Fa poc dies vau presentar l’Associació Professional d’Educadors i Educadores Socials d’Andorra (APEESA), quins han estat els motius que han portat a crear l’entitat?
El motiu principal del perquè al final hem decidit ser una associació professional és per donar valor a la feina que fem cada dia, que molt sovint és invisible, però que és una tasca molt important a nivell d'intervenció.
A més, també és un tema de representació institucional. No és el mateix treballar en assemblees generals si som 10 que si som 50 o arribem a representar tot el volum d’educadors, estiguin o no exercint, que hi ha al Principat. Ser-hi tots, seria una fita molt maca. De moment, estem contents, ja som 20 socis i el 27 d’octubre celebrem la 1a assemblea general.
Aproximadament, quants educadors hi ha en el país?
Que la junta directiva ara mateix tingui present estem parlant d'unes 45-50 persones.
És un volum suficient per donar resposta a totes les necessitats o es requerien més professionals?
Fins que no puguem intercanviar, tots junts, impressions, no es pot saber amb exactitud. Jo crec que el fet que cada educador puguin disposar d'espais propis és molt important, perquè al final és el que ens donarà una reflexió sobre on treballem, què estem fent, quines competències tenim i què creiem que podem millorar.
La pandèmia ha posat en relleu tot l'àmbit sociosanitari, en el món d'educadors socials també ha succeït i ha agafat força aquesta figura?
Han passat dues coses; la primera, que han florit diferents situacions que, fins aleshores, eren invisibles a nivell de problemàtica social i, també és cert, que hi ha hagut un augment de casos. A vegades s’associa l’educador social només a problemàtiques socials concretes. La pandèmia ha fet, per exemple, que dins d’un mateix nucli sortissin diferents detonants que posaven a aquesta família en situació de risc i, per tant, s’ha hagut de donar cobertura a totes aquestes necessites. La pandèmia ha sigut un moment complex i complicat per a tothom.
Arran de la pandèmia us ha canviat la forma d’accés d’aquestes persones o d’atenció cap a elles?
S'han obert noves casuístiques. Per exemple, famílies que tenien una bona gestió sociolaboral i econòmica, amb la pandèmia s'han vist amb l'acomiadament d'un membre i això ha fet trontollar la gestió econòmica. Aquí hem obert aquest camp més de mirar com es pot ajudar i parar el cop en aquest sentit.
En infant i adolescents, el fet d'haver estat prohibits de certes llibertats ha generat diferents neguits que, acompanyat de la seva etapa evolutiva, ha fet esclatar conflictes. Aquí s'ha hagut de donar una resposta immediata perquè aquestes famílies poguessin, d'alguna manera, tenir estratègies per resoldre la situació d'ara i aquí.
La pandèmia en què ha afectat més, en adults o en infants?
Jo crec que hi ha hagut una afectació en totes les edats: infants, adolescents, joves, adults i inclús gent gran. Hi ha hagut un rebombori transgeneracional.
“Els infants que tenen problemàtiques a nivell conductual és un dels molts i diversos camps que té l'educador social. Aquesta figura no neix per treballar només menors”
Amb la constitució de l’associació i les tasques que fareu, permetrà que la gent deixi d’associar educador social a nens conflictius?
Exacte. Els infants que tenen problemàtiques a nivell conductual és un dels molts i diversos camps que té l'educador social. Aquesta figura no neix per treballar només menors. També s'ha de canviar una mica el concepte; quan un menor té una problemàtica molt concreta de conducta el que s'ha de fer és un procés d'exploració dins del nucli perquè el que està clar és que està passant alguna cosa que està donant aquesta reactivitat al menor. No és només el treball amb el menor, és el treball amb tota la xarxa que composa aquest menor: escola, salut, família, entorn d'iguals, com es relaciona el menor. S'ha d'explorar tots els àmbits que formen part d'aquesta persona per saber quin és l'origen d'aquesta problemàtica conductual, que és la part complicada de la nostra feina.
