La missiva en qüestió recorda les obligacions dels titulars de HUTs en relació amb les autoritzacions de què disposen arran de l’aprovació i entrada en vigor de la llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, també coneguda com la llei òmnibus 2. La carta no deixa de ser un recordatori de totes les modificacions legislatives que es contenen en la precitada llei i que afecten o poden afectar els titulars d’habitatges d’ús turístic. No és res que no haguessin de saber aquests propietaris. Però el recordatori arriba en un moment especialment sensible.
“Les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic atorgades abans de l'entrada en vigor de la llei s’han de renovar la primera vegada en el termini de tres anys, comptats a partir del dia de finalització de la primera temporada d’hivern després de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret de l'habitatge, exceptuant les dels HUT situats en comunitats on representin menys del 30% de les quotes de participació, que no podran aspirar a renovació”, recorda d’entrada la comunicació signada per Jordi Torres.
“Les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic atorgades abans de l'entrada en vigor de la llei s’han de renovar la primera vegada en el termini de tres anys, comptats a partir del dia de finalització de la primera temporada d’hivern després de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret de l'habitatge”, recorda d’entrada la comunicació signada per Jordi Torres
I, si escau, algunes de les cartes també recorden altres obligacions en funció de les categories que tinguin els allotjaments turístics en qüestió. N’hi ha, per exemple, que “podran operar fins al 30 d'abril del 2030 però no podran aspirar a la primera renovació, tret que compliu el que determina la disposició addicional segona de la llei” i que ve a dir, per exemple, que “en el període comprès entre l'1 de maig i el 31 d'octubre del 2030, és a dir, durant els sis mesos posteriors a la data de caducitat de l'autorització d'HUT, el titular de l'HUT ha de destinar la unitat immobiliària al mercat de lloguer residencial de forma inequívoca”.
I hi ha dues vies per destinar el bé immoble a dita fórmula de lloguer: mitjançant una agència immobiliària i a un preu no superior al preu estadístic de mercat o mitjançant la cessió al Govern, per formar part del parc públic d'habitatges de lloguer a preu assequible. En aquests dos casos, recorda la missiva abans d’enumerar altres modificacions legislatives que també poden afectar l’habitatge d’ús turístic en qüestió, “si en el termini màxim de divuit mesos, o de dos anys en el cas l’execució de treballs per adequar la unitat com a habitatge, el propietari acredita que no l'ha pogut llogar durant un període consecutiu de sis mesos, a comptar de la data de formalització del contracte de cessió o de finalització dels treballs en cas que s’hagi hagut d’adequar l’habitatge, pot presentar una sol licitud per renovar l’autorització d’HUT”.
En fi, que no és res que no se sabés. Però el recordatori en el moment que arriba, no s’ha digerit de la millor manera possible. Cert és, que sempre hi ha formes i formes i persones i persones. Però en general, segons les fonts consultades, no semblava era el millor moment per acabar de ‘punxar’ els propietaris d’habitatges d’ús turístic. Per molt que sabessin què diu la llei. Llei, d’altra banda, que ja van mirar de rebatre al seu dia.
Comentaris