Fa un mes i escaig que es va que es va posar en marxa el nou sistema de línies de bus que, no es pot negar, ha estat controvertit. Quin balanç es pot fer?
Els canvis no són senzills, com passa a tots els aspectes de la vida. Era un sistema de transport pel qual el Govern ha apostat clarament des de fa anys, amb la gratuïtat, fet que ha permès triplicar-ne l’ús, però ens vam adonar que es podia optimitzar perquè rebia algunes queixes, era lent en alguns aspectes i poc escalable en altres. Si recorda, per exemple, hi havia cops que passaven els busos un darrere l’altre. També hi ha zones per cobrir. Vam fer un procés participatiu i vam rebre fins a 800 aportacions. Després, també uns estudis tècnics per millorar-lo. El que es demanava era, per un costat, una segregació de línies i, per l’altre, millorar la capacitat del sistema, una major cobertura i una millor distribució de la demanda. És el que vam fer: dos corredors, un per Prat de la Creu i un altre per la carretera de l’Obac. També hem arribat a altres territoris com la Cortinada. Vam fer el que la ciutadania va demanar: una millora. I ho estem complint. Ara tenim un transport que mou millor les persones que el que teníem abans i els números ens ho corroboren.
Posi'ls sobre la taula...
El que li puc dir és que, per exemple, tenim unes 200 validacions diàries de la connexió entre la vall d’Orient i la del Nord que abans no existia, amb la parada que hi ha a FEDA. Molta gent que abans volien anar d’un lloc a l’altre i que abans ho feia en cotxe, ara agafen el bus. També hem tingut increment d’usuaris a la Cortinada i a l’Obac. Totes les línies que hem fet canvis han experimentat un augment de viatgers molt superior al de les que no hem tocat, com pot ser la de Sant Julià. Això reflecteix que les persones estan agafant més el transport públic.
Hi ha hagut, però, moltes crítiques. Algú fins i tot, diu que el sistema l’ha fet algú que mai agafa el bus. Quants cops a l’any l’agafa David Forné?
No les tinc comptabilitzades. No l’agafo tant com l’agradaria, però soc una persona que va en transport públic. A l’estiu utilitzo més la moto perquè és més còmode i, a més, m'agrada el motociclisme, però faig servir el bus bastant sovint. Crec que són comentaris que no aporten massa coses a nivell d'una decisió de reestructuració de línies. És un debat per mi estèril. Jo no soc qui defineix les línies, sinó que ve d’un procés participatiu, d’uns tècnics del departament de Transports i d’uns estudis que ho avalen. És la ciutadania qui va demanar els canvis i ara estem movent millor les persones. Això és independent de si el secretari d’Estat agafa el bus o no.
“Hem aconseguit retenir els usuaris que teníem i, inclús, augmentar-los en algun cas. El sistema està funcionant; la ciutadania no s’està quedant a terra en cap cas, cosa que és de valorar perquè l’any passat sí que es donaven aquestes casuístiques”
Una de les grans queixes va ser que la línia d’Ordino deixés de passar per l’hospital. Ara s’ha fet aquest canvi per posar una parada prop del centre sanitari. N’hi ha prou o caldrà fer algun retoc més?
Els canvis els vam fer, reitero, per criteris tècnics per millorar, sobretot, la capacitat. El que era important era cobrir bé la demanda gran, que és d’Encamp i la Massana cap al centre. Tot això estava perfectament cobert amb l’L2 i vam crear la nova L7, que té una freqüència més alta que altres línies per assegurar aquest gran nombre d’usuaris. D’aquesta manera aconseguim assegurar també la capacitat de les poblacions més distants, com Ordino o Canillo. Actualment, les línies no deixen ningú a terra, com podia passar abans, quan persones que volien anar a Arinsal o Ordino es trobaven que altres persones havien agafat el seu bus. Ara hem segregat les línies i assegurem la demanda als llocs punta i la capacitat cap a altres destinacions, que era l’objectiu del procés i ho estem aconseguint.
Caldrà fer més canvis?
