Un economista andorrà de llarga trajectòria al Banc de França compara els efectes del Notice del FinCEN amb l’Ebola

Un economista andorrà de llarga trajectòria al Banc de França compara els efectes del Notice del FinCEN amb l’Ebola
Un economista andorrà de llarga trajectòria al Banc de França compara els efectes del Notice del FinCEN amb l’Ebola
  • Armand Pujal, ara ja jubilat, va fer tota la seva carrera professional al supervisor bancari francès i ara és membre dels consells d’administracions de l’AREB i l’INAF
  • Pels càrrecs que ocupa al Principat, ha estat inculpat en causes judicials per querelles de clients que se senten víctimes d’apropiació indeguda i prevaricació
  • Sempre discret i sent referent per a moltes persones en l’inici de la crisi de BPA, el parer de l’expert bancari el va oferir en una declaració judicial davant la batlle Moreno
  • L’exsecretari general del banc central gal assegura que mai abans del 10 de març del 2015 no havia vist una nota tan dura “en països normals”
L’economista jubilat andorrà i expert financer lligat durant tota la seva trajectòria professional al Banc de França, del qual en va ser secretari general el 2011 i el 2012, Armand Pujal, compara la nota que el FinCEN va emetre contra Banca Privada d’Andorra (BPA) amb l’Ebola. Pujal ha assegurat davant la Batllia que tot i la seva dilatada trajectòria en un organisme financer de primer nivell “mai no havia vist una declaració d’aquest tipus tant forta”. L’economista, nascut a Perpinyà el 1947 però amb fortes arrels a Sant Julià, va ser, durant l’inici de la crisi de BPA, un dels referents per als membres dels organismes de supervisió bancària del Principat. Era, asseguren algunes fonts, l’home del seny des de la discreció. Mai no s’ha mostrat massa en públic i sí que va trobar-se enmig d’un enrenou quan l’administració tributària va incloure el seu nom en un llistat de ‘morosos’ que va fer publicar al BOPA. Allò no va agradar gens a l’economista, que ho va entendre, almenys, com una descortesia innecessària i injusta. Del seu parer sobre l’afer que ha marcat els darrers dos anys i mig com a mínim en el món de l’economia del Principat -i més i tot de ben segur- se’n té alguna mínima referència a través d’una declaració judicial prestada per Pujal en el marc d’una causa instruïda per la batlle Maria Àngels Moreno arran d’una querella interposada per clients de BPA que hi mantenen saldos bloquejats. Aquests clients acusen diversos integrants d’organismes i empreses participants en la gestió de la crisi de BPA -com l’AREB, l’INAF o PricewaterhouseCoopers- d’apropiació indeguda, prevaricació i infidelitat en la custòdia de documents. Pujal, com a membre dels consells d’administració de l’AREB i l’INAF va haver de respondre a la Batllia en qualitat d’inculpat. Ho va fer el novembre de l’any passat però no ha estat fins ara que l’Altaveu ha pogut accedir a la transcripció d’aquella declaració. I a preguntes de la batlle i gairebé de manera espontània, l’economista exposa el que diu que és el seu punt de vista de l’esclat de la crisi. Explica que “el 10 de març, quan vaig conèixer la declaració del FinCEN, vaig estar molt sorprès perquè no havia vist mai una declaració d’aquest tipus tan forta. Quan em van trucar aquell dia, que estava a París, em vaig quedar sense veu perquè aquesta declaració mai no l’havia vist en països normals”. I per il·lustrar que la seva sorpresa havia de ser molt gran tot i la seva experiència va explicar a la batlle que s’ha passat “la vida professional treballant a França en el control bancari. He estat al banc central treballant-hi durant molts anys. I de secretari general adjunt de la ‘comission bancaire’ i membre del comitè internacional de Basilea de supervisió bancària que emet recomanacions internacionals en matèria de supervisió bancària”. Però ni així no havia vist mai res igual. Pujal no entra en els motius pels quals es deuria emetre la nota. Tampoc ningú no li demana. En la seva declaració, l’economista d’origen lauredià recorda que “Andorra és un petit país poc conegut, sense cap ban central, sense possibilitat de liquiditat autònoma i amb bancs locals. No podeu imaginar-vos la repercussió que podia tenir entre tots els professionals del sector. Com a membre del consell d’administració de l’INAF tothom em va demanar què havia passat”. I fa llavors el seu raonament: “Aquest banc va tenir com una malaltia, com si es tractés de l’Ebola. Sí que l’havia vist en països com Xipre, que són petits, però mai en països més grans”, diu en referència al Notice emès pel FinCEN. A partir d’aquí, “tota la clientela de BPA va quedar sota sospita i els corresponsals, davant una declaració tan forta, no estaven disposats a prendre el risc de ser contaminats”. Alhora, “hi havia un ‘foc’ molt fort que es podia estendre a tots els bancs. El que ha passat amb BPA podia ser el risc de tot Andorra sinó s’apagava aquest ‘foc’ i el que s’havia de fer era aïllar el banc com es fa amb la malaltia de l’Ebola per no contaminar”. Pujal també justifica el ‘corralito’ que es va acordar pocs dies després de l’inici de la crisi tot explicant que “el banc estava amb problemes fortament creixents de liquiditat i s’havien de prendre mesures cautelars objectives que podien evitar les sortides massives de diners, i la contaminació d’altres bancs.”

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.