Laia Llobet Artuñedo // Pubilla d’Escaldes

“El pubillatge és una experiència única que o la vius ara o ja no la viuràs”

Nascuda el 2005, estudia primer de batxillerat al Col·legi Sant Ermengol. Si d’aquí uns anys la veuen de fiscal, no s’espantin. S’ha agafat la branca d’humanitats perquè vol estudiar Dret. Durant un temps no sabia si optar per alguna altra especialitat. Poder ser forense també li cridava l’atenció. Des de fa una setmana tot just és la nova pubilla d’Escaldes-Egordany. Per al mandat 2022-2023. És a dir, fins a la primavera del 2024 si res no passa.

Laia Llobet amb la banda de pubilla.
Laia Llobet amb la banda de pubilla.
Toni Solanelles

Tenia entre cella i cella ser pubilla de la seva parròquia. De ben petita ho ha viscut a casa. La mare, el germà. No va poder ser pubilleta. Però la no elecció no li va restar les ganes de poder esdevenir la màxima representant ‘tradicional’ escaldenca. Ara agafa el relleu de Carolina Llorens i juntament amb Martina Costa, com a dama d’honor, i Joan Cortés (hereu), Aday García (hereuet) i Aroa Moreno (pubilleta) configuren el pubillatge escaldenc, l’únic del país.

Laia Llobet parla amb naturalitat i sense embuts. Aparentment té les coses clares. I tenia tan clar que volia ser pubilla sí o sí que va estudiar tant o més que per a qualsevol examen de l’escola. No li valia en quedar-se com a dama d’honor. Pretenia el premi màxim i se’n sent orgullosa. En uns dies haurà d’acudir a la modista a què li prenguin les mides per poder tenir el seu vestit. I el pensa lluir a tants llocs com li permetin.

Dos dies abans de la proclamació van fer l’examen.

Sí, dos.

Escrit i oral.

Sí. I dissabte també es fa un dinar on s’asseuen els candidats amb el jurat i els membres del jurat també avaluen, en certa manera.

Nou persones al jurat, oi?

Sí, nou.

Nou per a dues candidates a pubilla. No està gens malament.

Entràvem les dues segur.

Però la rivalitat havia de ser extrema. Una pubilla i l’altra no.

(Riu).

“Sempre m’ha agradat això de poder representar la meva parròquia tant dins com fora del país”

Són amigues, almenys?

Sí, és clar. O sia, no ens coneixíem però ara ja ens portem bé.

Semblava que hi havia d’haver una mica de recuperació de candidats. Però vist com ha anat…

Cada vegada va a menys, sí.

I vostè tenia clar que es volia presentar.

Sí, sí. Des de sempre. Ja de petita em vaig presentar per pubilleta però no vaig sortir escollida.

Llavors segur que hi havia més candidates.

Exacte. Força més.

I llavors ja es va fixar en ser pubilla al cap d’uns anys. Quan complís l’edat mínima, vaja.

És el que té haver tingut una mare dama d’honor.

Ah, vaja. Per cert, de l’examen escrit i de l’oral, què és el que més la va sorprendre? Hi havia quelcom que no s’esperés?

En l’examen escrit et feien preguntes culturals, geogràfiques, d’història… de la parròquia i d’Andorra. Si t’ho havies mirat una mica, si estudies…

IMG 5C73E55D68C8 1
Els representants del pubillatge escaldenc (Laia Llobet segona per la dreta), amb els cònsols de la parròquia.

Però havia hagut d’estudiar.

Sí, una mica sí.

Com si fos un examen.

Exacte. Una mica sí. Sobretot aquelles coses que més t’interessen o t’agraden. I hi ha coses…

Que les hauria sabut sense estudiar.

Just. Per exemple l’ordre protocol·lari de les parròquies. Això ho sap tothom.

Quina és la primera?

Canillo (riu). O per exemple, exposar el significat de l’escut d’Andorra. Si ets del país, ho has de saber. Ens van demanar per la coronació de la Verge de Meritxell o el primer any del pubillatge. I també alguna pregunta sobre els pareatges. Això potser sí que ho has d’estudiar una mica. Però la resta…

I a l’oral?

Et poden demanar coses tant coses personals com temes històrics o culturals que també t’has de saber per a l’examen escrit. El que vol el jurat és veure com t’expliques, com t’expresses. Et poden arribar a demanar des d’una presentació de com ets fins que expliques com es celebra Sant Joan a Escaldes.

“M’agradaria poder aprendre molt de la cultura i les tradicions d’arreu de Catalunya i poder ensenyar tota la cultura i les tradicions que tenim aquí a Escaldes”

Va anar més o menys com podia esperar.

Sí. Ah! I llavors també et fan la típica pregunta de per què vols ser pubilla.

I per què volia ser pubilla.

Vull ser pubilla perquè el pubillatge és una tradició d’Escaldes des de sempre. I sempre m’ha agradat això de poder representar la meva parròquia tant dins com fora del país. La meva mare va ser dama d’honor l’any 1996 i ella va ser qui de ben petita ja em va empènyer perquè em presentés. Com he dit, no vaig sortir escollida pubilleta. El meu germà va ser hereuet i com que érem petits l’havia d’acompanyar a totes les sortides. I vaig veure com el pubillatge acaba creant una família. Com la pubilla i la dama gaudien. I allà vaig decidir, vaig tenir molt clar, que em presentaria per a pubilla. És una cosa que només es pot viure una vegada a la vida. Són dos anys per gaudir i viure una experiència única que o la vius ara o ja no la viuràs.

