Villarejo, que té mitja classe política i econòmica espanyola contra les cordes i que seria un dels components més actius de la denominada policia patriòtica, i està empresonat de manera provisional per múltiples suposades irregularitats i corrupteles, va declarar el matí del 19 de març davant d’un jutjat de primera instància i instrucció d’Arganda del Rey en funcions de cooperació internacional. Se li prenia declaració en aquell jutjat en nom de la Batllia, i de la instrucció que està duent a terme el batlle Manuel Santolària en relació amb les amenaces que haurien rebut diversos dirigents de BPA per part de membres de l’esmentada policia patriòtica o les clavegueres de l’Estat espanyol.
El comissari espanyol jubilat declara en el marc de la causa oberta a la Batllia i diu que el 'cas BPA' pretenia "fastiguejar un determinat partit polític i el seu banc en benefici de l'altre"
El diari ARA ha avançat el contingut d’una declaració a la qual també hi ha tingut accés l’Altaveu, de cinc pàgines i en què després de demanar-li algunes qüestions d’índole personal, Villarejo nega conèixer ni els antics màxims accionistes de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, ni tampoc l’exconseller delegat Joan Pau Miquel. Sí que està al cas, però, de forma directa o per referències, de les maniobres que van portar a la intervenció de BPA. Les preguntes les va enviar per escrit Santolària al jutjat madrileny. I aquest jutjat es limita a transcriure de forma indirecta les respostes donades pel policia, que tampoc coneix Celestino Barroso i sí Bonificacio Díez.
Villarejo afirma que “va saber per tercers” de l’existència de trobades a l’hotel Villamagna de Madrid entre Joan Pau Miquel i una persona que es feia anomenar ‘Fèlix’, que no dubta en explicar que “era un nom operatiu de l’antic comissari d’afers interns” de la policia, “Marcelino Martín Blas”. El comissari jubilat declarant assegura que ell no va participar a la reunió ni en va tenir coneixement per part de cap dels dos interlocutors. I que “creu recordar” que la trobada responia a la voluntat d’aconseguir que Miquel “facilités dades de comptes de la família Pujol”.
El policia declarant, que assegura que depenia del director adjunt operatiu del cos policíac espanyol, Eugenio Pino, explica que Martín Blas també en depenia. Com depenia del director de la policia alhora que “ell era el policia d’enllaç amb el CNI, per la qual cosa alguna de les instruccions les rebia del director del CNI”. Per tant, Villarejo no pot afirmar qui va ordenar a Martín Blas actuar, encara que considera que no va ser Pino exclusivament perquè “no tenia capacitat per a una ordre de tal envergadura”.
Quan se li pregunta si li consta que algun estament nord-americà tenia interès en la inspecció de Banco Madrid, Villarejo afirma que “no tenia especial interès, que algú li va demanar que fes gestions per tancar el banc, algú del govern espanyol o d’Andorra. Però que es va limitar a enviar telex”. El comissari jubilat explica que ell es dedicava a recopilar informació que incloïa en notes que després es judicialitzaven en algunes ocasions o en informes que miraven de seguir el mateix camí.
Comentaris (3)