Una vintena de llistes s’acaben de perfilar entre pactes inverosímils i l’amenaça de l’abstenció

L’afany per la cadira ha portat a veure néixer aliances impensables que trenquen el sistema de partits i que acaben derivant amb llistes, en alguns casos, d’un nivell difícil de qualificar

-
-
A poc més de 24 hores d'esgotar-se el termini de presentació de candidatures per a les eleccions comunals del 15 de desembre potser no hi ha gaire coses clares però sí algunes de preocupants: l’afany pel poder, per la cadira, ha portat a veure néixer aliances impensables, incomprensibles, que trenquen el sistema de partits pensats com a reflex -encara que sempre dèbil al Principat- d’unes determinades ideologies i que acaben derivant amb llistes, en alguns casos, d’un nivell difícil de qualificar. Tot plegat amenaça de fer créixer l’abstenció just quan des de les institucions es busca, suposadament, tot el contrari. I això que hi podria haver al tomb d’una vintena de llistes en joc.

Està clar que la cadira preval. Ben poques de les candidatures que s’oficialitzaran demà tenen al darrere un projecte clarament definit per a la parròquia a la qual es presenten. Per molt que els suposats polítics s’omplin la boca de programa, programa, programa… això és el que menys compte. L’únic que val és assumir quotes de poder. Guanyar presència institucional aquells que no en tenen i, alhora, finançament indirecte per al partit (Progressistes-SDP n’és un clar exemple) o retenir la poltrona (Conxita Marsol) o afiançar aliances d’altres nivells (els pactes de demòcrates i liberals).

Tampoc no es poden oblidar les aliances -o els intents- per anar contra determinades formacions (sense que estigui clar si s’aconseguirà o no, es podria agafar com a exemple el cas de Sant Julià i la plataforma que es mira de teixir per fer front a Unió Laurediana) o les candidatures ‘aquí te pillo, aquí te mato’ que sorgeixen de l’emprenyament d’uns quants vers altres col·legues que els han deixat a l’estacada. Un altre com Sant Julià però sobretot i aparentment la Massana en podrien ser dues mostres en aquesta ocasió. En aquesta ocasió, aquest desembre, sembla complicat que hi hagi alguna parròquia on només es presenti una candidatura. Però no impossible. Canillo potser seria qui més dubtes podria presentar en aquest sentit.

En qualsevol cas, en algunes parròquies, l’abstenció pot acabar sent un veritable ‘candidat’ i arribar a nivell de rècord. Només el ball de nom, el contraban de cadires i el tràfic de llocs elegibles que fan, més que mai, que hi hagi moltes coses obertes fins a darrera hora és un clar exemple de la situació esperpèntica que més que mai enguany s’està vivint. I tot plegat i en gran mesura per sostenir els equilibris que es fan també a la casa gran, a la de Prat de la Creu. Només així es pot entendre que demà vagin sota un mateix paraigua formacions i, fins i tot, persones, que durant quatre anys han estat rivalitzant i de quina manera.


L’alternativa de Canillo manté l’interrogant fins a darrera hora

Durant la tarda d’ahir es va donar per tancada la llista que si no hi ha canvis haurien de liderar Albert Torres i Dolors Cabot. La candidatura coneguda com a alternativa (amb noms com ara Vanessa Torres, Carles Juan, Daniel Torres o Nahami Aleix) i que per ara ni tan sols ha deixat caure quina seria la seva denominació estava a l’espera d’alguns moviments de la llista rival, la de Demòcrates, i havia d’acabar de definir algun nom per acabar podent afirmar que concorrerà als comicis. Al seu torn, DA sí que té llista perfilada i aquesta tarda la presenta en petit comitè als simpatitzants en un hotel de la parròquia. L’encapçalaran Francesc Camp i Marc Casal amb Miquel Casal i Cerni Pol entre altres a la llista. I deixant, això sí, alguns aspirants a l’estacada com l’actual consellera Rosa Maria Mandicó, que hauria expressat obertament el seu malestar per quedar-se fora de la llista i, sobretot, perquè el tàndem que ostenta el liderat l’hagi, al seu parer, menystingut.


Quatre llistes a Encamp… si terceravia valida la seva

L’únic dubte que hi pot haver -més enllà de saber si els ‘Masos’ acaben fent suport explícit o no a la candidatura de DA L’A- a Encamp és si realment terceravia tancarà llista o no ho farà. Anit es donava per fet que hi hauria candidatura però que no es disposava d’un cap de llista clar. Durant la jornada d’aquest diumenge s’hauria de firmar la paperassa després que s’elegeixi candidat gairebé gairebé als daus. Més enllà d’això, l’aliança demòcrata-liberal la lideren els DA Laura Mas i Jean-Michel Rascagneres; el Partit Socialdemòcrata (PS) concórrer el solitari tot i el suport d’algun independent amb David Rios i Enric Riba al capdavant; i Agrupament Encampadà ha sumat membres d’SDP a les seves files per intentar tenir un coixí una mica més flonjo per donar als candidats Esther Vidal, Joan Masjoan i Daniel Torres entre altres.