Van rebre diferents col·lectius, com ara els ciutadans d’Engolasters, als quals vam explicar que ara tenien vuit freqüències per hora i abans només dos. Per tant, al principi, potser no els havia arribat tota la informació i després de la reunió van quedar satisfets. També els veïns de la zona del Pessebre, a qui vam posar una parada més a la Grau i els vam comentar que el comú estava treballant en un projecte interparroquial, que just aquesta setmana s’ha anunciat. S’està complint el que vam dir. I des d’Ordino ens vam demanar que es mantingués la parada de l’Auditori perquè els anava per acostar la gent a la Pleta o els col·legis. Vam acordar amb la gent gran que es pararia de pujada però no de baixada perquè les persones també volen anar més ràpidament a la feina i al seu lloc de treball. Vam estar d’acord en aquest compromís entre els usuaris que els anava molt bé els canvis que havien introduït i la gent gran que volia parar a l'Auditori o a l’hospital, amb aquesta freqüència un cop a l’hora.
En unes setmanes, ho ha dit vostè, hi haurà aquest bus parroquial que vindrà a substituir la Línia Circular...
En el seu moment, aquesta línia es va crear perquè hi havia una necessitat que els comuns no havien posat sobre la taula. Penso que no li tocava a Govern, perquè era de barri i així ho vam traslladar als comuns en les reunions prèvies i ho van entendre. Van comprendre que era una línia totalment comunal. De fet, ja hi treballaven i ara, finalment, l’han posat sobre la taula i estem molt satisfets que sigui així. L’objectiu de les línies nacionals és apropar el màxim de ràpid el centre a les persones. No està pensat per fer una porta a porta. Aquest és un dels punts que es va demanar a l’hora de fer la reestructuració: transportar el màxim de ràpid possible la gent dels nuclis triats de les poblacions fins al centre. Suprimir parades també és important. No té sentit tenir-ne una cada 100 metres perquè es desvirtua el sistema. També ho hem fet. Finalment aconseguim més rapidesa i velocitat. Ara, l’L3 triga entre 12 i 15 menys fins al centre del que trigava abans.
L’arribada del curs escolar i dels temporers a l’hivern seran moments clau per veure si el sistema funciona bé?
Fins ara, hem comparat amb l’estiu anterior. Hem aconseguit retenir els usuaris que teníem i, inclús, augmentar-los en algun cas. El sistema està funcionant; la ciutadania no s’està quedant a terra en cap cas, cosa que és de valorar perquè l’any passat sí que es donaven aquestes casuístiques. Hem aconseguit mantenir un bon servei i millorar com movem les persones. I creiem que al setembre continuarà sent d’aquesta manera. Tindrem menys turistes i, per tant, menys trànsit, però també els col·legis, però això ja passava l’any passat. Si ara funciona el sistema, al setembre amb els reforços que es faran, ho continuarà fent.
“Hem aconseguit retenir els usuaris que teníem i, inclús, augmentar-los en algun cas. El sistema està funcionant; la ciutadania no s’està quedant a terra en cap cas, cosa que és de valorar perquè l’any passat sí que es donaven aquestes casuístiques”
I a l’hivern amb els temporers?
Fins i tot millor. Ara tenim les línies, com l’L3, que seran molt més ràpides i es mouran més fàcilment per la Vall d’Orient i no saturaran els altres serveis per a treballadors que no són temporers. I, per l’altre costat, amb la d’Arinsal, en estar assegurant la capacitat, pensem que també anirà bé. I estarem reactius a quina és la demanda. Finalment, si hi ha línies que estan més saturades, es posaran més recursos. En aquest sentit, no cal patir.
Com es valora el funcionament del bus nocturn?
Està experimentant un augment significatiu d’usuaris, sobretot ara a l’estiu amb totes les festes major. Estem molt satisfets. Són usuaris que, en èpoques més festives no agafen el transport privat. Faig un balanç molt positiu.
Amb el Pas de la Casa, es recuperarà el servei?
Ara ens hem de tornar a reunir amb el consell econòmic i social de la població per exposar les dades que hi va haver i mirar de trobar una nova solució per a l’hivern, però encara no puc dir com es farà. A l’estiu no ha funcionat perquè no hi havia prou demanda i no tenia sentit. Era carregar la carretera amb busos que no eren eficients. I ara valorarem.
Preocupa el conflicte laboral que hi ha entre els treballadors i una de les concessionàries?
