es pot veure una segona cara, una visió més amable de la seva vida, de la seva experiència i d’una que és compartida: la pandèmia. Mayo va trobar a l’escriptura en català una font per deixar fluir tot allò que en castellà no tenia cabuda.

Com arriba a Andorra?

He viscut a Cadis, Galicia, també a Portugal... Però en un moment donat vaig tenir una bona oferta laboral aquí a Andorra, era un bon temps per fer un canvi i bé, com tot el que arriba aquí de baix. Fa 16 anys, vaig començar a treballar en un col·legi durant cinc anys i ja vaig començar a treballar a la fundació.

Quan va arribar a Andorra, parlava català?

No, res. No havia xafat en la vida Catalunya.

Mai havia estat a Catalunya, arriba sense parlar-ne l’idioma... I ara publica un llibre en català.

La pregunta del milió. La veritat és que els primers anys que he estat aquí a Andorra, no parlava català, però veia la televisió, llegia la premsa, alguns llibres, però no parlava perquè la meva feina era castellanoparlant i la meva segona llengua era l’anglès. Però va arribar el moment en què vaig pensar que ja m’havia d’integrar i fer les coses una mica bé, i vaig començar a fer uns cursos de català a l’escola d’autoaprenentatge de la Massana. Tenia una professora magnífica que em va posar les piles ràpidament i en no res parlava un nivell acceptable.

“És una mica Dr Jekyll i Mr Hyde, i la solució per no trobar-me més boig del que ja estic va ser desdoblar-me en una poesia més ‘sosegada’ en català i una més radical en castellà”

Fins arribar a escriure en català...

El tema d’escriure en català... Clar, jo he escrit sempre en castellà. Jo escric poesia des de fa més de 30 anys, tinc publicats dos llibres, ‘Cantos amatorios’ i ‘Heterotermia’. En aquest últim, que és de 2017, hi havia un poema en català perquè va sorgir així. Me va venir al cap la inspiració conduint i vaig començar a fer-lo en català... També hi havia alguna coseta que havia fet per ahi... Però poca cosa. Jo continuo escrivint en castellà i em diuen que és molt urbana, molt radical, té un toc punk. Això diuen... la veritat és que jo, com tot el que escric ve una mica del que estic fent, del que vaig vivint. Ara, no sé si és perquè m’estic fent major, diuen també que el matrimoni m’està ‘sosegant’... Però és veritat que estic en un moment molt tranquil i d’aquí surt una altra poesia molt més ‘sosegada’, tranquil·la, centrada en la natura. Jo em moc molt per la muntanya, i va començar a sorgir aquesta poesia que convivia d’una manera una mica estranya amb l’altra més rock, que també continua sent molt ‘canyera’ i cada vegada més social. És una mica Dr Jekyll i Mr Hyde, i la solució per no trobar-me més boig del que ja estic va ser desdoblar-me en una poesia més ‘sosegada’ en català i una més radical en castellà, és la solució perquè puguin conviure els dos vessants en una mateixa persona.

Diu que la gent ‘cataloga’ la seva poesia en castellà, però què és per a vostè?

És veritat que té un vessant social bastant important. El meu primer llibre era poesia, un recull dels primers temps, però després era poesia explícitament sexual. Després va evolucionar cap a la introspecció i avui en dia pot ser una mica més social i inclús reivindicativa. Recordo que un periòdic em va dir que era el més semblant a un poeta underground que s’havia vist per Andorra, i sincerament vaig haver-hi de tirar mà de Google per saber què significava underground (riu). Estic molt influenciat per poetes com Rodolfo Serrano, perquè és el que jo llegeixo, el que m’agrada i no són precisament d’aquest vessant. És veritat que es una versió molt urbana, amb viatges, referències culturals, molta música, literatura... Però no l’acabo de veure tant radical, que sí críticament social.

En el seu llibre, el que publica ara, que és el que pot trobar el lector català?

Veurà parts molt diferenciades, i he volgut que sigui així, i també ho he reflectit al títol. La primera part és una poesia que ha evolucionat d’aquest volum que en dos anys ha passat pels molts canvis, s’han afegit poemes, ha estat molt treballat, i tracta de vivència d’allà a la muntanya, amb la tranquil·litat, la quotidianitat, en el dia a dia i petites anècdotes. El to és irònic, humorístic també a vegades, però amb la finalitat d’intentar mostrar com em sento, molt relaxat i molt influenciat per la naturalesa.

