La sala II del tribunal ha pres la decisió després d’analitzar la querella i, també, tenint en compte la posició de la fiscalia, que també s’oposava a l’acceptació. Els magistrats entenen que els fets no són pas constitutius dels delictes denunciats per Rossell i Besolí, que van ser processats, i absolts, acusats del blanqueig de comissions pels drets audiovisuals dels partits de la selecció brasilera. Al llarg de la investigació i fins a la celebració del judici, tots dos van estar en presó preventiva. Finalment, no se’ls va considerar culpables.
Per a desestimar l’admissió a tràmit de la querella, els redactors de l’aute argumenten que no es podria arribar a generar un risc per a tots els jutges. “Qualsevol magistrat seria fàcilment objecte d’una querella davant l’anul·lació d’una de les seves decisions”, alerten. Asseguren que “la bona fe ha de presumir-se també en els magistrats que poden errar; així com ha de presumir-se la mínima solvència de la seva preparació i coneixements”. I, en no oferir-se “més elements o dades que permetin considerar versemblant el contrari, la querella basada en aquesta base exclusiva ha de repel·lir-se”.
La resolució sí que admet que Lamela no va encertar en les seves decisions, però ho atribueix al fet que va tenir “una percepció equivocada”, no pas voluntàriament. Especialment fa referència a la denegació a l’hora d’acceptar la proposta de documentació per part dels advocats de Rosell i Besolí.
La decisió del Suprem es pot recórrer i així es farà. En el seu dia, Rosell havia explicat que la querella es presentava amb l’objectiu de “depurar responsabilitats” i amb la voluntat “d’arribar fins al fons” del que va assegurar havia estat “un escàndol judicial”.
Comentaris