Finalment, els treballadors tenen els seus drets i si consideren que se’ls ha vulnerat algun, tenen dret a fer els passos que calguin. Nosaltres estem al marge de tot això. Donem suport als els treballadors com no pot ser d'una altra manera, però també demanem a la concessionària que compleixi el que li demanem. Al final, la Justícia haurà de dirimir i s’haurà de complir es digui. No hi ha preocupació, però és cert que no ens agraden aquests tipus de conflicte.
“El sistema que hem dissenyat és escalable; si tenim busos molt saturats és fàcil solucionar-ho amb nous vehicles. Abans era molt complicat, encara que els posessis no satisfeies el problema. Si ara el d’Arinsal va molt ple és fàcil llançar un altre i serà per a la gent d’Arinsal”
I, parlant de les concessionàries, s’han resolt ja tots els litigis que es van generar arran dels diferents canvis en el model de transport públic, com ara primer l’abonament mensual i després la gratuïtat?
Puc dir que s’està fent una molt bona feina i no només pels darrers canvis. El senzill hauria estat seguir com abans, amb línies saturades i un sistema lent. El canvi d’ara no és per un tema econòmic ni per fer la guitza a la gent, sinó per millorar. I, pel que fa als litigis, tenim una gran relació amb les empreses. Hem signat totes les addendes als contractes i tot el que estava pendent. Tot està ara negre sobre blanc i clar.
Quin pressupost es preveu per al 2025 per a les línies de bus?
Hem posat el mateix. 12 milions.
Pot anar en augment en el futur?
Estem experimentant un creixement. En anys anteriors havia estat del 20% anual i ara estem sobre el 10%. Hi ha una triplicació des de la gratuïtat. S’ha de veure com funciona tot això i, també, tenir en compte que anirà en funció de l’activitat econòmica. Si s’alenteix també ho faran les persones que fan servir el transport públic. Això no és un sistema infinit i crec que estem ja bastant al sostre de tot plegat. El sistema que hem dissenyat és escalable; si tenim busos molt saturats és fàcil solucionar-ho amb nous vehicles. Abans era molt complicat, encara que els posessis no satisfeies el problema. Si ara el d’Arinsal va molt ple és fàcil llançar un altre i serà per a la gent d’Arinsal.
Es plantegen ampliar la gratuïtat a altres col·lectius, com ara temporers o fronterers, gent que tingui permís de treball al país?
De moment, el Govern es va comprometre a aquesta gratuïtat, que ja és un pas molt significatiu i molt costós per les arques públiques. I estem satisfets que sigui així perquè finalment la gent veu on van invertits els seus impostos directament. Serà gratuït per als residents fins a final de legislatura.
Tornar enrere després seria molt complicat...
El nou Govern haurà de valorar el que voldrà fer, però jo penso que ha estat una mesura d’èxit. Abans no hi havia aquesta cultura del transport. Ara mires l’estació i tens cinc o sis busos grocs aparcats. És un símptoma que està funcionant, és un transport que és més eficient i hi guanyem tots: els ciutadans, el país i el medi ambient.
Un dels retrets que sovint es fan és la manca d’informació a les parades. És un dels reptes a solucionar?
Sí. Ara fa uns anys estem invertint en tot el que són les marquesines i l’aplicació Mou-te, que és de FEDA Solucions. Busquem una millor contínua de tot el procés. Ja els hem fet arribar que han de fer tota una sèrie de millores. També estem col·locant les marquesines, una vintena a l’any perquè són costoses i els diners de Govern no són il·limitats.
Quin balanç es fa del funcionament del bus de la Seu d’Urgell des que es va aconseguir ampliar el servei?
Positiu. Això no és una concessió, sinó una autorització i al Govern no li costa diners. Vam fer aquesta autorització a una nova empresa per cobrir les mitges hores i ara en tens una cada 30 minuts. I els busos van plens en segons quins moments. És una línia rendible per a les operadores; si no, no ens ho haguessin demanat. Hem posat busos més eficients i hem doblat la capacitat. Tant nosaltres com la Seu d’Urgell estem molt contents.
“Sabem que el tramvia és el millor model de transport i que d’inici és més car que un sistema de bus, però a la llarga és més eficient i millor per al medi ambient. S’ha de mirar a molt llarg termini; no ens ha d’espantar un preu molt elevat al principi perquè són projectes que duren molt temps”
En quin estat es troba el projecte del transport segregat o tramvia?
