És un dels protagonistes aquest vespre en els 25 anys del Cineclub on es projectarà la pel·lícula Sis dies corrents de Neus Ballús. Que representa portar la pel·lícula aquí a Andorra?
Nosaltres aquesta pel·lícula la vam tractar com una mena de joc i resulta que ha tingut més èxit del que ens pensàvem, almenys per part dels protagonistes que no som actors ni res. A més, portar-la a Andorra em fa il·lusió perquè, a banda de tenir-hi família, ja l'he anat a presentar a altres llocs i m'agrada. A tot això s'hi afegeix que sóc esquiador i tot són motivacions per venir-hi.
Coincideix amb el 25è aniversari del Cineclub de les Valls, content i satisfet pel que suposa aquesta efemèride amb la visió d’una pel·lícula de llengua catalana?
Això dels 25 anys no ho sabia, però això també forma part de la història. Molta il·lusió de venir a presentar-la i més en un moment que se celebra aquest aniversari i que farà la jornada molt més completa.
Què es trobarà el públic andorrà quan miri aquesta pel·lícula?
És una pel·lícula molt simple. No té res, està feta de forma molt casolana, però fet per uns grans professionals. En aquest sentit, parlo de direcció i de la gent que ens ha assessorat a nosaltres, perquè, a la cap i a la fi, nosaltres no som tres artistes. En tots els personatges que hi apareixen, no hi ha cap actor professional, tots som gent del carrer, i el mèrit crec que és de la directora que ha sabut transmetre aquesta història amb persones que desenvolupen els seus papers i professions, com és el cas dels protagonistes i la resta de personatges. Ja ho he dit, és una pel·lícula senzilla, però que denota la vida d'uns lampistes durant una setmana treballant per les cases i totes les històries, diversions i problemes que es troben en el seu dia a dia i que els porta cada dia a un lloc diferent a treballar.
A més a més, toca una mica també el racisme, la intolerància entre les persones i és, una mica, com la vida real. Toca coses que a la gent li arriba i, per mi, és la clau de l’èxit que ha tingut la pel·lícula.
El públic andorrà se sentirà identificat amb el que veu?
Jo crec que és una pel·lícula internacional, perquè nosaltres que no ens pensaven que tingués l'èxit que ha tingut, el primer festival que vam anar a Locarno, a una població suïssa, a, on per mi, tenia catalogada la gent de molt seriosa i molt especial amb un caràcter fred i la reacció del públic ens va sorprendre en tot moment. La gent rient i, quan vam fer la xerrada, interessant-se de com s'havia fet la pel·lícula, entre altres coses. Jo crec que arriba a qualsevol mena de públic perquè és una pel·lícula que no té violència, ni sexe, no té res; un film tal com raja, com la vida mateixa. Crec que als andorrans, com en tots els indrets on hem anat, ha d'agradar, no crec que sigui una excepció.
En el col·loqui posterior, què és el que voldrà transmetre en els assistents?
No sé el que preguntaran, però tinc clar que no deferirà gaire dels altres llocs. Imagino que les preguntes es basen en com s'ha fet, quan ha durat -pensa que hi ha 70 hores de rodatge-, entre altres aspectes. La pel·lícula dura una hora i mitja i, per tant, s'ha anat triant molt per part de la directora per fer el muntatge, i pel que ens ha comentat ha tardat 9 mesos, sobre un tema molt real que pot arribar a totes les persones i, segons la reacció de la gent, les preguntes poden derivar cap a unes o unes altres.
Comentaris (1)