Tres llistes ‘fortes’ a Ordino

A la candidatura que representa la majoria actual i mitja minoria, si es vol dir així, la que formalment té el suport de DA i Liberals a Ordino, i que encapçalen Josep Àngel Mortés i Eva Choy, li han sortit un parell de rivals. Malgrat que cap de les dues no podran dir blat fins que el sac estigui ben lligat, tant Enric Dolsa i Pere Mas, per una banda, com Èric Bartolomé i Sandra Tudó, per l’altra, compten poder presentar sengles candidatures. De fet, ‘Per Ordino’, que és com es denomina la plataforma que lidera l’excònsol, va donar per feta la llista filtrant els suposats vuit primers noms de la mateixa. Com a mínim un, però, hauria declinat ja hores abans de la filtració l’oferiment fet per Dolsa. Més enllà de les tres suposades candidatures grans, terceravia també dóna per fet que serà present a la parròquia malgrat que ben poca cosa n’ha transcendit.


‘Batalla’ de ‘germans’ a la Massana

Suposadament a la Massana sempre hi ha molt bona germanor fins que deixa d’haver-n’hi. Després que Ciutadans Compromesos, ara ja constituït com a partit d’àmbit nacional, cosa que no es pot oblidar, aconseguís sumar Liberals i Demòcrates al seu projecte parroquial, i després que el PS anunciés que declinava fer llista, tot semblava indicar que probablement a la Massana només hi hauria una candidatura. Però tot un seguit de discrepàncies han portat a un més que possible duel entre dues branques d’un mateix arbre. Bé, no ben bé però gairebé. Anit, CC DA Liberals no havia acabat de tancar la llista com ho pretenia. Hi havia validada la llista fins a la sisena plaça: Olga Molné, Eva Sansa, Jordi Areny, Josep Maria Garrallà, Sergi Gueimonde i Mireia Ramos. El tercer demòcrata (número 10 de la llista) és clar que serà Marc Jové i s’apuntava al liberal Guillem Forné per al setè lloc. En quedaria fora una de les candidates a cònsol menor, Jael Pozo. Però les darreres peces no acabaven d’encaixar. D’altra banda, a la segona llista, no li acabaven de quadrar una barreja de llets tant gran amb exliberals rebotats, amb DA molestos, independents de diversa ideologia i PS i terceravia empenyent una llista que semblava que tenien molts números per liderar-la Olga Gelabert i Amadeu Rossell.


Gairebé tots contra el PS a Andorra la Vella

A la capital hi ha una llista testimonial (la de terceravia amb Emi Matarradona i un Joan Carrera mig obligat a acudir a les llistes; compromisos laborals obliguen) i dues que sembla que es jugaran les garrofes. Encara que l’aliança forçada entre demòcrates i liberals hauria deixar socarrim en aquests darrers, no sembla que l’incendi sigui prou fort com perquè les brases deixin marge a una nova candidatura. D’aquesta manera, la llista de Marsol i el casi tots (liberals oficialistes i SDP representada per una funcionària del mateix comú) se les haurà amb un PS que es manté fidel a si mateix amb Dolors Carmona, Sergi González, Lídia Samarra i Pere Baró en els llocs d’honor.


L’olla laurediana dels grills

El resultat final a Laurèdia és imprevisible. Anit, Josep Majoral, ja proclamat candidat d’Unió Laurediana -fet que l’obliga a deixar el Consell General-, treballava intensament per tancar una llista que ha de ser guanyadora però que, també, ha de reflectir totes les sensibilitats dins mateix de la formació. I ha de parar tots els cops i les ganivetades, més o menys mal intencionades, que hi ha dins de cada casa. Ara, que per ganivets els que han corregut entre les diverses formacions, formacionetes, persones i cagamandúrries que han estat treballant i treballen per a la confecció d’una plataforma ‘anti-UL’. Ara per ara sembla que hi hauria d’haver, a banda de Majoral i el seu equip, una segona llista liderada per Cerni Cairat i probablement Rossend Areny i, potser també, una llista en solitari del PS que encapçalarien Joan Travesset i probablement Carmen Sánchez Balletbò. Els socialdemòcrates encara es podrien integrar a la llista que lideri Desperta laurèdia, però el fet d’haver de pactar amb DA, que avala Cairat, no convenç una part important del comitè del PS. A més, és clar, el cònsol actual, Josep Miquel Vila, assegura tenir una llista tancada i encara hi havia una part de l’actual majoria comunal que, sentint-se menystinguda per tothom, mirava de remenar la cua tot ressuscitant Segle 21 i volent configurar quelcom que no se sap pas on arribarà.


Escaldes continua esperant Gili (o no)

Fins aquesta tarda, suposadament, no es desvetllarà una mica més el panorama electoral a Escaldes. Fins hi ha el dubte de si el tàndem Miquel Aleix i Núria Barquín, tàndem de la llista demòcratamartiniana, serà l’inscrit demà o no. Més enllà d’això, els dubtes sobre si hi ha alguna o algunes formacions que tindran preparades dues llistes per entrar a darrera hora la que més convingui persisteix. En gran mesura això és ‘culpa’ de l’actual consellera socialdemòcrata Rosa Gili, que tant ha dit obertament que no pensava deixar la cambra parlamentària com ha evidenciat un sospitós (o no) silenci. De fet, el comitè parroquial havia d’avalar la llista divendres i va ajornar la decisió fins aquesta tarda de diumenge. I Gili continua sent l’interrogant. En menor mesura queda el dubte de saber si els liberals, que a Escaldes han estat refusats per DA, faran llista en solitari afgint-hi alguns amics o es consolidarà un pacte que es mirava de lligar ahir i que suposava incloure en una mateixa candidatura afiliats o simpatitzants de liberals, d’SDP -després que DA no els hagi comprat l’oferta- i fins i tot de terceravia, algun militant o simpatitzant de la qual no hauria fet fàstics si s’hagués pogut enfilar al tren taronja.


 

Comentaris (12)

Trending