Aquí hi ha dos projectes, el nacional i el Tramvalira. Pel que fa al primer, que depèn estrictament de nosaltres, és un transport públic segregat, l’evolució amb l’electrificació, que és el que ha de ser per a un país que es mou cap al futur. Vam fer aquesta licitació de diferents fases i la primera era l’estudi d’alternatives i traçats, que ja es va acabar. Ara estem en la fase 2, que és el detall del recorregut, per quins carrers passarà exactament, les concessions i on aniran les cotxeres. I ho estem treballant amb els comuns. Esperem que des d’ara fins a finals d’any estigui tot acabat. Ho tenim avançat. Hem de parlar amb diferents propietaris i amb els comuns. I el 2026 la idea és fer el pla sectorial, plasmar sobre plànols, com es va fer amb la xarxa viària. Dir que això passarà per aquí quan es faci. Llavors, ja tindrem la seguretat jurídica i urbanística perquè qui ho vulgui executar, d’aquí a dos, tres, quatre anys o els que siguin o quan hi hagi diners, es pugui fer de forma segura, que això és molt important. Quadra amb el final de legislatura i és l’objectiu que ens havíem plantejat i ja serà molta la feina feta.
Per on passarà?
Aquest tramvia va des de Sant Julià fins a Escaldes. Anirà pel centre de Sant Julià, perquè en tenir acabada la desviació tindrà tot el sentit que sigui així i agafi tota la demanda fins a Aixovall. Hi ha un petit túnel cap a la Margineda i després cap al centre de Santa Coloma, perquè no seria lògic que passi per l’Obac. Seguirà per la zona del Lycée i Prat de la Creu. Aquí, s'ha de parlar amb els comuns, però la idea és que hi hagi un sentit únic, amb un carril per cotxes i un altre pel tramvia. Hi ha una zona d’eixamplament que s’han de fer voreres i es podria posar. Llavors, finalitzaria a Caldea i el Clot d’Emprivat. D'aquesta manera cobriríem la demanda principal i, després, hi ha d’haver llançadores o busos elèctrics o el que calgui.
Parlem de terrenys comunals o privats?
De terrenys privats només són les cotxeres, on s’han de guardar els vagons.
On anirien?
S'està mirant la zona de Sant Julià.
El trajecte sempre seria terreny públic?
Sí, carretera o voravia, que és on està preparat. On ja hi ha zones blaves o de càrrega i descàrrega i tot és molt més senzill. Ara estem en aquesta fase d'acabar de quadrar carrers i detalls tècnics, punts que poden ser elevats o soterrats, aquesta mena de coses.
“No veig un tren que surti d’Andorra i trigui quatre hores per arribar a Barcelona, parant a tots els pobles de la Cerdanya. No té cap mena de sentit i tampoc podia portar mercaderies”
S'ha calculat quant costarà?
No. S'han mirat altres casos, però no estem en aquesta fase. Sabem que aquest és el millor model de transport i que d’inici és més car que un sistema de bus, però a la llarga és més eficient i millor per al medi ambient perquè no té emissions i té molta més capacitat, ja que els vagons són més grans. S’ha de mirar a molt llarg termini; no ens ha d’espantar un preu molt elevat al principi perquè són projectes que duren molt temps.
La decisió, en tot cas, dependrà dels propers governs...
La feina que s'ha fet ara és la que s'havia de fer, prioritària, fer el pla sectorial. Un cop el tens pot fer l’execució del projecte. No el pots fer abans, perquè tens molts condicionants urbanístics i t’has de posar d’acord amb els comuns. Aquesta eina serveix exactament per tenir la garantia de poder-ho fer i saber que és viable.
Té por que pugui acabar sent com el metro aeri que al final no va reeixir?
Sí, però li faig un símil amb el pla sectorial viari. Hi ha unes carreteres, uns túnels i uns ponts marcats que el Govern ha anat executant. Amb garanties. Independentment del Govern que hi hagi, hi haurà aquests plànols, fets per tècnics, i aquesta feina servirà per executar-ho de manera eficient i garantista.
En quin estat es troba la idea d’allargar-lo a Catalunya, del Tramvalira?
