Gerard Alís / Primer secretari del PS

“Cal més anticipació per combatre la pandèmia i no enrocar-se en l’autocomplaença com fa el Govern”

Primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS) des del juliol de l’any passat. Advocat de 42 anys, lauredià, Gerard Alís Eroles no sol sortir massa a la palestra. Però quan ho fa, esdevé una veu d’allò més autoritzada entre els socialdemòcrates. Va ser conseller general l’anterior legislatura (2015-2019), formant part de les comissions legislatives d’Interior i d’Afers Socials.

 

Gerard Alís a la seu del PS després de l'entrevista.
Gerard Alís a la seu del PS després de l'entrevista.
Toni Solanelles

La crisi del coronavirus està generant un impacte brutal. De conseqüències, ara mateix, imprevisibles. Sanitàriament, almenys sobre el paper, Andorra viu un moment molt complicat, amb un nombre de contagis molt elevat. La incertesa entre la ciutadania és cada vegada major. Amb un desgast evident que també sembla afectar la classe política. També es temen, i molt, les repercussions econòmiques. La gestió de la crisi l’està liderant, per bé o per mal, el Govern. De vegades gairebé en solitari. Amb el SAAS, això sí, obligatòriament al seu costat.

També té al costat l’executiu, o potser al darrere, la coalició governamental. El paper de l’oposició no se sap massa. De tant en tant, algun dels seus membres ofereix algunes pinzellades del parer d’algunes de les formacions que seuen a la bancada minoritària. Però sense alçar. Sense la cotilla parlamentària, però amb una connexió clara amb el dia a dia, el primer secretari socialdemòcrata fa uns apunts sobre l’estat de la qüestió.

Amb la que està caient i… l’oposició està perduda o esmaperduda?

Per començar hem de tenir clar que estem en una situació que ens ha agafat a tots d’una manera d’imprevist. Ningú no estava preparat per això. El confinament del 14 de març ens va semblar raonable com a mesura preventiva i vista la poca informació que hi havia ja a nivell mundial i vists els precedents de la Xina. Vistos els anuncis que es feien, el creixement de la pandèmia i les conseqüències sanitàries que tindria, i amb la informació que teníem, que és potser una de les crítiques que hem fet a Govern, que és poder disposar d’informació, informació tècnica, sanitària… en diverses ocasions hem estès la mà per poder participar en comissions per poder avaluar com s’ha d’afrontar aquesta situació.

Tot sovint, però, ha semblat que malgrat tot estaven vostès absents, desapareguts.

Fins ara hem mantingut una posició de prudència per agrair els esforços que s’han fet des de l’administració per lluitar contra un virus que és nou i que a tots ens ha agafat de sorpresa. El que passa és que ha passat un temps i…

I en comencen a estar farts del desgavell actual.

Podem començar una mica a plantejar que potser és bo que Govern no estigui sol en aquest tema. Que confiï en l’oposició facilitant, d’entrada, informació. Perquè és un problema de tots. el virus no discrimina, no té colors polítics. Ens afecta a tots i té conseqüències que van més enllà de la sanitat. Per tant, aquí la primera cosa que hem de retreure al Govern, igual que hem fet quan s’han tractat mesures, és que han de donar més informació. Han de ser més clars i més transparents en les dades perquè tots puguem prendre mesures i la ciutadania se senti implicada en això. Últimament hem de començar a marcar posició perquè hi ha coses que ens sobten.

Hi ha diferència entre la primera onada i aquesta?

