Durant la campanya li vam sentir dir que es tornava a presentar perquè hi havia coses que no havia pogut acabar. Quines són les prioritats que tenen?
És veritat que nosaltres ens vam enfocar moltíssim a treballar tres eixos essencials: millorar els equipaments i els serveis per tenir millor qualitat per als nostres residents, millorar l’espai públic i el benestar dels nostres ciutadans i després la consolidació de destinació a nivell esportiu. És la feina que hem estat fent durant aquests quatre anys i la que cal continuar fent. A partir d’aquí estem treballant en el pressupost que ja tenim pràcticament tancat i esperem aprovar-lo el 29 de febrer.
“El casal de la gent gran és una de les inversions importants, però potser no la que més perquè hi ha la remodelació de les avingudes”
Què en destacaria del pressupost?
En primer lloc el casal de la gent gran, va ser un projecte que per la Covid i aquests dos anys d’aturada vam poder treballar-lo amb l’Associació de la Gent Gran, vam poder fer les enquestes als majors de 65 anys, vam poder recuperar tots aquests inputs i en base a això vam treballar el projecte. I ara el plec de bases ja està redactat i l’únic que falta és aprovar el pressupost per poder fer la licitació de la construcció. Per altra banda, el parc de l’Ossa, que falta acabar i inaugurar. Crec que aquest era un projecte molt important, va ser un projecte participatiu, que els ciutadans d’Encamp han pogut triar i que a més a més és un pulmó obert i un espai de retrobada que era molt necessari.
Parlava del casal de la gent gran, és una de les inversions més importants que preveuen?
És una inversió de les importants, però crec que potser no és la més important. Hi ha la part de la remodelació de les avingudes que es farà en dues fases. Començarem per la part baixa, des de la rotonda de Genil, que és on ens vam quedar, fins a Prada de Moles. Aquesta és una reforma que volem continuar i el projecte el farem aquest 2024 i l’execució de les obres el 2025.
Tenen previsió de quant pot costar aquesta reforma?
En el pressupost hem marcat uns preus estimatius, però fins que no fem el projecte durant aquest any no podrem saber quin és el preu. I després, la segona part que inclou la plaça dels Arínsols i l’avinguda fins al Rosaleda, que el projecte es faria el 2025 i l’execució el 2026, més que res per no bloquejar la parròquia. Sempre hem dit que hem de programar molt bé totes les obres per incidir al menys possible en els residents, en els comerços i en la mobilitat de la parròquia.
I al Pas?
Per part del Pas de la Casa hi ha un projecte molt important, que és tota la reforma de l’antiga escola bressol per traslladar-hi l’espai jove, fer la part també de lleure interior, per quan la climatologia impedeix gaudir del nou parc del Ieti, i després tota la part de l’avinguda d’Encamp, que forma part també de les inversions que ha de fer Saetde, però nosaltres hem d’acabar de fer el tram de baix i també el carrer Estret. Hi ha moltes reformes també al Pas de la Casa, entre altres, també al centre esportiu.
Serà també el mandat de l’urbanisme?
En quin aspecte m’ho demana?
Lligat al tema de l’habitatge i als recursos disponibles.
Per part del comú sabeu que el 2019 vam fer un nou pla d’urbanisme on ja hi havia una reducció de l’edificabilitat. En aquest aspecte estem esperant què diuen els estudis de càrrega, que suposo que el més vinent ja tindrem els resultats. I en base a això, si cal revisar el nostre POUP, nosaltres sabem que si s’ha de fer es farà. En tot cas, el que sí que vull remarcar és que a la parròquia d’Encamp durant 15 anys no hi ha hagut un desenvolupament com el que pot haver afectat altres parròquies. I per tant, nosaltres no estem en una situació com altres parròquies més cèntriques on hi ha hagut un desenvolupament molt fort durant els últims anys i potser la seva capacitat de créixer és inferior a la d’Encamp.
Però a Encamp també s’ha construït.
En tot cas, nosaltres hem començat a créixer en els últims quatre anys, però de forma molt controlada. Tenim molt clara quina és la nostra estructura a nivell urbanístic i volem conservar l’essència d’Encamp sent una parròquia però molt propera, molt poble, amb vistes, amb sol. No volem de cap de les maneres edificis més alts del que ja tenim al POUP, que vam dir que aquí al centre són set plantes, excepte quatre casos que són nou però perquè han fet una cessió molt més important a nivell de terreny. La resta són set i a mesura que vas pujant es redueixen fins a cases de tres plantes, per tant, hi ha una gran reducció de l’edificabilitat.
