Al Principat, va començar a organitzar petites exposicions. Primer, a l’antiga biblioteca de la Massana. I, després, va col·laborar amb l’ambaixada espanyola en la mostra ‘Somnis a 1,50’, on ensenyava bona part de la seva col·lecció personal. El mateix material que, ja el 1997, es va exposar a l’Aldosa. Aquells dies, va convidar “uns amics”. Entre ells el pare de Mortadelo y Filemón, Francisco Ibáñez, però també Carlos Ezquerra, ‘Subi’, Enrique Badía i Juan García. Va ser la primera versió del saló del còmic andorrà.
A partir d’aquí, anys i anys d’edicions cada cop amb més èxit. I la Massana convertida en la capital andorrana del tebeo. Fins al 2020. Preparant la que havia de ser la 23a edició -amb gairebé tot a punt-, va arribar el coronavirus. Tot va quedar a l’aire. I durant tres anys, el saló no s’ha celebrat. Enguany, es recupera. Novament de la mà de Pieras i amb canvi d’escenari -passarà de la Closeta a la zona de les Fontetes-. Serà el cap de setmana vinent i, entre altres, retrà homenatge a Ibáñez, desaparegut el passat juliol.
Ha trobat a faltar el saló aquests darrers anys?
Al principi, sí. Ara m’ha costat una mica tornar-ho a fer tot. De fet, cada any era molt repetitiu a nivell de muntatge, però també diferent. L’entorn ja el teníem. Ara hem passat a un nou context, que podrà continuar. Han estat tres anys... Al primer, hi havia la pandèmia. Al segon, tornar a començar ja era difícil. I al tercer vaig ser jo qui no va voler. Ara, el comú m’ha donat suport i m’ha insistit que ho havíem de fer i he agafat el repte.
S’havia plantejat realment que el saló s’havia acabat?
Sí, però em quedava el cuc d’haver estat un tancament forçós. Ara, tanquem o no, és amb un 25è aniversari. Li donava peu. En realitat, aquest, en número, seria el 26è. El 22è va ser el darrer; el 23è estava muntat i no es va fer, tampoc el 24è i el 25è, que tindran cartell a l’exposició. Però, hem volgut fer una mica de ‘Matrix’. Això és còmic, tu. I hem dit que fem 25 anys. Hi haurà gent que vingui i vegi els cartells i no els conegui. I és que no es van fer mai.
“Ibáñez va morir amb les botes posades; tenia, i encara la té, la taula; no l’ha desmuntat, amb l’esbós de la pàgina del nou àlbum que estava fent.
Què l’ha impulsat a reprendre’l?
La força que tothom m’està donant, les ganes que té la gent i veure que això tindrà un bon resultat.
A més, serà un saló diferent, amb més espai...
És gran en volum, però a la Closeta hi havia anys amb les dues sales ocupades i venint més de vint autors. Un any vam tenir gairebé 800 pàgines penjades. Aquest, hi haurà molta obra posada, però d’autors, només sis.
Un moment clau, l’homenatge a Francisco Ibáñez...
Ve la seva vídua, la Remedios. Descobrirem una placa en memòria seva i a ella li farem entrega d’una medalla.
Un cop dur, imagino, la notícia de la seva desaparició...
Sí. Molt fort. Em va trucar ella i em va dir que el Paco se n’havia anat. Va morir amb les botes posades. Tenia, i encara la té, la taula; no l’ha desmuntat, amb l’esbós de la pàgina del nou àlbum que estava fent.
Què suposa per a vostè, com a amant dels còmics, la seva figura?
Molt. A part del còmic, que és molt important i no morirà mai ni els seus personatges, era una gran persona. En el 60è aniversari dels personatges va venir i li vam fer una exposició i això que ell n’anava a poques.
Amb la Massana i Andorra tenia una vinculació especial...
Completament. Ja va venir a l’exposició que vaig organitzar a l’ambaixada espanyola, ‘Somnis a 1.50’, i després amb la Societat Andorrana de Ciències vam fer una taula rodona amb ell, Carlos Ezquerra, Raül Valls i jo mateix. Era la primera vegada que venia, però jo el coneixia d’abans quan li havia enviat un llibre perquè me’l dediqués. Em va enviar un dibuix on em representava com a arquitecte tècnic i que havia fet una casa a l’inrevés. I, a partir del 1997, el vaig convidar vàries vegades i va venir. Sempre estava vinculat a nosaltres. Pel 60è aniversari de Mortadelo y Filemón també li vam fer una exposició i ell va venir i va fer una xerrada. Hi havia una època en la qual ja no anava gairebé enlloc, però a Andorra, sí.
