Encara que cada vegada més hi ha el convenciment que si el centredreta arriba gaire fracturat a les properes eleccions generals hi ha un risc evident de possible derrota, hi ha sectors demòcrates que consideren que la marca és prou forta -com a mínim en comparació amb la resta- com per poder tornar a reeditar el triomf i governar quatre anys més amb, com a màxim, suports puntuals. Caldrà veure quina és la tendència que acaba prenent més cos. I és obvi que el fet de no tenir un candidat clar també ajuda a alimentar aquests dubtes. Qui estaria més ben situat per liderar Demòcrates, l’actual ministre de Relacions Institucionals i Educació, Ladislau Baró, seria cada vegada més conscient que DA ha arribat al final del seu camí. I això que Baró en va ser un dels promotors. I que cal refundar el projecte amb nova denominació i noves cares. I té dubtes que ell sigui el més indicat.
Ladislau Baró seria cada vegada més conscient que DA ha arribat al final del seu camí. I això que Baró en va ser un dels promotors. I que cal refundar el projecte amb nova denominació i noves cares. I té dubtes que ell sigui el més indicat
El lauredià ha mantingut diversos contactes els darrers temps per avaluar la situació i mirar de desfullar la margarida. Segons algunes fonts, el ministre hauria comunicat al seu entorn que no pensa adoptar cap decisió formal i definitiva fins a final de setembre. No obstant això, es dona per fet que després de Meritxell hi començarà a haver força balls de sardanes. Dinars, sopars i esmorzars de forquilla que serviran per començar a fer travesses de veritat. Des de Ciutadans Compromesos a Liberals passant per Acció o Unió Laurediana, però també Virtus, estan a l’expectativa dels moviments demòcrates.
Totes aquestes formacions veurien d’allò més bé que es constituís una nova plataforma, amb una marca ‘blanca’ a nivell nacional, on anessin a espetegar tots ells. A nivell parroquial, cada marca miraria de sumar escons amb les seves pròpies denominacions o aquelles que es considerin més adients. Ara bé, que Ciutadans Compromesos té clar ser a la Massana amb aquesta marca o Unió Laurediana pretén fer el mateix a Sant Julià ara que s’ha ‘refundat’ l’executiva sembla una evidència.
ELS NOMS
La manca de decisió de Ladislau Baró ha fet que després que s’hagués gairebé alineat pràcticament tothom al seu tomb, ara hagi tornat a obrir un ventall de possibilitats. En funció de sensibilitats ideològiques o de capacitat de treball executiu. Baró pot generar consensos i equilibris, però no se’l considera un polític executiu. I fins i tot en l’entorn pseudodemòcrata -és a dir, en aquesta anella de grupuscles que s’haurien d’unir als demòcrates- es qüestiona si amb la situació del país no cal una persona amb un caràcter més enèrgic i executiu.
I és aquí quan la travessa s’obre. Conxita Marsol sempre està a la recambra encara que, hores d’ara, ni ella mateixa hi compta gaire. Tampoc no compta moure’s del comú, en aquest cas, l’actual cònsol d’Encamp, una Laura Mas amb qui fins i tot Ladislau Baró, com a president demòcrata, hauria pensat. Mas, però, aparentment no està disposada a assumir el repte de ser candidat a cap de Govern. Perquè vol acabar la feina feta i perquè l’ensurt a nivell de salut la fan mirar la vida d’una altra manera, entre altres coses.
Baró pot generar consensos i equilibris, però no se’l considera un polític executiu. I fins i tot en l’entorn pseudodemòcrata -és a dir, en aquesta anella de grupuscles que s’haurien d’unir als demòcrates- es qüestiona si amb la situació del país no cal una persona amb un caràcter més enèrgic i executiu
I de noms en sorgeixen diversos. El cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, torna a estar a l’aparador. I fins i tot dos canillencs més que també han aparegut anteriorment i que, cadascú a la seva manera, estarien disponibles. Es tracta del ministre de Medi Ambient i Agricultura i alhora portaveu governamental, Guillem Casal, i la titular de Cultura i Esports, Mònica Bonell. Qui faria consens, també, és el síndic general, Carles Ensenyat. Però l’encampadà ja ha deixat clar que ni parlar-ne. Que tornar a aspirar a ser la màxima figura del poder parlamentari, d’acord. Però a la llista nacional. Assumir altres reptes, res de res.
Hi ha tant moviment encara, i indefinició, que fins i tot l’extitular de Finances Jordi Cinca, sempre cap pensant demòcrata, també entra a les travesses. I no és l’única persona amb càrrec a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que està en una llista que s’ha allargat davant, s’ha dit, la indefinició de Baró. Hi ha qui ha tornat a sondejar l’empresari i exconseller general, avui representant dels patrons al consell d’administració de la Seguretat Social, Daniel Armengol. I ara que surt un nom massanenc, cal citar-ne un altre per al qual hi ha qui també sospiraria: l’excònsol David Baró.
Cap dels darrers tres semblen tenir moltes possibilitats -Armengol, si volgués, tindria catifa fins a la tercera planta de Prat de la Creu-, però ja se sap què diu la dita: “Si hi ha maror, peix en abundor.”
Comentaris (6)