Què significa per a l’associació, per als seus integrants, un dia com el Dia mundial de la Salut Mental commemorat aquest dissabte.
És una oportunitat per donar visibilitat a aquestes malalties i per trencar l’estigma que les acompanya.
Encara estem amb l’estigma?
I tant! Aquest estigma és una etiqueta que pressuposa certes condicions i característiques pejoratives a qui pateix aquestes malalties, que no s’ajusta a la realitat i que sovint provoquen un doble patiment a l’afectat: el de la pròpia malaltia i el de la mirada estigmatitzant de la societat. Això dificulta encara més que els afectats donin un pas endavant i reconeguin obertament que pateixen una malaltia mental.
“L’estigma és una etiqueta que pressuposa certes condicions i característiques pejoratives a qui pateix aquestes malalties, que no s’ajusta a la realitat i que sovint provoquen un doble patiment a l’afectat: el de la pròpia malaltia i el de la mirada estigmatitzant de la societat”
Doncs miri que en lloc d’eradicar la malaltia, si es pot dir així, malauradament la Covid sembla que fa i farà encara més estralls.
La Covid-19 farà augmentar els trastorns d’ansietat i de depressió. Aquestes són les malalties mentals més comunes i possiblement per això les que més s’han desestigmatitzat als darrers anys. S’hauran de concentrar esforços per poder tractar aquestes patologies i si això es tradueix en una major inversió en salut mental pot ser positiu per tots el afectats.
‘No hay mal que por bien no venga’, diuen en castellà.
Però també podria passar que es decretessin noves restriccions per accedir presencialment al serveis de salut mental o altres recursos que se’n deriven i això faria més complicada l’atenció les persones que tenen patologies més greus i necessiten la visita presencial.
Això ja ho van patir, i molt, durant el confinament. Sense coronavirus pel mig, què és el que més troben a faltar, al país.
Els recursos comunitaris -serveis de rehabilitació per adults, serveis residencials, un bon servei d’inclusió laboral, el CREI…-, l’accés al psicòleg, l’accés als ajuts socials… inclosa la pensió per discapacitat, que és summament difícil d’obtenir en el cas de les malalties mentals.
Poca broma. Com les dades sobre les persones amb disfuncions o afectacions mentals.
No les coneixem. A l’hospital et podran donar les dades d’aquells o aquelles que ells tracten, però desconeixem els que són tractats pels metges de capçalera -sobretot depressió i ansietat-, els que es tracten fora del país per elecció pròpia i els que no s’estan tractant.
Qui es tracta fora del país?
S’hi tracten les persones que necessiten ingressos de mitjana o llarga estada, ja siguin infants, adolescents o adults. També els infants i joves amb problemes de conducta i addiccions que necessiten d’un ingrés. Però ara mateix desconeixem les xifres, també.
“La Covid-19 farà augmentar els trastorns d’ansietat i de depressió. Aquestes són les malalties mentals més comunes i possiblement per això les que més s’han desestigmatitzat als darrers anys”
Coses de l’administració, això de no tenir xifres. Per cert, quina resposta n’han obtingut en altres àmbits?
Portem des del 2001 reivindicant davant l’administració tot el que hem anat comentant. Hem obtingut molt bona predisposició, moltes promeses, però poc més. No obstant això, sí que hem aconseguit algunes coses: els relativament nous recursos del servei de salut mental per l’atenció d’infants i adolescents -servei d’hospitalització, hospital de dia i CRCA-, l’eliminació del contracte de baix rendiment, i esperem que en breu també sigui una realitat el Pla Integral de Salut Mental.
Què n’esperen d’aquest pla?
Que detecti les mancances que hi ha al país en matèria d’atenció a la salut mental, que defineixi els recursos que s’han de crear i la dotació de personal que requerirà, i sobretot, que defineixi la coordinació entre tots ells i els circuits a seguir.
I la relació amb la nova direcció del servei, què tal?
De moment tenim un contacte fluid i tot i que creiem que tenim visions semblants encara és aviat per confirmar-ho.
Comentaris (1)