Les esperances eren poques, però Emma Regada ha sabut trobar-se el seu lloc. Ara, es meneja amb fluïdesa dintre de la cultura andorrana, tot i que assegura que “encara hi ha molt per millorar”. Dintre de l’escultura treballa, principalment, els tres materials de la terra, com són la pedra, la fusta i el ferro. Les ‘performance’ són “terapèutiques”, per conèixer-se i donar a conèixer. Aquest darrer cap de setmana, Regada ha estat una de les tres artistes que han fet l’escultura de neu del Pas de la Casa, que a causa de la Covid-19 no ha pogut comptar amb un concurs com en altres edicions.
Treballes amb pedra, fusta, ferro... I ara mateix ho estàs fent amb neu.
Quan faig peces meves aquests són els tres materials que utilitzo, sí. El que més el ferro, perquè el meu pare era planxista, i sempre l’havia vist treballar el ferro i aquesta olor que té, del metall. Però sóc una persona inquieta, una mica hiperactiva. M’encanta provar i descobrir. He provat amb guix, he provat amb motlles, amb ceràmica... I la neu és el sisè any que faig escultures de neu.
Com surt l’oportunitat de ser una de les artistes en fer la peça del Pas de la Casa?
Precisament perquè porto sis anys participant al concurs de les escultures de neu. Aleshores, aquest any, a causa de la pandèmia i les mesures no s’ha pogut fer venir la gent de fora. El que s’ha fet és agafar els tres artistes andorrans que portem anys participant i llavors per això som els que hem agafat la peça. Ens van contactar, ens van fer la proposta i vam crear un projecte.
Com us heu organitzat entre els tres?
Ens coneixíem, però no havíem treballat mai junts, i això és una part molt bona, el fet de trobar gent nova i veure com organitzar-se i quina virtut té cadascú. Vam començar a parlar una mica a partir del que ens agrada fer a cadascú, jo per exemple treballo molt amb formes orgàniques i ondulades. La Itziar Bádenas li agradava molt el tema marí, i l’Arnau tenia claríssim que feia molt temps que tenia el pop al cap. A partir d’aquí vam parlar d’un pop gegant, que els tentacles s’enroscaven, vam començar a fer esbossos i va sortir la maqueta. Per treballar el que hem fet és que entre els tres hem anat dibuixant la figura, mirant endarrere i ens hem anat guiant. Quan l’hem tingut, hem repartit les zones i hem anat treballant.
Realment heu tingut bona sintonia.
Sí, totalment, i a l’hora de treballar ha anat molt bé. Ha estat genial i com a companys estem molt contents.
“A Andorra cadascú té el seu taller, treballa individualment i no comparteix massa amb la resta”
T’agrada treballar amb altres persones o ets una mica més individual?
Tot depèn sempre, varia moltíssim el fet de treballar sola o amb altres. He treballat amb més artistes, però és veritat que a Andorra és poc usual treballar conjuntament. Igual que a Barcelona o altres ciutats més grans és més típic tenir una nau i que hi hagi diversos artistes que treballen conjuntament, aquí no. Cadascú té el seu taller, treballa individualment i no comparteix massa amb la resta. Penso que és genial tenir moments com aquests, poder compartir. Però també m’agrada quan tinc la meva peça i estic tancada al taller, concentrar-me i ficar-me en les meves coses. I quan fas una peça més gran, potser sí és genial poder-ho compartir, tenint diferents punts de vista i diferents tècniques i possibilitats físiques de treball.
T’agrada especialment el concurs del Pas de la Casa perquè és una trobada entre artistes?
Precisament aquest punt de trobada és perfecte per a això. El fet de viatjar a Finlàndia em va venir precisament el primer any que vaig participar a les escultures de neu, en el moment del sopar amb tothom vaig conèixer un artista que va ser el que em va convidar. A partir d’aquí es va anar desenvolupant tot, i més tard surten els aprenentatges. Per mi és la millor forma d’aprendre i conèixer gent i fer noves amistats.
“Quan vaig tornar de fora vaig tenir molts problemes, perquè ni els propis de Duana sabien ben bé que s’havia de fer per passar una escultura”
Consideres que al panorama andorrà s’estan fent certes passes per millorar la situació?
Sí, per suposat. Hi ha un exemple clar que és el programa de la ‘Cultura no s’atura’, comptar amb l’artista de casa, amb l’andorrà, amb projectes fets d’aquí i que han sortit del forn em sembla fantàstic. D’altres coses, com per exemple sales d’exposició, això està bastant malament. El tema d’una sala nacional per poder exposar finalment és el més complicat. A nivell de gestió no hi ha molt suport, i llavors, moltes vegades, els artistes tenim dubtes una mica de saber com gestionar les coses, i quedem una mica desemparats. Hi ha moltes lleis que no s’acaben de conèixer, per exemple passar les peces per la frontera. Quan vaig tornar de fora vaig tenir molts problemes, perquè ni els propis de Duana sabien ben bé que s’havia de fer per passar una escultura. O sigui que és un món que encara està bastant endarrerit, però és cert que cada cop es compta més amb l’artista d’aquí i es van fent nous projectes.
Com per exemple, comptar amb vosaltres per a l’escultura del Pas de la Casa.
L’any passat es va haver d’anul·lar, però ara s’ha recuperat perquè dóna una mica de continuïtat en aquest projecte que ha estat molt engrescador. Per altra banda, per exemple, el Parc Central que es vol convertir en un espai expositiu. Cada cop més, i tant.
Quins projectes tens entre mans després d’aquest cap de setmana?
Estic preparant diversos encàrrecs personals que em vénen a partir dels mercats que he fet. Són un punt molt bo per donar-se a conèixer i és una cosa que s’ha d’agrair al país, perquè hi ha pocs llocs on et permeten tenir una parada gratuïtament al Nadal, o al Mercat de la Vall. A part d’això estic preparant un projecte del qual encara no puc desvelar molt, però és possible que a Andorra la Vella pugui fer un monument en honor a una associació, però està en tràmits, sembla que tirarà endavant, però...
Tens alguna cosa que t’agradaria fer i no has fet encara?
Sí, ara mateix m’agradaria poder fer més simposis, marxar i sortir del país i d’Espanya, anar una mica més lluny. Tot i que faré un simposi d’escultura de pedra a Catalunya al juny, però és aquí al costat. M’agradaria tornar a fer el que vaig fer a Finlàndia ara fa molt temps. Principalment, m’agradaria viatjar, conèixer gent de fora, altres idiomes, cultures i barrejar-ho amb la part artística.
“He quedat una mica saturada de performance i ara estic fent una mica de repòs, dedicada al 100% a l’escultura”
Hem parlat d’escultura, però que em dius de la ‘performance’?
Aquest estiu per a mi ha sigut una bogeria, perquè en dos mesos he presentat quatre propostes de ‘performance’ i ha sigut un treball molt intens. Ha estat la primera vegada que he treballat sola amb performance, i també he buscat gent per treballar conjuntament amb altres disciplines, per exemple performance més dansa, més música. He quedat una mica saturada i ara estic fent una mica de repòs, dedicada al 100% a l’escultura. Tinc molts projectes en ment, però de vegades necessito això, apagar una mica. Hi tornaré perquè això m’agrada molt i tinc projectes per tirar endavant.
Regada, Orobitg i Bádenas treballant l'escultura.
Comentaris (1)