“Amb ell no s’ha estat just; fa dos dies, li han fet entrega a la filla de la Creu de Sant Jordi. Fan tard. Nosaltres no, perquè no l’hem oblidat mai. Em dol la gent que ara vol sortir a la palestra quan l’ha tingut menyspreat”
Què recomanaria llegir d’ell?
La gent potser riurà però jo diria ’13 Rue del Percebe’. Imagina una vinyeta amb vint acudits. Et feia una pàgina amb vint gags a dins: el morós a dalt, que era la caricatura del Vázquez, la portera xafardera, el de la botiga...
Inspiració de sèries del moment...
Sí. Jo em vaig enganxar a ‘Aquí no hay quién viva’ per la seva similitud.
Què ens deixa Ibáñez?
El seu llegat, que no morirà mai. Té molts més àlbums publicats que Uderzo i en més llengües que ‘Tintín’. Són icones, però ell els supera amb escreix.
S’ha estat just amb ell?
No. Al Princesa d’Astúries ha estat nominat vàries vegades i mai li han donat. Ara, fa dos dies, li han fet entrega a la filla de la Creu de Sant Jordi. Fan tard. Nosaltres no, perquè no l’hem oblidat mai. A mi em dol la gent que ara vol sortir a la palestra quan l’ha tingut menyspreat.
Quina lliçó deixa la seva vida?
Per a moltes generacions, gaudir de les aventures que dibuixava. De Mortadelo y Filemón parla l’avi, el pare i el fill. Els meus nets també el gaudeixen, potser no tant com jo. És un humor blanc, per a totes les edats però molt intel·ligent.
Tampoc faltarà a la cita Jan...
Per sempre. És una persona que vaig conèixer fa molts anys. És sordmut i no volia anar a convencions per la seva discapacitat. El vaig convidar un dia, va venir, es va animar i gràcies a nosaltres ha tornat a anar al saló de Barcelona o altres llocs. Amb nosaltres, ha vingut sempre. I fins i tot ens va fer un llibre que parlava d’Andorra, ‘Les muntanyes voladores’. Li vaig regalar un llibre de l’Antoni Morell, ‘Boris I, rei d’Andorra’. La va llegir i em va escriure per demanar-me si tot allò era real. Li va agradar i va fer la història: el net de Boris, que soc jo, torna a Andorra i fa una conxorxa per emportar-se el país a un paradís fiscal. Ens va fer més publicitat que cap altra cosa més aquell any. I, a partir d’aquí, al cap dels anys, va fer la segona part, ‘Con el viento en los dedos’, on surt el meu net i jo. La idea surt del polèmic projecte de Frank Gehry. Jan sempre ha estat amb nosaltres i és fill predilecte de la Massana.
Ja no dibuixa Superlópez...
Trobava que Ediciones B donava més importància a Mortadelo perquè venia més. I ell es va emprenyar i va dir que ja no fa res. I ara el que publica s’ho està editant ell mateix.
No li sap greu no tornar a tenir cap més aventura nova?
Ja està bé. Sempre dic el mateix: el que fas a gust i ben fet, endavant; el que hagis de fer forçat, millor que no.
“Mai he comptat quants tebeos tinc; potser m’haurien de donar un Guinness”
Quants tebeos deu tenir?
La meitat els tinc al museu. I a casa també n’hi ha molts. Mai ho he comprovat. Potser m’haurien de donar un Guinness.
I pendents de llegir?
Molts. Compro molt per inèrcia i llegeixo poc. Tinc molt material per acabar.
Quin és el futur del saló?
Bo, amb mi o sense.
Té ganes de tornar-ho a organitzar l’any vinent?
Sempre dic el mateix: acabem un i després en parlem de l’altre. A veure com va. Si no, quan parles en un moment que estàs esgotat, gairebé diria que no. Jo tinc clar que sempre que ho faci ho vull fer a la meva manera i bé. Si ho haig de fer forçat, diria que no.
Quants cops li han dit que els còmics són per a nens i què els respondria?
Que són ximples. Hi havia una dita: “qui llegeix un còmic, llegirà l’endemà un llibre”. A mi, fins i tot, els capellans de La Salle alguna vegada m’havien requisat el tebeo que sempre duia a la cartera i em deien que havia de llegir llibres, Salgari, Julio Verne, allò de l’època... Doncs, puc assegurar que mai he llegit un Verne. Si em conec les obres, és perquè les he llegit adaptades al còmic a la col·lecció ‘Joyas Literarias’. Totes en còmic.
Comentaris (2)