Una guerra interna entre els chavistes veneçolans esquitxa Andorra amb l’excusa del ‘cas BPA’

Una guerra interna entre els chavistes veneçolans esquitxa Andorra amb l’excusa del ‘cas BPA’
Una guerra interna entre els chavistes veneçolans esquitxa Andorra amb l’excusa del ‘cas BPA’
  • El règim que presideix Veneçuela passa pels seus moments més baixos de popularitat en un país ofegat per una crisi de cavall amb molts ciutadans que no tenen accés ni als productes bàsics
  • Maduro veu com una amenaça l’expresident de la petroliera estatal i fins fa poc ambaixador a l’ONU Rafael Ramírez, que manté intacte l’esperit d’Hugo Chávez i podria intentar derrocar-lo
  • Caracas ha aprofitat les dades facilitades per la Justícia andorrana sobre un grup d’empresaris que tenien diners a l’entitat en vies de resolució per fer veure que lluita contra la corrupció
  • Un dels empresaris que més diners va moure al Principat, degudament acreditats davant el banc, és Diego Salazar, actualment detingut, i cosí germà de qui Maduro veu com un possible rival seu
Una guerra interna en el chavisme veneçolà està esquitxant de valent el Principat amb l’excusa del ‘cas BPA’. El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el seu entorn més proper viu un moment de baixíssima popularitat enmig d’una crisi brutal que fa estralls entre la població més desvalguda. Que no té ni per comprar el més bàsic. Perquè no disposa dels bolívars necessaris i perquè molts d’aquells productes essencials no arriben al país caribeny. En aquest marc, un dels homes que representa més els valors d’Hugo Chávez és l’expresident de la petroliera estatal (PDVSA) Rafael Ramírez. Ambaixador davant les Nacions Unides (ONU) fins que ha decidit renunciar-hi, Ramírez no és de la corda de Maduro i podria tenir suports per derrocar-lo. Maduro ha obert la caixa dels trons per intentar minar-lo fent evident que amb Ramírez al capdavant, PDVSA va ser un pou sense fons. Econòmicament parlant. I que es va descapitalitzar l’empresa per interessos o corrupteles personals. I aquí és quan Maduro i el fiscal general que té a sou l’Assemblea Nacional veneçolana, Tarek Saab, poeta entre altres coses, ha iniciat una caça de bruixes, amb raó o sense, contra aquella cúpula i contra Ramírez. El primer en caure detingut va ser el cosí germà de Ramírez, un Diego Salazar Carreño, empresari d’èxit i artista, que, certament, havia estat client de BPA i, alhora, mai no s’ha estat de fer ostentació de la seva riquesa. Fins i tot ara, que es mantenia vivint a Caracas quan la immensa majoria del seu entorn ha marxat del país. Maduro ha arribat a qualificar Andorra en global de “màfia”. I això que per actuar contra Salazar i altres empresaris o expolítics vinculats a PDVSA està usant, gairebé únicament i en exclusiva, informació que la batlle Canòlic Mingorance va enviar a Veneçuela a través d’una comissió rogatòria (CRI). Era tan detallada i voluminosa la informació que va enviar la jutgessa, ja fa mesos, que els afectats van alertar que estava posant en risc la seva seguretat i la dels seus familiars, inclosos els fills menors. Alguns dels citats en la CRI van ser amenaçats, especialment se’ls va alertar que familiars seus podien ser víctimes de segrestos. D’aquí que molts d’ells abandonessin Veneçuela camí de Miami o de Madrid, per posar dos exemples. Salazar es va mantenir a Caracas i fa uns dies va ser detingut. I arrestat es manté en les dependències de la policia política veneçolana sense haver rebut encara cap mena d’assistència legal i, es tem, que sent víctima de tortures per tal que aporti dades o reconegui fins i tot el que no és, asseguren les fonts, per tal d’implicar el seu cosí o altres dirigents ara allunyats de Maduro en qualsevol cosa que els privi de poder promoure una oposició a l’actual president de Veneçuela. Salazar i altres empresaris veneçolans mantenen bloquejats a BPA una vintena de milions d’euros. En cap cas n’hi ha hagut, alhora, els més de 1.300 que va assegurar el fiscal Saab que hi havia i que, producte d’algunes declaracions, incloses de Maduro, sembla que el poder chavista encara creu que podrà recuperar al Principat. Les dades que han anat usant els responsables de la fiscalia veneçolana són fonamentalment les enviades per Andorra. S’ha parlat, per exemple, de 4.200 milions. Aquests són els càlculs fets per la policia andorrana. I que, segons diverses fonts, no s’ajusten a la realitat. De fet, els agents de delictes econòmics del cos d’ordre del Principat, com a mínim en més d’una de les causes emmarcades en el denominat ‘cas BPA’, cometen l’error de sumar quantitats de forma reiterada. Per posar un exemple: en conjunt global, dels clients veneçolans que tenia el banc ara en vies de resolució, es van rebre uns 1.200 milions d’euros a Andorra. I d’Andorra en van sortir un miler. En relació a aquestes dues magnituds citades, els càlculs de la policia andorrana ja suposarien que hi ha hagut 2.200 milions. Però no es pot pas considerar pas de cap manera que això sigui així. Si en van entrar en diverses transaccions 1.200, en xifres rodones, i en van sortir 1.000… el que quedaven eren els 200 que hi havia quan la Justícia andorrana va bloquejar per primera vegada els comptes, a finals del 2012. Un embargament de comptes que es va aixecar provisionalment l’abril del 2014 i finalment el juliol del mateix any després que la pròpia batlle