Creiem que sí. No sabem si és que Govern està enrocat en l’autocomplaença de la sortida de la primera onada. Perquè malgrat tot, i tot i que hi va haver víctimes, es va salvar amb una represa d’activitat que va fer que aquest estiu, tot i les mesures, hagi funcionat força bé. Però hi ha una gran diferència entre com es va tractar la situació en aquell moment i ara. Jo crec, i de fet n’hem parlat al partit, que durant l’estiu, que havia de servir per preparar i anticipar-nos al que ja s’anunciava que hi hauria aquesta segona onada, cert que ja es parlava d’octubre-novembre i realment ha començat abans, però sí que veiem que falta una mica de planificació i d’avançar-se als esdeveniments per part de Govern. I de prendre decisions més transversals. Ens diuen que hi ha molta cohesió… però no ho sé…

“La primera cosa que hem de retreure al Govern, igual que hem fet quan s’han tractat mesures, és que han de donar més informació. Han de ser més clars i més transparents en les dades perquè tots puguem prendre mesures i la ciutadania se senti implicada”

Què és el que no sap?

Miri, a mi em sorprèn molt, per exemple, la tornada a l’escola. S’han planificat dins dels centres la creació d’un seguit d’unitats de convivència però després al transport públic això no s’acompanya i tots els alumnes es troben allí, dient-ho malament, com a sardines dins dels autobusos i on no hi ha cap mena de distanciament. Aquestes incoherències i aquests desajustaments fa pensar que el Govern no s’hagi parat prou a planificar els diferents escenaris. Que per exemple en educació n’hi havia, però potser no amb polítiques prou transversals. I llavors xoca. Xoca que es demanin esforços al sector privat, que és lògic, però després que el Govern no destini més recursos a fer polítiques més transversals que planifiquin o s’anticipin a la situació.

El veig amoïnat.

És que ja li ho parlo com a ciutadà, tot sovint xoquen coses que semblen incoherents. I des de l’àmbit polític també m’ho sembla. Dir-li si tal mesura o tal altra està bé o no ho està? A mi se m’escapa. Però és que tampoc tenim prou informació.

No els han donat cap documentació, cap dada, cap informació?

No tenim res.

I a la primera onada els van facilitar alguna cosa?

Tampoc és que hi hagués més informació. De fet, vam proposar la creació d’una comissió sanitària per compartir dades, es va posar sobre la taula, com han fet altres països, crear una comissió parlamentària, una comissió ‘ad hoc’ per parlar temes sobre la crisi i no hi ha hagut res de tot això. I l’altre dia, en declaracions públiques, el conseller Jordi Font ho comentava, que com a president de la comissió legislativa de Sanitat, no ja com a Jordi Font PS, tampoc té informació oficial.

gerardalis3
El dirigent socialdemòcrata durant l'entrevista. Toni Solanelles

Ep, que els diran, els ho han dit de fet, que sí que hi ha informació oficiosa.

Exacte. Hi ha aquesta informació oficiosa. Sí que sobretot durant la primera onada hi havia alguna videoconferència per posar al dia algunes dades… però realment el que es feia era avançar unes dades que poc després es feien públiques. Poca cosa més. He reclamat una comissió tècnica…

Dimecres es va oficialitzar, suposadament.

Però creiem que per la mida del país s’hi podrien incloure membres de tots els partits, de tota l’esfera política, perquè també ajudarien a reforçar la idea que és una feina que és de tothom. Que és una feina que ha de fer el Govern, perquè és l’executiu, sí, però tots hem de lluitar contra aquesta situació pandèmica i només així ho farem creïble davant els ciutadans. És un moment que correspondria estar units. Però sembla que sobretot en aquesta segona fase Govern s’hagi tancat a casa seva. ‘Ho hem fet molt bé.’ Potser és el que pensen. I realment tot plegat planteja problemes.

És de mal dir en aquest cas, però potser és que estan morint d’èxit.

Fa de mal dir en aquest cas però és una mica així. La primera onada potser, potser no, va ser una bona decisió el tancament, que va venir donat per la decisió de les estacions d’esquí de tancar que, de retruc, va afectar tot el turisme i es va contenir la situació. Això va ser una bona decisió. Però després… les coses… ara no s’ha planificat. No hi ha prou mitjans per anticipar-se en aquesta segona fase. I és això que dóna la sensació d’improvisació. Potser la setmana que ve confino, després dic que no… i això provoca inseguretat i la ciutadania ho pateix. Ho patim els polítics, però encara més ho pateixen els ciutadans, aquesta situació d’inseguretat que té conseqüències importants.