“A la parròquia d’Encamp durant 15 anys no hi ha hagut un desenvolupament com el que pot haver afectat altres parròquies”
Amb el tema dels estudis de càrrega, tenen retorn del que poden dir aquests estudis i de com poden condicionar?
Com que som cinc comuns que vam contractar la mateixa empresa, estan treballant en paral·lel i no tenim encara les conclusions individuals de cada parròquia, però veient com estan sortint també parròquies com Canillo, que pot ser més similar a Encamp, on tenen molt territori sense desenvolupar i no hi ha intenció de fer-ho, els estudis de càrrega jo crec que ens situaran en una situació confortable a la parròquia. Jo no estic fortament preocupada i crec que els estudis de càrrega a la parròquia d’Encamp no diran que no tenim disponibilitat de poder créixer en els propers anys. És veritat que ens ha de dir a quina velocitat hem de créixer i ens han de dir si els nostres equipaments bàsics, com pot ser l’aigua, estan capacitats per poder aguantar aquest desenvolupament els propers 10 anys, que és el que estem demanant.
I ho estaran?
En tot cas, jo aquí m’avanço perquè al comú d’Encamp en els últims tres mandats hem invertit moltíssim en aigua. Es va fer l’ETAP al Pas de la Casa, s’han impermeabilitzat els dipòsits, s’ha canviat també molta xarxa per evitar pèrdues, a nivell de lectures també s’ha canviat,
s’ha fet també tota la part del sistema per poder controlar les ETAP de forma digital, a totes les captacions també s’han anat fent manteniments i inversions, i a més a més tenim també previsió en el pressupost per buscar noves captacions d’aigua, pous, que ja els tenim pràcticament en estudi, per justament, en cas que l’estudi digui que durant aquests 10 anys sí que tenim aigua, però que hauríem de fer algun altre pou per assegurar, doncs ja estem treballant per poder-los fer.
En el tema de creixement urbanístic, hi haurien diferències entre el Pas de la Casa i el nucli d’Encamp? Perquè segurament no han crescut de la mateixa manera i la realitat d’hotels i apartaments turístics no és la mateixa.
De fet, el Pas de la Casa és una realitat totalment diferent a la d’Encamp. És a dir, al Pas de la Casa la possibilitat de créixer és mínima. Al final la voluntat de poder créixer és si el comú posa a subhasta alguna parcel·la, però tampoc no podem créixer gaire més perquè el Pas està limitada la superfície. Ara mateix la demanda més important que tenim i la necessitat més important són els temporers. I per tant també al Pas de Casa hi ha dues realitats, la temporada d’hivern, on es dupliquen els habitants fixos, i la d’estiu, que es reduïxen considerablement. Per tant, la situació és una altra molt diferent a la resta del país.
“Jo crec que tots els que fan pisos de lloguer no tenen una visió especulativa i l’especulació és el que s’havia de frenar”
Seguint amb el tema de l’habitatge, ha defensat moltes vegades que s’han fet promocions de pisos de lloguer a la parròquia. Fins a quin punt tenen control per saber si realment aquests pisos acaben sent a un preu assequible, que és el que necessita segurament bona part de la població?
Exactament. Ara estem fent un estudi, hem començat a creuar a dades i hem fet ja una reunió amb el director de l’Institut de l’Habitatge, justament perquè el que necessitem és saber quina és la situació de mercat d’Encamp. Per tant, aquí era un punt que ens vam comprometre i que ja hi estem treballant. A partir d’aquí cal saber quants pisos buits tenim i que es puguin posar a disposició de la gent. I per altra banda, sabeu que el comú es va comprometre a mirar de treure un concurs, no sabem encara amb quina fórmula, per poder fer habitatge a preu assequible on el comú sí que garanteixi que serà un preu assequible. També hem de recordar que el Govern va comprar l’hotel Hermus per fer-hi habitatges de preu assequible, però nosaltres el que volem és que quan hi hagi un constructor que vingui i vulgui fer habitatge, que hi hagi una part d’aquests pisos que siguin de lloguer. Això fa que hi hagi molt més ventall i que per tant el preu, en certa manera, també es pugui regular. A part, hi ha la llei que fins al 2027 també regula els preus i, per tant, entre tots i amb moltes mesures, hem d’intentar solucionar aquesta problemàtica de l’habitatge que a tots ens preocupa.