Les seves amigues deurien saber de les seves ganes.

Sí, sí.

I no en va convèncer cap perquè es presentés.

No. Com que ja sabia que hi havia una altra candidata, tampoc no volia que sortís una i l’altra es quedés fora. Si et presentes amb una amiga i n’hi ha una altra més, de candidata, a veure si després una o l’altra queda malament. Per tant, em vaig presentar sola.

Però els seus amics o amigues ja sabien de les seves ganes.

Tothom ho sabia.

No va sorprendre a ningú.

Gens, és com una mena de tradició familiar.

Laia Llobet al Prat del Roure després de l'entrevista.
Laia Llobet al Prat del Roure després de l'entrevista. Toni Solanelles

Ja sap que hi ha una part de la ciutadania veu el pubillatge com una cosa anacrònica, masclista, fins i tot.

I molts dels meus amics no sabien ni què era! M’ha tocat explicar-ho, aquests dies. Ara ja ho saben més. Però fins i tot el diumenge que vaig començar a penjar coses a les xarxes socials explicant que havia sortit elegida pubilla encara em demanaven què era això del pubillatge.

Algú o altre la deuria trucar per felicitar-la.

És clar, ja a la plaça de Caldea.

I a partir d’ara què espera? Tenint l’experiència del seu germà… què espera d’aquests dos anys?

Viure’ls al màxim i endur-me’n un record molt bonic. Vivint l’experiència des de dins, no sent la germana de l’hereuet. M’agradaria poder aprendre molt de la cultura i les tradicions d’arreu de Catalunya i poder ensenyar tota la cultura i les tradicions que tenim aquí a Escaldes.

Ja sap el primer lloc a on li tocarà anar?

No, perquè encara no hem fet cap reunió. Però sí sé que el pubillatge, oficialment, s’estrena el 8 de maig a Sant Miquel d’Engolasters. Potser abans, si hi ha alguna elecció a Catalunya, ja hi haurem anar. Però l’estrena oficial serà el 8 de maig.

“El pubillatge, a l’inici, potser sí que era com la miss. La pubilla era la més guapa, la més bonica. Però això, per sort, ha anat evolucionant. El que es valora és el saber estar i el que saps de la parròquia i d’Andorra”

La seva idea és anar a tants llocs on pugui?

Al màxim. Allà on em convidin, allà que aniré. Intentaré no faltar enlloc.

Sense despistar-se dels estudis, entenc.

Els estudis queden a banda. Cal buscar moments per estudiar sempre. Hauré d’aprendre a compaginar més i millor els estudis amb les altres coses. Però sé que amb les ganes que tinc tota aquesta experiència del pubillatge ho combinaré el millor possible per poder donar el màxim de mi als estudis però també per donar el màxim de mi al pubillatge.

I si algú li demana que expliqui què és Andorra, o que és Escaldes, més enllà de Caldea, el formatge i l’esquí… què pensa que hauria d’explicar? O què explicarà, vaja.

D’Escaldes explicaré que és la darrera parròquia en crear-se i la única on es fa el pubillatge, fet que és una gran sort. Explicaria que a Escaldes hi ha moltes coses interessants, des de la Vall del Madriu, que ara és patrimoni de la humanitat…

Això d’ara… ara se’n parla però no hi ha manera de treure’n rendiment. Miri si fa temps que és patrimoni de la humanitat que quan es va acordar la declaració vostè encara no havia nascut. I estem com estàvem llavors.

És veritat. Bé, també els parlaria de Caldea i de coses més turístiques. El llac d’Engolasters em serviria per parlar d’un peix característic d’Andorra com la truita. Podria citar alguns museus com el de la Thyssen o el CAEE, que també és el museu d’Escaldes. I hauria de citar el carrer ple de botigues on la gent sol anar a comprar.

No sé si mai ha parlat amb conegudes seves que visquin en d’altres parròquies i la possibilitat que no només escollís Escaldes pubilla sinó que ho fessin, a Andorra, altres parròquies.

Molta gent s’ho ha plantejat. Però això d’haver començar de nou és complicat. A Escaldes es fa des del 1971 i és molt molt passat. I ja ho tenim com una tradició i està tot apamat. En canvi una altra parròquia hauria de començar de zero. I no tothom sap com va, això del pubillatge. Hi ha molta gent que es pensa que és viatjar i conèixer gent amb una banda. Però realment és ensenyar les teves tradicions o la cultura de la teva parròquia o del teu país. I aprendre tu molt més. És representar la teva parròquia.

I escolti, la darrera, això de ser pubilla no és un físic.

No, noooo, no, no.

No és una miss, això.

No, no. El pubillatge, a l’inici, potser sí que era com la miss. La pubilla era la més guapa, la més bonica. Però això, per sort, ha anat evolucionant. I ara els exàmens, el jurat, es fixa molt més en allò que tu saps i en el que has de transmetre que no pas en el físic o la cara bonica. El que es valora és el saber estar i el que saps de la parròquia i d’Andorra. És una cosa molt més cultural i històrica.

Comentaris (1)

Trending