I aquest tancament del Govern en si mateix que vostè diu, a què es pot deure? Dubto que sigui allò que vostè insinuava: ‘Ho hem fet molt bé.’ És que si es miren les dades, algunes fan por. I si veu alguns comportaments ministerials, fa la impressió de molt desgast i encara més sobresaturació.

Miri, primer les dades han de ser transparents, clares i públiques. I les dades no estan acompanyant les mesures que està prenent Govern.

“A mi em sorprèn molt, per exemple, la tornada a l’escola. S’han planificat dins dels centres la creació d’un seguit d’unitats de convivència però després al transport públic això no s’acompanya i tots els alumnes es troben allí, dient-ho malament, com a sardines dins dels autobusos”

Així o al revés? Les mesures no acompanyen les dades?

Bé, en tot cas, les dades no van en línia amb allò que s’esperava que les mesures permetessin. Les mesures que estan adoptant no estan aconseguint contenir la situació. El creixement de contagis diaris va en augment. I també sobta que la R0 sigui d’1,9 una setmana i el cap de setmana següent sigui d’1,46. És una dada, per exemple, que també em va xocar.

És fàcil… si deixa de fer proves…

No m’hi pronunciaré. Però en tot cas, tampoc no tenim la informació. O això demostra que no hi ha una cohesió suficient dins de Govern encara que ens diguin que sí o demostra que realment l’anticipació que s’ha volgut fer no ha estat suficient i no ha donat els resultats que hauria d’haver donat al conjunt de la situació.

I ara què es pot esperar? La situació, almenys sanitàriament, està desmarxada. No sé si estem en un pou sense fons, en un túnel a les fosques…

No sé què podem esperar perquè no és Andorra sol. És un problema global. La ciència hauria d’acompanyar. El que sí que crec és que s’haurien de prendre mesures contundents i amb una base científica que les justifiqués.

Mesures contundents vol dir un confinament?

No sé si cal arribar un confinament, perquè és aquí on cal buscar l’equilibri entre la continuïtat de l’economia i la sanitat. Quan dic mesures contundents vull dir eficients a l’hora d’evitar els contagis, cosa que no sé si ara ho són. Però tampoc no tenim les eines suficients per dir-ho. Caldria fer seure un comitè científic, tècnic, disposar de totes les dades i que es pogués valorar si les mesures que s’estan adoptant són adequades per la situació o no ho són. No ho podem saber perquè no se’ns facilita res. Ara, el que tampoc pot fer el Govern és aquest anar i tornar que crea inseguretat als ciutadans.

El PS què ofereix, en aquest marc?

Com hem dit en diverses ocasions, ens oferim a treballar en aquestes comissions tècniques per tenir la informació i per poder donar suport a les mesures que s’adoptin. Com deia a l’inici, sobretot en la primera fase de la pandèmia vam fer un pas enrere sobretot en la qüestió sanitària. Vam fer la confiança que hi havien els mitjans. En aquesta fase comencem a posar una mica l’alerta en el fet que hi ha coses que ens semblen una mica incongruents i que sense aquesta prova científica tampoc no podem valorar.

“No s’està planificant. No hi ha prou mitjans per anticipar-se en aquesta segona fase. I és això que dóna la sensació d’improvisació. Potser la setmana que ve confino, després dic que no… i això provoca inseguretat i la ciutadania ho pateix. Ho patim els polítics, però encara més ho pateixen els ciutadans, aquesta situació d’inseguretat que té conseqüències importants”

Pot concretar?