De totes maneres, en aquestes noves promocions que hi ha hagut no hi havia l’obligació de fer aquest lloguer assequible, malgrat que hi haguessin beneficis fiscals.
El que nosaltres fèiem era ficar el nostre granet de sorra com a comú perquè l’edificació tingui un cost menys elevat i aquest cost menys elevat es pugui repercutir en els preus. I aquest era l’acord que nosaltres, cada vegada que hem parlat amb una propietat que ha volgut construir, hem exposat. I com he dit, el fet de posar més pisos de lloguer al mercat fa que hi hagi més habitatges i, per tant, que es pugui regular el preu. I jo crec que avui en dia tots els que fan pisos de lloguer no tenen una visió especulativa, i això és el que s’havia de frenar. S’havia de frenar l’especulació pel que fa als habitatges de lloguer, especialment per a la gent que tenim al país i que venen a treballar per poder viure al nostre país.
Aquest estudi que treballaran conjuntament amb l’Institut Nacional de l’Habitatge, saben quan estarà enllestit i quan podran tenir els resultat?
No. Ells ens han bolcat les dades que tenen d’aquí d’Encamp i nosaltres estem bolcant-los, també, el que tenim. És un intercanvi de dades. Però això no treu que el comú, amb les seves pròpies dades, pugui fer altres tipus d’estudis i anar a saber quin és el mercat. Per tant, és un encreuament de dades. Tenim una obligació des del 15 de gener, d’entrar totes les dades que tenim aquí a l’Institut, és un formulari, on introduïm dades com els metres quadrats, el preu, la ubicació... I si podem introduir altres dades, també ho estem fent. A més, també estem anant a buscar dades antigues per poder tenir el màxim d’informació per poder analitzar la parròquia. I nosaltres, a més a més com a comú, estem introduint també dades pròpies que tenim per tenir aquest estudi de mercat i aquesta situació real de la parròquia: saber quants pisos de lloguer tenim o quants pisos buits hi ha que es podria fomentar de posar-lo en lloguer i saber també quins són els preus de lloguer de la parròquia. Però repeteixo, estic segura que la situació d’Encamp no és la situació d’altres parròquies.
Pel que fa a aquest projecte de cedir terrenys perquè construeixi els pisos un privat, ja saben quins terrenys podrien ser?
Tenim un llistat de possibles terrenys i els valorarem quan sapiguem quina és la fórmula que volem utilitzar per cedir els terrenys, fer els pisos a preu assequible i tenir-ne el control. Ho estudiarem segons la necessitat que tinguem. No és el mateix que tinguem una necessitat molt urgent i per tant has de buscar un terreny molt més gran amb molta més capacitat per poder fer pisos, que si la necessitat no és tan elevada i per tant pot posar a disposició un altre terreny.
Podem saber alguns d’aquests terrenys on serien?
No, perquè si no tothom començarà a especular...
I terminis sobre quan es tiraria endavant?
Nosaltres volem treballar amb el plec de bases aquest de 2024, però no el traurem fins que no tinguem les dades de la situació de la parròquia, que segurament les haurem de treballar també amb privats per entre tots tenir la foto més real possible. Per tant, el 2024 podríem mirar de tenir el plec de bases per poder executar-ho el 2025.
I confien que hi hagi algú disposat? Ho dic perquè a Andorra la Vella no ha funcionat.
Jo crec que hi ha diverses fórmules. Durant l’any passat ens vam reunir amb arquitectes, fins i tot fons que ho estan fent a Espanya, i hi ha altres fórmules per poder tirar endavant amb un plec de bases on el comú posi al terreny, hi hagi algú que faci la construcció i hi hagi un control d’aquests preus assequibles amb un termini raonable per a tots.
Per tant, sí que hi ha cert interès.
Nosaltres hem vist que sí que hi ha cert interès i esperem que sigui un èxit i que tinguem nombroses ofertes per poder tirar-ho endavant.
“Estem treballant en un estudi per saber quants pisos de lloguer tenim, quants pisos buits i també els preus dels lloguer a la parròquia”
No sé si fa una mica de por veient el que va passar al Pas de la Casa. Van ser pioners, es van fer els pisos i van ser un problema durant molts anys pel comú.