Mingorance, primer, i el Tribunal de Corts, després, consideressin que en aquell moment no hi havia prou indicis criminals per mantenir el bloqueig. El denominat ‘cas Petroli’, que és així com es va anomenar l’afer que engloba tot un seguit de clients veneçolans de BPA que ara estan sota l’ull de l’huracà del règim Maduro atès que d’una manera o altra tots estaven vinculats a PDVSA quan Rafael Ramírez era el president de la petroliera, es va iniciar els darrers mesos del 2012 arran d’un avís del Tracfin a la UIFAnd. L’homòleg francès de la unitat de prevenció de blanqueig de capitals andorrana va veure anormal que Diego Salazar fes un donatiu de 100.000 euros a un empleat d’un hotel de París. Per precaució es van bloquejar els comptes de Salazar. Tracfin va acabar concloent que no hi havia res anormal i va abandonar el cas. Però la UIFAnd, no. I d’aquí va començar tota la troca que va portar per exemple, a donar més volada a tot plegat quan erròniament els investigadors andorrans es van obstinar en creure que el terrorista veneçolà Ilich Ramírez ‘Carlos el Chacal’ havia de ser familiar de Rafael Ramírez i, per tant, també de Diego Salazar. La idea es va abandonar quan la UIFAnd i la policia van entendre que de Ramírez, a Veneçuela, n’hi ha moltes branques. També es va indagar sobre la possibilitat que els clients veneçolans de BPA tinguessin vincles amb el financer d’aquell país Francisco Illarramendi, empresonat als Estats Units per cometre una estafa piramidal que, en aquest cas sí, va afectar PDVSA. Just quan el Tribunal de Corts ja havia desbloquejat els comptes dels clients de BPA i bona part dels dipòsits que hi havia ja n’havien marxat, els Estats Units va respondre una CRI promoguda per Mingorance. Agents de l’FBI van interrogar Illarramendi a la presó per transmetre-li les preguntes que eren d’interès per a la batlle. El financer veneçolà va assegurar que no coneixia de res els clients de BPA però que sí que li sonava el nom de l’entitat bancària. En efecte, l’home havia intentat, anys abans, obrir un compte que el banc andorrà li va denegar atès que va generar moltes sospites. No era el cas, però, de Diego Salazar i els altres clients que ara es troben immersos en la batussa chavista. Els moviments bancaris, segons fonts properes tant als client com a l’entitat financera andorrana, estaven degudament acreditats. En tot cas, BPA disposava de tota la documentació necessària per autoritzar els moviments que es van fer. I que han passat per desenes de bancs. De fet, dels centenars de milions que els clients veneçolans de BPA van enviar a l’entitat andorrana, la immensa majoria procedien de tres altres bancs: ABN Amro, Royal Bank of Scotland i Banco Espirito Santo. Alhora, i per donar resposta a l’operativa necessària per a les activitats empresarials dels clients, més d’una tercera part dels fons que van arribar al Principat, BPA els va enviar a Barclays Bank. Les activitats empresarials realitzades pels clients veneçolans vinculades amb BPA se sustentaven en tres potes diferents. D’una banda, l’activitat per assegurar tota la maquinària que usava la petroliera veneçolana. Des de vaixells a grues i altres ginys. Alguns dels clients feien l’activitat asseguradora, Diego Salazar tenia una empresa de valoració que ni tan sols depenia de PDVSA si no d’un grup assegurador internacional amb seu a Londres. Una altra activitat sí que va tenir a veure directament amb la companyia petroliera i amb l’excés de dòlars de què disposava. A Veneçuela funciona un mercat negre de diners molt proactiu on, fins i tot els bancs, hi recorren. Amb l’aprovació del consell d’administració de PDVSA es va establir un sistema a partir del qual la petroliera venia dòlars als bancs locals obtenint-ne un benefici que redundava en favor de la companyia estatal. Per complir la normativa veneçolana, però, s’havien de mobilitzar empreses estrangeres d’intermediació i assessoraments externs. Les comissions i els honoraris d’aquests darrers va ser el que va passar per Andorra. I el darrer negoci amb vincles a BPA i relacionat amb Diego Salazar té a veure amb els treballs d’assessorament logístic d’un grup d’empreses de l’ara detingut. Veneçuela té molt suport de la Xina. Actuacions arquitectòniques públiques i grans projectes d’innovació o desenvolupament al país americà són dissenyades per l’Estat xinès amb la condició que siguin empreses xineses privades, després d’un concurs, les que les duguin a terme. No obstant, hi ha tot un seguit de treballs i serveis (des de l’estada en hotels a enginyers) que les firmes asiàtiques subcontracten a empreses locals. Empreses del grup liderat per Salazar es dedicaven, justament, a facilitar aquest suport logístic a les empreses xineses. Cobrant el que pertoqués. I una part d’aquells guanys es transferien cap al Principat per preservar-los de la inestabilitat veneçolana i per tal de facilitar altres operacions a Europa. I és que de fet, per exemple, Suïssa va ser una plaça financera clau en els moviments financers fets per tot aquest grup d’empresaris que també eren clients de BPA. Però, curiosament, Nicolás Maduro -de qui l’oposició veneçolana també veu indicis de corrupció- només parla d’Andorra. I de la màfia andorrana. I ho fa, curiosament, a partir de les dades que la Justícia andorrana li ha enviat. Paradoxes de la vida.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.