Ens hem posat a disposició. Mà estesa, com vam fer també en les mesures econòmiques que al seu dia es van aprovar, per treballar conjuntament amb el Govern i valorar si el que es fa o no és el més adequat i per proposar solucions a qüestions concretes. I difondre un missatge d’unió de la classe política davant els ciutadans. S’ha de reforçar la confiança amb les institucions del país per mirar de sortir d’aquesta crisi.

Posi’m exemples concrets de què s’hauria de fer. O què no es fa que potser caldria.

Penso que no s’estan fent polítiques transversals prou àmplies, i quan parlem de mesures per afrontar la pandèmia actual o la crisi sanitària són unes, i la resta de mesures, més de caràcter econòmic, tampoc acompanyen i sempre van tard.

Què vol dir?

Per exemple, s’acorda el tancament dels bars, i no valoro la mesura, però és just en aquest moment, quan es decideix tancar, que ja hi hauria d’haver a punt el decret d’ajudes econòmiques, perquè evidentment té una afectació directa. Potser a l’inici, quan es decretaven mesures i després que es tramiti una llei d’ajuts i que això portés un temps, potser s’entenia i dins del que cap es va anar prou ràpid. Potser és justificava. Però ara que ja tenim una experiència caldria anticipar-se.

No haver de recórrer permanentment als efectes retroactius.

Exacte. I encara aniré més enllà. Perquè no sé si s’està avaluant, i aquí torno a les qüestions transversals, l’augment important de situacions col·laterals. Aquesta pandèmia ens afecta a tots i cadascú la viu com la viu. Però quan un perd la feina, quan veu que els seus ingressos estan limitats, quan un ha perdut algun familiar… potser cal en activar recursos psicològics, psiquiàtrics, de salut mental. I potser, per dir quelcom que poso damunt la taula i que se’n parlava durant les eleccions, que la psicologia entrés a la cartera de serveis de la CASS. És una promesa electoral feta per DA i, de moment, el més calent és a l’aigüera. I ara potser més que mai aquest recurs és necessitaria. Per tant, hi ha tot un seguit de mesures que van una mica més enllà de la situació de pandèmia, però no s’anticipa prou el Govern. Les conseqüències emocionals són importants, les conseqüències econòmiques, també. Però cal anticipació i pensem que no hi ha hagut prou planificació a l’estiu. I entenc, quedi clar, que la situació és complicada i hi ha molts factors a tenir en compte. Però hi ha prou recursos públics com per treballar tots aquests aspectes. Es demana un sobreesforç al sector privat, però sembla que aquest mateix esforç no hi és des de l’administració per buscar i trobar solucions.

gerardalis2
Gerard Alís és el primer secretari del PS des del juliol del 2019. Toni Solanelles

En la recerca d’aquestes solucions, hi ha més intercanvi d’informació en relació amb les mesures de caràcter econòmic, per exemple, o tampoc?

Estem una mica en la mateixa situació. Sí que hi ha una mica més d’informació. Però hi ha la informació perquè moltes d’aquestes mesures han de passar per llei i, per tant, es traslladen al Consell General i per això ens arriben. Aquest és el mal que sempre ha tingut DA. I això ja és una crítica política: DA si s’ho ha pogut fer sol, ho ha fet tot sol. No vol l’ajuda de ningú. I quan requereixen, per nassos per dir-ho d’alguna manera, passar per la via de l’oposició transmeten la informació i llavors et fan córrer com han fet fa quatre dies amb unes lleis per entrar al Fons Monetari Internacional. No permeten ni aportacions ni debats d’idees que de vegades són necessaris.

Vostè al·ludia a la necessitat de fer algunes lleis. Però és que resulta que hi ha moltes mesures, especialment de naturalesa sanitària que s’han volgut imposar de bon rotllo via, i vostè que és jurista de formació ho podrà corroborar, o no, via, li deia, avisos o recomanacions, que són mecanismes sense cap força i que generen inseguretat jurídica.

Exacte.

I quan el Govern ha vist que l’adherència social comença a baixar i pot créixer el conflicte i l’oposició, ha hagut realment de córrer novament per posar ordre i modificar lleis.