Jo crec que són cicles i s’està treballant cap a quin tipus d’Andorra volem. Actualment hi ha aquest problema, això no vol dir que perduri durant molt temps, perquè si es treballa en el tipus d’Andorra que volem hi haurà altres decisions que s’hauran de prendre. Però en tot cas, al Pas de la Casa, en aquell moment, quan es va prendre la decisió al comú hi havia una necessitat d’aquests pisos socials i quan es van acabar de construir aquesta necessitat havia desaparegut. El que s’ha de preveure és que el projecte que es faci pugui donar resposta a la problemàtica que tenim avui, però que en cas que aquesta problemàtica ja no hi sigui, al final acabaran sent pisos de lloguer i que haurem de veure com es fa. Dins del plec totes aquestes coses les haurem de tenir en compte. L’experiència servirà.
Havien parlat també de poder fer ajudes al lloguer complementàries a les que fa el Govern. Això ja ho preveuen en el pressupost del 2024?
Sí, hi haurà una partida. Cal tenir en compte que primer hem de fer la modificació del reglament d’Afers Socials del comú. El 2024 la partida que posarem és una partida que pot ser ampliable, és a dir, a Afers Socials sempre posem partides més o menys iguals i si cal, s’amplien.
I serien ajudes compatibles amb les que ja dona el Govern?
Són complementàries, no poden ser les mateixes, perquè si les reps d’aquí les descompten de Govern.
És a dir, si algú ja rep una ajuda al lloguer per part del Govern, podrà rebre aquesta ajuda també per part del comú?
Ho hem d’estudiar. És a dir, hem de saber quins són els casos per part del Govern i nosaltres fer una ajuda complementària que no siguin les mateixes perquè no podem fer ajudes duplicades. No tindria cap mena de sentit. Aquí és on hem de valorar quines són les ajudes i tots els paràmetres de càlcul que ells tenen, que són amplis. Estem en contacte i jo vaig parlar amb la ministra durant les eleccions per saber com ho tenien ells i ara tots hi treballarem.
I ja per acabar el tema urbanístic, tot el desenvolupament de la zona de la Cabeca, que també és una cosa que fa molts anys que s’arrossega. Tenen idea de si això s’arribarà a desenvolupar en algun moment?
Doncs jo estic segura que sí, perquè sinó la llicència els caducarà. Tenen un temps i per tant entenc que ho faran abans. Aquí cal dir que per aquesta llicència ells ja compten les seves càrregues, és a dir, tenen la seva depuradora, els seus paus d’aigua. Hi ha un 90% de la urbanització feta i estic segura l’aniran desenvolupant.
Però tenen idea de com està la situació? Perquè s’han fet els carrers, es van començar a posar fanals però més enllà d’això, res.
El projecte ha entrat i l’hauran de desenvolupar quan ho considerin. Anem parlant de tant en tant,
tenim alguna reunió pendent, però no en puc dir res més.
Anem a la nova concessió de Saetde. Quan es firmarà? Què falta perquè es pugui fer?
No falta res, està tot aprovat. El contracte de concessió està aprovat pel consell de comú i està aprovat pel consell i la junta extraordinària de Saetde. És veritat que volíem signar abans de finals d’any però també ens va coincidir amb les eleccions i havíem d’acabar temes, així que finalment ho vam deixar per més endavant. Ara és qüestió d’uns dies. Quan tanquem el pressupost a nivell intern, em dedicaré a tancar tota la resta de temes i aquest és el primer que tinc a sobre la taula. No és un tema que perilli i serà abans del març.
I com podria afectar el desenvolupament del parc eòlic del Pic de Maià?
Ja s’ha tingut en compte perquè en el pla d’infraestructures eòliques que es va publicar, ja s’ha tingut en compte on la concessió i el domini esquiable han de poder desenvolupar totes aquelles accions, activitats i serveis que contemplin i el parc eòlic no pot afectar aquestes activitats. Per tant, dins del pla ja està tot això indicat i per tant, l’únic que falta és que el Govern ens pugui fer el projecte tenint en compte aquestes afectacions. Saetde ha demanat uns aclariments a Govern i estan pendents que els responguin, però dins del pla està marcat per tot arreu i s’ha tingut en compte que la concessió ha de poder tirar endavant els seus projectes.
Comentaris (14)