Quina seria la part més difícil de l'educador social?
Generar el vincle. Si ja en el dia a dia, com a persones, ja tenim diferents conflictes, imagina quan has d'entrar en el món d'aquella persona, empatitzar i a través d'aquesta empatia donar-li estratègies perquè pugui escollir altres camins.
I la més gratificant?
Treballar amb persones. Aquí està la dualitat de la nostra professió. Treballar amb persones, a vegades és esgotador, perquè al final nosaltres som educadors socials i tenim competències per treballar amb persones i és complicat. Al final hi ha dies que és esgotador i hi ha dies que et recompensa perquè veus l'evolució i projecció del cas. La majoria de dies acostuma a ser gratificant.
De mitjana, quan temps esteu treballant en un cas?
Una de les coses més importants, invisible si complicades, ens adaptem al bioritme de cada persona. Potser comencem en un cas concret i en mig any hi ha uns resultats espectaculars com pot ser que passin tres anys i que aquesta persona hagi fet petits canvis. Ens adaptem al ritme, i sense oblidar que és la persona la que ha de voler fer aquest canv. Per molt que tu dotis d’estratègies, recursos comunitaris, és a dir, per molt que tu facis una intervenció socioeducativa, si aquesta persona, en el moment en que tu intervens, no té aquesta projecció de canvi, tu no pots acompanyar-lo. No som els responsables del canvi, sinó els que l'acompanyem.
Habitualment, d’on venen derivats les persones amb les quals tracteu?
Depèn de l’àmbit on treballis. Són molt diferents els protocols que hi ha a serveis socials, dels d’educació formal o de la salut.
“L’educador té la competència també d’analitzar, investigar, generar programes, liderar projectes”
Amb tot el que has explicat, quina seria la definició de l'educador social?
Un educador social, com jo ho veig, ha de tenir vocació plena per poder treballar amb persones; sensibilitat humana per fer aquest treball d'empatia i resoldre una situació conflictiva; ha de tenir estratègies per facilitar a la persona, capacitat crítica, ganes de participar en diferents processos, una actitud de molta iniciativa i reivindicació perquè al final qualsevol canvi és un procés de transformació i aquí és on entra l'educador. En definitiva, som els que ajudem que aprenguin noves maneres de fer.
A més, hi ha una competència que està en un calaix i que s’ha de començar a visibles. L’educador té la competència també d’analitzar, investigar, generar programes, liderar projectes. Aquesta competència, sovint oblidada, és una de les més importants i que hem de començar a fer forta perquè al final agafem identitat i visibilitat el col·lectiu.
Aquest darrer punt que explicaves, podria ser un dels grans eixos que es treballi des de l'associació?
Probablement, si així ho creuen a nivell assembleari, podria ser un gran projecte.
Per la idiosincràsia del país, amb molt treballador del tercer sector, és un país en què el treball de l'educador social es fa més essencial que en altres països? Per exemple amb les hores que poden passar sols els menors a causa de la incompatibilitat amb els horaris dels progenitors.
És cert que en els últims anys Andorra ha fet un canvi molt important a nivell de recursos a la comunitat. Aquests menors estan coberts en aquest sentit i són necessaris perquè és veritat que hi ha molts progenitors i persones vinculades al tercer sector. La figura de l'educador social dins aquest marc, probablement sí, tot i que no ha de ser l'únic marc d'intervenció que s'ha de tenir en compte. Sí que seria una figura necessària si parlem de centres oberts, és a dir, indrets on es poguessin atendre una diversitat de casos amb dificultat, per treballar les habilitats amb aquests nens, els hàbits. Seria un projecte molt maco per aquest país començar a crear espais oberts per treballar amb aquests infants i, paral·lelament, amb les famílies que necessiten un suport més proper, més comunitari, per sentir que estan acompanyades i no jutjades.
Comentaris