Correcte. I aquesta és una qüestió molt important.

És que probablement si algú ciutadà hagués dut aquestes recomanacions davant els tribunals, partint de la base que la Justícia és independent, tot aquest conjunt de mesures adoptades fins ara s’haurien tombat.

Segurament sí perquè es feia referència de manera genèrica al règim sancionador de la Llei de sanitat i realment la Llei de sanitat no estava preparada per aquest tipus de mesures. Però és que anem encara més enllà. Primer sembla raonable, i això ha creat una mica un sentiment social d’injustícia, que no paguin justos per pecadors i, per tant, si algú no compleix una norma, que sigui aquesta que sigui sancionada. Però com bé diu, la norma com a tal no hi és. És una recomanació, que se n’ha de fer ús… portar la mascareta… no estar al restaurant fins a tal hora… I aquestes recomanacions, si no es compleixen, a l’hora de sancionar, com que no hi ha un marc sancionador suficient, doncs ara anem a corre-cuita a canviar la llei.

“Es comencen a posar limitacions i sancions a qüestions com les reunions de més de cinc persones. A més, això quedarà en una llei sanitària que després ens podrà permetre per la porta de darrere, amb l’excusa sanitària, imposar limitacions que potser vulneren directament el dret de reunió”

Som un Estat de dret que continua volent-se regular amb els usos i costums.

Correcte. Però hem de fer ara a corre-cuita aquesta llei que modifica, que limita tot un seguit de drets? Ja vam córrer a l’inici de la pandèmia a fer una llei que havia de regular una mica una situació d’emergència o d’alarma, que era la llei d’estat d’alarma. Vam córrer perquè aquella llei es va fer ràpidament. Hi vam treballar i aquí sí que se’ns va convidar a treballar ràpidament perquè se’ns va dir que era necessària, justament, per un cas com aquest de pandèmia. Per tant, si es vol anar aquí, no cal fer la volta per limitar drets, simplement apliquem la llei que ja existeix, que ja preveu un règim sancionador i unes normes que el Govern pot imposar en un cas d’emergència. I no dic que s’hagi d’aplicar aquesta llei. Però dic que ja tenim un marc regulador fet per llei, aprovat pel Consell, que s’emmarca i desenvolupa aquestes limitacions que la pròpia Constitució ja preveu, i no per anar ara a fer unes lleis a corre-cuita, que modificaran unes sancions i penalitzaran reunir-se més de cinc persones quan ho digui el Govern que, realment, atempta contra les llibertats bàsiques. Per tant, aquí, i ho lligo amb el principi de tot, aquí és on falta anticipació del Govern i polítiques transversals. Està bé basar-se amb la confiança i la responsabilitat de la ciutadania, però sempre hi ha gent que incompleix i, per tant, ja és previsible que en un moment donat hagis de fer un pas superior. Al país veí han tingut l’estat d’alarma decretat i tampoc no ha estat cap drama, perquè també es pot aixecar. Potser el que cal, doncs, es pot recórrer a un marc que ja existeix, que ja tenim, i no fer la volta per trobar solucions a una qüestió que ara no en té.

O sia, si es vol anar per la via de la coerció, ja hi ha mitjans.

Ja hi ha mitjans com per no haver de córrer ara a fer una llei que realment vulnera drets fonamentals per la porta del darrere.

Això ja ho tenen clar? És així?

Sí, sí. Ja ho hem començat a estudiar i creiem que va per aquí. I no entro en més detall perquè s’ho estan mirant els companys que estan al Consell. Però en les reunions en les que n’hem parlat i que hem mirat els primers texts, es veu que es comencen a posar limitacions i sancions a qüestions com les reunions de més de cinc persones. A més, això quedarà en una llei sanitària que després ens podrà permetre per la porta de darrere, amb l’excusa sanitària, imposar limitacions que potser vulneren directament el dret de reunió.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.