Ha practicat altres esports a més de la BMX?
També vaig fer motociclisme, sí, així com altres tipus de bicicleta, però sempre sentia que la BMX era el que més m’atreia. Quan eres petit has de provar altres coses, però no em convencien al 100% i sempre acabava tornant al BMX. És el que realment m’agrada i és el que continuo fent sempre que continuï sortint feina. Perquè et pot agradar, però si no t’hi pots dedicar, no deixa de ser una afició.
Què li aporta la pràctica de BMX que, per exemple, no li aportin les bicicletes de carretera?
El context i el sistema és el mateix, tenen rodes i pedals. Però a mi el que m’agrada de la BMX és que és molt més explosiu. Tens un circuit de 300 o 400 metres que dura no arriba ni a un minut, amb obstacles pel mig i cal fer-ho al més ràpidament possible. A més, moltes vegades ho fas corrent amb altres persones i és com una ‘xispa’.
Què és el que s’ha fet a Les Berques?
Aquest any, per exemple, hem pogut ampliar el circuit, incloent un de ‘cross country’ curt, però que es poden donar moltes voltes i per a entrenament està molt bé. També un de 320 metres que permet per sortides de quatre participants, la zona de salts que és per a fer figures. També li sumem que tenim una zona de ‘pump track’ sobre asfalt, que utilitzem molt per a escalfar i és adequat també perquè els nens puguin aprendre.
O sigui que els nens tenen el seu lloc també al circuit.
Es pot fer amb diferents nivells, però iniciar-se amb aquests obstacles els ensenya a posar-se dret, a moure el cos amb la bicicleta. Principalment qui s’apropi aquí ha de saber pedalejar, no importa si va dret o assegut, perquè la bicicleta mateixa els impulsa. Però sí, poden estar els nens de forma autònoma que tenen entre un any i dos mesos comencen, i després a això dels tres anys comencen a agafar bicicletes amb pedals. Aquí tenim la part interna, que té menys agressivitat, i la poden fer amb el monitor o els pares.
Hi ha molts adults que s’interessen per aprendre BMX, o es tracta principalment de nens?
Hi ha un fort entusiasme per aprendre a saltar, però és gent que normalment ha fet bicicleta tota la seva vida. Si, per exemple, jo agafo una persona de certa edat ja s’adona de certes coses quan va a fer un descens, o que volen saltar i no tenen les habilitats i veuen que poden sortir volant. Perquè si alguna cosa té aquesta disciplina i un dels pilars fonamentals és saber saltar amb la bicicleta.
“Els nens gaudeixen quan van tenint obstacles, quan s’alça una mica la roda o la bici es mou a esquerra i dreta. En canvi, els adults ho has d’explicar tot detingudament, han de saber el que fan i han d’entendre”
Com a monitor, quina és la principal diferència entre ensenyar a una persona adulta i a un nen?
Bé, amb el nen has de, principalment, jugar, perquè si no s’avorreix. Aleshores, has d’anar ensenyant-li sense que ell se n’adoni. Però els nens gaudeixen quan van tenint obstacles, quan s’alça una mica la roda o la bici es mou a esquerra i dreta. En canvi, els adults ho has d’explicar tot detingudament, han de saber el que fan i han d’entendre, perquè porten una mica de por incorporada. Així que el principal és llevar això explicant la tècnica de la bicicleta, perquè per a volar i aterrar ho han d’entendre. Perquè els nens si cauen no passa res, s’adonen que alguna cosa ha passat, però s’alcen i continuen, mentre que els adults són més conscients.
Aleshores, s’ha de tenir certa base amb la bicicleta per poder començar d’adult...
He tingut de tots els exemples, amb base i sense base, perquè no tot el món ha tingut la sort d’agafar una bicicleta de petit. Aleshores ve una persona d’entre 20 i 30 anys i em comenta que no ha agafat molt una bici, però que li interessa i vol aprendre. Així que anem explicant coses a poc a poc, coses fonamentals, els frens, com posicionar-se per tenir un equilibri més ferm i en un parell de setmanes es van agafant.
Què és el que s’espera per a aquesta temporada? Quina és l’afluència que es preveu per a Les Berques?
Ja hem estat oberts des del juliol i la veritat és que ha anat molt bé. És molt interessant veure ara que s’hi apropen molts més nens, perquè el circuit anterior era una mica més complex i tenia moltes més dificultats, per tant els costava molt més. Necessitàvem una part intermèdia, i ara la tenim. En general l’afluència és molt interessant, perquè també comptem amb els clubs del voltant que venen, la federació s’apropa a entrenar, i també turistes, per descomptat.
Sol venir més gent d’Andorra o turistes?
Els que ens diem ‘d’Andorra’ solem venir prou, tenim un interessant nivell de persones del país que venen. Però també venen turistes de la zona de Catalunya o de França que ens comenten que els hi agradaria poder tenir unes instal·lacions així en el lloc on viuen. Perquè la veritat és que no hi ha gaires on puguin practicar els nens i venen aquí amb les seves bicicletes i passen el dia.
Comentaris