Els fets van tenir lloc el desembre del 2019. El processat havia anat a les oficines de l’empesa i estava sent atès per una de les treballadores. De fet, es coneixien força perquè feia anys que era la seva gestora habitual. En un moment donat, ella va adonar-se que l’home portava a sobre una pistola. Es va quedar pàl·lida.
Vista la seva reacció, l’acusat li va fer el comentari de la discòrdia. Per a la dona, que va quedar clarament impressionada, una amenaça al seu fill. “No diguis res o perdràs la meva confiança”, va entendre en primer lloc i, ja de peu, unes paraules encara més intranquil·litzadores. La treballadora va entendre que si no callava, “un tret aniria al cap” del nen.
Posteriorment, l’home va marxar de l’oficina. Va ser controlat posteriorment per una patrulla de policia, ja a Escàs, on resideix. I, efectivament, li van localitzar la pistola.
En el judici, l’explicació que van donar ell i la seva advocada a la suposada amenaça va ser que tot es va deure a la mala traducció d’una expressió en francès al castellà. El processat hauria volgut jurar pel seu fill, no pas amenaçar ningú. Cert que, com va quedar palès a la vista, l’home no domina gaire cap altra idioma que no sigui el seu francès nadiu.
Ara, s’ha conegut la sentència. Els magistrats consideren que l’han d’absoldre, almenys de principal delicte pel qual estava imputat, el d’amenaces de mort amb arma de foc. En part, s’entén que s’admet la seva justificació, però també és possible que s’hagi tingut en compte que, en el moment dels fets, el desembre del 2019, l’home patia un trastorn persecutori i per idees delirants, com va explicar el psiquiatre que el va tractar.
Ara bé, sí que se’l condemna per un fet que, en el fons, és palmari. Portava a sobre en un lloc concorregut una pistola. Sí, de fogueig, però igualment prohibida en aquests casos. Per tant, se l’ha imposat una pena de tres mesos condicionals. A més, el revòlver i tota la munició queden comissats.
Comentaris (3)