Després de la vostra visita, quina impressió us emporteu d’Escaldes-Engordany com a candidata?
És una vila termal que va néixer relativament tard. Quan vaig començar a estudiar la documentació que em van enviar vaig trobar curiós que l’any 1846 hi havia una normativa que prohibia als propietaris de les aigües termals allotjar estrangers perquè s’hi banyessin. El motiu era, d’una banda, que podien estar malalts i, de l’altra -i gairebé més important-, que eren estrangers. Per tant, Escaldes no es va desenvolupar com a vila termal fins a finals del segle XIX. No és un cas únic a Europa, però sí que és un model particular. La parròquia encara conserva molt bé les restes d’aquella primera etapa i, al mateix temps, disposa d’equipaments actuals, com els hotels Carlemany i Muntanya o Caldea, que mantenen viva aquesta identitat termal.
Aquesta història diferent pot jugar a favor de la candidatura?
Quan vam crear el comitè científic, fa aproximadament un any i mig, el primer que vam fer va ser definir què entenem per patrimoni històric i què és una vila termal, perquè aquests conceptes varien molt d’un país europeu a un altre. També quina és la legislació de cada lloc perquè varia molt d’un país a un altre. Després d’establir aquestes definicions, vam veure que calia crear una tipologia de les viles termals europees. Escaldes encaixa dins d’un tipus molt concret. Té certes similituds amb Caldes de Montbui, però és molt diferent de Caldes de Malavella.
“La principal singularitat és que les aigües sempre han estat de propietat privada dels propietaris dels terrenys per on passaven. Això ha condicionat tota la seva evolució històrica”
Que la diferència?
A Escaldes, la principal singularitat és que les aigües sempre han estat de propietat privada dels propietaris dels terrenys per on passaven. Això ha condicionat tota la seva evolució històrica. També m’ha semblat molt interessant la història de l’antiga fàbrica de llana. A l’edat mitjana, a Itàlia també es feia servir l’aigua termal per rentar la llana. Són paral·lelismes que aporten molt valor al conjunt.
Ens explicava la cònsol d’Escaldes, Rosa Gili, que en un inici estaven una mica nerviosos perquè la història d’Escaldes no és la d’una vila termal convencional.
Sí, ho estaven. El conseller Ramon Tena em va confessar que inicialment tenia dubtes sobre si Escaldes encaixaria dins l’associació, i jo li vaig dir que primer calia estudiar-ho bé. Ara coneix molt millor la història de la seva ciutat i ell mateix m’ha dit que s’ha sorprès de tot el patrimoni que ha anat descobrint. Des del punt de vista històric i patrimonial, jo considero que compleix els requisits. Ara bé, jo no soc l’expert en les aigües termals. Al comitè hi ha altres especialistes que també hauran d’avaluar aquesta part.
Creieu, però que Escaldes té possibilitats reals d’entrar a l’associació?
Crec que les possibilitats són molt altes. Però clar, la decisió no depèn únicament de mi.
Què us ha agradat especialment de la parròquia?
Una de les coses que m’ha agradat ha estat veure l’esforç que està fent el comú perquè l’aigua termal torni a formar part de la vida quotidiana de la població. Sé que no a tothom li agrada aquest art -les fonts del projecte Caldes-, però el que és important és la voluntat de fer visible l’aigua termal a l’espai públic. Aquest és un aspecte fonamental. En moltes viles termals europees les aigües han quedat confinades dins dels balnearis o de les instal·lacions privades. I, quan això passa, els mateixos ciutadans acaben oblidant que viuen en una vila termal, i això representa un risc per a la preservació d’aquest patrimoni.
Un dels objectius principals de l’associació és fomentar la cooperació entre les diferents viles termals. Què representa això en la pràctica?
L’associació desenvolupa una important tasca de promoció internacional. Formem part de l'Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides i col·laborem amb nombroses organitzacions turístiques, així com amb l’Associació Europea de Balnearis. Això ens permet actuar com a punt de connexió entre diferents institucions i oferir als nostres membres oportunitats de promoció conjunta. També impulsem projectes científics relacionats amb el patrimoni termal, des d’investigacions arqueològiques fins a nous programes europeus. Actualment, estem treballant en iniciatives per professionalitzar els equipaments termals de petites poblacions i també en projectes destinats a implicar més la ciutadania en la vida termal de cada municipi.
Quan es prendrà la decisió definitiva sobre la candidatura d’Escaldes-Engordany?
L’associació disposa d’una assemblea general, un consell executiu i un comitè científic. Segons els estatuts, és el consell executiu qui té l’última paraula sobre les noves incorporacions. Si tot segueix el calendari previst, la decisió podria arribar a finals de setembre.
Comentaris (2)