En el cas andorrà, s’han d’acabar de perfilar quines rutes es prioritzen alhora que s’ha de veure com es pot assentar la cooperació amb França i Espanya, fonamentalment amb Catalunya, atès que molts d’aquests itineraris que feien especialment homes, però també algunes dones, per fugir del feixisme, de la França ocupada, s’iniciaven a Tarascó, passaven de manera rellevant per Andorra, i acabaven molts cops a Manresa, pel fet que en aquesta ciutat catalana hi havia tren. Així ho ha explicat l’historiador i tècnic del departament de Patrimoni Cultural, Pau Chica. Chica està immers des de fa temps en una recerca molt profunda sobre la Segona Guerra Mundial.
De fet, a final d’any hauria d’estar enllestit un llibre sobre Andorra i la segona de les grans guerres. És el conflicte bèl·lic de les xarxes d’evasió retratades en un munt de llibres i films com ‘El fred que crema’, un dels més recents. La investigació que està duent a terme l’historiador urgellenc que presta servei a l’arxiu històric nacional andorrà està sent molt ingent. I el departament en “traient suc”, com ha reconegut el mateix Chica, i en va fent derivades. El projecte del Consell d’Europa podria tenir molta rellevància. Però parteix, entre altres, de la feina que coordina Chica, que recorda que més enllà de la recerca que està fent, ell també beu de la tasca que han fet prèviament altres investigadors en la matèria com Claude Benet, Roser Porta o Jorge Cebrián.
PORT DEL SIGUER
El projecte emmarcat en les rutes culturals del Consell d’Europa -Andorra ja té en el catàleg d’aquesta organització, que promou diverses temàtiques de forma periòdica, la Ruta del Ferro- encara s’ha d’acabar de perfilar. I Chica explica que s’ha de veure quin dels itineraris que van passar per Andorra “s’han de prioritzar” tenint en compte la seva rellevància, la documentació que se n’hagi obtingut o la cooperació francoespanyola que hi pugui haver pel mig. En qualsevol cas, Pau Chica té clar que hi ha “dues rutes molt clares” i que haurien d’estar sí o sí en el projecte dels itineraris pirinencs: la ruta del port del Siguer i la d’Incles. Sense desmerèixer, si escau, camins com el del port d’Arinsal o el del port de Rat.
Justament, aquest dissabte hi ha prevista -si el temps ho permet, fet que no està clar- una activitat per començar a donar rellevància, justament, a la ruta del port del Siguer. Va ser “de les més usades”. I, segurament, dins d’Andorra, la que més, indica Chica. Tot coincidint amb el 82è aniversari de l'alliberament de l’Arieja es proposa una caminada des del parc natural de la Vall de Sorteny fins al port de Siguer. La sortida es preveu a les 8 del matí i la caminada està programada per unes cinc hores i mitja. Es tracta de recórrer els mateixos camins emprats pels milers d’evadits que durant la guerra que van passar per Andorra. El temps és amenaçador, quedi clar. I amb mal temps, a diferència del que passava amb els que fugien del nazisme, no es farà la ruta.
Chica explica que de poder-se realitzar l’activitat, més enllà de donar a conèixer el projecte internacional, s’aniran fent durant el camí breus parades per explicar curiositats o llegir els testimonis de jueus o soldats aliats que van passar per aquells paratges la dècada de 1940 del segle passat. “S’intentarà seguir la ruta en sentit doble, de pujada i de baixada”, una circumstància que no van fer mai els evadits. Com tampoc van fer la ruta majoritàriament amb bon temps o ben calçats i ben vestits. I menys encara amb tranquil·litat i sense res a amagar.
ENTRE 5.000 I 8.000 EVADITS
L’historiador urgellenc porta temps, anys, immers entre documents i consultes i arxius i més papers. Les fitxes de la US Army, informes militars emesos o controlats al seu dia des de Londres, han estat i són encara pa de cada dia de Pau Chica. “Tinc localitzats uns 60 informes nord-americans” on es parla d’expedicions especialment de soldats que van passar per territori andorrà. A cada expedició hi anaven entre vuit i quinze homes. Si es posa una mitjana de deu persones per expedició i informe, surten 600 persones documentades que haurien passat pels camins de llibertat andorrans.
ESQUERRA: Hostal del Serrat, primer allotjament que trobaven els refugiats a Andorra després de passar pel port de Siguer. 1949. (Francesc Pantebre / ANA). // DRETA: Fragment de l’informe d’evasió de l’aviador nord-americà Norman Peter Therrien, qui arriba a Andorra pel port de Siguer (National Archives)
Però van ser moltes més. ¿Quantes més? Això és molt difícil de quantificar. Chica deixa clar que van ser molts els jueus que van passar per Andorra. I aquests ho feien de manera clandestina i mirant de deixar el menys rastre possible. Diferent dels soldats, que en nacionalitats molt variades -des de polonesos a canadencs passant per francesos o britànics-, tot sovint sí que deixaven referències clares. Encara que no sempre.
Pau Chica admet que si en el cas de la Guerra Civil espanyola sí es va atrevir a xifrar, més o menys, quants refugiats van passar per Andorra escapant d’Espanya per anar a d’altres destinacions, especialment França, “en el cas de la Segona Guerra Mundial no m’hi atreveixo”. Això sí, explica que un dels grans estudiosos d’aquesta matèria, el català Josep Calvet, va quantificar en uns 80.000 els evadits que haurien passat per tot el Pirineu. I que un 10% ho haurien fet per Andorra. Així les coses, i tirant per la banda baixa, admet, Chica parlar de “5.000 o 8.000 persones com a molt” que haurien passat pels camins de llibertat d’Andorra.
Comentaris (9)