WhatsApp Image 2021 10 02 at 10.41.15 AM
Nacho Mayo a un recital de poesia

En quin moment va escriure aquest poemari?

Els primers poemes els vaig començar fa més de dos anys i després es va seguir amb aquest procés creatiu que va ser una mica llarg. D’altra banda, la segona part del llibre (Poeta confinat) és tot el contrari i s’ha escrit pràcticament en dos mesos i no ha evolucionat, és a dir, que està bastant brut per dir-ho d’alguna manera. Va ser com un diari de confinament, entre el març i el maig de l’any passat, i es basava en com em sentia, com veia el món des de la meva finestra, els primers tests, com era el fet de teletreballar, la situació meva personal, que aleshores vivia amb la meva parella, però havíem fixat un matrimoni civil a l’ambaixada just quan va començar la pandèmia, i tota aquesta situació es reflecteix a dintre del text.

Va trobar la inspiració en un moment on tots els dies eren el mateix...

Exactament. A més va passar, que està en aquesta part, que jo sóc una mica bipolar en el sentit d’escriure. Tinc moments on convulsiono a escriure i d’altres on no escric res, i en aquell moment no volia, però clar, van passant tantes coses que vaig haver de fer-ho.

El confinament el va obligar a escriure podríem dir?

Sí, i a més em va servir com a teràpia, i gràcies a això m’he estalviat molt diners en psicòlegs (riu). Quan pateixes aquests tipus de situacions es molt beneficiós deixar-se portar sobre el paper.

“Quan era jove vaig començar escrivint lletres de cançons, i arran d’aquí vaig anar evolucionant”

Sempre ha sigut una mena de teràpia, la poesia, per a vostè.

Quan era jove vaig començar escrivint lletres de cançons, i arran d’aquí vaig anar evolucionant. Em vaig adonar que m’agradava el que escrivia i, a més, quan hi havia vegades que se’m plantejava una situació que no tenia molt clara, començava a escriure i el que veia plasmat al paper aclaria molt el meu pensament. Veia moltes vegades més clar les coses que havia escrit que les que havia pensat. Sempre m’ha passat això, i és per això que dic que sempre ha sigut una teràpia per a mi. Si es veritat que hi ha vegades que escrius coses més pensades, amb més calma, més treballades, però hi ha d’altres que sorgeixen ràpidament i les plasmes de seguida, i m’ha passat començar a parlar d’un tema i acabar amb un aspecte completament diferent.

Va començar amb lletres de cançons?

Les típiques tonteries d’adolescents, lletres per a mi.

Sempre va llegir poesia, o li va venir més endavant?

Sempre m’ha agradat qualsevol cosa de paper amb lletra impresa. M’és igual que sigui un llibre de narrativa, una poesia o un prospecte de farmàcia (riu). Des de molt petit, com sempre h estat una mica pedant, en set o vuit anys ja li demanava al meu pare textos en compte d’una joguina. Els meus pares van tenir un senyor major molt petit. No em reconec sense un llibre a les mans. Quan menvaig a la feina agafo tot el que necessito i, a més, un llibre. Quan tinc una estona lliure aprofito per llegir, i és per això que no entenc la meva vida sense un llibre a les mans.

Aquesta diferencia entre passar-se tota la vida llegint i que ara la gent pugui llegir obres seves, a més sent poemes, que sempre són més íntims, que sent?

És molt divertit. Tinc la immensa sort que he fet molta poesia de cara al públic llegint, i la resposta posterior de la gent, que se t’acosta, et pregunta, et compra el llibre, que et comença a parlar del que ha sentit quan ha escoltat el poema, o el que ha entès, és brutal. He tingut experiències i situacions de molt tipus i molt maques. La majoria de la gent interpreta un poema de manera diferent a la qual jo tenia pensada quan l’escrivia, però sempre dic que la meva no és la bona. Quan escric un poema, mentre està al meu ordinador és meu, però en el moment el publiques deixa de ser teu i passa a ser del lector. És la vida del poema, que ha d’estar subjecte a viure la vida sense mi i és el maco. Aquesta sensació m’agrada molt, i és el millor.

Que escolliria llegir o escriure?

No podria escollir. Impossible. No podria fer una cosa separada de l’altra.

 

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.