Estàvem parlant amb la Generalitat d'aquestes connexions ferroviàries i millores entre tots els territoris i va canviar el govern de la Generalitat. Vam tenir la reunió amb la nova consellera, Sílvia Paneque, i ens va rebre molt bé. I en les trobades es va exposar que era molt complicat que el tren arribés a Andorra, que seria molt costós i, també, un sistema molt lent. Jo, sincerament, tampoc ho veia. No veig un tren que surti d’Andorra i trigui quatre hores per arribar a Barcelona, parant a tots els pobles de la Cerdanya. No té cap mena de sentit i tampoc podia portar mercaderies. Vam pensar llavors a portar l’alternativa d’allargar el tramvia fins a la Seu, cosa que ens crearia una nova porta d’entrada i sortida a Andorra i ells ho van veure molt bé, perquè es pot fer molt abans, a més curt termini, i és més econòmic, a més de donar una resposta molt vàlida per la mobilitat de tots dos territoris sigui per a fronterers, turistes o estudiants. Seria molt més senzill. D’Escaldes a la Seu sabries exactament què trigues. Seria tota una millora substancial de la mobilitat dels dos territoris i un motor econòmic per a la Seu, com hem parlat amb els alcaldes de la comarca.
Ara s’ha de fer l’estudi...
Es va considerar fer la presentació conjunta al Poctefa, els projectes europeus. Per primer cop liderem un projecte d’aquesta mena com a actor principal i la Generalitat es va posar al costat. Entra clarament en la filosofia d’aquests programes i hem aconseguit treure la millor puntuació de tots els que es van presentar. A més, el nom està ben trobat, m’agrada. Ara ens han adjudicat aquests diners, que tindrà el govern català per fer l’anàlisi del seu tram des de la Seu fins a la frontera: estudi de demanda, de viabilitat, de traçat, de possibles aparcaments.
Això obre la porta al fet que, si es tira endavant, també tingui finançament europeu?
Tindria tot el sentit que, en el seu moment es demanés des de Catalunya o des d’Espanya o fins i tot participar també nosaltres; al final, és una millora entre els dos territoris. Hi ha altres exemples a Europa on s’han tirat endavant aquesta mena d’infraestructures. Seria un abans i un després en la mobilitat entre Andorra i Espanya i Catalunya.
Quins terminis hi ha per fe l’estudi?
Et donen dos anys per fer-los. A final del 2027, hauria d’estar enllestit.
“Tindria tot el sentit [demanar finançament europeu per al Tramvalira]; és una millora per a tots dos territoris. Seria un abans i un després en la mobilitat entre Andorra i Espanya i Catalunya”
I a partir d’aquí?
Llavors, plantejar-se com es podria tirar endavant. Aquí, el que és important no és només el tema dels fons europeus que són 300.000 euros sinó que la Generalitat i Andorra estan alineats amb una mateixa idea per millorar la mobilitat i que el govern espanyol també està al cas. Fins ara no s’havia fet aquest tipus de projectes conjunt. Penso que serà viable, que hi ha espai i demanda, també, només amb els turistes que rebem i sumant després els fronterers.
El que dona gairebé per descartat és el tren...
Sí, clar. Tampoc depèn de nosaltres, però són paraules majors a nivell dels costos. Tenir una línia lenta no sé fins a quin punt com a país ens interessa finançar-la.
Amb l’aeroport de la Seu, la gran novetat d’enguany és la línia a Palma durant l’estiu. Com està funcionant?
Encara no tenim totes les dades. Ara estem fent la prova tot l’any. L’any passat només van ser els quatre mesos d’hivern i va funcionar molt bé. Hem de tenir les dades a finals del 2025 per valorar si val la pena tirar-ho endavant tot l'any o només posar-ho en algunes èpoques. L’estiu està funcionant molt bé, tant de turistes que venen com de ciutadans que viatgen com a Palma, no oblidem, el tercer aeroport d’Espanya. Per això vam tirar cap aquí. Les dades que està donant són bones.
Quin balanç es fa de la col·laboració amb Air Nostrum?
La línia de Madrid es va consolidant. Es pot venir i anar senzillament. Amb la de Palma estem aconseguim ocupacions similars. Per tant, estem satisfets. El que permet impulsar aquests vols és el compromís de Govern i això ajuda la Generalitat a fer inversions en l’aeroport Andorra-la Seu, que sigui un motor per la zona, que generi llocs de feina i nous serveis i hangars. Ara ja ha previst una ampliació de tota la zona dels hangars i serveis i una zona per a bombers. Ells també aposten molt i nosaltres estem satisfets. Tenim 15.000 passatgers l’any. No és poc. És un èxit de gestió compartida, compartim despeses per fer millor una infraestructura que va bé a les dues parts.
