El passat juny, la dona recurrent va demanar una autorització per viure i treballar al país, ja que havia arribat a un acord amb una empresa per incorporar-s’hi. Es va veure sorpresa per la negativa del Govern, posteriorment refermada també en una primera sentència de la Batllia. Davant aquesta denegació, l’afectada va continuar el procés i va presentar un recurs al Superior. En l’escrit, remarcava que l’empresa havia analitzat prèviament tres candidats del mercat interior que, però, no van resultar idonis pel lloc de feina ofert.
En l’anàlisi que fan els magistrats, es recorda que la denegació per part de Govern es va justificar per dos motius. Un, per la manca d’acreditació de l’experiència professional de la treballadora. L’altre, perquè s’entenia que no s’havia recorregut al Servei d’Ocupació per buscar un candidat al país abans de recórrer a algú de fora del Principat.
La resolució recorda que per incorporar un treballador provinent de l’estranger abans cal assegurar que no hi ha cap candidat idoni inscrit al Servei d’Ocupació
La sentència del Superior recorda que “l’article 36 de la Llei qualificada d’immigració exigeix que, amb anterioritat a la presentació d’una sol·licitud d’autorització d’immigració, l’empresa sol·licitant ha d’acreditar justificadament que la seva demanda no pot ser satisfeta pel mercat de treball interior i ha d’efectuar, alhora, tots els tràmits requerits per la normativa prop de l’organisme competent en matèria d’ocupació”. Entre altres coses, cal entrevistar “de manera efectiva i presencial els candidats que ofereixi el Servei” i, en cas de refús, “fonamentar-ne el mateix”.
I és aquí on el Superior posa en relleu que, en aquests moments, complir aquest requisit és encara més important: “La preferència del mercat de treball interior es justifica en major mesura en la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, que ha comportat una aturada de l’activitat econòmica del país i un augment considerable de les persones inscrites al Servei d’Ocupació en situació de recerca de treball”.
En el cas concret, a més, es posa en relleu que l’empresa va presentar abans la demanda de l’autorització de treball i, posteriorment, va tramitar l’oferta de feina. A més, s’apunta que, fins i tot, el refús d’una de les aspirants es va fer amb una motivació que, posteriorment, la mateixa interessada va desmentir. Per això, s’entén que la denegació del permís per aquest motiu és correcta.
Pel que fa al segon dels motius, la falta d’experiència, la resolució del Superior també la considera adequada. Per tant, en tots dos casos, es considera correcta tant la decisió inicial del Servei d’Immigració com la posterior sentència de la Batllia. Així, s’ha decidit desestimar el recurs presentat per la dona que, per tant, no podrà, de moment, ni viure ni treballar al país.