Per què, fins ara, només s’han pogut tancar convenis amb Air Nostrum? En el futur, es podran tenir altres companyies?
A veure, si fossin línies que se sostenen econòmicament soles, ja haurien vingut empreses a instal·lar-se. En no ser així, ho hem d’incentivar. També cal tenir en compte que operadors que tinguin avions per a aquest aeroport no n’hi ha moltes. Air Nostrum té els ATRs i altres. Per mira o dimensions, per com és la companyia, funciona molt bé en aquesta mena d’instal·lacions. També parlem amb altres empreses, evidentment, de cara a quan s’hagi de fer un nou concurs.
“El que permet impulsar els vols és el compromís de Govern i això ajuda la Generalitat a fer inversions en l’aeroport Andorra-la Seu, que sigui motor per la zona, que generi llocs de feina i nous serveis i hangars. Ells també aposten molt i nosaltres estem satisfets. Tenim 15.000 passatgers l’any. És un èxit de gestió compartida
Quan podrem veure noves línies i a on?
Dependrà una mica del pressupost que es tingui l’any vinent. Si fos per mi, miraria de posar una línia a París, però no dependrà de nosaltres estrictament sinó una mica del pressupost.
La secretaria d’Estat ha demanat tenir partida per aquesta nova línia?
S’està parlant. Nosaltres ara tenim aquestes dues línies i, ara mateix, no se’n posarà cap altra més.
A curt termini no?
A curt termini no es posarà cap altre més.
La xarxa viària està col·lapsada?
Miri, a Andorra, des que tinc ús de raó, he fet cues. Tinc 41 anys i sempre n’he fet. Això vol dir que el país és atractiu que tenim visitants. La gent del país sap que el trànsit és elevat. Per tant, el que cal és no circular en hores punta o fer ús del transport públic o compartit del vehicle, que també ho incentivem. La xarxa tenim estudis que s’aniria col·lapsant perquè tenim més residents i molta més activitat econòmica, cosa de la qual hem d’estar satisfets. Andorra té un creixement econòmic i això és positiu, però fa que hi hagi més trànsit. Llavors, el que nosaltres fem és intentar millorar la mobilitat. Què fem? Per un costat, el bus. Després, tots els canvis que estan a la nostra mà per millorar el trànsit com els que s’han impulsat a Encamp a la Bartra o el carril reversible des del centre fins a la Margineda. També treballem amb els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes pels tres carrils al carrer de la Unió. Penso que és bàsic. Després de les obres de FEDA veus que és senzill fer aquest canvi tot just movent un punt de recollida d’escombraries que hi ha i traient unes terrasses de restauració. És evident que si poses tres tindràs molta més capacitat per moure vehicles. Treballem perquè la xarxa no col·lapsi.
Al cap hi té algun lloc on es pugui fer actuacions a l’estil la de la Bartra o la Margineda?
Estem treballant per millorar les rotondes, tant la del quilòmetre zero com la de dalt de la policia. Volem millorar la senyalització perquè siguin més eficients. No pas fer obres, sinó millorar-les perquè estan molt congestionades. Govern també aposta pels desviaments. El de la Massana també millorarà molt la circulació a la parròquia. Treballem amb totes les infraestructures per donar servei a la població, que és creixent.
Com està funcionant el pla eEngega?
La idea era arribar a finals d’any amb dotació pressupostària i ho estem aconseguint. Fa dos anys van baixar l’import per arribar a més vehicles. De cara a l’any vinent volem fer alguns canvis. Estem satisfets. Funciona bé. Tothom l’espera. És d’èxit.
Realment el vehicle elèctric és el futur?
Funciona molt bé en destinacions curtes, dins del país, però a vegades t’obliga a tenir un segon cotxe per fer desplaçaments. És una bona solució. I Andorra estarà expectant al que facin els grans fabricants. Si tiren més cap a l’hidrogen, haurem de desplaçar cap allà les nostres polítiques; però l’elèctric penso que està funcionant. El que sí que hem de disminuir és la dependència dels combustibles fòssils.
Comentaris (37)